Si penses en la Edat Mitjana,
fàcilment et vindrà al cap històries de reis i cavallers que lluiten pel seu
honor o per aconseguir l’amor d’una princesa. I és que la imatge primera que
tenim d’aquest període evoca la vida i les peripècies de personatges que
estaven al cim de la societat medieval: nobles, clergues, cavallers; els
membres dels anomenats “estaments privilegiats”. Però, al costat d’aquests, en
la base de l’anomenada piràmide feudal, es trobava un tercer estament, el
poble. L’estament popular representaria més del 90% de la població europea
medieval, i estava integrat per artesans i mercaders, i, sobretot, per una gran
massa de gent que vivia al camp i treballava la terra.
 |
|
|
|
|
||
Activitat 1. Els dos estaments privilegiats eren el clergat i la noblesa; en llatí s’anomenaven respectivament els oratores (“els que resen”) i els bellatores (“els que fan la guerra”). L’estament no privilegiat era la gent del poble (en llatí, laboratores; és a dir, “els que treballen”). A la imatge de dalt, hi pots veure una il·lustració d’un manuscrit medieval on són representats els tres estaments. Digues quin estament representa cadascun dels tres personatges i com has pogut identificar-los.
Durant l’edat mitjana, la vida de
la gent del poble no era gens fàcil, sempre amenaçats per la pobresa, la fam i
els abusos dels estaments privilegiats. Tot i així, també tenien els seus
moments de diversió, i ben sovint en aquests moments de lleure era present el
cant. Perquè la música i la cançó sempre ha acompanyat i acompanya la vida de
la gent, fent-la més agradable i sent, a més a més, un vehicle d’expressió del
seus sentiments. També a l’edat mitjana la cançó acompanyava les danses
populars durant els dies de festa; igualment, servia perquè la gent del poble
es distragués mentre treballava, fent menys feixuga la seva feina.
Les dones també cantaven, mentre
treballaven conreant el camp, teixint la roba de la família o rentant-la a la
vora del riu. Es reunien per fer les seves tasques i, en aquell cercle
exclusivament femení, entonaven cançons que la majoria de les vegades giraven a
l’entorn d’un mateix tema: els seus sentiments i, entre ells, principalment
l’amor.
I això no és una cosa que quedi tan lluny del nostre món. Mira la següent escena de la pel·lícula de Pedro Almodóvar Dolor y Gloria (2019), que situa l’acció en un poble de l’Espanya rural dels anys 50. Un grup de dones es reuneixen al marge d’un riu per rentar la roba i, de manera espontània, es posen a cantar una cançó. Dues de les actrius que canten són Penélope Cruz, que fa el paper de la mare del protagonista de la pel·lícula, i la cantant Rosalía.
Enllaç a l’escena de Dolor y Gloria: https://www.youtube.com/watch?v=Mllwsn87VPc
Algunes d’aquestes cançons
femenines medievals han arribat fins als nostres dies. Si més no, ho han fet les
seves lletres. I això va ser gràcies al fet que algun clergue o joglar medieval
es va preocupar per conservar-les, deixant-les escrites en un manuscrit. Aquest
tipus d’obres les coneixem amb el nom de
cançó de dona. Com que les tonades que acompanyaven les cançons normalment
s’han perdut i a penes en conservem les seves lletres, la cançó de dona
medieval se sol estudiar com un gènere literari, però no hem d’oblidar mai que
originàriament es van compondre per a ser cantades.
LA LLENGUA DE LA POESIA POPULAR A L’EDAT
MITJANA
Fa poc has estudiat què eren les
llengües romàniques o neollatines. Ho recordes? Són un reguitzell de llengües
derivades del llatí que apareixen durant l’edat mitjana arreu d’Europa: el
gallec-portuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, l’italià, el
sard, el romanès, etc.
Activitat 2. Completa les següents informacions sobre les llengües
romàniques.
a) A l’estat
espanyol, el català és llengua oficial en tres comunitats autònomes:
Catalunya, ________________ i __________________________.
b) A banda
d’Espanya, el català es parla en determinats indrets d’altres dos països: a _______________ (regió del Rosselló) i a
_______________ (ciutat de l’Alguer, a Sardenya).
c) Gallec i ____________________ són dues llengües modernes que deriven d’un
parlar romànic medieval conegut amb el nom de gallegoportuguès.
d) A banda del
gallec, el castellà i el català, a l’Estat espanyol hi ha altres dues llengües
romàniques avui en perill d’extinció: són __________________ i ____________________.
e) La llengua
romànica natural del Sud de França és
___________________. Aquesta llengua romànica va ser la utilitzada per
la major part dels trobadors medievals del segles XI i XII.
f) L’única
llengua neollatina que avui es conserva a l’est d’Europa és __________________.
Recordaràs també que durant
l’Edat Mitjana, mentre que el llatí era la llengua dels clergues i de l’alta
cultura, les llengües romàniques eren el vehicle d’expressió de la gent del
poble en el seu dia a dia. A missa tothom sentia l’ofici en llatí, per bé que
molt possiblement gairebé ningú acabava d’entendre el que deia el capellà; fora
de missa, l’única llengua que la gent del poble feia servir era la seva parla
romànica. En aquesta llengua parlaven del temps, de les collites, sobre el
menjar, i també hi cantaven. Aquesta és la raó per la qual conservem una gran
quantitat de cançons de dona compostes en moltes llengües romàniques medievals,
com ara el gallegoportuguès, l’occità, el francès antic i fins i tot el romanç
mossàrab.
TIPUS DE CANÇÓ DE DONA
La cançó de dona és un gènere poeticomusical
de temes i personatges ben variats, tot i que sempre la seva protagonista serà
una dona i l’assumpte central serà l’amor. En aquest treball de síntesi,
estudiarem tres tipus o subgèneres de cançons de dona:
· Cançó d’amic.
· Pastorel·la.
· Cançó de malcasada o malmaridada.
LA CANÇÓ D’AMIC
La cançó d’amic planteja sempre
un mateix escenari. La protagonista és una noia jove enamorada d’un home al
qual anomena “amic”. Els trets que defineixen el gènere de la cançó de dona
medieval són els següents:
1. Veu femenina. La protagonista de la cançó és sempre una dona,
encara que l’obra pugui haver estat composta per un autor masculí.
2. Temàtica amorosa: Algunes vegades aquest amor és viscut com una història feliç: aleshores la protagonista
ens explica quantes ganes té de trobar-se amb el seu estimat, que l’espera
normalment a la vora del riu, i com són o seran de feliços tots dos en
compartir aquells moments junts d’intimitat.
Uns altres cops la cançó de dona
parla d’amors no tan afortunats, potser perquè algú extern a la relació hi posa
impediments o problemes (la mare que prohibeix la noia de veure el seu amic o
el rei obliga l’amic a marxar lluny d’ella per servir-los com a soldat en una
guerra); o en d’altres ocasions perquè la noia descobreix que el seu amant és
un mentider que l’ha enganyat o abandonat.
3. Tècnica paral·lelística. Sovint les cançons de dona estan construïdes
a partir de tècniques paral·lelístiques, és a dir, repeticions idèntiques o
gairebé idèntiques de versos o fragments de versos que se succeeixen al llarg
del poema. No oblidem que eren peces creades per a ser cantades i la repetició
de versos facilitaria la memorització de les lletres de les cançons. També és
força habitual que hi hagi algun vers o estrofa que faci de tornada. La tornada o refrany (en castellà, estribillo),
que es va repetint al llarg d’una cançó, permet que pràcticament tothom pugui
participar del cant, fins i tot si no s’havia sentit mai abans la cançó.
|
Un altre recurs paral·lelístic molt comú en les cançons de dona
medievals és el deixaprèn (o
lleixaprèn). El deixaprèn s’usa per construir poemes amb estrofes de tres
versos a partir del paral·lelisme i la repetició. Expliquem la seva
estructura: -
Hi ha una primera estrofa formada per dos versos (un dístic) i un refrany. -
Els versos del dístic de la 2a estrofa són pràcticament idèntics als
dos versos del dístic de la 1a estrofa (només varia alguna paraula o l’ordre
de paraules: això s’anomena paral·lelisme
verbal). -
El primer vers de la 3a estrofa és idèntic al 2a vers de la primera
estrofa. -
El primer vers de la 4a estrofa és idèntic al 2a vers de la segona
estrofa. -
Es van prenent els segons versos de cada dues estrofes com a primers
versos de les dues estrofes següents, constituint un entramat d’estrofes on
es reprenen ordenadament els versos d’estrofes anteriors (d’aquí ve el nom de
deixaprèn).
|
4. Llenguatge simbòlic. Moltes vegades la cançó de dona recorre a
un llenguatge simbòlic per parlar de les situacions i els sentiments amorosos.
Els símbols més recurrents són:
-
L’aigua (d’una
font, d’un riu o del mar) com a símbol de la passió amorosa de la noia.
-
Els cabells
de la noia com a símbol de la seva feminitat i del seu ardent desig. Tot
sovint aquest símbol es combina amb l’anterior; aleshores la noia expressa el
seu desig d’estar amb el seu enamorat manifestant que es disposa a anar a una
font o riu a rentar-se els cabells i allí, enmig del bany, espera que acudeixi
l’amic per trobar-la. Fixem-nos que aquesta associació entre cabell i desig
femení encara perviu en el nostre llenguatge, amb expressions castellanes com
ara soltarse el pelo, desmelenarse, etc.
-
El cérvol
com a símbol del desig masculí. La noia es refereix al seu amant com un cérvol
assedegat que morirà si no pot anar al riu a veure aigua (recorda que l’aigua
simbolitza l’amor de la noia).
És fonamental conèixer aquest llenguatge simbòlic per poder desxifrar
correctament allò que s’explica en una cançó d’amic.
Activitat 3. Primer has de llegir la següent cançó d’amic del trobador Pero Meogo. A continuació, respon les qüestions que trobaràs a sota del poema. A més, a la dreta del poema traduït al català, pots llegir la versió original en gallegoportuguès medieval.
5.1.- Qui parla en les primer3s tres estrofes? I qui ho fa en
les dues darreres estrofes?
5.2.- Què diu la filla a la mare?
5.3.- De què adverteix la mare a la filla? Quin argument exposa
la mare perquè faci cas a la seva advertència?
LA PASTOREL·LA
La pastorel·la és un altre gènere
de cançó de dona. La situació que es planteja és sempre, si fa o no fa, la
mateixa. Una jove pastora està al camp cuidant el seu ramat quan de sobte se li
apareix un cavaller que li sol·licita el seu amor. En darrer terme, es tracta
d’una relació desigual: un home de l’estament privilegiat vol obtenir profit
d’una jove camperola, que pressuposa innocent i incauta; aleshores, intenta
entabanar-la amb les seves paraules, confessant-li que sent per ella un amor
tal que, si no el satisfà, el durà a la mort. La pastora pot sucumbir o no a
l’engany del noble.
Al Corpus
d’antiga poesia popular editat per Josep Romeu i Figueres, es recull la següent
pastorel·la catalana, datable del segle XVI. En copiem unes estrofes
versionades al català modern.
CANÇÓ DE MALCASADA
La cançó de malcasada o
malmaridada és un altre gènere de la cançó de dona d’origen medieval. En
aquestes composicions es dona veu a una protagonista que es queixa del seu
marit, caracteritzat com un home patològicament gelós que tothora està vigilant
la seva dona. El marit és anomenat el
gelós. Es tracta d’un personatge
absolutament pla, en qui no llueix cap cap mena de virtut i en qui s’apleguen
tots els defectes. La seva desconfiança malaltissa fa que tingui la seva esposa
asfixiada, quan no la manté tancada en una torre lluny de la mirada de tots els
altres. Aquesta situació fa que la bellesa i l’alegria de la malcasada es
marceixi; cada cop està més trista i perd tota gana de viure. Aleshores, però,
coneix un altre home que és el revers del marit i que el convertirà en el seu
amic. Així com el marit és lleig, insensible, egoista i maltractador, l’amic
serà l’home més bell, elegant i un amant sincer i fidel com cap altre al món.
Tot seguit llegiràs tres cançons de malcasada:
1. Una de les més famoses cançons de malmaridada de l’edat mitjana
és obra d’un autor català, el trobador
Guillem de Cervera, també conegut com a Cerverí de Girona. A la segona
meitat del segle XII va compondre en llengua occitana la següent cançó,
coneguda amb el nom de viadeira
(rebia aquest nom perquè era una peça per ser cantada pels viatgers mentre
feien via pel camí). La peça té com a íncipit (vers inicial) No·l prenatz lo fals marit.
|
|
|
2. La literatura medieval en llengua francesa del nord (coneguda com a llengua d’oïl) també compte amb brillants exemples de cançons de malmaridades. Aquí pots llegir dos motets anònims francesos traduïts al català. Fixa’t com en tots dos poemes la noia expressa clarament que l’amic és aquell a qui ella ha triat per lliurar-li el cor. Això s’explica, entre d’altres raons, pel fet que a l’edat mitjana els matrimonis entre els nobles moltes vegades eren concertats; no eren el resultat de l’elecció lliure de la dona, sinó que responien als interessos - tot sovint econòmics o estratègics - dels pares.
3. La novel·leta occitana d’autor anònim coneguda amb el títol de Flamenca
(ca. 1240-1270) és una de les grans històries de malcasades de l’edat mitjana. Explica la història de una noia, de
nom Flamenca, casada amb un marit gelós absolutament cruel i despietat que la
té tancada en una torre del seu castell i només la deixa sortir un cop a la
setmana, el diumenge, per anar a missa. Ella es lamenta de la seva dissort i
viu sumida en la tristesa, fins que arriba a la terra del seu marit un jove i
bell cavaller, Guillem de Nevers, que s’ha enamorat d’ella només de sentir la
seva penosa història. Per poder veure-la, Guillem es disfressa de clergue i
acudeix a l’església cada dia de missa. En el moment en què Flamenca pren la
comunió, els dos joves aprofiten per dir-se dues síl·labes, a setmanes alternes.
Així estableixen un llarg diàleg amorós, fet de molt poques paraules, que
s’allarga durant tres mesos. Tot comença un diumenge 7 de maig quan Flamenca
s’acosta a besar la Bíblia que Guillem, vestit d’escolanet, sosté a les seves
mans; és en aquell precís i breu instant que el jove cavaller profereix a
Flamenca una exclamació de dolor i tristesa: “Ai las”. Quan torna de l’ofici,
Flamenca explica el que li ha passat a les seves donzelles, les quals l’ajuden
a desxifrar el possible sentit dels mots del jove i a preparar una resposta per
quan es tornin a veure el diumenge següent.
Aquí tens la successió de
missatges que s’intercanvien Guillem i Flamenca els dies que van a missa:
|
DIA |
QUI PARLA? |
EN OCCITÀ |
TRADUCCIÓ EN CATALÀ |
|
7 de maig
(diumenge) |
Guillem |
“Ai las” |
“Ai de mi!” |
|
14 de maig
(diumenge) |
Flamenca |
“Que plans?” |
“Què tens (“de què
et lamentes?”) |
|
21 de maig
(diumenge) |
Guillem |
“Mor mi” |
“Em moro” |
|
28 de maig
(diumenge) |
Flamenca |
“De que?” |
“De què?” |
|
1 de juny (dilluns d’Ascensió) |
Guillem |
“D’amor” |
“D’amor” |
|
4 de juny
(diumenge) |
Flamenca |
“Per cui?” |
“Per qui?” |
|
11 de juny (dium.
de Pentecosta) |
Guillem |
“Per vos” |
“Per vós?” |
|
12 de juny (dilluns
de Pentecosta) |
Flamenca |
“Qu’en puesc?” |
“Que hi puc fer?” |
|
18 de juny
(diumenge) |
Guillem |
“Garir” |
“Sanar-me” |
|
24 de juny (Sant
Joan, dissabte) |
Flamenca |
“Conssi?” |
“Com?” |
|
25 de juny
(diumenge) |
Guillem |
“Per gein?” |
“Amb enginy” |
|
29 de juny (Sant
Pere, dijous) |
Flamenca |
“Pren l’i” |
“Busca’l” |
|
2 de juliol
(diumenge) |
Guillem |
Pres l’ai” |
“Ja el tinc” |
|
9 de juliol
(diumenge) |
Flamenca |
“E cal?” |
“I com és?” |
|
16 de juliol
(diumenge) |
Guillem |
“Iretz” |
“Anireu” |
|
22 de juliol (La
Magdalena, dissabte) |
Flamenca |
“Es on?” |
“A on?” |
|
23 de juliol
(diumenge) |
Guillem |
“Als banz” |
“Als banys” |
|
25 de juliol (Sant Jaume,
dimarts) |
Flamenca |
“Cora?” |
“Quan” |
|
30 de juliol
(diumenge) |
Guillem |
“Jorn breu” |
“Demà” |
|
1 d’agost (Sant
Pere ad vincula, dimarts) |
Flamenca |
“Plas mi” |
“Em plau (= ho vull
fer)” |
I, en efecte, l’endemà, Guillem i Flamenca es troben als banys, als
qual el jove accedeix a través d’un passadís subterrani que ha fet construir
des de la seva residència. Aleshores començarà la història d’amor dels dos
joves a esquenes del marit gelós.
3. El mes de novembre de l’any 2018, una cantant nascuda a Sant
Esteve de Sesrovires, Rosalia Vila i Tobella, coneguda artísticament com la Rosalía, va presentar al públic el seu segon disc, titulat El mal querer, que en poc temps obté un
èxit espectacular. Segons explica la mateixa Rosalía, aquesta obra està d’alguna
manera inspirada en la novel·la medieval de Flamenca.
El disc consta d’11 cançons que reprodueixen una història d’amor tràgic, en el
qual també apareix, actualitzat al món del segle XXI, els personatges típics
dels relats de mal casada: el marit gelós i la muller víctima d’aquest. Certament,
si escoltem amb atenció la composició “Pienso en tu mirá (Capítulo 3: celos)”,
no queda cap dubte que és un “gelós” qui parla a la cançó.
Activitat 6. Prova de traduir al català la lletra de la cançó de
Rosalía. Una bona eina per trobar la traducció de paraules castellanes al
català són els diccionaris en línia de l’Optimot (clica aquí per
accedir-hi).
|
LLETRA ORIGINAL
EN CASTELLÀ |
LA TEVA
TRADUCCIÓ AL CATALÀ |
|
Me da miedo cuando sales sonriendo
para la calle, porque todos pueden ver los
hoyuelitos que te salen. Y del aire cuando pasa por levantarte el cabello. Y del oro que te viste por
amarrarse a tu cuello. Y del cielo y de la luna, porque
tú quieras mirarlo. Hasta del agua que bebes, cuando
te mojas los labios.
Pienso en tu mirada, tu mirada, clavada. Es una bala en el pecho.
Me da miedo cuando sales sonriendo
para la calle, Porque todos pueden ver los
hoyuelitos que te salen. Tan bonita que amenaza. Cuando callas me das miedo. Tan fría como la nieve cuando
cae desde el cielo. Cuando sales por la puerta, pienso
que no vuelves nunca; Y si no te agarro fuerte, siento
que será mi culpa.
|
|
Enllaç al vídeo de la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=p_4coiRG_BI
EL MONESTIR DE MONTSERRAT I EL CANÇONER POPULAR CATALÀ
L’Abadia de Montserrat sempre ha
estat vinculada a la preservació del llegat musical i poètic de Catalunya. En
la seva biblioteca es conserva l’obra més important de recull del patrimoni
folklòric musical i poètic català: parlem del fons de textos de l’Obra del
Cançoner Popular de Catalunya.
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va ser fundada a Barcelona l’any 1922 i es va mantenir activa fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936). El propòsit de l’Obra era recórrer el territori català a la recerca de cançons tradicionals per reunir-les en el seu fons. Malgrat la Guerra Civil, l’any 1938 es va imprimir a Barcelona un primer volum del Cançoner Popular Català. Malauradament, aquest llibre no va sortir a la llum, perquè poc després de la seva impressió les tropes del general Franco van ocupar Catalunya; com va esdevenir amb tants altres llibres editats en català en aquell moment, la seva publicació va ser suspesa per las autoritats franquistes, i les còpies existents del Cançoner, que estaven a punt per ser posades a la venda, van ser reciclades per fer-hi pasta de paper. No va ser fins el 1983, vuit anys després de la mort del dictador Francisco Franco, que l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat va treure a la llum una segona edició del llibre, aquesta a cura de Pere Bohigas.
Entre les cançons recollides al
Cançoner Popular Català, hi ha de ben antigues, moltes d’elles originàries de
l’edat mitjana. D’altres, tot i ser més recents, reprenen temes antiquíssims de
la literatura popular que han estat assimilats pel folklore català, com és el
cas de les cançons de dona.
Activitat 7. Llegeix a continuació la lletra de la següent cançó popular catalana.
|
|
Rossinyol que vas a França, rossinyol, Encomana'm a la mare, rossinyol, I a mon pare no pas gaire, rossinyol,
Perquè m'ha malmaridada, rossinyol
A un pastor me n'ha dada, rossinyol,
Que em fa guardar la ramada, rossinyol,
|
7.1.- Busca al
diccionari les paraules que desconeguis de la lletra de la cançó i copia-les
juntament amb el seu significat o un sinònim:
7.2.- Resumeix
el que es relata a la cançó. Explica, també, a quin subgènere de la cançó de
dona es pot associar.
7.3.- Explica
amb detall l’estructura paral·lelística d’aquesta cançó. Té tornada? Com es
reprenen els versos d’estrofa en estrofa?
Per acabar, escoltarem dues versions
d’aquesta cançó:
·
Una primera de l’Escolania de Montserrat,
interpretada a Washington, la capital dels EUA, l’any 2014:
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=3b7xQ59m4VE&list=RDbMAeYVOK_YM&index=24
·
Una segona versió de la cançó interpretada per
la cantant americana Joan Baez. Aquesta intèrpret es va fer famosa als anys 60,
i la seva obra s’emmarca en els moviment reivindicatius i llibertaris viscuts
en aquella dècada. Amb una veu excepcional, J. Baez sempre ha estat i continua
sent una artista compromesa amb la lluita pels drets civils universals i pels
valors humanistes i en la denúncia de tota mena de discriminació racial, social
o de gènere. La data de llançament de la versió del Rossinyol que aquí t’oferim
és l’any 1974.
Enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=zktCnSn6z60.
BIBLIOGRAFIA:
Romeu i Figueras, Josep, Corpus d’antiga poesia popular,
Barcelona: Editorial Barcino, 2000 (col. Els Nostres Clàssics, B, 18).
Bec, Pierre, La lyrique française au Moyen Âge,
París: Picard, 1978.
Riquer, Martín de / Valverde,
José María, Historia de la literatura universal, Barcelona: Planeta,
1984, vol. III, p. 237-238.
Riquer, Martín de, Los
trovadores, Barcelona: Ed. Planeta,
1975 (3 vol.).
Brea, Mercedes (coord.), Lírica
profana galego-portuguesa, Santiago de Compostela: Xunta de Galicia, 1996
(2 vol.).
Bohigas, Pere (ed.), Cançoner popular català, Abadia de
Montsrrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983 ( 2 vols.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada