A més d'un relat sobre l'origen del món, les diverses tradicions mitològiques solen tenir mite que explica la creació de l'ésser humà. Pensem, per exemple, en la tradició judeocristiana: al llibre del Gènesi [1], el mite cosmogònic (sobre l'origen de l'univers) és seguit pel mite antropogònic, que narra la creació d'Adam i Eva [2].
En el cas grec, el mite antropogònic més conegut el devem, un cop més, a Hesíode. A la seva obra Els Treballs i els dies, el poeta explica que s'han succeït cinc estirps humanes [3].
1. Edat d'or. Fou la primera de les nissagues humanes creades pels "déus que viuen a l'Olimp". Van viure quan Cronos encara regnava sobre l'univers. Els homes duien un vida feliç, sense conèixer ni les fatigues del treball (la terra produïa fruits espontàniament que ells només havien d'aplegar) ni la vellesa. Després de viure com si fossin déus, sense neguits ni malalties, morien d'una manera molt plàcida, com enduts per un dolç son.
2. Edat d'argent. Va ser la segona estirp humana; en mots d'Hesíode, "molt pitjor que la primera, tant en el seu aspecte com per la seva intel·ligència". La vida d'aquests homes tenia dues etapes: en els seus primers cent anys de vida, eren infants que vivien sota la cura de la mare. Quan finalment esdevenien adults, la seva vida era breu i força miserable, car l'ocupaven a renyir entre ells. A més, no eren gens sol·lícits a satisfer els seus deures envers els déus. La humanitat d'argent va viure ja en temps del regnat de Zeus; fou aquest mateix déu qui va fulminar aquests homes, enutjat per la seva impietat.
3. Edat de bronze. Zeus va crear aquesta tercera estirp a partir de les cendres dels arbres. Eren homes obsessionats per la guerra; res no els interessava sinó matar-se els uns als altres amb les seves armes de bronze. La tercera raça va destruir-se per si sola per culpa del seu fervor bèl·lic.
4. Edat dels herois. Zeus va crear una quarta generació d'homes, "més justa i virtuosa". Es coneix com la raça dels herois o semidéus. Els membres d'aquesta estirp van tenir dos finals diversos. Alguns van ser honrats pel pare Zeus a dur un existència joiosa lluny dels homes, a les Illes dels Benaurats. La descripció que Hesíode fa de la vida en aquesta illa recorda de molt a prop com es viva a l'edat d'or: "Són herois feliços als qual els fèrtils camps ofereix fruits que germinen tres cops l'any, dolços com la mel." En canvi, una altra part de l'estirp dels herois va sucumbir a la guerra: "La guerra deplorable i el terrible combat els va anorrear bé al peu dels murs de Tebes [...]; bé al país dels cadmeus, tot lluitant pel ramats d'Èdip; bé després de conduir-los en naus [...] fins a Troia, a causa d'Hèlena la de cabells exquisits ".
5. Edat de ferro. Hesíode la presenta com l'era en què viu ell (i, de retruc, s'entén que també el públic a qui va adreçada la seva obra). És un tret comú en moltes cultures d'arrel indoeuropea considerar que el temps present és el pitjor en què es podria haver nascut. Així es concep en la tradició hindú, quan s'afirma que actualment es viu en la més fosca de les eres: el Kāliyuga [4]. Amb tot, aquest estat de coses no és definitiu. El Kāliyuga ha de durar milions d'anys, però, d'acord amb la concepció cíclic del temps, també s'acabarà, i donarà pas a una nova edat daurada. Quelcom de semblant es pot llegir en el text d'Hesíode, quan afirma que ell "hagués volgut no estar entre els homes de la cinquena generació, sinó haver mort abans o haver nascut després". Es pot entendre, doncs, que després de l'edat de ferro vindrà un temps més joiós? Certament, aquesta promesa d'un futur més lluminós per a la humanitat sembla latent en el relat hesiòdic. El que sí explica el poeta de manera clara és que aquesta generació, com les precedents, un dia haurà de desaparèixer. I això succeirà en el moment en què les aberracions morals que caracteritzen la humanitat de ferro arribin al seu punt de màxima perversió. Reproduïm aquest passatge del text:
NOTES
[1] El Gènesi és el primer llibre de la Torà hebrea i de la Bíblia cristiana. Ja deus saber que la Bíblia no és en realitat un sol llibre, sinó un recull de llibres. D'això en deixa constància el mateix títol que li donen a la Biblia: τὰ βιβλία és el plural del mot grec βιβλίον (que significa 'llibre').
[2] Antropogònic significa "sobre l'origen (γόνος i γονή = 'naixement, origen') de l'ésser humà (ἄνθρωπος = 'home, ésser humà')". Cal aclarir que el text del Gènesi no conté un sol mite sobre la creació de l'home, sinó que en transmet dos. Si t'interessa el tema, pots fer-hi una aproximació amb la lectura d'aquesta entrada de la Wikipèdia: La creació segons el Gènesi. Amb tot, la nostra recomanació és que llegeixis directament el text bíblic, que és curt i interessant. D'altra banda, el motiu de la creació per part d'un déu d'un ésser primigeni a partir del fang té un equivalent en la mitologia grega: en uns versos (d'autenticitat no del tot segura) de Treballs i dies d'Hesíode, s'explica que així fou modelada Pandora.
[3] Uns set segles més tard, aquest mite va ser recollit i adaptat per l'escriptor llatí Ovidi a la seva gran obra mitogràfica les Metamorfosis (llibre I, versos 89-150). Ovidi, però, redueix les edats de l'home a quatre: no parla de l'edat dels herois, que, fet i fet, ja resulta un element una mica discordant dins el sistema hesiòdic. Hi ha qui sosté que, en origen, el mite no inclouria aquesta raça. Si vols llegir la versió d'Ovidi d'aquest mite, no et costarà gaire de trobar traduccions en xarxa de les Metamorfosis d'Ovidi; per exemple, hi ha una en aquesta adreça (trobaràs el passatge sobre les quatre edats de l'home a les pàgines 4 i 5).
[4] Per a una informació molt bàsica sobre les yuga o eres de la tradició hindú, clica aquí.
[5] Fixa't com el discurs d'Hesíode es tenyeix amb certs tons apocalíptics, quan fa esment d'aquests estranys senyals físics que anunciaran la decrepitud de la raça.
En el cas grec, el mite antropogònic més conegut el devem, un cop més, a Hesíode. A la seva obra Els Treballs i els dies, el poeta explica que s'han succeït cinc estirps humanes [3].
1. Edat d'or. Fou la primera de les nissagues humanes creades pels "déus que viuen a l'Olimp". Van viure quan Cronos encara regnava sobre l'univers. Els homes duien un vida feliç, sense conèixer ni les fatigues del treball (la terra produïa fruits espontàniament que ells només havien d'aplegar) ni la vellesa. Després de viure com si fossin déus, sense neguits ni malalties, morien d'una manera molt plàcida, com enduts per un dolç son.
2. Edat d'argent. Va ser la segona estirp humana; en mots d'Hesíode, "molt pitjor que la primera, tant en el seu aspecte com per la seva intel·ligència". La vida d'aquests homes tenia dues etapes: en els seus primers cent anys de vida, eren infants que vivien sota la cura de la mare. Quan finalment esdevenien adults, la seva vida era breu i força miserable, car l'ocupaven a renyir entre ells. A més, no eren gens sol·lícits a satisfer els seus deures envers els déus. La humanitat d'argent va viure ja en temps del regnat de Zeus; fou aquest mateix déu qui va fulminar aquests homes, enutjat per la seva impietat.
3. Edat de bronze. Zeus va crear aquesta tercera estirp a partir de les cendres dels arbres. Eren homes obsessionats per la guerra; res no els interessava sinó matar-se els uns als altres amb les seves armes de bronze. La tercera raça va destruir-se per si sola per culpa del seu fervor bèl·lic.
4. Edat dels herois. Zeus va crear una quarta generació d'homes, "més justa i virtuosa". Es coneix com la raça dels herois o semidéus. Els membres d'aquesta estirp van tenir dos finals diversos. Alguns van ser honrats pel pare Zeus a dur un existència joiosa lluny dels homes, a les Illes dels Benaurats. La descripció que Hesíode fa de la vida en aquesta illa recorda de molt a prop com es viva a l'edat d'or: "Són herois feliços als qual els fèrtils camps ofereix fruits que germinen tres cops l'any, dolços com la mel." En canvi, una altra part de l'estirp dels herois va sucumbir a la guerra: "La guerra deplorable i el terrible combat els va anorrear bé al peu dels murs de Tebes [...]; bé al país dels cadmeus, tot lluitant pel ramats d'Èdip; bé després de conduir-los en naus [...] fins a Troia, a causa d'Hèlena la de cabells exquisits ".
5. Edat de ferro. Hesíode la presenta com l'era en què viu ell (i, de retruc, s'entén que també el públic a qui va adreçada la seva obra). És un tret comú en moltes cultures d'arrel indoeuropea considerar que el temps present és el pitjor en què es podria haver nascut. Així es concep en la tradició hindú, quan s'afirma que actualment es viu en la més fosca de les eres: el Kāliyuga [4]. Amb tot, aquest estat de coses no és definitiu. El Kāliyuga ha de durar milions d'anys, però, d'acord amb la concepció cíclic del temps, també s'acabarà, i donarà pas a una nova edat daurada. Quelcom de semblant es pot llegir en el text d'Hesíode, quan afirma que ell "hagués volgut no estar entre els homes de la cinquena generació, sinó haver mort abans o haver nascut després". Es pot entendre, doncs, que després de l'edat de ferro vindrà un temps més joiós? Certament, aquesta promesa d'un futur més lluminós per a la humanitat sembla latent en el relat hesiòdic. El que sí explica el poeta de manera clara és que aquesta generació, com les precedents, un dia haurà de desaparèixer. I això succeirà en el moment en què les aberracions morals que caracteritzen la humanitat de ferro arribin al seu punt de màxima perversió. Reproduïm aquest passatge del text:
"Zeus anihilarà també aquest llinatge d'homes parladors quan, en néixer, tinguin les temples blanquinoses. El pare no s'assemblarà als fills ni els fills al pare [5]; l'amfitrió no respectarà el seu hoste, ni l'amic a l'amic, ni s'estimarà el germà com abans es feia. Es menystindran els pares tan bon punt aquests s'hagin fet grans i els insultaran amb mots durs, de manera cruel, sense preocupar-se de la vigilància dels déus (...). No hi haurà cap reconeixement per a qui compleixi la seva paraula ni per al just ni per a l'home honrat, ans serà més respectat el malfactor i el violent. La justícia es dirimirà per la força dels braços i la vergonya desapareixerà. El canalla mirarà de perjudicar l'home més virtuós amb discursos enrevessats i no s'empatxarà de jurar en va. L'enveja murmuradora, repulsiva i prenys de maldat, anirà del bracet de tots els homes miserables".
NOTES
[1] El Gènesi és el primer llibre de la Torà hebrea i de la Bíblia cristiana. Ja deus saber que la Bíblia no és en realitat un sol llibre, sinó un recull de llibres. D'això en deixa constància el mateix títol que li donen a la Biblia: τὰ βιβλία és el plural del mot grec βιβλίον (que significa 'llibre').
[2] Antropogònic significa "sobre l'origen (γόνος i γονή = 'naixement, origen') de l'ésser humà (ἄνθρωπος = 'home, ésser humà')". Cal aclarir que el text del Gènesi no conté un sol mite sobre la creació de l'home, sinó que en transmet dos. Si t'interessa el tema, pots fer-hi una aproximació amb la lectura d'aquesta entrada de la Wikipèdia: La creació segons el Gènesi. Amb tot, la nostra recomanació és que llegeixis directament el text bíblic, que és curt i interessant. D'altra banda, el motiu de la creació per part d'un déu d'un ésser primigeni a partir del fang té un equivalent en la mitologia grega: en uns versos (d'autenticitat no del tot segura) de Treballs i dies d'Hesíode, s'explica que així fou modelada Pandora.
[3] Uns set segles més tard, aquest mite va ser recollit i adaptat per l'escriptor llatí Ovidi a la seva gran obra mitogràfica les Metamorfosis (llibre I, versos 89-150). Ovidi, però, redueix les edats de l'home a quatre: no parla de l'edat dels herois, que, fet i fet, ja resulta un element una mica discordant dins el sistema hesiòdic. Hi ha qui sosté que, en origen, el mite no inclouria aquesta raça. Si vols llegir la versió d'Ovidi d'aquest mite, no et costarà gaire de trobar traduccions en xarxa de les Metamorfosis d'Ovidi; per exemple, hi ha una en aquesta adreça (trobaràs el passatge sobre les quatre edats de l'home a les pàgines 4 i 5).
[4] Per a una informació molt bàsica sobre les yuga o eres de la tradició hindú, clica aquí.
[5] Fixa't com el discurs d'Hesíode es tenyeix amb certs tons apocalíptics, quan fa esment d'aquests estranys senyals físics que anunciaran la decrepitud de la raça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada