1.- La Revolució
2.- L'edat d'or
3.- L'imperi del pensament
Deixo la versió en castellà dels vídeos. Per al primer d'ells, hi ha també un text per emplenar mentre es visualitza.
IMPERIOS. LOS GRIEGOS (I): LA REVOLUCIÓN.
TEXT PER EMPLENAR (PArt 1: La revolució):
L’any
508 el Pandemònion governava els carrers d’Atenes. Hi ha una rebel·lió popular
contra els governants. Aleshores governava un noble atenès anomenat CLÍSTIENES.
Els
historiadors estimen que Clístenes va néixer al voltant de l’any ________ aC, en una de les
famílies més riques d’Atenes. La seva família s’anomenava els Almeònides; era
una dinastia política benestant i de llarga tradició.
El
primer historiador grec, Heròdot, afirma que l’avi de Clístenes una vegada va
fer un favor a un rei anomenat Cresos. A canvi, el monarca li va concedir prendre _________
en pols del seu tresor. Aquesta és l’explicació llegendària de l’origen
de la riquesa familiar.
Al
s. VI aC., la classe aristocràtica dominava Atenes.
CONTEXT HISTÒRIC I GEOGRÀFIC
ELS
ORIGENS D’ATENES.
La
ciutat va ser construïda al voltant de l’_______________,
una fortalesa situada al damunt d’un turó de pedra. Als estrets carrers del seu
voltant, s’apilaven les senzilles llars dels grangers i dels mercaders. La
majoria de les cases eren fetes de tova (maons de fang), no hi havia cap
sistema per als tractament de les aigües residuals ni recollida de deixalles.
Els
homes treballaven al camp o en oficis bàsics. Les dones es passaven el dia
tancades a casa, cuinant, cosint i ___________.
Per a aquests atenesos la lectura o l’escriptura era una estranya tasca. No hi
havia res que es pogués anomenar ciència o medicina. L’esperança de vida no era
inferior als ________ anys.
No
era una societat d’iguals. Els atenesos comuns vivien sota el jou dels _______________, homes com el
pare de Clístenes. Per a Aristòtil es tractava d’un món marcat per la
injustícia: tot el país estava en mans d’uns quants.
GRÈCIA
Si
ens fixem en la geografia de Grècia, no es diria que fos el lloc on hagués de
sorgir una gran civilització: hi ha massa _______________.
Les grans civilitzacions dels temps de Clístenes havien crescut al voltant dels
rius i de les planes fèrtils que s’estenen des de les seves ribes. Al sud de
Grècia, es troba EGIPTE [...]. A l’Est, es troben els PERSES; al cor del seu
imperi flueixen els rius Tigris i _______________.
Aquesta va ser la llar de les primeres ciutats del món.
Grècia
estava dividida en innombrables nacions diminutes. En temps de Clístenes, hi
havia milers de petits estats lluitant entre ells per la terra i el poder. A
principis del segle VI aC, Atenes no n’era ni e bon tros la més important ni la
més poderosa. Ciutats més importants serien ARGOS i CORINT. A més, hi havia una
ciutat amb poder militar que sembla que semblava que anava a dominar tota la
Grècia de Clístenes: al Sud de Grècia es troba la ciutat d’_______________.
Els
ESPARTANS estaven destinats a ser soldats des del seu naixement. Criats al
camp, separats de llurs famílies, llurs vides giraven entorn de la disciplina i
la guerra [...] Els espartans eren uns despietats expansionistes: en temps de
Clístenes havien conquerit totes les regions del voltant i havien reduït
aquestes poblacions conquistades a una classe esclava coneguda com els _______________.[...] Cada any
els espartans els declaraven la guerra.
L’IDEAL HEROIC
Si
hi havia res que inspirava Clístenes i els seus contemporanis grecs eren les
seves històries, els antics relats i mites. Al país sempre acudien centenars de
bards viatgers que recitaven aquestes històries a qualsevol que pagués. Eren
gent que en una època sense literatura escrita memoritzaven al voltant d’un _______________de versos.
Els
dos relats més famosos que aquests poetes contaven encara es conserven: la Ilíada i l’Odissea, compostos pel llegendari poeta Homer.
En
tot l’art grec trobem imatges d’herois grecs. Aquestes figures de guerrers
valents i bells, amb determinació per obtenir la victòria a tota costa, eren
l’ideal del grec. Aquil·les era l’arquetip de l’heroi grec, per la seva elecció
d’una mort primerenca a canvi d’una glòria eterna.
L’ATENES DE PISÍSTRAT, EL
TIRÀ (min. 23)
Hi
ha un gran canvi a mitjan segle VI aC, quan u8n home es fa amb el control i el
govern, comportant-se com el que els grecs anomenaven un _______________.
Heròdot
explica com, un dia, un home de maneres dignes i nobles va arribar a Atenes.
Amb ell estava una alta i bella dona, que segons ell era la deessa Atena. Com
que estava sota la seva protecció, va demanar que li donessin el govern
d’Atenes. Els atenesos s’hi van avenir. L’home es deia _______________, el cunyat de Clístenes.
Pisístrat
va entendre que necessitava aliats. Així que va acudir als atenesos corrents a
la recerca de recolzament minant l’organització social d’aristòcrat3es i
plebeus que havia durat segles. Va reduir els impostos i va introduir _______________ gratuïts per
permetre que la gent construís les seves granges. Això va fer possible el
creixement accelerat de l’àmbit agrícola d’Atenes. Els atenesos troben
aleshores mercats exteriors per al seu oli d’oliva a Egipte, Fenícia, Pèrsia i
Assíria.
Però
la conseqüència més astorant de la sobtada expansió d’Atenes s’originaria als
carrers més foscos de la ciutat: el primer llegat artístic d’Atenes, el ____________ de ceràmica. Els
ceramistes es trobaven al barri del Ceràmic.
Clístenes
va créixer durant el govern de Pisístrat i va veure com canviava Atenes. La
seva llar anava passant de ser un modest destacament rural a una potència _______________ internacional.
CLÍSTENES CONTRA HÍPPIES (min. 33)
Però
el govern de Pisístrat de tirania benèvola no duraria per sempre. A l’any 527 aC. va morir. El seu fill HÍPPIES
el va succeir. Al principi, Híppies segueix els passos del pare, governant
Atenes amb mà suau [...] Però, l’any 514 aC. el germà d’Híppies va ser
assassinat. Dolgut i amargat, el capteniment del tirà va canviar completament.
Aristòtil va descriure el canvi del governant cap a la bogeria.
La
vida per a Clístenes es feia cada cop més perillosa, ja que el paranoic
dictador sabia que dels aristòcrates procedia la més gran amenaça al seu poder.
Clístenes va decidir mirar d’enderrocar Híppies. Va muntar un _______________ per derrotar el
tirà. Va atrapar Híppies a la seva fortalesa i va desaparèixer d’Atenes per
sempre més. Era l’any 510 aC. i Clístenes ja era un dels personatges més
poderosos d’Atenes.
ELS JOCS D’OLÍMPIA (minut 37)
Les
Olimpíades s’iniciaren el __________
aC. Aleshores era una competició exclusiva per als grecs més rics; però a l’època
de Clístenes, les Olimpíades havien evolucionat per permetre que tothom hi
participés.
Les
competicions tenien les seves arrels en les habilitats adquirides als antics
camps de batalla: carreres de _____________,
atletisme, lluita, boxa. No hi havia un premi real: només una corona d’_______________ i la fama pertot
Grècia.
Als
jocs olímpics potser els grecs haurien trobat una manera civilitzada de
satisfer l’ideal heroic.
TIRANIA D’ISÀGORES I LA
REVOLTA POPULAR
Tan
aviat com Clístenes guanya poder, veu que uns altres estan conspirant en contra
d’ell. El més ambiciós dels conspiradors era anomenat ISÀGORES. Era un altre aristòcrata
atenès.
Isàgores
surt d’Atenes a la recerca de recolzament. Envia un missatge als espartans.
Aquests ofereixen un exèrcit amb les seves millors tropes per recolzar
Isàgores. Isàgores va fer un cop d’estat, prenent el control d’Atenes.
Unes
700 famílies van ser expulsades d’Atenes, incloent-ne la de Clístenes. Mentre
Clístenes era a l’exili a l’exili, la gent corrent d’Atenes es va rebel·lar.
Durant dos dies i dues nits, Isàgores va lluitar contra aquest aixecament
popular, fins que al matí del tercer dia el van obligar a rendir-se. Era l’any __________ aC.
CLÍSTENES I LA INSTAURACIÓ
DEL RÈGIM DEMOCRÀTIC
El
poble atenès es dirigeix a Clístenes i li demana que formi un govern. Clístenes
va instituir el vot simple: una pedra _______________
per
al sí, una de negra per al no. Amb aquesta idea simple institueix un sistema de
govern que avui coneixem com a democràcia. La gran assemblea atenesa es reunirà
cada nou dies per votar temes referents a tota l’administració de l’Estat.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
IMPERIOS. LOS GRIEGOS (II): LA EDAD DE ORO.
IMPERIOS. LOS GRIEGOS (III): EL IMPERIO DEL PENSAMIENTO.
