dijous, 24 d’octubre de 2013

DIALECTOLOGIA CATALANA: activitat

Identifica el dialecte en què és escrit cadascun dels cinc següents textos. Assenyala'n els principals trets dialectals fonètics, morfosintàctics i de lèxic.



TEXT 1

És molt important l’imatge que de la llengua puguen tindre els seus usuaris. És important que el parlant sàpia que la seua llengua està perfectament codificà i normativisà, i és necessari que tinga gust de parlar-la i escriure-la bé, a manifestar-se perfectament en la seua llengua. És necessari que es cree l’orgull de llengua que facilitarà la seua normalisació. Quan no fóra aixina, eixa llengua tendiria a desaparèixer o a ser absorbida o sustituïda per una atra.
 Sé que ya està molt gastada l’expressió de Coseriu quan dia que «la llengua no es fa per i per als filòlecs. sinó per i per al poble», però és inevitablement certa. Ni el llingüiste, ni per supost el polític, tenen cap de dret sobre ella. Més bé tenen obligacions. El polític deu ajudar a la seua normalisació per mig del poder que el seu càrrec li conferix.

TEXT 2

Hi havia un al·lot que només tenia una oreia, i que mai es cansava de demanar-li a sa mare que li fes una coca tan grossa com sa roda d'un carro. Açò era perquè volia anar-se a recòrrer món. Però sa mare sempre li deia que s’ho llevàs del cap. L'al·lot nomia Pere, però ets seus companys li deien “en Pere de sa coca”.

S
a mare cansada de repetir-li la mateixa cançó tots ets dies, va decidir fer-li sa coca. Quant la va fer, li va mesclar un poc de metzina. Se la va donar, amb aquesta herba a dins.

TEXT 3

Estimat padrí,
T’escric per te demanar un consell. Sem un munt al meu C.E.S. que en sem farts i que diem que n’hi ha prou. Cada dia anar a l’escola, tenir les vacances amb comptagotes, obeir mitja dotzena de professors, el conseller d’educació, el sotsdirector, el director i set o vuit pions és pas una vida. Tenim, cada hora, una lliçó a nos saber i sempre hi anem amb l’ai al cor. Sem pas guanyat res amb el sistema del control continu de les coneixences, com ne diuen. Enbans tremolàvem fora que de tant en tant, al moment de les composicions, i nos podíem reposar entre temps. Ara nos deixen pas respirar. I quan respones pas bé, punició del professor. I quan vas pas dret, punició dels pions o del conseller d’educació. I quan tornes a casa, crits de la famili. Què podem fer per nos defendre? La tabola servei pas a res. Fora que a ramassar qualque punició suplementari. La revolució, la podem pas fer tots sols! Hi ha companys que han provat d’anar a les usines a l’hora de la salida, mes els obrera els han pas escoltats i al contrari se n’han rigut. Els companys troben que resta fora que una solució: calar foc a les escoles caserna. Què te’n sembla?
Pere Verdaguer, Les lletres de l’oncle Enric i els missatges de l’extraterrestre

TEXT 4

Jo i el babo tantes voltes anàvem a cavall. Tenívem bestiam, tenívem dues campanyes, i alhora jo quan el veieva que se posava a cavall per anar, me hi acostava… i ell allongava la mà, allongava lo peu d’ell, ne’l traieva de l’estafa i me dieva: “Posa lo peu en aquí”. I lego feva un xiulet a la mama si era un giro per la campanya: “Mira que só portant-me a Maria!”. Alhora lo babo passant passava per les campanyes i trobava los servidors pastors, que eren tots dels viatges. I amb aqueixos parlava en sardo, i donques jo me só emparada a comprendre el sardo”.

TEXT 5:

Después d'uns dies, lo dolén se'n ba aná del pobble mol pintxo i sense di adéu a ningú. ba trabessá moltes terres èrmes, molts boscos i mols rius i ba arribá am una gran ciutat a on se ba gastá to-los cèntims. Al cap d'uns mesos, se ba habé de béndre tots los seus bestits a una donè bèllè i's ba llogá de mosso; lo ban ambiá als camps per guardá-hi los rucs i'ls bous. Allabòrens ba sé mol desgraciat. Ia no ba tindre llit per dormí a la nit ni foc per ascalfá's quan tenie fréd. De begades, tenie tantè ganè que s'haurie menjat aquelles fulles de col i aquellè fruitè pudridè que mengen los tocinos, pero ningú li donaba rés.
Un diè, cap al tar(d), amb lo bentre buit, se ba dixá caure al damun d'un tron, i mirabe per la finestrè los mixons que bolaben lleugeramén. I después ba bèure aparéixe la llunè i les astrélles i, ploran, pensabe: «Allà, la casè de mon pare está pléna de mossos que tenen pa i bi, ous i formatge, tan com ni bolen. Mentrestan, io aquí'm moro de ganè».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada