Explica la tradició que Virgili mateix, estant ja molt malalt a Bríndisi, va dictar el text del que hauria de ser el seu epitafi:
Mantua me genuit, Calabri rapuere, tenet nunc
Parthenope. Cecini pasqua, rura, duces.
“Màntua m’engendrà, els calabresos se m’endugueren, ara em té
Partènope. Vaig cantar les pastures, els camps i els cabdills.”
Sigui o no certa l’autoria de l’epitafi (i molt se’n pot dubtar!), els seus versos resulten útils per recordar, primerament, importants indrets relacionats amb la biografia virgiliana: la seva ciutat de naixement (Màntua), el lloc on va morir (Bríndisi, una important ciutat portuària que aleshores es considerava part de la Calàbria) i, finalment, allí on és la seva tomba (Partènope o Nàpols). Tot seguit, l’epitafi fa referència a les tres grans obres poètiques escrites per Virgili, quan s’hi explica que va cantar:
-
-
les pastures (pasqua), en al·lusió a les Bucòliques, la col·lecció de poemes pastorals de Virgili;
-
els camps (rura), tot evocant les Geòrgiques, un poema didàctic sobre agricultura;
-
i els cabdills (duces), referint-se als herois que protagonitzen l’Eneida.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada