B y V en castellano y catalán (castellano 1 ESO)

CASTELLANO                                          CATALÁN
imperfectos AMABA                                    imperfets amava
HABER                                                        haver
DEBER                                                        ... devia, devíem
APROBAR                                                  aprovar

CABALLO                                                  cavall
GOBIERNO                                                govern
ABORTO                                                    avortament
NUBE                                                          núvol
CAMBIO                                                     canvi
                                                
COBARDE                                                 covard
ABURRIDO                                                avorrit
SABIO                                                        savi  (pero saber)
ESBELTO                                                   esvelt
TABERNA                                                  taverna

CÓRDOBA                                                Còrdova
ESTEBAN                                                   Esteve
-------------------------------------------------------
MÓVIL (movimiento)                                  mòbil (moviment)

MITOLOGIA: alguns conceptes

Algunes definicions importants:

hybris: pecat d'orgull en què incorre un mortal (o fins i tot un déu) quan es considera  i manifesta superior en algun aspecte a alguna divinitat. Per exemple, el mite d'Aracne narra la hybris d'una noia que es considera superior a Atena en l'art de teixir.

mite etiològic: mite que explica l'origen d'alguna cosa de la realitat. Per exemple, el mite d'Aracne és etiològic en la mesura que explica l'origen de l'aranya.

politeisme: creença en l'existència de diverses divinitats.Adjectiu: politeista.

monoteisme: creença en l'existència d'una sola divinitat. Adjectiu: monoteista.

antropomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma humana. Adjectiu: antropomòrfic o antropomorf.

zoomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma animal. Adjectiu: zoomòrfic o zoomorf.

teromorfisme: aplicat als déus, si fa o no fa sinònim de zoomorfisme. Es diu quan els déus tenen forma de fera o de monstre amb trets animals. Adjectiu: teromòrfic o teromorf.

Si necessiteu més informació sobre els déus i els mites que protagonitzen, us aconsello de visitar el web labyrinthus (vegeu els enllaços del blog).

ESQUEMA DELS DÉUS (LLatí 4t ESO)

Aquí teniu un model per il·lustrar-vos com hauríeu de fer l'esquema dels déus. Us poso com a exemple el primer dels déu, Cronos, i un trosset dl segon, Zeus. A sota de la taula us posaré el llistat de déus que heu d'incloure-hi.

NOM GREC	NOM LLATÍ	Déu de…	Principals parents	Atributs (i  mites)
CRONOS	SATURN	Déu del Temps	- Fill d’Urà i Gea - Marit de Rea - Pare dels olímpics (Hèstia, Dèmeter, Hera, Hades, Posidó i Zeus)	- Falç - Rellotges - es menja fills MITES: -  castració d’Urà - es menja els fills
ZEUS	JÚPITER	- Déu (senyor) dels déus i dels homes - tempestes - tro -cim de les muntanyes	………………….	……………………..

Llistat dels déus:
- CRONOS
- ZEUS
- HERA
- POSIDÓ
- HADES
- DÈMETER
- ATENA
- HEFEST
- AFRODITA
- ARES
- APOL·LO
- ÀRTEMIS
- DIONÍS
- HERMES

LLENGÜES ROMÀNIQUES: romanès

I un èxit pop estival en romanès de fa no gaires anys. El grup es diu O Zone i la cançó Dragostea din tei. Cap portent líric ni musical, però ens pot servir!

DRAGOSTEA DIN TEI

Alo, Salut, sunt eu, un haiduc,
Si te rog, iubirea mea, primeste fericirea.
Alo, alo, sunt eu Picasso,
Ti-am dat beep, si sunt voinic,
Dar sa stii nu-ti cer nimic.

Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.

Te sun, sa-ti spun, ce simt acum,
Alo, iubirea mea, sunt eu, fericirea.
Alo, alo, sunt iarasi eu, Picasso,
Ti-am dat beep, si sunt voinic,
Dar sa stii nu-ti cer nimic.

Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.

Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.

 AMOR BAJO LOS TILOS:

¿Hola!, ¿Buenas!, Soy yo, un haiduc*
Y por favor, amor mio, recibe la felicidad.
¿Hola!, ¿Hola!, soy yo Picasso,
Te he dado un toque, y soy valiente
Pero sabe que no te pido nada.

Quieres irte pero no me no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.

Te llamo para decirte lo que siento ahora,
¿Hola!, amor mio, soy la felicidad.
¿Hola!, ¿Hola!, soy otra vez yo, Picasso,
Te he dado un toque, y soy valiente
Pero sabe que no te pido nada.

Quieres irte, pero no me, no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.

Quieres irte, pero no me, no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.
*Un haiduc en un hombre que roba a los ricos para dárselo a los pobres, como Robin Hood.

LLENGüES ROMÀNIQUES: asturià i sard

Text de tres poemes en asturià i sard (dialecte logudorès).

ALBADA Inda nun amaneciò. Canta un grillu fuera, en dalgun llugar de les sombres. El VIAXERU Vengo de mui lluene, nun me preguntes de onde. Nomàs quiero un poco de calor, colmar la sede que me truxo esta nueche hasta la to puerta. Direte'l nome de toles estrellas si me dexes quedar. LA ISLA Una casa de piedra onde empieza la playa, un menu descalzu xuega con un perru ente les dunes, blinca chilla enreda, nun sabe que ye feliz.

MANZANU Alu no est vessidu. fora est cantende unu grillu, in calchi palte in s'umbra. SU FURISTERI Benzo dae attesu, non mi preguntes da'inue. Cherzo solu calchi carignu pro calmare su sidis chi mi nd'at battidu istanotte a sa janna tua. Ti naro su numene de tottu sos isteddos si mi lassas intrare S'ISULA una domo de pedra inue cumontzat s'ispiagia, unu piseddu isculzu giogat cundunu cane in sas dunas, brincat abboigat brullat, no ischit ch'est cuntentu.

LLENGÜES ROMÀNIQUES: El Piemontès

Un exemple d'una llengua italiana que pertany a la Romània Occidental, ja que el seu territori queda al nord de la línia La Spezzia-Rimini. És una traducció en piemontès de la Charte de la Fédération Européenne des Maisons de Pays.

CARTA DLA FEDERASSION EUROPENGA DLE CA DËL PAÌS

(version an Piemontèis dla "Charte de la Fédération Européenne des Maisons de Pays")

L'ann 1993 a marca la nàssita dl'Union Europenga e la fin dël sécol a vëdrà organisesse n'ansema europeng pì estendù ch'a coaterà la totalità dël continent. A l'é 'n costa prospetiva-sì ch'as anseriss la costitussion dla federassion Europenga dle Ca dël Paìs.

PRINSIPI GENERAJ

L'ësvlup armonios ëd l'Europa a passa a travers l'arconossiment ëd tute soe Region, ëd tuti sò Pòpoj, ëd tute sue Comunità teritoriaj, coj ch'a sio ij sò statù politich o aministrativ.

L'acetassion dle diferense inter-étniche a l'é n'amportanta garansìa 'd pas e d fradlansa ch'a dev esclude lë svlup ëd tuta forma d'amperialism e 'd rassism.

L'esistensa dle lenghe e dle colture 'd tute le Comunita d'Europa a l'é n'element fondamental a la guerna 'd soe pròpie identità. Coste-sì a costituisso 'n patrimòni comun a na sorgiss d'anrichiment për tuti j'Europeng.

An particular, la guerna e lë svlup dla vitalità dle lenghe e dle colture men rëspandue, regionaj, nassionaj o minoritarie, espression d'una comunità con o sensa Stat, a l'é ant ël midem temp un diritt individual e coletiv inalienabil e na condission nessessaria a l'avnì democratic ëd l'Europa.

La guerna dle lenghe e dle culture a visa pa a fene d'oget ëd curiosità, ch'a-j tirerìa a la mira 'd coltura subalterna, ma a nass da la lòta contra l'uniformisassion e da la volontà 'd dësfende 'l pluralism, la democrassia, ij diritt ëd le minoranse, part integrant dij Dirit ëd l'Òm, e la libertà për tuti ant l'Europa 'd doman.

LLENGÜES ROMÀNIQUES: les llengües d'Itàlia

Un mapa de les llengües d'Itàlia (aquelles que de vegades són anomenades "dialectes" italians).

LLENGÜES ROMÀNIQUES: friulà o friülès (retoromànic)

Text de la Societat Filològica Friülana. En copio primer la versió en friülà i tot seguit una traducció a l'italià i una altra al català.

Societât Filologjche Furlane
Società Filologica Friulana

"G. I. Ascoli"

Presentazion

La Societât Filologjche Furlane 'e jé stade inviade - cu la finalitât di "studiâ e prudelâ la lenghe e lis sôs manifestazions leterariis" (cussi 'a si léi tal so prin Statût) - a Gurizze ai 23 di novembar dal 1919, dantsi il non dal glotolic gurizzan Graziadio Isaia Ascoli.
Cun tun Decret dal 7 di avost dal 1936 'e jé stade cunsiderade "Ent Morâl", e cun la Lez Regjonâl n. 68 dal 1981 'e jé ricognossude come "organisim primari par la pupilance e la valorizazion de culture e de lenghe furlane" (art.26), cualifiche confermade te resint Lez di "promozion" dal furlan, fate buine dal Consei Regjonâl e dal Guviêr (marz 1996).
Cumò 'e à plui di 4000 associâz, ch'a son a stâ in Italie e tal Forest.


TRADUCCIÓ A L'ITALIÀ:
La Società Filologica Friulana si è costituita - "al fine di studiare e coltivare la parlata friulana e le sue manifestazioni letterarie " (come si legge nel suo primo Statuto) - a Gorizia il 23 novembre del 1919, intitolandosi al glottologo goriziano Graziadio Isaia Ascoli.
Con un decreto del 7 agosto 1936 è stata eretta in Ente Morale, e con la legge regionale del 1981 (n. 68) è riconosciuta "quale organismo primario per la tutela e la valorizzazione della cultura e della lingua friulana" (art.26), qualifica riconfermata nella recente Legge di tutela del friulano, approvata dal Consiglio regionale e dal Governo (marzo 1996).
Attualmente conta oltre 4000 soci, in Italia e all'estero, ed opera nel territorio della Regione Autonoma Friuli-Venezia Giulia.


TRADUCCIÓ AL CATALÀ:
La Societat Filològica Friülana s'ha constituït -"a fi d'estudiar i conrear la parla friulana i les seves manifestacions literàries" (tal com es llegeix en el seu primer Estatut) a Gorizia el 23 de novembre de 1919, prenent el nom del glotòleg de Gorizia Graziadio Isaia Ascoli.
Amb el decret del 7 d'agost de 1936 ha estat erigida en Entitat Moral i amb la llei regional del 1981 (n. 68) ha estat reconeguda com "aquell organisme principal per a la tutela i l'enriquiment del friüla, aprovada pel Consell regional i el Govern (març 1996).
Actualment compta amb uns 4000 socis, a Itàlia i l'estranger, i opera en el territori de la Regió Autònoma Friül-Venècia Júlia.

LLENGÜES ROMÀNIQUES: L'aragonès

Dues tires d'un còmic escrit en aragonès. El títol és En busca de a biera freda i el podeu trobar sencer aquí.

Dialectes del grec antic

LLENGÜES ROMÀNIQUES: L'occità (2 - Patric)

Vídeo i lletra d'una cançó que Patric (Montpeller, ) va compondre en occità cap als anys 70, titulada Occitania. Patric, nascut a Montpeller, va ser i és un dels principals cantautor de l'anomenada Nova Chançon occitana. En aquesta peça canta en occità al seu país.

PATRIC: OCCITÀNIA (lletra en occità)

Tu coma un solelh qu'òm vei jamai

Coma una mar qu'existis pas

Tu los uòlhs donant tas mans

Dintrant dins l'òrt d'un mond mòrt

E t'aimi òc

Ièu cridant ton nom d'aquel canton

D'un mond vielh d'un mond fòl

E t'aimi

Tu coma aquel blat qu'an semenat

E que jamai dona de fruch

Tu coma aquel lum qu'òm crei perdut

Coma un aucel que sembla mut

E t'aimi òc

Tu coma un passat tant amagat

Coma una istòria sensa vertat

Tu coma un marin qu'òm cresià mòrt

E puèi un jorn que dintra al pòrt

E t'aimi òc

Ièu vaqui que canti ton retorn

Vaqui que canti mon amor

E t'aimi

OCCITÀNIA (traducció al català):

Tu, com un sol que mai no es veu,

Com una mar que no existeix.

Tu, els ulls tancats, oferint les teves mans,

Entrant dins un jardí d’un món mort.

I t’estimo, sí!

Jo, cridant el teu nom, d’aquell racó

D’un món vell, d’un món boig

I t’estimo!

Tu, com aquell blat que han sembrat

I que mai en dóna fruit.

Tu com aquella llum que hom creu perduda,

Com un ocell que sembla mut.

I t’estimo, sí!

Tu, com un passat tan amagat,

Com una història sense veritat.

Tu com un mariner que hom creia mort

I,  després, un dia torna a port

I t’estimo, sí!

Jo, vet aquí que canto el teu retorn,

Vet aquí que canto el meu amor.

I t’estimo!

LLENGÜES ROMÀNIQUES: L'occità (1 - Se canto)

"Se canto" és considerat l'himne d'Occitània. Us deixo un vídeo amb la cançó (en dialecte biarnès) i, a sota, la seva lletra.

Se canta que cante
Canta pas per ieu
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.

Dejós ma fenèstra
I a un aucelon
Tota la nuèch canta
canta pas per ieu (canta sa cançon).

Aquelas montanhas
Que tan nautas son
M'empachan de veire
Mas amors ont son.

Baissatz-vos montanhas
Planas, levatz-vos
Per que pòsque veire
Mas amors ont son.

Aquelas montanha
Lèu s'abaissaràn
E mas amoretas
Se raprocharàn.

MITOLOGIA (Llatí 4t ESO)

Esquema dels continguts del control de mitologia

0.- NOCIONS PRÈVIES:

a) religió politeista

b) déus antropomòrfics: diferències i similituds entre déus i homes 

c) MITE: relat en clau simbòlica / sovint no té una versió única i "canònica" / dimensió etiològica i dimensió “moral”.

d) concepte de "hybris"

1.- COSMOGONIA:

a) primera generació : Caos à Gea i Urà à hecatonquirs, ciclops; titans

b) segona generació: Cronos i Rea àHèstia, Dèmeter, Hera / Posidó, Ares, Zeus

c) criança de Zeus a Creta (Amaltea, curetes, nimfes). Retorn de Zeus a l’Olimp.

c) titanomàquia à repartiment del món entre Zeus, Posidó  i Hades.

2.- ZEUS / JÚPITER

a) patronatge i atributs

b) MITE: Ganímedes

3.- HERA / JUNO

a) patronatge i atributs

b) MITE: alletament d’Hèracles à Via Làctia

c) MITE: Io i Argos à paó

d) MITE: Noces de Tetis i Peleu à  judici de Paris

4.- POSIDÓ / NEPTÚ

a) patronatge i atributs

b) Amfítrite

5.- HADES / PLUTÓ

a) patronatge i atributs

b) rapte de Persèfone (Proserpina) MITE: Dèmeter i l’origen de les estacions

c) geografia de l’inframon.

6.- ATENA / MINERVA

a) naixement

b) patronatge i atributs

c) MITE: lluita entre Atenes i Posidó pel patronatge d’Atenes

d) MITE: Atena i Aracne (mite etiològic / dimensió moral del mite: hybris)

7.- HEFEST / VULCÀ

a) naixement i expulsió de l'Olimp

b) patronatge i atributs

c) tornada a l’Olimp

d) casament amb Afrodita à MITE: adulteri d’Afrodita i Ares

8.- ARES / MART

a) patronatge i atributs

9.- AFRODITA / VENUS

a) naixement d’Afrodita

b) patronatge i atributs

10.- ELS FILLS DE LETO: APOL·LO

a) naixement dels bessons a Delos

b) Apol·lo i la Pitó à origen i funcionament de l’oracle de Delfos

c) atributs i patronatge

d) MITE: rapte de Dafne

11.- ELS FILLS DE LETO: ÀRTEMIS / DIANA

a) patronatge i atributs

b) MITE:  Acteó (no entra)

c) MITE: Cal·listo (no entra)

12.- DIONÍS / BACUS

a) naixement

b) patronatge i atributs

c) seguici dionisíac: sàtirs i mènades.

13.- HERMES / MERCURI

a) patronatge i atributs

b) Hermes "psicopómpos" (que acompanya les ànimes a l'Hades).

DICTADO: Cien años de soledad (Castellano 1 ESO)

El texto del dictado es el principio del primer capítulo de Cien años de soledad, novela escrita por Gabriel García Márquez en 1967.

Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo. Todos los años, por el mes de marzo, una familia de gitanos desarrapados plantaba su carpa cerca de la aldea, y con un grande alboroto de pitos y timbales daban a conocer los nuevos inventos. Primero llevaron el imán. Un gitano corpulento, de barba montaraz y manos de gorrión, que se presentó con el nombre de Melquíades, hizo una truculenta demostración pública de lo que él mismo llamaba la octava maravilla de los sabios alquimistas de Macedonia.