Introducció
Els biògrafs virgilians expliquen que, després d’atènyer la maduresa poètica i un important renom amb les Geòrgiques, Virgili va rebre l’encàrrec d’August d’escriure el que hauria de ser el gran poema nacional dels romans. El poeta va dedicar els darrers deu anys de la seva vida (des del 29 aC fins al 19 aC) a l’elaboració de l’Eneida. L’obra, però, va quedar inacabada: amb alguns versos incomplets i uns altres pendent dels darrers retocs. Com ja sabem, a Virgili la mort li va arribar inesperadament: una greu malaltia li sobrevingué quan es trobava de viatge per terres de Grècia i l’Àsia Menor, en un viatge planejat per conèixer de primera mà alguns dels indrets on s’ambienta la narració dels primers cants de l’Eneida. Segons la tradició biogràfica, abans de morir, el poeta va demanar que l’Eneida fos destruïda, perquè la considerava una peça encara sense enllestir ni polir; però els hereus de l’obra literària de Virgili (els seus amics Tuca i Vari), així com el mateix Octavi August, no van obeir la seva voluntat i l’obra es va publicar tal com el poeta l’havia deixada.
Intencionalitat de l'obra
L’Eneida és un poema èpic escrit amb una doble intenció:
-
Explicar i enaltir els orígens llegendaris del poble romà, bo i narrant la història del pare de la pàtria, el troià Eneas.
Aquest personatge és mostrat com a paradigma del “perfecte romà”, en la mesura que aplega tota una sèrie de valors que definien la moralitat romana. Entre ells, destaca la pietas: el respecte quasi reverencial envers els pares, els avantpassats, la pàtria, el mos maoirum1 i els déus. A més, gràcies a Eneas, fill del troià Anquises i de la deessa Venus, els romans són presentats com a descendents d’una nissaga “divina”, per tant, un poble protegit i estimat pels déus. El brillant futur de Roma, predestinada a esdevenir la més poderosa de les civilitzacions, queda justificat per aquests dos factors: la seva superioritat moral i el fet de ser descendents d’uns déus que tothora vetllen per la salut i l’èxit del poble.
-
Celebrar l’origen de la gens Júlia (la família imperial), que en el relat de Virgili també queda directament connectada amb Eneas, amb els valors que aquest heroi encarna i amb el parentiu diví que ostenta. En aquest aspecte, doncs, l’Eneida revela una clara vocació propagandística, en tant que exalça la figura d’August i sanciona la legitimitat del seu poder i de la seva missió en presentar-lo com a hereu del llinatge d’Eneas.
El lligam entre la família d’August i l’heroi troià es concreta, en primer terme, en el personatge del fill d’Eneas, Ascani, que també és anomenat Iulus (el pare fundador de la gens Júlia).
Igualment, el poeta deixa ben clara aquesta vinculació en les paraules profètiques que Anquises, ja mort, adreça a Eneas, presentant-li la història de Roma com un continu de personatges predestinats a portar la ciutat a la major glòria mai coneguda: segons Anquises, l’enfilall d’aquests personatges, que s’inicia amb el seu propi fill, culminarà amb Juli Cèsar i Octavi August (cant VI).
Un tercer element a destacar és la descripció de l’escut que el déu Vulcà fabrica per a Eneas (llibre VIII)2: en la seva superfície estan gravades escenes que representen moments decisius de la història de Roma, entre els quals ocupa un lloc central la batalla naval d’Acci (31 aC)3.
NOTES:
1 S’entén per mos maiorum el compendi de les virtuts i els valors morals propis i definidors del poble romà, heretats dels pares fundadors de la ciutat i transmesos al llarg dels temps de pares a fills. Els romans consideraven que la seva superioritat en gran mesura raïa en l’observació estricta d’aquesta moral tradicional.
1 S’entén per mos maiorum el compendi de les virtuts i els valors morals propis i definidors del poble romà, heretats dels pares fundadors de la ciutat i transmesos al llarg dels temps de pares a fills. Els romans consideraven que la seva superioritat en gran mesura raïa en l’observació estricta d’aquesta moral tradicional.
2 Aquest passatge té el seu paral·lel homèric: la descripció de l’escut que Hefest construeix per a Aquil·leu a petició de Tetis (Ilíada, XVII, v. 478-608).
3 A la batalla d’Acci, Octavi va aconseguir una fulminant victòria sobre els exèrcits de Marc Antoni i Cleòpatra VII, la reina d’Egipte. Després d'aquest triomf militar, el Senat va reconèixer el poder hegemònic d'Octavi. Es pot dir que, simbòlicament, en aquell moment acaba la República i comença l’Imperi.
Estructura i contingut
L’Eneida consta de dotze llibres o cants (d’uns 800 versos cadascun). El tipus de vers emprat és el propi de l'epopeia grecollatina: l'hexàmetre dactílic.
Pel que fa a l’argument, l'obra es por dividir en dues parts ben diferenciades:
-
Els sis primers cants (I-VI) narren les peripècies d’Eneas des de la fugida de Troia fins que arriba i s’assenta a terres itàliques. Dins d’aquesta primera part, cal destacar tres cants (que són precisament els tres que l’any 22 aC Virgili va llegir a Octavi):
-
-
Cant II. Relata la caiguda de Troia (explicant el famós episodi del cavall de fusta) i la fugida d’Eneas de la ciutat mentre els grecs l’estan saquejant i reduint a cendres. L’heroi troià aconsegueix fugir in extremis, salvant amb ell el pare (Anquises), el fill (Ascani/Iulus) i els penats troians (els déus protectors de la pàtria).
-
-
-
Cant IV. Episodi dels amors entre Eneas i Dido. Eneas i els seus companys, en el seu periple naval per la Mediterrània a la recerca d’un lloc on fundar una nova pàtria, quan ja són a punt d’arribar a Itàlia, una tempesta els desvia i els porta a les costes africanes de Cartago. Allí els rep la reina Dido, amb qui Eneas viurà una història d’amor. De fet, la reina africana s’enamora d’Eneas després de sentir el seu relat sobre la fugida de Troia. La relació, però, finirà quan Eneas ha de marxar de Cartago per donar compliment al mandat diví de trobar una nova pàtria per a la gent i els penats que ha salvat de la destrucció de Troia. És el déu Mercuri qui transmet el missatge procedent de Júpiter, el pare dels déus, i que el pietós Eneas no vacil·la a atendre. Dido, que se sent traïda i abandonada, se suïcida, no sense abans maleir Eneas i tota la seva descendència1.
-
-
-
Cant VI. Explica la trobada del heroi amb la Sibil·la de Cumes i el descens d’Eneas als inferns, on es troba l’ànima del seu pare, que li prediu el brillant futur de Roma. Virgili posa en boca d'Anquises l'elogi d'ínclits personatges de la història romana encara per néixer, entre ells, Juli Cèsar i el mateix Octavi August.
-
-
Els sis darrers cants (VII-XII) versen sobre les aventures i les batalles d’Eneas i els seus companys ja a terres italianes. En arribar a la desembocadura del Tíber, els surt al pas el rei Llatí i els seu exèrcit. Quan el rei itàlic s’assabenta de qui és Eneas (un heroi troià de llinatge diví), decideix acollir-lo com a hoste i concedir-li la mà de la seva filla Lavínia. Aquest pacte - juntament amb la intervenció de la deessa Juno, enemiga dels troians – encén l’odi de Turn, un rei del Laci que també pretenia la mà de Lavínia. S’inicia llavors una guerra entre els troians i els homes de Turn, que ocupa tota la segona part del poema. Al llarg d’aquesta segona part, Turn és l’antagonista d’Eneas. Al cant XII Eneas dóna mort a Turn en un combat singular.
NOTA:
1 Aquest episodi llegendari explicaria un important fet històric: la profunda rivalitat entre Roma i Cartago, les dues potències que es disputaren l’hegemonia sobre la Mediterrània occidental durant les anomenades Guerres Púniques (segles III-II aC).
1 Aquest episodi llegendari explicaria un important fet històric: la profunda rivalitat entre Roma i Cartago, les dues potències que es disputaren l’hegemonia sobre la Mediterrània occidental durant les anomenades Guerres Púniques (segles III-II aC).
El model homèric
Amb l’Eneida, Virgili es va proposar d’atorgar al poble romà una obra èpica parangonable al que les epopeies d’Homer representaven per al poble grec. De fet, el referent homèric és present al llarg de tota l’Eneida.
-
La primera part (cants I-VI) s’inspira directament en l’Odissea d’Homer: s’hi narra les peripècies de l’heroi en un llarg viatge cap a la pàtria, en el cas d’Odisseu, o a la recerca d’una nova pàtria, si parlem d’Eneas.
A banda d’aquest paral·lelisme argumental bàsic, es poden trobar d’altres elements temàtics manllevats i adaptats de l’Odissea: la intervenció favorable o desfavorable dels déus que faciliten o compliquen la travessa i els avatars viscuts pels protagonistes al llarg d’aquesta; els episodis amorosos que semblen poder desviar l’heroi del seu objectiu; la baixada a l’infern per rebre un missatge profètic, etc.
Una altra semblança formal a tenir present: com s’esdevé a l’Odissea, el relat de les aventures de l’heroi errant no respon a un discurs cronològic lineal pronunciat per la veu narrativa principal, sinó que és el propi heroi que en un determinat moment fa un flashback temporal i explica la seva història1.
De nou, les similituds són reveladores: descripcions de lluites individuals entre guerrers d’ambdós bàndols, el to tràgic i planyívol en el relat sobre el negre destí d’alguns personatges3, l’element femení (Hèl·lena/Lavínia) com a motor o pretext de la rivalitat, la intervenció dels déus favorables i contraris que intervenen i determinen l’esdevenir de les batalles, la lluita individual dels dos cabdills com a mesura per resoldre el conflicte estalviant més vessaments de sang, etc.
D’altra banda, si en la primera part del poema l’organització del temps no era lineal (tal com succeeix a l’Odissea), aquesta segona part (per a ser més precisos, des del cant V) el relat segueix un ordre cronològic, cosa que ja es trobava a la Ilíada homèrica.
Val a dir que la inspiració homèrica no es limita a aquests aspectes argumentals i d’organització del relat, sinó que abasta també qüestions formals i estilístiques com ara l’ús de comparacions, descripcions d’escenes tipificades o el recurs a les fórmules i als epítets èpics.
NOTES:
1 En l’Odissea, el propi Odisseu relata les seves aventures quan arriba al país dels feacis. En el cas de l’Eneida, tot i que en el cant I es narra l’arribada d’Eneas a la costa cartaginesa, no serà fins als cants II i III que s’explicarà, per boca d’Eneas i a demanda de Dido, allò que l’heroi i els seus van haver de viure abans d’arribar a Cartago.
1 En l’Odissea, el propi Odisseu relata les seves aventures quan arriba al país dels feacis. En el cas de l’Eneida, tot i que en el cant I es narra l’arribada d’Eneas a la costa cartaginesa, no serà fins als cants II i III que s’explicarà, per boca d’Eneas i a demanda de Dido, allò que l’heroi i els seus van haver de viure abans d’arribar a Cartago.
2 Que amb el cant VI començava una segona part de l’Eneida, sembla voler posar-ho de manifest el mateix Virgili, quan fa una nova invocació a la Musa i un nou exordi (v. 37-45). Es pot llegir el passatge a la selecció de textos (text I).
3 A l’Eneida, destacarien les morts de Nis i Euríal (cant IX); les de Pal·lant, Lausus i Mezenci (cant X) i la de Camila (al cant XI).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada