Article del blog Témpora que parla de la figura de Filípides i l'origen de la marató. Enllaç aqui.
Elaborat per M. López Aurrecoechea
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ASSIGNATURA: Cultura Clàssica 3r ESO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ASSIGNATURA: Cultura Clàssica 3r ESO. Mostrar tots els missatges
dijous, 7 de gener del 2016
dilluns, 4 de gener del 2016
dissabte, 2 de novembre del 2013
MITE: Hefest descobreix l'adulteri d'Afrodita amb Ares
"Diuen que aquest déu [el Sol] fou el primer a veure l'adulteri de Venus i Mart; veu el primer aquest déu totes les coses. Es va doldre del fet i al marit fill de Juno li descobrí l'engany i l'indret de l'engany. Li cau a ell [Vulcà] l'ànima i l'obra que tenia a la seva mà de forjador.
![]() |
| D. Velázquez, La farga de Vulcà (1630) |
De seguida fa amb la llima unes lleugeres cadenes de bronze i unes xarxes i uns llaços que poden escapar a l'esguard, obrats de guisa que no els vencen ni els teixits més fins de llana ni la teranyina que penja de l'alta biga; ho fa de manera que cedeixi al més petit contacte, al més lleu moviment, i ho disposa amb traça al voltant del llit. Quan la muller i l'adúlter són en un mateix jaç, per l'art del marit i en els lligams parats amb una invenció nova, són agafats tots dos l'un en braços de l'altre.
El Lemni [Vulcà] de seguida va esbatanar les portes de vori i féu entrar els déus. Ells jeien lligats vergonyosament; i algun dels déus, que no eren pas tristos, desitja d'ésser així avergonyit. Rigueren els immortals i molt temps fou aquesta una història famosíssima en tot el cel."
Ovidi, Metamorfosis IV, 171-189
(trad. A. M. Trepat i A. M. Saavedra)
Vocabulari per ajudar-te a entendre el text:
esguard: mirada
guisa: manera
jaç: llit
vori: ivori, marfil
féu: va fer
Qualsevol altre mot que no entenguis, el pots cercar al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
ACTIVITAT: Comenta els dos quadres. Explica quina escena es representa en cadascun d'ells i quins personatges hi reconeixes. Dóna els noms dels déus tant en la variant grega com en la llatina.
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Cultura Clàssica 3r ESO,
MITES,
Mitologia
MITE: castració d'Urà i naixement d'Afrodita
Així és narrat l'episodi per Hesíode (Teogonia, 154-200):
"Tots aquells que nasqueren de Gea i Urà, estaven irritats amb el seu pare des del principi, car cada vegada que estava a punt de néixer un d'ells, Urà els amagava dins el si de Gea sense deixar-los sortir. La monstruosa Gea en el seu interior es planyia, oprimida, i va ordir una malvada maquinació. Després d'haver creat una mena de blanc acer, fabricà una enorme falç i va comunicar el seu pla als fills. El poderós Urà va arribar, es va jeure sobre Gea i es va estendre pertot arreu. El seu fill (Cronos) el va atènyer amb la mà esquerra des de l'emboscada, i alhora amb la dreta va agafar la monstruosa falç, llarga, de dents esmolades, i tot d'una va segar els genitals del pare i els va llançar cap enrere. Van ser enduts pel mar durant molt de temps; blanca escuma sorgir de l'immortal membre per tots dos costats, i enmig de l'escuma una noia es va formar."
ACTIVITATS:
1.- Quina treta fa servir Urà per tenir controlats els seus fills?
2.- Quin ardit va ordir Gea per acabar amb la situació?
3.- Com explica Hesíode el naixement d'Afrodita?
4.- Descriu tan detalladament com puguis l'escena representada a cadascuna de les dues imatges següents:
ACTIVITATS:
1.- Quina treta fa servir Urà per tenir controlats els seus fills?
2.- Quin ardit va ordir Gea per acabar amb la situació?
3.- Com explica Hesíode el naixement d'Afrodita?
4.- Descriu tan detalladament com puguis l'escena representada a cadascuna de les dues imatges següents:
| Imatge I |
| Imatge II |
MITOLOGIA: els déus olímpics (activitats - I)
ACTIVITAT 1. Llegeix el següent text d'Homer (Ilíada XX 31-40) i completa els espais buits amb el nom d'alguna divinitat olímpica. Després, respon a les preguntes que trobaràs a sota del text.
Així va parlar el Cronida i va suscitar una ingent batalla. Els déus anaren al combat amb els ànims dividits: cap al recinte de les naus, Hera i Pal·les Atena, Posidó, senyor de la terra, i el benèfic Hermes, que excel·leix pels seu sagaç enginy; ____________ (1) els acompanyava fent ostentació del seu vigor i coixejant, mentre les seves febles cames oscil·laven. D'altra banda, cap als troians anaren ____________ (2) de tremolós plomall, i amb el Febus, de cabellera intonsa, i la fletxadora __________ (3), Leto, Xantos i la somrient Afrodita.
PER AJUDAR A EMPLENAR ELS BUITS:
(1) - Per saber qui és aquest déu, fes atenció al que explica Homer de la seva manera de caminar.
(2)- El plomall se situava a la part superior dels cascos de guerra. Per tant, aquest atribut vincula el déu amb l'activitat guerrera.
(3) - La deessa "fletxadora" és la germana bessona del déu que Homer ha anomenat just abans que ella.
ACTIVITAT PRÈVIA: HOMER.
Busca informació en algun llibre o en xarxa sobre Homer. Tot seguit, fes una redacció (d'unes 15 o 20 línies) explicant:
- qui va ser Homer,
- quina importància té dins la literatura grega
- quines dues grans obres va escriure
- quin és l'argument d'aquestes dues obres.
1.- Qui es el Cronida? (recorda que, en grec, el sufix -ida és un patronímic: significa "fill de")
2.- Quins déus situa Homer al costat dels grecs?
3.- Quins déus situa Homer al costat dels troians?
ACTIVITAT 2: En el següent text del comediògraf atenès Aristòfanes, s'hi esmenten cinc déus olímpics. Digues quins són i mitjançant quins atributs o mèrits és presentat cadascun d'ells. Després, fes l'activitat sobre Aristòfanes i la comèdia grega que trobaràs a sota de la fotografia.
COR: "Ens hi avenim, i al llinatge dels déus preguem que mostri la seva complaença envers aquests precs. Zeus gloriós; i tu, lira daurada, senyor de la sagrada Delos. I tu, poderosa donzella de glauca mirada, la de llança d'or, que resideixes en una ciutat per tots envejada, acudeix aquí! I tu, caçadora de feres, anomenada amb molts noms, plançó de Leto la dels ulls daurats; i tu, déu marí, venerable Posidó, senyor del mar, tot deixant les profunditats turbulentes riques en peixos."
Aristòfanes, Les Tesmofòries
Si hi ha cap paraula que no entenguis, la pots buscar en la versió en línia del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
ACTIVITAT SOBRE ARISTÒFANES I LA COMÈDIA GREGA.
Busca informació en algun llibre o en xarxa sobre la comèdia (com a gènere literari), la comèdia grega i Aristòfanes. Tot seguit:
1. Defineix què són els gèneres literaris (dramàtics o teatrals) de la comèdia i la tragèdia. Explica les diferències essencials entre comèdia i tragèdia.
2. Quin són els tres principals autors de tragèdies gregues. Explica l'argument d'alguna obra de cadascun dels autors.
3. Qui va ser Aristòfanes? Explica l'argument d'alguna obra seva que t'hagi semblat divertida.
4. Explica l'argument de les Tesmòfories.
ACTIVITAT 3: Identifica les tres divinitats que apareixen en la següent imatge, de vegades presentada com el retorn d'Hefest a l'Olimp. Explica per quins atributs has pogut identificar cadascun dels déus.
ACTIVITAT 4: Com a l'exercici anterior, digues quins déus saps identificar i explica quins són els atributs que t'han ajudat a reconèixer cadascun.

Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Cultura Clàssica 3r ESO,
Mitologia
divendres, 18 d’octubre del 2013
MITE: Dafne i Apol·lo
La hybris (la falta per un excés d'arrogància), no és un error exclusiu dels homes. També un déu com Apol·lo un cop hi va incórrer, quan va vantar-se davant Eros de ser més hàbil que ell en l'art del tir amb l'arc. Llavors el fill d'Afrodita, terriblement ofès, va decidir alliçonar el déu: primer va disparar una fletxa d'or al cor d'Apol·lo, que el faria enamorar-se de la primera dona que veiés; tot seguit, quan va aparèixer la nimfa Dafne, va disparar-li una fletxa de plom, suscitant en ella el desamor. Així doncs, Apol·lo cau enamorat de Dafne, mentre que ella el rebutja sense contemplacions. No podent refrenar el seu desig, el déu comença a perseguir Dafne, que fuig corrent d'ell.
Quan ja és a punt de ser encalçada, la nimfa demana al seu pare, el déu-riu Peneu, (un riu de la regió de Tessàlia) que la converteixi en arbre, per ni tan sols sentir el contacte del déu. La transformació comença a produir-se just quan Apol·lo ha aconseguit atrapar-la: les seves cames es trasformen en arrels, el seu cos en tronc, els seus braços en frondoses branques.
L'arbre en què Dafne es converteix és el llorer (de fet, en grec, llorer es diu "dafne"). A partir d'aleshores, el llorer serà la planta sagrada d'Apol·lo.
Apol·lo i Dafne from IES LES TERMES on Vimeo.
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Cultura Clàssica 3r ESO,
MITES,
Mitologia
dijous, 17 d’octubre del 2013
PERCY JACKSON I EL LLADRE DEL LLAMP
ACTIVITATS
LA PEL·LÍCULA
A. Resumeix l’argument de la pel·lícula (en unes deu o quinze línies).
B. Enumera els déus que apareixen a la pel·lícula. Descriu com són presentats. Indica algun moment o episodi en què apareguin.
C. Dona la teva opinió personal (ben argumentada) sobre la pel·lícula.
Qüestionari:
1. Quins són els tres personatges principals de la pel·lícula? De qui són fills? Quins poders tenen? Esmenta algun episodi en què els facin servir.
2.
En quina aventura s’embarquen? Per què han
d’aconseguir les tres perles?
3.
Amb quins monstres han de lluitar? Com els vencen?
4.
Qui és Luke Castellan? Per quina raó diu que vol ajudar els
nois?
5.
Què passa als protagonistes a la Casa dels Menjadors de Lotus?
6.
Què vol fer Hades amb el llamp de Zeus?
7.
Com aconsegueixen els protagonistes sortir de l'infern?
8.
Qui és l’autèntic lladre del llamp? Quin és el seu
propòsit? Qui i com el venç?
9.
Com acaba la pel·lícula?
10. Percy, Annabeth i Luke són herois o semidéus. Això
què significa?
EL LLIBRE
Llegeix o rellegeix el primer capítol del llibre de Rick Riordan El lladre del llampec (de la pentalogia Percy Jackson i els déus de l'Olimp) i fes les següents activitats:
1. Mentre llegeixes el capítol, anota en un full entre vuit i deu paraules que no coneguis o creguis que et valdria la pena recordar. Indica també la pàgina del llibre on es troba cada paraula. Finalment, busca el significat de les paraules al diccionari (enllaç al web Optimot), copia l'oració del text en què apareixia, i explica que vol dir la frase o reescriu la frase substituint la paraula per un mot sinònim o per una expressió o gir que vulgui dir el mateix.
2. Redacta un text d'unes 80 0 100 paraules en què comparis el primer capítol del llibre amb l'episodi inicial de la pel·lícula. Compara, també, com són els personatges al llibre i al film, remarcant les diferències.
EN CASTELLANO
ACTIVIDADES
A. Resume el argumento de la película (en unas diez o quince líneas).B. Enumera los dioses que aparecen en la película. Describe cómo son presentados. Indica algún momento o episodio en el que aparezcan.
C. Da tu opinión personal (bien argumentada) sobre la película.
cuestionario:
1. ¿Cuáles son los tres personajes principales de la película? De quién son hijos? ¿Qué poderes tienen? Menciona algún episodio en el que los utilicen.
2. ¿En qué aventura se embarcan? ¿Por qué han de conseguir las tres perlas?
3. ¿Con qué monstruos tienen que luchar? Cómo los vencen?
4. ¿Quién es Luke Castellan? ¿Por qué razón dice que quiere ayudar a los chicos?
5. ¿Qué sucede a los protagonistas en la Casa de los comedores de loto?
6. ¿Qué quiere hacer Hades con el rayo de Zeus?
7. ¿Cómo consiguen los protagonistas salir del infierno?
8. ¿Quién es el auténtico ladrón del rayo? ¿Cuál es su propósito? Quién y cómo lo vence?
9. ¿Cómo termina la película?
10. Percy, Annabeth y Luke son héroes o semidioses. ¿Qué significa esto?
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Cultura Clàssica 3r ESO,
Mitologia,
Pel·lícules
diumenge, 29 de setembre del 2013
dissabte, 21 de setembre del 2013
CULTURA CLÀSSICA: exercicis interactius de CUltura Clàssica (ed. Santillana)
Al següent enllaç: http://www.culturaclasica.net/santillana/inicio.htm
trobareu els exercicis de l'editorial Santillana, en la seva verisó en castellà.
dilluns, 29 d’abril del 2013
MITES: origen de la Via Làctia
Font (adaptada): el cel dels mites
S’explica que el déu grec Zeus va tenir un fill anomenat Heràcles (Hèrcules, per als romans) de la seva unió adúltera amb Alcmena. En assabentar-se Hera, la legítima esposa de Zeus, va tractar de desfer-se d’ell enviant dues serps perquè matessin el nadó quan tenia tan sols vuit mesos. Hèracles, però, es va desfer fàcilment d'aquests animals, escanyant-los amb les seves petites mans. Heràcles va resultar ser el un fill molt estimat per Zeus. No obstant això, estava destinat a ser només un heroi, ja que era mortal. Per ser un déu immortal havia de demostrar una valentia digna d’un déu. En aquest punt hi ha dues versions del mite.
Una d’elles diu que Hermes, el missatger dels déus, va posar a Hèracles en el pit d’Hera mentre ella dormia, perquè mamés del seu pit i, així, en rebre com a primer aliment la llet materna d'una deessa, esdevingués immortal. Ara bé: quan Hèracles va aferrar-se amb la seva força sobrehumana al pit d'Hera, aquesta es va despertar i, en adonar-se del que pretenia Zeus, el va separar bruscament. La llet que es va vessar va quedar fixada al cel, donant lloc a la Via Làctia.
Una d’elles diu que Hermes, el missatger dels déus, va posar a Hèracles en el pit d’Hera mentre ella dormia, perquè mamés del seu pit i, així, en rebre com a primer aliment la llet materna d'una deessa, esdevingués immortal. Ara bé: quan Hèracles va aferrar-se amb la seva força sobrehumana al pit d'Hera, aquesta es va despertar i, en adonar-se del que pretenia Zeus, el va separar bruscament. La llet que es va vessar va quedar fixada al cel, donant lloc a la Via Làctia.
Una altra versió del mite explica que Zeus va mirar d'entabanar Hera. Va fer que trobés el nen com si hagués estat abandonat pels pares i la dea es va compadir d’ell. Llavors li va donar el pit, per tal de garantir així la seva immortalitat. Però resulta que Hèracles va succionar la llet amb tal violència, que va fer mal a Hera. Això va provocar que vessés la llet; unes gotes en van caure al terra i es van transformar en lliris, mentre que la major part va anar a parar al cel i es va crear la Via Làctia.
(Tintoretto, L'origen de la Via Làctia)
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Cultura Clàssica 3r ESO,
MITES,
Mitologia
dimarts, 23 de novembre del 2010
MITOLOGIA: alguns conceptes
Algunes definicions importants:
hybris: pecat d'orgull en què incorre un mortal (o fins i tot un déu) quan es considera i manifesta superior en algun aspecte a alguna divinitat. Per exemple, el mite d'Aracne narra la hybris d'una noia que es considera superior a Atena en l'art de teixir.
mite etiològic: mite que explica l'origen d'alguna cosa de la realitat. Per exemple, el mite d'Aracne és etiològic en la mesura que explica l'origen de l'aranya.
politeisme: creença en l'existència de diverses divinitats.Adjectiu: politeista.
monoteisme: creença en l'existència d'una sola divinitat. Adjectiu: monoteista.
antropomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma humana. Adjectiu: antropomòrfic o antropomorf.
zoomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma animal. Adjectiu: zoomòrfic o zoomorf.
teromorfisme: aplicat als déus, si fa o no fa sinònim de zoomorfisme. Es diu quan els déus tenen forma de fera o de monstre amb trets animals. Adjectiu: teromòrfic o teromorf.
Si necessiteu més informació sobre els déus i els mites que protagonitzen, us aconsello de visitar el web labyrinthus (vegeu els enllaços del blog).
hybris: pecat d'orgull en què incorre un mortal (o fins i tot un déu) quan es considera i manifesta superior en algun aspecte a alguna divinitat. Per exemple, el mite d'Aracne narra la hybris d'una noia que es considera superior a Atena en l'art de teixir.
mite etiològic: mite que explica l'origen d'alguna cosa de la realitat. Per exemple, el mite d'Aracne és etiològic en la mesura que explica l'origen de l'aranya.
politeisme: creença en l'existència de diverses divinitats.Adjectiu: politeista.
monoteisme: creença en l'existència d'una sola divinitat. Adjectiu: monoteista.
antropomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma humana. Adjectiu: antropomòrfic o antropomorf.
zoomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma animal. Adjectiu: zoomòrfic o zoomorf.
teromorfisme: aplicat als déus, si fa o no fa sinònim de zoomorfisme. Es diu quan els déus tenen forma de fera o de monstre amb trets animals. Adjectiu: teromòrfic o teromorf.
Si necessiteu més informació sobre els déus i els mites que protagonitzen, us aconsello de visitar el web labyrinthus (vegeu els enllaços del blog).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






