Com analitzar un text en prosa

 

 

CAL TENIR CLARS ALGUNS CONCEPTES PREVIS:

• Autor i narrador
• Personatge
• Obra
• Text
• Relat
• Lector i narratari

 

1)       Fitxa

 

1. FITXA BIBLIOGRÀFICA

A) Si es tracta d’un llibre, n’hi ha prou amb indicar:

• Autor
• Títol
• Editorial
• Col·lecció
• Any d’edició
• Lloc d’edició
• Número de pàgines

      B) Si es tracta d'un text inclòs en un llibre (per exemple: un conte inclòs en una obra antològica, un capítol o un fragment d'una obra), llavors serà necessari assenyalar, primer de tot:

• Autor del text
• Títol de el text (si n'hi ha)
• Número del fragment, capítol o conte (si n'hi ha)
• Pàgines del llibre en què es troba el text

 

I, tot seguit, s'ha d'indicar a quin llibre pertany aquest text; és a dir, respondre les qüestions del punt A, sempre evitant repetir informacions.

  

2)       Autor, gènere i context

 

2.- L’AUTOR I EL SEU CONTEXT

• L’autor i el seu context històrico-cultural: qui és l’autor, en quin període històric va viure i escriure,  de quina manera el món en què va viure es veu reflectit a la seva obra o la pot haver condicionat.

 

• Definir el gènere literari del text:
• PROSA: Conte, novel·la, article periodístic, etc.
• VERSO: Èpica, lírica
• Un tercer gènere, el DRAMÀTIC, pot estar escrit en prosa o vers.

 

• Relacionar el gènere literari del text amb el context històrico-cultural (opcional).

 

3)       Anàlisis del contingut

 

3. TEMA

 El tema és la idea principal del relat, que es pot sintetitzar en una oració o dues, o fins i tot en una sola paraula.

 De vegades, al costat de el tema principal, poden aparèixer temes secundaris.

  

4. ARGUMENT

 Són totes les accions o situacions que el narrador explica al llarg del relat.

 

·       Estructura argumental: Determinar en quantes parts es podria dividir el relat; en altres paraules, com ens sembla que el narrador ha organitzat o estructurat l'argument[1]. Cal fer una mena d’esquelet de l'argument:

o   Precisar on començaria i acabaria cada part,

o   i fer un breu resum de cadascuna d'elles.

 

Tot el posterior estudi del text es pot (i s'hauria de) relacionar amb aquesta estructura argumental.

 

Igualment, un bon estudi argumental ha de prestar atenció a tots els elements narratius que a continuació analitzarem: espai, temps, evolució dels personatges, etc., i fins i tot atendre a determinades qüestions formals.

  

5. PERSONATGES

 5.1.- Segons el paper que desenvolupen en la història (si són més o menys rellevants), els personatges solen classificar-se en:

 

·       Personatge/s principal/s o protagonistes: Personatge o personatges al voltant del qual o dels quals gira de l'acció.

 

·       Personatges secundaris: Personatges adjunts que ajuden o s'oposen al protagonista o els protagonistes. Són personatges propers al protagonista i  les seves accions i les seves intervencions han de ser rellevants per a les línies axials del desenvolupament de l'argument.

 

Entre els personatges secundaris, de vegades podem trobar un antagonista. L'antagonista és aquell personatge que, en certs aspectes, resulta l'altra cara del protagonista; la seva funció sol ser ressaltar vicis, virtuts o trets peculiars del protagonista a partir del contrast entre les personalitats i accions de tots dos.

 

·       Personatges terciaris, circumstancials o figurants: Personatges que no afecten de manera essencial en el desenvolupament de l'acció.

  

 5.2.- Segons la seva caracterització, es poden distingir dos tipus de personatges:

 ·       Personatges plans: Són construïts al voltant d'una única idea o qualitat.

·       Personatges rodons: Aquells que presenten una major complexitat humana, dotats d'una profunditat psicològica que no tenen els personatges plans.

 

 

6. L’AMBIENTACIÓ: ESPAI I TEMPS

L'acció dels personatges se situa en un espai narratiu i en un temps narratiu en virtut d'al·lusions més o menys concretes i extenses. Aquests dos elements configuren l'essencial de l'ambientació de l'obra.

 

6.1.- L’ESPAI A LA NARRACIÓ: Lloc o llocs físics on es desenvolupa l'acció que es narra.

L'aproximació que fa un narrador a un espai pot ser més aviat objectiva (si el descriu tal com és) o subjectiva (si introdueix elements en la descripció amb l'objectiu de crear una atmosfera que d'alguna manera reflecteixi o contrasti amb l’estat d'ànim dels personatges o el to de la narració).

Òbviament, en un relat els espais poden anar canviant. Igualment, pot variar l'aproximació a aquests espais al llarg del text.

 

 6.2.1. - EL TEMPS DE LA NARRACIÓ: Època o moment històric en què se situen les accions del relat en relació al temps present de l'autor:

•  Ambientació temporal històrica: L'acció es desenvolupa en una època molt allunyada del present de l'autor (narracions històriques).

 

• Ambientació temporal contemporània: L'acció es desenvolupa en l'actualitat de l'autor.

 

• Ambientació temporal futurista: L'acció se situa en un temps futur imaginat per l'autor (relats de ciència ficció)[2].

 Cal tenir present que el temps de la narració pot anar variant en el transcurs d'un text.

 

 6.2.2.- L'ORGANITZACIÓ DEL TEMPS A LA NARRACIÓ: Moment en què se situen les accions de el text. L'ordenació del temps d'un relat pot ser de tres tipus:

•  Lineal: Tota l'acció es desenvolupa seguint una seqüència cronològica lineal, sense regressions ni anticipacions temporals.

 

• Discontinu: L'acció es narra seguint una concatenació temporal no lineal; és a dir, incloent salts cronològics com:
• Flashback, retrospectiva o analepsi: El narrador interromp l'acció i retrocedeix en el temps per presentar accions ja passades.
• Anticipació o prolepsi: El narrador interromp l'acció per anunciar alguna cosa que succeirà en el futur de la narració.

 

• Simultani: Un altre recurs en el tractament del temps pot ser l'ús de la simultaneïtat, quan es presenten dos o més accions de maneres paral·leles.

  

 

4)       Anàlisi formal

  

7. EL NARRADOR

 Els tipus de narrador d'un relat es classifiquen segons la distància que aquest narrador pren en relació amb el que relata (aquesta posició de major o menor distància es coneix com a "punt de vista" o "focalització").

 

• Narrador intern: Participa en l'acció narrada. Pot ser el protagonista o qualsevol altre personatge[3]. Utilitza la primera persona quan es refereix a ell mateix. Caracteritza  aquest narrador que el seu coneixement dels fets del relat es limiten al que coneix el personatge-narrador.

 

• Narrador extern: No participa en l'acció narrada. És un narrador anònim o indefinit. Veu i explica l'acció des de fora, i pràcticament sempre utilitza la tercera persona. Es distingeixen dos tipus de narrador extern, segons el seu coneixement d’allò narrat:

 

• Narrador omniscient [4]: Aquell que està per sobre dels seus personatges i ho sap tot de la història que explica i dels seus protagonistes.

 

• Narrador extern no omniscient o narrador objectiu: Aquell que se situa fora de la narració, però no ho sap tot. Com a narrador, es limita a presentar uns   fets que observa o escolta. El seu coneixement dels fets i dels personatges és limitat, el seu coneixement dels pensaments dels personatges és nul. Reprodueix el paper de testimoni o d’una càmera de filmar: només explica i coneix allò que veu.

 

EN RESUM: El narrador intern participa de l'acció, és també un personatge del relat, i coneix el que aquest personatge sap. El narrador extern objectiu no participa de l'acció i només coneix el que observa- El narrador omniscient no participa de l'acció però coneix tot el que es refereix a la història i els seus personatges, fins i tot els seus pensaments i sentiments.

Cal ressaltar que, en el transcurs d'un text, el narrador pot canviar, i en conseqüència també pot variar l'enfocament o punt de vista.

  

 

8. FORMES DE NARRACIÓ

 En qualsevol text narratiu es poden presentar les següents formes de narració:

 

• Relat de fets i accions

 

• Descripció de llocs, objectes i personatges. Es pot distingir dos tipus de descripcions, que venen condicionades per l'actitud del narrador davant del text:

 

• Descripció objectiva: El narrador informa sobre les característiques dels objectes, llocs i personatges de manera objectiva, és a dir, sense comentaris ni valoracions personals.

 

• Descripció subjectiva: Les característiques dels objectes, llocs i personatges solen ser presentades per un personatge o un narrador omniscient que deixa entreveure la seva valoració personal dels mateixos.

 

• Discurs o reproducció dels mots dels personatges. El discurs pot prendre forma de:

o   Diàleg: Es reprodueix l'intercanvi de paraules de dos o més personatges en estil directe (posades en la boca dels mateixos personatges) o en estil indirecte (quan el que diuen els personatges és explicat pel narrador).

 

o   Monòleg: Es reprodueix el discurs, més aviat llarg, d'un sol personatge en estil directe.

 

o   Monòleg interior: Es reprodueix els pensaments d'un personatge a mesura que els va formulant en la seva ment.

---

[1] Sovint això es fa a partir d’una divisió tripartida: 1. introducció o plantejament, 2. nus, 3. conclusió o desenllaç.

[2] S’anomena utopia quan aquest temps futur és concebut com un món o societat ideal, una visió millorada del present de l’autor. En canvi, és una distopia quan el futur es planteja com una realitat empitjorada del present.

[3] Al llarg d'un text, el personatge-narrador intern pot ser sempre el mateix (focalització interna fixa), pot variar segons els episodis (focalització interna variable) o fins i tot pot succeir que un mateix esdeveniment sigui narrat per diversos personatges (focalització interna múltiple). 

[4] “Omniscient” significa “que ho sap o coneix tot”.