UN
EPITAFI FEMENÍ DEL SEGLE V AC. (CEG I, 97 = GVI 1415)
Aquí teniu una estela funerària en què hi ha escrit un epitafi que una dona va adreçar a la seva “companya” (ἐταίρα).
El text va ser editat per primera vegada per William Carey
Poland, a qui un comerciant d’antiguitats va vendre, el 4 de gener de 1893, l’estela
de marbre. El comerciant va dir a W. C. Poland que l’havia trobat on se situava
l’antic barri atenès del Ceràmic. Actualment es conserva al Museu Epigràfic d’Atenes,
amb el número de catàleg 8852.
L’epitafi es data de finals del s. V aC i és escrit en vers.
El seu text transcrit i editat és el següent:
Πιστῆς
ἡδείας τε χάριν φιλότητος ἑταίρα
Εὔθυλλα στήλην τήνδ’ ἐπέθηκε τάφωι
σῶι
Βιότη· μνήμηγ γὰρ ἀεὶ δακρυτὸν ἔχοσα
ἡλικίας τῆς σῆς κλαίει ἀποφθιμένης.
1.- Analitza
i tradueix el text, tal com es presenta aquí a sota:
Πιστῆς
ἡδείας[1] τε
φιλότητος χάριν[2],
ἑταίρα Εὔθυλλα[3]
στήλην τήνδ’[4]
ἐπέθηκε[5] τάφῳ σῳ[6],
Βιότη[7]·
μνήμην γὰρ ἀεὶ δακρυτὸν[8] ἔχουσα
ἡλικίας τῆς σῆς2 κλαίει[9] ἀποφθιμένης[10].
NOTES AL TEXT
[1] ἡδύς ἡδεία ἡδύ.
[2] χάριν, seguit de
genitiu, pot significar a causa de, gràcies a, per.
[3] Εὔθυλλα, nom. sing. d’un
nom propi femení, Èutil·la.
[4] τήνδε.
[5] 3a pers. singular de l’aorist
d’indicatiu del verb ἐπιτίθημι. Tot sovint als epitafis s’usa amb el sentit d’aixecar
una estela o monument funerari.
[6] Adjectiu possessiu de
2ª persona del singular. Σός σή σόν: seu, seva.
[7] Βιότη: Biote,
un altre un nom propi de dona. És un tema en η de la 1a declinació. Feu atenció
a la coma que el precedeix.
[8] δακρυτὸς -ον: adjectiu, planyívol, que fa plorar; ple
de llàgrimes. És de la mateixa família semàntica que δακρύον –ου (llàgrima).
[9] El verb κλαίω porta un
CRV en genitiu. Si significa plànyer, plorar, deplorar, allò que es
plany o plora (o, si voleu, allò per què es plora) va en genitiu.
[10] Cerqueu al diccionari el verb ἀποφθίνω; a més de mirar-ne el significat, pareu atenció a les formes que s’hi registren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada