MITOLOGIA: La cacera del senglar de Calidó

	Representació de la cacera del senglar de Calidó   Fris romà conservat al Museu Ashmolean (Oxford)

Eneu, rei de Calidó (a la regió d'Etòlia), un cop que féu un sacrifici a tots els déus, es va oblidar de l'ofrena a Àrtemis ^[1]. La deessa, ofesa per aquest descuit, va enviar a Etòlia un monstruós senglar perquè devastés camps i collites i ataqués ramats i camperols. Per tal de reduir aquest ferotge animal va caler la participació dels principals herois grecs. Hi ha discrepàncies en la identificació d'aquests herois, molts dels quals són també protagonistes del mite de l'expedició dels Argonautes ^[2]. Tanmateix, totes les versions del relat coincideixen que la batuda de Calidó va ser capitanejada pel més notable heroi de la nissaga eòlia, Melèagre, fill d'Eneu i Altea ^[3]; al seu costat participarien diversos herois, alguns del casal reial etoli, d'altres procedents d'arreu de Grècia. Oferim el nom dels guerrers més destacats ^[4]:

• Dreant, fill d'Ares, heroi de Calidó.
• Els etolis Toxeu i Plexip, fills de Testi i oncles de Melèagre.
• Teseu, fill del rei atenès Egeu i protagonista del mite del Minotaure de Creta.
• Píritou de Larissa, tessali, fill d'Ixíon i amic de Teseu.
• Els dos fills dels messeni Afareu: Idas i Linceu.
• Els Dioscurs (fills de Zeus i Leda i cosins de Melèagre). Són Càstor i Pòlux, nascuts a la ciutat d'Esparta.
• Jàson, el capità dels Argonautes, que arribà de Iolcos.
• Els dos fills de l'arcadi Licurg: Anceu i Cefeu.
• Íficles, el germà bessó d'Hèracles, procedent de Tebes.
• De Ftia arriba Peleu, el pare d'Aquil·les (un dels protagonistes de la Ilíada d'Homer). Durant la cacera, Teleu matarà accidentalment amb la seva llança el seu sogre Eurició, que era el rei de Ftia.
• Telamó de Salamina, fill d'Èac i germà de Peleu.
• Fènix el beoci, el preceptor d'Aquil·les.
• Nèstor de Pilos, un important personatge dels poemes homèrics.
• Laertes, rei d'Ítaca i pare d'Odisseu (el protagonista de l'Odissea d'Homer).
• Amfiarau, rei d'Argos.
• Admetos, rei de Feres.
• Ceneu rei dels làpites (que abans havia estat dona amb el nom de Cenis).
• Deucalió, fill del rei cretenc Minos i la seva esposa Pasífae.
• La caçadora verge Atalanta, filla de Iasos, originària de l'Arcàdia i objecte dels amors de Melèagre ^[5].

  P. P. Rubens, La cacera del senglar de Calidó (1618)

Després de passar nou dies de festa al casal del rei Eneu, al desè dia surten a la cacera del senglar tots aquests herois, alguns enfadats per haver de dur amb ells una dona caçadora (Atalanta). Melèagre, que anhelava tenir un fill amb ella (tot i estar ell casat), els va convèncer perquè finalment acceptessin Atalanta en la batuda. La caça va ser dura i difícil, i alguns herois, com ara Hileu i Anceu, hi van perdre la vida en ser atacats pel senglar d'Àrtemis. Fou Atalanta qui va fer la primera ferida a la bèstia amb una fletxa; tot seguit Amfiarau li clavà una llança en un ull i, finalment, Melèagre la va matar. Per aquest fet l'heroi va guanyar l'honor de quedar-se amb les despulles de l'animal - així s'havia establert abans de la cacera. Aleshores, va sorgir una darrera disputa entre els participants de la cacera, quan Melèagre decidí regalar a Atalanta el cap i la pell del senglar, que Toxeu i Plexip reclamaven per a ells per ser els parents més pròxims de Melèagre (eren germans d'Altea, la mare de Melèagre). Els fills de Testis pararen una emboscada a Atalanta quan aquesta marxava de retorn a l'Arcàdia i li arrabassaren el trofeu. Quan Melèagre se n'assabentà, va matar els seus oncles i va tornar la pell del senglar a Atalanta.



Val a dir que aquesta llegenda és considerada una de les més antigues de la mitologia grega. Ha arribat a nosaltres a través de diversos autors, entre ells Homer (al cant novè de la Ilíada, Fènix l'explica al seu deixeble Aquil·les) ^[6]. També fan esment del relat el mitògraf grec Apol·lodor d'Atenes (Biblioteca mitològica I, 8, 2) ^[7] i els escriptors romans Higini (Faules, 171-174) ^[8] i Ovidi (Les Metamorfosis VIII, 260-444) ^[9].  La  versió ovidiana de la llegenda és la que s'ha seguit per a la confecció d'aquests apunts, per ser la més completa. Tanmateix, et recomanem que llegeixis també la versió homèrica, que en alguns punts divergeix de la d'Ovidi (veuràs que no es fa cap esment del personatge d'Atalanta ni de les diputes que es deriven de la seva presència a la cacera). 

---

NOTES
[1] Aquest motiu mític es retroba al relat del sacrifici d'Ifigènia.
[2] Hi ha versions del mite (recollides per Plutarc, Apol·lodor i Higini) segons les quals el veritable pare de Melèagre és el déu Ares. D'altra banda, Altea és germana de Leda.
[3] Aquest relat mític és el motiu d'una de les grans obres èpiques gregues, Les Argonàutiques de l'escriptor alexandrí Apol·loni de Rodes (s. III aC). L'heroi central del mite de la cacera del senglar de Calidó, Melèagre, és un dels participants de l'expedició dels Argonautes.
[4] El llistat més complet l'ofereix l'escriptor romà Ovidi, a l'obra Les Metamorfosis (llibre VIII, versos 299-317).
[5] Recordem que la deessa Àrtemis és, també, caçadora i verge. Les atencions que Melèagre dispensa a Atalanta d'alguna manera compensen la desconsideració que el pare de l'heroi havia tingut amb la dea.
[6] Pots llegir el passatge en la traducció castellana de Luis Segalá y Estalella, accessible en aquest enllaç de la Wikisource. Són els versos 529-605 del cant IX.
[7] Enllaços al text traduït a l'italià, al francès i a l'anglès.
[8] Enllaços al text traduït en italià i en anglès.
[9] Et deixem l'enllaç a una traducció en castellà: la cacera del senglar de Calidó es pot llegir en els versos 260-442.