Els antics grecs organitzaven les hores del dia segons la llum solar. Εl dia (ἡμέρα) es dividia en matí (πρωί), migdia (μεσημβρία) i tarda (δείλη). La nit (νύξ) començava amb el vespre (ἐσπέρα), incloïa la mitjanit (μέση νύξ) i acabava a trenc d'alba (ἔως).
Els atenesos es llevaven quan clarejava el dia. De bon matí feien un esmorzar (ἀκράτισμα) molt frugal que habitualment es limitava a un tros de pa de civada o blat sucat amb vi [1]. Un cop esmorzats, els atenesos lliures es dirigien cap a l'àgora (ἀγορά), on els camperols ja havien preparat els productes del camp per vendre'ls. A l'antiga Grècia els homes eren els encarregats de fer la compra; les dones de bona família mai no anaven a comprar; de fet, restaven tot el dia tancades a casa i rarament sortien si no era per acudir a alguna festivitat religiosa. L'àgora no era només un espai per a la compra i venda: els homes s'hi passaven el matí a les estoes (en grec i en plural, στοαί; eren els pòrtics de l'àgora) parlant de negocis o d'assumptes polítics diversos [2] o simplement passant l'estona amb amics i coneguts. Al migdia tornaven a casa per fer un àpat lleuger (ἅριστον). La tarda també la solien passar fora de casa: si no acudien de bell nou a l'àgora, anaven al gimnàs (παλαίστρα), als banys públics (βαλανεῖον) o a la barberia (κουρεῖα).
En caure el vespre, tornaven a casa per fer el menjar més important del dia, un sopar (δεῖπνον) que començaria cap a les sis de la tarda. A voltes, se celebrava a casa d'algú un banquet o simposi (συμπόσιον). Al banquet hi acudien només els homes. Allí, després de sopar tots junts, els amics dedicaven bona part de la nit a beure vi mesclat amb aigua, sentir música i poesia, i gaudir de la conversa i jocs diversos que podia proposar qui havia estat escollit rei del banquet.
NOTES:
[1] A l'apartat d'activitats d'ampliació del lliurament cinquè trobaràs l'enllaç a una publicació d'El fil de les clàssiques en què es parla dels producte que menjaven els grecs. Fes-ne una lectura.
[2] L'àgora era també el centre de la vida política. Allí es trobaven les seus de diverses institucions de l'Atenes democràtica: el Pòrtic Reial (on s'iniciaven processos judicials), el Bouleutèrion (on es reunia la Bulé o Consell ciutadà), la Tolos (on els magistrats rebien les ambaixades estrangeres i convocaven l'assemblea i el consell). No gaire lluny de l'àgora hi havia altres espais importants per a la vida ciudatana: força a prop s'hi trobava el turonet de l'Areòpag, on es reunien els membres del tribunal de nobles que duia el mateix nom que el turó, i el teatre de Dionís, al qual acudien els ciutadans per veure les obres dramàtiques representades amb motiu d'alguna festivitat. Un xic més apartada de l'àgora hi havia la Pnix, el turó on se celebraven les assemblees populars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada