VIDA QUOTIDIANA A L'ANTIGA GRÈCIA: família i llar

En la família grega, els rols de gènere estaven molt marcats. Cal recordar que la societat grega era d'una rigidíssima estructura patriarcal. El paper de la dona es reduïa a tenir cura dels fills petits i de la casa. També, com s'ha explicat al capítol primer, a càrrec de la dona corria l'educació dels infants fins al set anys. La mare de família també s'ocupava de l'economia i organització domèstica De fet,  totes les dones lliures vivien pràcticament recloses a casa, dins d'una estança anomenada gineceu (γυναικεῖον), on passaven la major part de les hores només en companyia d'altres dones (mare, filla, esclaves) i dedicades principalment a cardar la llana o teixir.

Quant a les cases, aquestes serien més o menys grans i luxoses segons el nivell econòmic de la família. La casa d'una família de classe popular era més aviat petita i austera pel que fa al mobiliari i altres comoditats. La porta s'obria cap enfora; d'aquí el costum de picar a la porta abans de sortir, per avisar a qualsevol que pogués passar pel carrer i evitar de fer-li mal en obrir el batent de la porta. Després de l'entrada s'estenia un passadís que conduïa a una mena de pati central anomenat αὐλή. El pati estava rodejat per un porxo sostingut sobre columnes i obert al ras: per aquesta obertura entrava llum i aire fresc a la casa. Al voltant del pati, estaven les diverses estances, el nombre i les dimensions de les quals variarien segons el nivell de la casa. Se solia cuinar en un petit braser a l'aire lliure. Més enllà del pati central, hi podia haver el παστάς, una sala orientada al sud on a l'hivern es podia prendre el sol. Ja hem esmentat el gineceu, que en les cases més grans estaria preferentment situat en una segona planta. A la planta baixa se solia trobar l'ἄνδρων, l'estança  destinada als homes.

Plànol d'una casa grega a partir de la descripció feta per l'escriptor roma Vitrubi (s. I aC) a l'obra De arquitectura. Es tracta d'un habitatge prou gran: presenta un doble pati (fixa't que hi ha dos peristils), connectats per un passadís anomenat mesaulos (literalment, "entre patis").  Al voltant de cadascun d'aquests patis es troben el sector masculí (andronitis) i el femení (gynaikonitis). El thalamos (θάλαμος)  és el dormitori on era el jaç matrimonial.

Abans de prosseguir amb la descripció del mobiliari, visiona el següent vídeo sobre la casa grega. Dura poc més de dos minuts. aquí.

En general, el mobiliari era escàs i modest. El més essencial, allò que es trobaria a pràcticament totes les cases, eren els llits (λέκτροι) i els baguls (λάρκανες). També hi podia haver tamborets per seure (δίφροι), taules de tres potes (τράπεζαι), una mena de reclinatoris usats sobretot per menjar (κλίνιδια), etc.

Sabem que els grecs disposaven d'una important indústria ceràmica i artesanal, que els proveïa de diversos tipos de recipients: les àmfores per emmagatzemar el vi, els craters per barrejar el vi amb aigua abans de servir-lo (κρατῆρες), les copes per beure (κύλικες), grans gerres usades per contenir aigua (ὑδρίαι), uns frasquets de coll llarg i estret destinats a guardar oli i perfums (λήκυθοι), llums d'oli (λαμπτήρ), etc. Fes un cop d'ull als tipus de vasos grecs del següent post d'aquest bloc.