Les creences religioses gregues s'organitzen i transmeten a través dels mites, i una de les peculiaritats del mite grec és que tot sovint no es manifesta com un relat unívoc. És ben habitual trobar-se amb diverses versions d'un mateix mite. Contràriament al que succeeix en altres tradicions culturals (com ara l'hebrea), els grecs no van disposar de cap text que establís una versió canònica del relat mític. Tampoc van comptar els grecs amb cap casta sacerdotal que vetllés per aquest cànon narratiu i l'imposés com l'únic relat vàlid. Tot al contrari, el mite grec arriba a nosaltres gràcies als textos de diversos escriptors, molts d'ells poetes, que van recollir i en moltes ocasions reelaborar les diverses rondalles mitològiques. Això explica la multiplicitat de variacions que es poden trobar en tants i tants mites grecs. Consegüentment, tota temptativa d'explicació d'un mite sovint implica la tria d'una font i, de retruc, potser també d'una determinada versió de la narració.
Com tantes altres cultures, la grega també tenia una narració que explicava l'origen de l'univers (mite cosmogònic). La versió més difosa del mite cosmogònic grec és la que ofereix el poeta Hesíode (que podria haver viscut al segle VIII aC). Als primers versos del poema La Teogonia, Hesíode explica com un dia les muses se li aparegueren mentre ell pastorejava el seu bestiar al peu de la muntanya de l'Helicó, i li inspiraren un cant diví. El poeta relata l'origen del món, que en temps remotíssims va sorgit d'un estat primigeni de desordre i indefinició, anomenat en grec Caos (χάος). El Caos, una barreja informe de tots els elements de l'univers encara no diferenciats, va anar donant lloc a diverses entitats divines que conformaren el Cosmos, mot grec que designa l'univers en tant que realitat regida per un ordre (de fet, la paraula κόσμος significa alhora 'univers' i 'ordre').
Explica Hesíode que la primera criatura que va néixer del Caos va ser Gea, la Terra entesa com a divinitat primogènia (la Gran Deessa Mare, present en tants i tan diversos sistemes mitològics). El relat d'Hesíode treu a esment altres divinitats també sorgides del Caos: el Tàrtar (l'interior de la terra), Eros (l'amor com a potència generatriu), Èreb (les tenebres infernals) i la Negra Nit; d'aquesta darrera se'ns diu que va ser la mare de l'Èter (l'aire pur del cel superior) i del Dia lluminós.
El mite cosmogònic grec acaba desenvolupant un relat teogònic, és a dir, la narració del naixement de diferents deïtats. Els déus hel·lènics s'organitzen en una amplíssima xarxa genealògica al voltant de tres generacions, cadascuna d'elles governades per una divinitat masculina.
De la deessa Gea nasqué Urà (el déu Cel). La unió conjugal d'aquestes dues divinitats va donar lloc a la primera generació divina. Gea, força primigènia que representa la fertilitat de la terra, va infantar d'Urà tres races d'éssers divins: els tres ciclops (gegants amb un sol ull al mig del front), els tres hecatonquirs (criatures també gegantines, cadascuna amb cent braços) i, finalment, els dotze titans, sis mascles i sis femelles. Esgotada per la desmesurada activitat procreadora a què la tenia sotmesa Urà, Gea va ordir un pla per deslliurar-se del marit i els seus excessos. Va oferir al seu fill més petit, el tità Cronos, una falç perquè hi tallés els genitals del pare. Amb aquest acte de castració, Urà fou deposat com a jerarca dels déus i el seu lloc va ser ocupat per Cronos.
Cronos (el déu del temps) va governar sobre la segona generació divinia. Va tancar els ciclops i els hecatonquirs al Tàrtar, l'indret més profund i fosc de l'inframon. Després, es va casar amb una germana seva, la titànida Rea. Junts van engendrar sis fills, que Cronos devorava tan bon punt naixien, atès que un oracle li havia predit que seria destronat per un déu nascut d'ell. Així, Cronos es va empassar tres filles (Hèstia, Demèter i Hera) i de dos fills (Hades i Posidó). Rea, però, no va permetre que el seu sisè fill patís la mateixa dissort, de manera que, quan va néixer Zeus, en lloc del nadó va lliurar a Cronos una pedra embolicada en bolquers. El déu s'empassà la pedra sense notar l'engany, i el petit Zeus va ser amagat per la mare a l'illa de Creta, on fou criat amb la llet de la cabra Amaltea, cuidat per les nimfes dels boscos cretens i protegit pels curets. Quan Zeus va esdevenir un efeb, Rea el va retornar a la llar d'amagat del marit perquè fes de coper en els àpats dels déus. En un banquet, Zeus va vessar una substància a la copa de Cronos a fi que aquest vomités els seus cinc germans. Tot seguit, va alliberar els ciclops i els hecatonquirs del Tartar, per tal que lluitessin al costat seu i dels seus germans contra Cronos i els titans. Aquesta batalla entre déus s'anomena la titanomàquia i va acabar amb la victòria de Zeus sobre el seu pare, que juntament amb els altres titans va ser exiliat al món subterrani.
Els vencedors van repartir-se el domini del món de la següent manera: Hades regnaria sobre l'inframon (per tant, tots els morts serien els seus súbdits); Posidó seria el patró de totes les aigües de la terra; i Zeus, a banda de senyorejar sobre el cel, el cim de les muntanyes i els fenòmens atmosfèrics, esdevindrà el nou déu suprem; "pare dels déus i dels homes", li diran els grecs, reconeixent així la seva supremacia. Zeus prengué com a consort la seva germana menor, Hera. Fou així com s'imposà la tercera generació de divinitats, coneguda també amb el nom de déus olímpics, atès que establiren la seva residència al cim del mont Olímp. Tot i que en alguna ocasió el poder de Zeus es veiés greument amenaçat, els grecs antics consideraven que la generació dels olímpics estava destinada a perviure per sempre més. Amb el govern de Zeus, doncs, s'establí l'ordre definitiu, i el propi Zeus esdevingué el déu garant d'aquest ordre còsmic.
Clica aquí per veure un mapa genealògic dels déus grec (font: web Laberint dels Mites).
ACTIVITATS
1.- Resumeix el mite grec dels orígens: des del Caos fins a la supremacia de Zeus. Organitza el teu resum en paràgrafs i posa a cada paràgraf un títol.
2.- Explica a quin passatge del relat mític fa referència cadascun dels següents quadres. Descriu els personatges que hi apareixen.
 |
| Quadre 1 (autor: Giorgo Vassari, ca. 1560) |
 |
| Quadre 2 (autor: F. de Goya, s. XVIII-XIX) |
 |
| Quadre 3 (autor P. P. Rubens, XVI-XVII) |
 |
| Quadre 4 (autor: N. Poussin, s- XVII) |
3.- Fes un arbre genealògic dels personatges que apareixen al mite que hem estudiat: de nou, des del Caos fins a Zeus i els seus germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada