VIRGILI (pseudoepitafi i alguns fragments de les Bucòliques)

1) Pseudoepitafi de Virgili:

Mantua me genuit; Calabri rapuere; tenet me Parthenope;

Cecini pascua, rura, duces.

2) Bucòliques I. Diàleg entre Títir i Melibeu. T´tiri presenta a August com el déu responsable de la seva felicitat.

MELIBEU:  Títir, tu ajagut sota cobert d'un faig espaiós, assages cançons boscanes amb la prima caramella. Jo, fites de la pàtria i dolços camps, tot ho abandono; jo fujo de la pàtria. Tu, Títir, a pler sota l'ombra, ensenyes els boscos de repetir els mots: Amaril·lis és bella.

TÍTIR: Oh Melibeu, és un déu qui m'ha donat aquests lleures; perquè per a mi ell serà sempre un déu; sovint un tendre anyell de les meves pletes arrosarà la seva ara. Gràcies a ell, com veus, les meves vaques van lliures d'ací i d'allà; i a mi mateix m'ha permès d'entretenir-me en el que em plagui amb el meu rústic flabiol.

LÈXIC. Pletes: porcions de terra tancades on pastura el bestiar.

TEXT LLATÍ (extret de l'edició en xarxa de The Latin Library):
                        Meliboeus
Tityre, tu patulae recubans sub tegmine fagi
silvestrem tenui Musam meditaris avena;
nos patriae fines et dulcia linquimus arva.
nos patriam fugimus; tu, Tityre, lentus in umbra
formosam resonare doces Amaryllida silvas.               5

                         Tityrus
O Meliboee, deus nobis haec otia fecit.
namque erit ille mihi semper deus, illius aram
saepe tener nostris ab ovilibus imbuet agnus.
ille meas errare boves, ut cernis, et ipsum
ludere quae vellem calamo permisit agresti.               10

MÉS SOBRE LES BUCÒLIQUES. Per a un resum de l'argument de les bocòliques virgilianes, vegeu la següent entrada de la Wikipedia en castellà. Del mateix lloc n'extrec un concís esquema sobre el contingut de cadascuna de les deu bucòliques.