divendres, 18 d’octubre de 2013

MITE: Dafne i Apol·lo

La hybris (la falta per un excés d'arrogància), no és un error exclusiu dels homes. També un déu com Apol·lo un cop hi va incórrer, quan va vantar-se davant Eros de ser més hàbil que ell en l'art del tir amb l'arc. Llavors el fill d'Afrodita, terriblement ofès, va decidir alliçonar el déu: primer va disparar una fletxa d'or al cor d'Apol·lo, que el faria enamorar-se de la primera dona que veiés; tot seguit, quan va aparèixer la nimfa Dafne, va disparar-li una fletxa de plom, suscitant en ella el desamor. Així doncs, Apol·lo cau enamorat de Dafne, mentre que ella el rebutja sense contemplacions. No podent refrenar el seu desig, el déu comença a perseguir Dafne, que fuig corrent d'ell.


Quan ja és a punt de ser encalçada, la nimfa demana al seu pare, el déu-riu Peneu, (un riu de la regió de Tessàlia) que la converteixi en arbre, per ni tan sols sentir el contacte del déu. La transformació comença a produir-se just quan Apol·lo ha aconseguit atrapar-la: les seves cames es trasformen en arrels, el seu cos en tronc, els seus braços en frondoses branques.



L'arbre en què Dafne es converteix és el llorer (de fet, en grec, llorer es diu "dafne"). A partir d'aleshores, el llorer serà la planta sagrada d'Apol·lo.



Apol·lo i Dafne from IES LES TERMES on Vimeo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada