CASTELLANO CATALÁN
imperfectos AMABA imperfets amava
HABER haver
DEBER ... devia, devíem
APROBAR aprovar
CABALLO cavall
GOBIERNO govern
ABORTO avortament
NUBE núvol
CAMBIO canvi
COBARDE covard
ABURRIDO avorrit
SABIO savi (pero saber)
ESBELTO esvelt
TABERNA taverna
CÓRDOBA Còrdova
ESTEBAN Esteve
-------------------------------------------------------
MÓVIL (movimiento) mòbil (moviment)
dimecres, 24 de novembre del 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
MITOLOGIA: alguns conceptes
Algunes definicions importants:
hybris: pecat d'orgull en què incorre un mortal (o fins i tot un déu) quan es considera i manifesta superior en algun aspecte a alguna divinitat. Per exemple, el mite d'Aracne narra la hybris d'una noia que es considera superior a Atena en l'art de teixir.
mite etiològic: mite que explica l'origen d'alguna cosa de la realitat. Per exemple, el mite d'Aracne és etiològic en la mesura que explica l'origen de l'aranya.
politeisme: creença en l'existència de diverses divinitats.Adjectiu: politeista.
monoteisme: creença en l'existència d'una sola divinitat. Adjectiu: monoteista.
antropomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma humana. Adjectiu: antropomòrfic o antropomorf.
zoomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma animal. Adjectiu: zoomòrfic o zoomorf.
teromorfisme: aplicat als déus, si fa o no fa sinònim de zoomorfisme. Es diu quan els déus tenen forma de fera o de monstre amb trets animals. Adjectiu: teromòrfic o teromorf.
Si necessiteu més informació sobre els déus i els mites que protagonitzen, us aconsello de visitar el web labyrinthus (vegeu els enllaços del blog).
hybris: pecat d'orgull en què incorre un mortal (o fins i tot un déu) quan es considera i manifesta superior en algun aspecte a alguna divinitat. Per exemple, el mite d'Aracne narra la hybris d'una noia que es considera superior a Atena en l'art de teixir.
mite etiològic: mite que explica l'origen d'alguna cosa de la realitat. Per exemple, el mite d'Aracne és etiològic en la mesura que explica l'origen de l'aranya.
politeisme: creença en l'existència de diverses divinitats.Adjectiu: politeista.
monoteisme: creença en l'existència d'una sola divinitat. Adjectiu: monoteista.
antropomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma humana. Adjectiu: antropomòrfic o antropomorf.
zoomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma animal. Adjectiu: zoomòrfic o zoomorf.
teromorfisme: aplicat als déus, si fa o no fa sinònim de zoomorfisme. Es diu quan els déus tenen forma de fera o de monstre amb trets animals. Adjectiu: teromòrfic o teromorf.
Si necessiteu més informació sobre els déus i els mites que protagonitzen, us aconsello de visitar el web labyrinthus (vegeu els enllaços del blog).
diumenge, 21 de novembre del 2010
ESQUEMA DELS DÉUS (LLatí 4t ESO)
Aquí teniu un model per il·lustrar-vos com hauríeu de fer l'esquema dels déus. Us poso com a exemple el primer dels déu, Cronos, i un trosset dl segon, Zeus. A sota de la taula us posaré el llistat de déus que heu d'incloure-hi.
Llistat dels déus:
- CRONOS
- ZEUS
- HERA
- POSIDÓ
- HADES
- DÈMETER
- ATENA
- HEFEST
- AFRODITA
- ARES
- APOL·LO
- ÀRTEMIS
- DIONÍS
- HERMES
NOM GREC | NOM LLATÍ | Déu de… | Principals parents | Atributs (i mites) |
CRONOS | SATURN | Déu del Temps | - Fill d’Urà i Gea - Marit de Rea - Pare dels olímpics (Hèstia, Dèmeter, Hera, Hades, Posidó i Zeus) | - Falç - Rellotges - es menja fills MITES: - castració d’Urà - es menja els fills |
ZEUS | JÚPITER | - Déu (senyor) dels déus i dels homes - tempestes - tro -cim de les muntanyes | …………………. | …………………….. |
Llistat dels déus:
- CRONOS
- ZEUS
- HERA
- POSIDÓ
- HADES
- DÈMETER
- ATENA
- HEFEST
- AFRODITA
- ARES
- APOL·LO
- ÀRTEMIS
- DIONÍS
- HERMES
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 4 ESO
dimecres, 17 de novembre del 2010
LLENGÜES ROMÀNIQUES: romanès
I un èxit pop estival en romanès de fa no gaires anys. El grup es diu O Zone i la cançó Dragostea din tei. Cap portent líric ni musical, però ens pot servir!
¿Hola!, ¿Buenas!, Soy yo, un haiduc*
Y por favor, amor mio, recibe la felicidad.
¿Hola!, ¿Hola!, soy yo Picasso,
Te he dado un toque, y soy valiente
Pero sabe que no te pido nada.
Quieres irte pero no me no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.
DRAGOSTEA DIN TEI
Alo, Salut, sunt eu, un haiduc,
Si te rog, iubirea mea, primeste fericirea.
Alo, alo, sunt eu Picasso,
Ti-am dat beep, si sunt voinic,
Dar sa stii nu-ti cer nimic.
Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.
Te sun, sa-ti spun, ce simt acum,
Alo, iubirea mea, sunt eu, fericirea.
Alo, alo, sunt iarasi eu, Picasso,
Ti-am dat beep, si sunt voinic,
Dar sa stii nu-ti cer nimic.
Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.
Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.
Si te rog, iubirea mea, primeste fericirea.
Alo, alo, sunt eu Picasso,
Ti-am dat beep, si sunt voinic,
Dar sa stii nu-ti cer nimic.
Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.
Te sun, sa-ti spun, ce simt acum,
Alo, iubirea mea, sunt eu, fericirea.
Alo, alo, sunt iarasi eu, Picasso,
Ti-am dat beep, si sunt voinic,
Dar sa stii nu-ti cer nimic.
Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.
Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.
AMOR BAJO LOS TILOS:
¿Hola!, ¿Buenas!, Soy yo, un haiduc*
Y por favor, amor mio, recibe la felicidad.
¿Hola!, ¿Hola!, soy yo Picasso,
Te he dado un toque, y soy valiente
Pero sabe que no te pido nada.
Quieres irte pero no me no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.
Te llamo para decirte lo que siento ahora,
¿Hola!, amor mio, soy la felicidad.
¿Hola!, ¿Hola!, soy otra vez yo, Picasso,
Te he dado un toque, y soy valiente
Pero sabe que no te pido nada.
Quieres irte, pero no me, no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.
Quieres irte, pero no me, no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.
*Un haiduc en un hombre que roba a los ricos para dárselo a los pobres, como Robin Hood.
¿Hola!, amor mio, soy la felicidad.
¿Hola!, ¿Hola!, soy otra vez yo, Picasso,
Te he dado un toque, y soy valiente
Pero sabe que no te pido nada.
Quieres irte, pero no me, no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.
Quieres irte, pero no me, no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.
*Un haiduc en un hombre que roba a los ricos para dárselo a los pobres, como Robin Hood.
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 1 Batx,
Llengües romàniques
LLENGüES ROMÀNIQUES: asturià i sard
Text de tres poemes en asturià i sard (dialecte logudorès).
ALBADA Inda nun amaneciò. Canta un grillu fuera, en dalgun llugar de les sombres. El VIAXERU Vengo de mui lluene, nun me preguntes de onde. Nomàs quiero un poco de calor, colmar la sede que me truxo esta nueche hasta la to puerta. Direte'l nome de toles estrellas si me dexes quedar. LA ISLA Una casa de piedra onde empieza la playa, un menu descalzu xuega con un perru ente les dunes, blinca chilla enreda, nun sabe que ye feliz. | MANZANU Alu no est vessidu. fora est cantende unu grillu, in calchi palte in s'umbra. SU FURISTERI Benzo dae attesu, non mi preguntes da'inue. Cherzo solu calchi carignu pro calmare su sidis chi mi nd'at battidu istanotte a sa janna tua. Ti naro su numene de tottu sos isteddos si mi lassas intrare S'ISULA una domo de pedra inue cumontzat s'ispiagia, unu piseddu isculzu giogat cundunu cane in sas dunas, brincat abboigat brullat, no ischit ch'est cuntentu. |
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 1 Batx,
Llengües romàniques
LLENGÜES ROMÀNIQUES: El Piemontès
Un exemple d'una llengua italiana que pertany a la Romània Occidental, ja que el seu territori queda al nord de la línia La Spezzia-Rimini. És una traducció en piemontès de la Charte de la Fédération Européenne des Maisons de Pays.
CARTA DLA FEDERASSION EUROPENGA DLE CA DËL PAÌS
(version an Piemontèis dla "Charte de la Fédération Européenne des Maisons de Pays")
L'ann 1993 a marca la nàssita dl'Union Europenga e la fin dël sécol a vëdrà organisesse n'ansema europeng pì estendù ch'a coaterà la totalità dël continent. A l'é 'n costa prospetiva-sì ch'as anseriss la costitussion dla federassion Europenga dle Ca dël Paìs.
PRINSIPI GENERAJ
L'ësvlup armonios ëd l'Europa a passa a travers l'arconossiment ëd tute soe Region, ëd tuti sò Pòpoj, ëd tute sue Comunità teritoriaj, coj ch'a sio ij sò statù politich o aministrativ.
L'acetassion dle diferense inter-étniche a l'é n'amportanta garansìa 'd pas e d fradlansa ch'a dev esclude lë svlup ëd tuta forma d'amperialism e 'd rassism.
L'esistensa dle lenghe e dle colture 'd tute le Comunita d'Europa a l'é n'element fondamental a la guerna 'd soe pròpie identità. Coste-sì a costituisso 'n patrimòni comun a na sorgiss d'anrichiment për tuti j'Europeng.
An particular, la guerna e lë svlup dla vitalità dle lenghe e dle colture men rëspandue, regionaj, nassionaj o minoritarie, espression d'una comunità con o sensa Stat, a l'é ant ël midem temp un diritt individual e coletiv inalienabil e na condission nessessaria a l'avnì democratic ëd l'Europa.
La guerna dle lenghe e dle culture a visa pa a fene d'oget ëd curiosità, ch'a-j tirerìa a la mira 'd coltura subalterna, ma a nass da la lòta contra l'uniformisassion e da la volontà 'd dësfende 'l pluralism, la democrassia, ij diritt ëd le minoranse, part integrant dij Dirit ëd l'Òm, e la libertà për tuti ant l'Europa 'd doman.
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 1 Batx,
Llengües romàniques
LLENGÜES ROMÀNIQUES: les llengües d'Itàlia
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 1 Batx,
Llengües romàniques
LLENGÜES ROMÀNIQUES: friulà o friülès (retoromànic)
Text de la Societat Filològica Friülana. En copio primer la versió en friülà i tot seguit una traducció a l'italià i una altra al català.
Societât Filologjche Furlane
Cun tun Decret dal 7 di avost dal 1936 'e jé stade cunsiderade "Ent Morâl", e cun la Lez Regjonâl n. 68 dal 1981 'e jé ricognossude come "organisim primari par la pupilance e la valorizazion de culture e de lenghe furlane" (art.26), cualifiche confermade te resint Lez di "promozion" dal furlan, fate buine dal Consei Regjonâl e dal Guviêr (marz 1996).
Cumò 'e à plui di 4000 associâz, ch'a son a stâ in Italie e tal Forest.
TRADUCCIÓ A L'ITALIÀ:
La Società Filologica Friulana si è costituita - "al fine di studiare e coltivare la parlata friulana e le sue manifestazioni letterarie " (come si legge nel suo primo Statuto) - a Gorizia il 23 novembre del 1919, intitolandosi al glottologo goriziano Graziadio Isaia Ascoli.
Con un decreto del 7 agosto 1936 è stata eretta in Ente Morale, e con la legge regionale del 1981 (n. 68) è riconosciuta "quale organismo primario per la tutela e la valorizzazione della cultura e della lingua friulana" (art.26), qualifica riconfermata nella recente Legge di tutela del friulano, approvata dal Consiglio regionale e dal Governo (marzo 1996).
Attualmente conta oltre 4000 soci, in Italia e all'estero, ed opera nel territorio della Regione Autonoma Friuli-Venezia Giulia.
TRADUCCIÓ AL CATALÀ:
La Societat Filològica Friülana s'ha constituït -"a fi d'estudiar i conrear la parla friulana i les seves manifestacions literàries" (tal com es llegeix en el seu primer Estatut) a Gorizia el 23 de novembre de 1919, prenent el nom del glotòleg de Gorizia Graziadio Isaia Ascoli.
Amb el decret del 7 d'agost de 1936 ha estat erigida en Entitat Moral i amb la llei regional del 1981 (n. 68) ha estat reconeguda com "aquell organisme principal per a la tutela i l'enriquiment del friüla, aprovada pel Consell regional i el Govern (març 1996).
Actualment compta amb uns 4000 socis, a Itàlia i l'estranger, i opera en el territori de la Regió Autònoma Friül-Venècia Júlia.
Societât Filologjche Furlane
Società Filologica Friulana
"G. I. Ascoli"
Presentazion
La Societât Filologjche Furlane 'e jé stade inviade - cu la finalitât di "studiâ e prudelâ la lenghe e lis sôs manifestazions leterariis" (cussi 'a si léi tal so prin Statût) - a Gurizze ai 23 di novembar dal 1919, dantsi il non dal glotolic gurizzan Graziadio Isaia Ascoli.Cun tun Decret dal 7 di avost dal 1936 'e jé stade cunsiderade "Ent Morâl", e cun la Lez Regjonâl n. 68 dal 1981 'e jé ricognossude come "organisim primari par la pupilance e la valorizazion de culture e de lenghe furlane" (art.26), cualifiche confermade te resint Lez di "promozion" dal furlan, fate buine dal Consei Regjonâl e dal Guviêr (marz 1996).
Cumò 'e à plui di 4000 associâz, ch'a son a stâ in Italie e tal Forest.
TRADUCCIÓ A L'ITALIÀ:
La Società Filologica Friulana si è costituita - "al fine di studiare e coltivare la parlata friulana e le sue manifestazioni letterarie " (come si legge nel suo primo Statuto) - a Gorizia il 23 novembre del 1919, intitolandosi al glottologo goriziano Graziadio Isaia Ascoli.
Con un decreto del 7 agosto 1936 è stata eretta in Ente Morale, e con la legge regionale del 1981 (n. 68) è riconosciuta "quale organismo primario per la tutela e la valorizzazione della cultura e della lingua friulana" (art.26), qualifica riconfermata nella recente Legge di tutela del friulano, approvata dal Consiglio regionale e dal Governo (marzo 1996).
Attualmente conta oltre 4000 soci, in Italia e all'estero, ed opera nel territorio della Regione Autonoma Friuli-Venezia Giulia.
TRADUCCIÓ AL CATALÀ:
La Societat Filològica Friülana s'ha constituït -"a fi d'estudiar i conrear la parla friulana i les seves manifestacions literàries" (tal com es llegeix en el seu primer Estatut) a Gorizia el 23 de novembre de 1919, prenent el nom del glotòleg de Gorizia Graziadio Isaia Ascoli.
Amb el decret del 7 d'agost de 1936 ha estat erigida en Entitat Moral i amb la llei regional del 1981 (n. 68) ha estat reconeguda com "aquell organisme principal per a la tutela i l'enriquiment del friüla, aprovada pel Consell regional i el Govern (març 1996).
Actualment compta amb uns 4000 socis, a Itàlia i l'estranger, i opera en el territori de la Regió Autònoma Friül-Venècia Júlia.
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 1 Batx,
Llengües romàniques
LLENGÜES ROMÀNIQUES: L'aragonès
Dues tires d'un còmic escrit en aragonès. El títol és En busca de a biera freda i el podeu trobar sencer aquí.
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 1 Batx,
Llengües romàniques
LLENGÜES ROMÀNIQUES: L'occità (2 - Patric)
Vídeo i lletra d'una cançó que Patric (Montpeller, ) va compondre en occità cap als anys 70, titulada Occitania. Patric, nascut a Montpeller, va ser i és un dels principals cantautor de l'anomenada Nova Chançon occitana. En aquesta peça canta en occità al seu país.
PATRIC: OCCITÀNIA (lletra en occità)
Tu coma un solelh qu'òm vei jamai
Coma una mar qu'existis pas
Tu los uòlhs donant tas mans
Dintrant dins l'òrt d'un mond mòrt
E t'aimi òc
Ièu cridant ton nom d'aquel canton
D'un mond vielh d'un mond fòl
E t'aimi
Tu coma aquel blat qu'an semenat
E que jamai dona de fruch
Tu coma aquel lum qu'òm crei perdut
Coma un aucel que sembla mut
E t'aimi òc
Tu coma un passat tant amagat
Coma una istòria sensa vertat
Tu coma un marin qu'òm cresià mòrt
E puèi un jorn que dintra al pòrt
E t'aimi òc
Ièu vaqui que canti ton retorn
Vaqui que canti mon amor
E t'aimi
OCCITÀNIA (traducció al català):
Tu, com un sol que mai no es veu,
Com una mar que no existeix.
Tu, els ulls tancats, oferint les teves mans,
Entrant dins un jardí d’un món mort.
I t’estimo, sí!
Jo, cridant el teu nom, d’aquell racó
D’un món vell, d’un món boig
I t’estimo!
Tu, com aquell blat que han sembrat
I que mai en dóna fruit.
Tu com aquella llum que hom creu perduda,
Com un ocell que sembla mut.
I t’estimo, sí!
Tu, com un passat tan amagat,
Com una història sense veritat.
Tu com un mariner que hom creia mort
I, després, un dia torna a port
I t’estimo, sí!
Jo, vet aquí que canto el teu retorn,
Vet aquí que canto el meu amor.
I t’estimo!
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 1 Batx,
Llengües romàniques
LLENGÜES ROMÀNIQUES: L'occità (1 - Se canto)
"Se canto" és considerat l'himne d'Occitània. Us deixo un vídeo amb la cançó (en dialecte biarnès) i, a sota, la seva lletra.
Aquelas montanhas
Que tan nautas son
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Lèu s'abaissaràn
E mas amoretas
Se raprocharàn.
Se canta que cante
Canta pas per ieu
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Canta pas per ieu
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Dejós ma fenèstra
I a un aucelon
Tota la nuèch canta
canta pas per ieu (canta sa cançon).
I a un aucelon
Tota la nuèch canta
canta pas per ieu (canta sa cançon).
Aquelas montanhas
Que tan nautas son
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Baissatz-vos montanhas
Planas, levatz-vos
Per que pòsque veire
Mas amors ont son.
Aquelas montanhaPlanas, levatz-vos
Per que pòsque veire
Mas amors ont son.
Lèu s'abaissaràn
E mas amoretas
Se raprocharàn.
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 1 Batx,
Llengües romàniques
dimarts, 16 de novembre del 2010
MITOLOGIA (Llatí 4t ESO)
Esquema dels continguts del control de mitologia
0.- NOCIONS PRÈVIES:
a) religió politeista
b) déus antropomòrfics: diferències i similituds entre déus i homes
c) MITE: relat en clau simbòlica / sovint no té una versió única i "canònica" / dimensió etiològica i dimensió “moral”.
d) concepte de "hybris"
1.- COSMOGONIA:
a) primera generació : Caos à Gea i Urà à hecatonquirs, ciclops; titans
b) segona generació: Cronos i Rea àHèstia, Dèmeter, Hera / Posidó, Ares, Zeus
c) criança de Zeus a Creta (Amaltea, curetes, nimfes). Retorn de Zeus a l’Olimp.
c) titanomàquia à repartiment del món entre Zeus, Posidó i Hades.
2.- ZEUS / JÚPITER
a) patronatge i atributs
b) MITE: Ganímedes
3.- HERA / JUNO
a) patronatge i atributs
b) MITE: alletament d’Hèracles à Via Làctia
c) MITE: Io i Argos à paó
d) MITE: Noces de Tetis i Peleu à judici de Paris
4.- POSIDÓ / NEPTÚ
a) patronatge i atributs
b) Amfítrite
5.- HADES / PLUTÓ
a) patronatge i atributs
b) rapte de Persèfone (Proserpina) MITE: Dèmeter i l’origen de les estacions
c) geografia de l’inframon.
6.- ATENA / MINERVA
a) naixement
b) patronatge i atributs
c) MITE: lluita entre Atenes i Posidó pel patronatge d’Atenes
d) MITE: Atena i Aracne (mite etiològic / dimensió moral del mite: hybris)
7.- HEFEST / VULCÀ
a) naixement i expulsió de l'Olimp
b) patronatge i atributs
c) tornada a l’Olimp
d) casament amb Afrodita à MITE: adulteri d’Afrodita i Ares
8.- ARES / MART
a) patronatge i atributs
9.- AFRODITA / VENUS
a) naixement d’Afrodita
b) patronatge i atributs
10.- ELS FILLS DE LETO: APOL·LO
a) naixement dels bessons a Delos
b) Apol·lo i la Pitó à origen i funcionament de l’oracle de Delfos
c) atributs i patronatge
d) MITE: rapte de Dafne
11.- ELS FILLS DE LETO: ÀRTEMIS / DIANA
a) patronatge i atributs
b) MITE: Acteó (no entra)
c) MITE: Cal·listo (no entra)
12.- DIONÍS / BACUS
a) naixement
b) patronatge i atributs
c) seguici dionisíac: sàtirs i mènades.
13.- HERMES / MERCURI
a) patronatge i atributs
b) Hermes "psicopómpos" (que acompanya les ànimes a l'Hades).
Etiquetes de comentaris:
ASSIGNATURA: Llatí 4 ESO,
Mitologia
DICTADO: Cien años de soledad (Castellano 1 ESO)
El texto del dictado es el principio del primer capítulo de Cien años de soledad, novela escrita por Gabriel García Márquez en 1967.
Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo. Todos los años, por el mes de marzo, una familia de gitanos desarrapados plantaba su carpa cerca de la aldea, y con un grande alboroto de pitos y timbales daban a conocer los nuevos inventos. Primero llevaron el imán. Un gitano corpulento, de barba montaraz y manos de gorrión, que se presentó con el nombre de Melquíades, hizo una truculenta demostración pública de lo que él mismo llamaba la octava maravilla de los sabios alquimistas de Macedonia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)