Poema didàctic sobre la vida i la feina del camperol itàlic, dividit en quatre llibres i de nou compost en versos hexàmetres. Sembla que fou escrit per suggeriment de Mecenas i que Virgili va dedicar set anys a la seva composició (entre el 37 i el 30 aC).
El contingut dels seus llibres es pot resumir de la següent manera:
-
Llibre I. Conreu de les terres i calendari agrícola.
-
Llibre II. Conreu dels arbres i de la vinya, de les oliveres i dels arbres fruiters.
-
Llibre III. Cria del bestiar i dels animals domèstics.
-
Llibre IV. Apicultura.
Amb tot, els continguts dels quatre llibres no s’esgoten en la temàtica didàctica i la mera descripció de les activitats agrícoles. No hem d’oblidar que, en darrera instància, es tracta d’una peça poètica: al llarg de l’obra, doncs, Virgili va inserint tirallongues de versos en què s’introdueixen altres temàtiques i variacions de to, que donen riquesa i color al poema i eviten la monotonia. Per exemple, el llibre II inclou un elogi de la vida al camp1; en el llibre III el poeta s’esplaia amb un passatge sobre la pesta del bestiar, carregada de dramatisme; al llibre IV, que tracta sobre la cria i la vida de les abelles, el poeta insereix el relat d’Aristeu, un mite etiològic que explica els orígens de l’art apícola.
Mentre que les Bucòliques se situen en un ambient irreal i idealitzat, presentant una natura carregada de màgia i numinositat en la qual els pastors sovint no semblen tenir més ocupació que lliurar-se al gaudi de la música i a la vivència dels seus amors més feliços o més tribulats, a les Geòrgiques, en canvi, el món rural i la vida de la gent del camp són presentats amb el màxim realisme, només alterat per les exigències i els capricis propis de l’expressió poètica.
1 L’elogi de la vida al camp és un tòpic literari de gran rendiment en la literatura llatina. Potser la seva expressió més coneguda, tot i que de tall satíric, es troba a l’Epode II d’Horaci (Beatus ille...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada