dijous, 1 de gener de 2015

Llatí medieval: IN TABERNA QVANDO SVMVS




Versió musicada per Carl Orff


Poema de la colecció goliardesca dels Carmina Burana. Traducció amb notes per fer-la després d’haver estudiat la primera declinació i el present d’indicatiu.

I
In taberna quando sumus,
non curamus[1] quid sit humus[2],
sed[3] ad ludum[4] properamus[5],
cui semper insudamus[6].
Quid agatur[7] in taberna
ubi[8] nummus[9] est pincerna[10],
hoc est opus ut queratur[11]:
si quid loquar, audiatur[12].

II
Quidam[13] ludunt, quidam bibunt,
quidam indiscrete[14] vivunt.
Sed in ludo qui morantur,
ex his quidam denudantur[15]
quidam ibi vestiuntur,
quidam saccis induuntur[16].
Ibi nullus timet mortem
sed pro Baccho mittunt sortem[17].



III[18]
Primo pro nummata vini,
ex hac bibunt libertini;
semel bibunt pro captivis,
post hec bibunt ter pro vivis,
quater pro Christianis cunctis
quinquies pro fidelibus defunctis,
sexies pro sororibus vanis,
septies pro militibus silvanis.
Octies pro fratribus perversis,
nonies pro monachis dispersis,
decies pro navigantibus
undecies pro discordaniibus,
duodecies pro penitentibus,
tredecies pro iter agentibus.
Tam pro papa quam pro rege
bibunt omnes sine lege[19].

IV[20]
Bibit hera, bibit herus,
bibit miles, bibit clerus,
bibit ille, bibit illa,
bibit servis cum ancilla,
bibit velox, bibit piger,
bibit albus, bibit niger,
bibit constans, bibit vagus,
bibit rudis, bibit magnus.


V
Bibit pauper et egrotus,
bibit exul et ignotus,
bibit puer, bibit canus,
bibit presul et decanus,
bibit soror, bibit frater,
bibit anus, bibit mater,
bibit ista, bibit ille,
bibunt centum, bibunt mille.

VI[21]
Parum sexcente nummate
durant, cum immoderate
bibunt omnes sine meta.
Quamvis bibant mente leta,
sic nos rodunt omnes gentes
et sic erimus egentes.
Qui nos rodunt confundantur
et cum iustis non scribantur.

UNA TRADUCCIÓ EN ANGLÈS, aquí.




NOTES
[1] Curo curaui curatum (1): preocupar-se.
[2] Quid sit humus, lit.: “què sigui la terra”.
[3] Sed (loc. adversativa): però / sinó
[4] Ad (preposició d’acusatiu): cap a, a ; ludum (acus. sing. M. de ludus -i): joc; diversió.
[5] Propero (1): precipitar-se; afanyar-se.
[6] Cui semper insudamus: ‘al qual sempre ens lliurem amb afany”. Cui és datiu sing. del pronom relatiu i el seu antecedent és el substantiu ludum del verb anterior. Insudo (1): suar (pot dur un Complement de Règim en datiu indicant el motiu de la suor, allò en què s’hi posa l’esforç o l’afany que causa el suar, que tot sovint es pot interpretar en sentit metafòric. Semper és adverbi de temps, “sempre”.
[7] Quid agatur: “allò que succeeix”.
[8] Vbi: “On”. Adverbi relatiu, l’antecedent del qual és taberna.
[9] Numus, o Nummus, nom. sing. M.: “diner”.
[10] Pincerna –ae (M): “coper, aquell qui omple les copes a la taberna”.
[11] Hoc est opus ut queratur: “Això (hoc) cal/és necessari (opus est) que (ut) se sàpiga (queratur)”.
[12] Si quid loquar, audiatur:”El que diré, ho heu d’escoltar”, és a dir, “escolteu el que ara us diré”.
[13] Quidam: pronom indefinit en cas nominatiu plural masculí: “alguns”.
[14] Indiscrete. És un adverbi format sobre un adjetiu de tres terminación: “indiscretament”, o més ben dit, “sense discreció”, “sense mesura”, “de manera llicenciosa o llibertina”.
[15] Sed in ludo qui morantur / ex his quidam denudantur: “Però aquell que en el lloc es recreen, d’aquests uns quants acaben despullats”.
[16] Quidam ibi vestiuntur / quidam saccis induuntur: D’altres ‘en canvi’ es vesteixen (s’empolainen, guanyen vestits rics), / uns altres s’adossen (induunt) sacs (saccis és, de fet, un ablatiu plural amb sentit instrumental: es cobreixen amb sacs).
[17] Ibi nullus timet mortem / sed pro Baccho mittunt sortem: “Allí (ibi, adv.) ningú (nullus, nom. sing. M) no tem (timet, del verb timeo timui, 2) la mort (mortem, acus. sing. F), sinó que per Bacus (pro és prep. d’ablatiu, ‘per’; Bacho ablatiu sing. M de Bacchus –i, el teònim en llatí del déu de la vinya i del vi) llancen la sort, o els daus (mitto misi missu, 3, ‘enviar’; llançar. Sortem és acus. sing. F de sors sortis, sort, o per metonímia l’objecte amb què es busca la sort, com ara les peces en què s’escriuen els noms d’un sorteig o els daus de jocs)”.
[18] TRADUCCIÓ DE TOTA L’ESTROFA, menys l’últim apariat (Versió de Joan Petit, Carmina Burana, ed. Quaderns Crema, 1989): “Primer es beu pel preu del vi (o “per qui paga el vi”); / aquest és el brindis del llibertí; / una vegada beuen pels captius / i després tres pels vius, / quatre per tots els cristians junts / i cinc pels fidels difunts / sis per les germanes capcigranys [sic] (vanis: “fútils, amb el sentit de llicencioses) / i set pels cavallers errants, / vuit pels germans perversos / i nou pels monjos dispersos, / deu pels navegants / i onze pels litigants, / dotze pels penitents, / tretze pels camí-faents.”
[19] Tam pro papa quam pro rege / Bibunt omnes sine lege. Tam… quam…: “tant…com…”. Pro, prep. d’ablatiu, “por”. Papa –ae (M): “Papa”. Rege és ablatiu sing. M. de rex regis, “rei”. Bibo bibi (3): beure. Omnes és nominatiu plural M de l’adjectius omnis –e: “tot”. Sine, prep. d’ablatiu: “sense”. Lege és abl. sing. fem de lex legis, “llei”.
[20] Les estrofes IV i V repeteixen la mateixa estructura sintàctica. Una anàfora presenta a inici de vers el verb bibo bibi (3): beure. Menys en el darrer vers, el segueixen nominatius singulars que fan de subjectes del verb. Aquests nominatius, que sobretot en el paràgraf IV es presenten amb certa relació antagónica, són hera (“mestressa”) / herus (“amo”), miles (“soldat”) / clerus (“clergue”), ille (“aquell/) , illa (“aquella”), servus (“esclau”) / ancilla (“vella criada”), velox (“veloç, ràpid; diligent”) / piger (“mandrós”), albus (“blanc”) / niger (“negre”), constans (“constant, pertinaç”) / vagus (“inconstant, erràtic, que va d’aquí a allà”),  rudis (“rude, poc educat, inculte, illetrat”) / magus (“mag”, en al·lusió a la proverbial saviesa dels “mags” orientals), pauper (“pobre”) /  egrotus (“malalt”), exul (“desterrat, exiliat”) / ignotus (“desconegut”), puer (“noi, xiquet”) / canus (“ancià, aquell qui fa té els cabells canuts), praesul (“bisbe, prelat”) / decanus (“decà”), soror (“germana”) / frater (“germà”), anus (“vella”) / mater (“mare”), ista (“aquesta”) / ille (“aquell”). Al darrer vers, els subjectes són plurals ad sensum: centum (“cent”) i mille (“mil”).
[21] TRADUCCIÓ DE LA DARRERA ESTROFA, de nou segons la versió de J. Petit (vid. supra): “Poc duren sis-cents diners / quan tothom beu / sense fi ni mesura, / per molt alegrement que begui. / Per això tota la gent ens bescanta” / i per això (sempre) serem pobres. / Mal hagin els qui ens bescanten / i no siguin comptats entre els justos.”

1 comentari:

  1. Did you know that you can make cash by locking special areas of your blog or website?
    Simply open an account with AdscendMedia and run their Content Locking tool.

    ResponElimina