VIDA QUOTIDIANA A L'ANTIGA GRÈCIA: roba, joies i pentinats

Vestits

El vestuari quotidià dels grecs era força simple. Tant els homes com les dones portaven una túnica com peça de roba interior (principalment el χιτών) i un mantell exterior (el més comú era el ἱμάτιον) ^[1].

El  quitó (χιτών) consistia en una peça de tela rectangular generalment subjectada a la part superior per uns fermalls i cenyida a la cintura per un cinturó (ζώνη). Algunes vegades el quitó no es tancava amb fermalls, sinó que estava cosit.

• Es coneixen diferents tipus de quitó masculí. El quitó masculí curt d'estil dori arribava fins als genolls. Era una peça de roba de llana subjectat pels muscles que deixava els braços al descobert. El quitó masculí llarg d'estil joni, en canvi, arribava fins als peus i tenia mànigues; el vestien els sacerdots, els magistrats, els músics i els aurigues durant les curses de carros. Finalment, el tipus més simple de quitó masculí s'anomenava exòmide (ἐξωμίς), i deixava al descobert mig pit i tot el braç dret: aquest vestit era emprat pels artesans i els esclaus.
•  El quitó femení d'estil joni solia tenir més tela i més plecs i ser més llarg que el quitó masculí. Arribava fins als peus ^[2], solia tenir mànigues cosides o ajustades amb botons i sovint era fet amb lli o seda. A sota del quitó, les dones podien portar un στρόφιον, una banda de tela que feia les funcions de sostenidor ^[3]. Les dones solien alternar el quitó amb una peça més senzilla: el peple (πέπλος). El peple normalment era de llana, curt fins els genolls, descobert al costat dret de dalt a baix i subjectat a cada espatlla amb unα fíbula (περονή). La part superior es doblegava formant una mena d'alçacoll que queia sobre el pit. S'ajustava a la cintura amb un cinturó. A Esparta, les dones sempre duien aquest vestit. 

L'himàcion (ἱμάτιον) era una peça de roba rectangular amb forma i funció de capa. Homes i dones se la posaven per sortir al carrer. Es subjectava un angle del mantell amb la mà esquerra i a continuació es feia passar per sobre de l'espatlla esquerra i per sota del braç dret, el qual quedava lliure. Els colors de l'himàcion variaven segons el gènere de qui el portava: per als homes es preferien els colors pocs cridaners (cru o, a tot estirar, blanc); per a les dones, podien ser de colors més variats i vius. Els materials també variaven: per als homes, usualment eren de llana; en canvi, les dones podien vestir un himàcion fet amb teixits més fins. Val a dir que una dona que es volgués mostrat públicament com una persona púdica i decent, mai no sortiria de casa sense vestir un mantell ^[4]. En canvi, filòsofs i sacerdots tot sovint vestien només l'himàcion, sense dur a sota cap quitó.

Finalment, un altre tipus de mantell masculí era la clàmide (χλαμύς). D'origen tessali, era una capa molt més curta, oberta i lleugera que l'himàcion. No arribava a cobrir tot el cos i permetia a qui la portava bellugar-se amb major comoditat. Per això, era una peça de roba molt apreciada pel jovent, els genets i els soldats.

Calçat, joies, barrets i pentinats

Quan eren a casa, els grecs solien anar descalços. Quan sortien al carrer, es calçaven sandàlies o botes fins a mitja cama.  

En l'època clàssica els homes no duien joies: com a molt, podien portar un anell que usaven com a segell (σφραγίς). En canvi, les joieria femenina era força rica i d'ús comú entre les ateneses. Es conserva un bon mostrari de joies fetes amb materials nobles (or i plata): arracades, collarets, polseres i braçalets (aquests es portarien també al turmells, canells, colzes, etc). Algunes d'aquestes joies podrien fer funció d'amulet.

Els homes lliures duien el cabell força curt, mentre que els esclaus acostumaven a portar el cap rapat. Les dones, en canvi, es deixaven créixer els cabells ^[4]. Ja en època clàssica, els pentinats femenins van començar a complicar-se; en tot cas, l'habitual era que en públic les dones duguessin els cabells recollits, i no pas deixats anar.

No era habitual entre els grecs cobrir-se el cap amb barret, almenys que treballessin al camp o estiguessin fent ruta. En aquest darrer cas, era usual cobrir-se el cap amb el πέτασος, un barret fet de feltre o palla i amb les bandes ben amples per protegir-se tant del sol com de la pluja. Hi havia un capell propi per a dones, una variant femenina del pètasos anomenada tòlia. El més normal, però, era que les dones, quan estaven fora de casa, usessin els plecs de la túnica o del mantell per cobrir-se el cap.

---

NOTES:

[1] La roba interior en grec s'anomenava ενδύνατα, l'exterior es deia ἐπιδύνατα. 

[2] El quitònion (χιτώνιον) era una variant del quitó joni femení més curt de llargària: arribava just per damunt dels genolls.

[3] Es coneixen altres noms per designar aquest tipus de peça.

[4] També podien vestir un mantell més petiti anomenat faros (φᾶρος).

[4] Només duien els cabells curts quan estaven de dol.