Com en tantes altres cultures tradicionals, el matrimoni entre els grecs antics solia ser de conveniència, una manera d'establir llaços familiars que s'entenien convenients i profitosos. Prèviament al matrimoni, se celebrava el prometatge (ἐγγύησης). El pretenent sol·licitava la mà de la futura esposa al pare d'aquesta. El pare de la núvia es comprometia a pagar un dot amb el qual es cobririen les despeses del casament. Tanmateix, el dot no passava a ser propietat del marit ni de la seva família; si la parella se separava per iniciativa de l'espòs, el muntant del dot havia de ser retornat a la família de l'esposa.
La cerimònia de casament (γάμος) se celebrava preferentment al gener [1]. El moment ritual més important de la cerimònia era l'ἔκδοσις, l'oferiment de la núvia al marit. Prèviament, els nuvis havien de purificar-se, rentant-se amb les aigües purificadores que brollaven d'una font. La cerimònia es completava amb un banquet a casa de la família de la núvia i el posterior acompanyament dels nuvis fins a la nova llar. El recorregut d'una casa a l'altra es feia en comitiva; amb els nuvis anava un seguici d'amics i familiars que entonaven cançons de noces (επιθαλάμιοι). Un cop arribats a la casa del nuvi, el marit introduïa a la muller en la que, des d'aquell moment, seria la seva nova llar.
NOTA:
[1] Els grecs anomenaven γαμηλιών ("el dels casaments") el mes de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada