Des de l'època clàssica [1], l'alfabet grec consta de 24 signes, 7 vocals i 17 consonants. Els grecs elaboraren el seu alfabet a partir de l'adaptació d'un sil·labari [2] semític: aquesta adaptació passà per convertir els signes semítics que representaven síl·labes en lletres que representarien els diversos fonemes de la llengua grega.
La següent taula recull la grafia en majúscula i en minúscula de cadascuna de les lletres, el seu nom en grec i indicacions sobre la seva pronunciació reconstruïda [3]:
La següent taula recull la grafia en majúscula i en minúscula de cadascuna de les lletres, el seu nom en grec i indicacions sobre la seva pronunciació reconstruïda [3]:
Majúscules
|
Minúscules
|
Nom
|
Pronunciació
|
Α
|
α
|
alfa
|
a
|
Β
|
β
|
beta
|
b
|
Γ
|
γ
|
gamma
|
g (ga, gue, gui, go,gu)
|
Δ
|
δ
|
delta
|
d
|
Ε
|
ε
|
èpsilon
|
e
|
Ζ
|
ζ
|
dzeta
|
dz ( = z italiana)
|
Η
|
η
|
eta
|
e
|
Θ
|
θ
|
theta
|
th (= z castellana)
|
Ι
|
ι
|
iota
|
i
|
Κ
|
κ
|
kappa
|
k
|
Λ
|
λ
|
lambda
|
l
|
Μ
|
μ
|
mi
|
m
|
Ν
|
ν
|
ni
|
n
|
Ξ
|
ξ
|
xi
|
ks
|
Ο
|
ο
|
òmicron
|
o
|
Π
|
π
|
pi
|
p
|
Ρ
|
ρ
|
ro
|
r
|
Σ
|
Inicial o interior σ/ final ς [4]
|
sigma
|
s
|
Τ
|
τ
|
tau
|
t
|
Υ
|
υ
|
ípsilon
|
|
Φ
|
φ
|
fi
|
f
|
Χ
|
χ
|
khi
|
kh (=j castellana)
|
Ψ
|
ψ
|
psi
|
ps
|
Ω
|
ω
|
omega
|
o
|
Algunes notes sobre pronunciació
Cal parar atenció en els següents aspectes:
-
La gamma (Γ /γ) s'articula sempre com una velar sorda, és de dir, com la g castalana de la sèrie ga, gue, gui, go, gu. Ex.: γαῖα es pronuncia “gáia”, γέρων es pronuncia “guéron”, γíγας es llegeix "guígas".Davant de consonant gutural (γ,κ,χ), la gamma es pronuncia n. Ex.: ἄγγελλος es pronuncia “ánguel·los”, ἐγκώμιον es llegirà "enkómion".
-
Dues lambdes seguides (λλ) es pronuncien com la doble l italiana (allenatore) o la ela geminada d'alguns parlars baleàrics (al·lot). Ex.: πολλά es pronuncia “pol·lá”, tot marcant la presència de dues l.
-
Com s'ha avançat a la taula, l'ípsilon, es pronuncia de tres maneres diferents segons el context fonètic:1. Com la ü francesa o ü alemanya [5] si no va seguida de cap vocal. Ex.: πολύς es pronuncia “polüs”. En cas que hom tingui dificultats per reproduir aquest fonema vocàlic, es tolera pronunciar-la com una i ("polís").2. Com u semivocàlica quan forma diftongs amb α, ε: és a dir, αυ es pronuncia "au", ευ > es pronuncia "eu". Ex.: ταῦτα es llegirà “taúta”; εὐγενής, “euguenés”.3. El diftong ου es considera un dígraf i es pronuncia u. Ex.: Οὐρανός es llegeix “Uranós”.
NOTES
[1] En estadis anteriors de l'alfabet grec s'incloïa una lletra anomenada wau o digamma. La seva grafia en majúscula era Ϝ, i en minúscula ϝ. El grec clàssic tan sols la utilitza com a signe numèric per al sis (originàriament ocuparia la sisena posició en l'alfabet). Retornarem a aquesta lletra quan expliquem la tercera declinació. Apuntem, també, l'existència en un estrat primitiu de l'alfabet d'altres dues lletres que en època clàssica ja només s'empraven com a signes numèrics: qoppa (Ϙ) i sampi (Ϡ).
[2] Recorda el que s'explica sobre els tipus d'escriptura (ideogràfics, sil·làbics i fonètics) a l'entrada El grec entre les llengües indoeuropees (2).
[3] No hi ha un consens unívoc sobre com s'ha de llegir el grec antic. Nosaltres proposem de seguir la proposta de l'humanista Erasme de Rotterdam (s. XV-XVI). La pronúncia erasmiana mira de reconstruir la fonètica del grec parlat a Atenes en època clàssica (s. V i IV aC). Val a dir que aquest sistema de lectura difereix força del del grec modern, que és la continuació del grec medieval o bizantí. Si tens curiositat per saber com es pronuncia el grec modern, fes un cop d'ull a l'apèndix sobre la pronunciació del grec modern, inclòs al final d'aquests apunts.
[4] La sigma té dues grafies diferents; s'empra l'una o l'altra segons si apareix en posició inicial o interior de paraula (σ) o en posició final (ς). Ex.:σῶμα, λύουσιν, però en canvi νεανίας.
[5] Com s'acaba d'assenyalar, aquesta vocal ü arrodonida o labialitzada és present en llengües modernes com el francès (rue) o l’alemany (Führer). Per articular aquesta vocal, cal arrodonint els llavis com si s'anés a pronunciar una u i, sense variar la posició dels llavis, produir una i. Per tal que et facis una idea del so, pots clicar sobre les paraules franceses rue i avenue (són enllaços al diccionari on-line WordReference) i escoltar com sona la vocal u en tots dos mots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada