dijous, 28 de novembre de 2013

MITOLOGIA: Geografia de l'inframón




A)  A l’Hades o Inframón s’hi accedeix per coves o grutes subterrànies, cràters de volcans… les entrades naturals a l’interior de la Terra. L’ànima sol arribar-hi acompanyada fins en aquest indret pel déu Hermes en la seva faceta de divinitat psicopompa (literalment: "portadora d'ànimes").




B) Un cop allí, s'hi troba un riu, l’AQUERONT (que és un afluent del riu Estigi o de la Llacuna estígia). El barquer CARONT és l’encarregat de dur les ànimes a l’altra vora del riu, després d'haver cobrat unes monedes d'or pel trajecte. Aquesta és la raó perquè grecs i romans, abans d'enterrar o incinerar els seus morts, els posaven monedes d'or sobre els ulls, dins la boca o a l'interior del puny tancat.





C) A l’altra vora del riu, hi ha el ca CÈRBER, un monstruós gos de tres caps i cua de serp que vigila l'entrada i, sobretot, la sortida de l’Hades.




D) Tres jutges determinen a quin espai serà destinada l’ànima de cada difunt. Els jutges són el fills de Zeus i Europa: MINOS, RADAMANT i ÉAC.



D.1.- Aquells qui han comès en vida alguna falta gravíssima - amb la qual van gosar rivalitzar o fins i tot enganyar un déu o els déus (hybris) - són destinats al TÀRTARPersonatges com Sísif, Tàntal, les germanes Danaides o Ixió han de complir duríssims suplicis eterns al Tàrtar, un espai tancat per una triple muralla i envoltat per un riu de foc anomenat PIRIFLEGETONT.




D.2.- Només uns pocs afortunats aconsegueixen accedir a l’ELISI (o CAMPS ELISIS). És un espai de perpètua primavera reservat per a alguns grans herois (que en vida havien dut a terme grans accions en honor dels déus) i per a alguns antics déus “ociosos”, com ara Cronos/Saturn. Allí passen l’eternitat gaudint d’un banquet perpetu.




D.3.- Finalment, la majoria dels mortals (aquells que no han realitzat ni accions molt notables ni errors abominables) són destinats a la PLANA D’ASFÒDELS. Un espai que sempre és en penombra, ple de pols i on els arbres són tots secs. A la plana les ombres dels morts vagaregen sense vigor, sense res a fer i tot sovint sense ni tan sols recordar qui havien estat en vida (això succeix si beuen de les aigues del riu LETEU, que els esborra la memòria).







E) A l’Hades també s’hi troba el palau d’or on viu el déu sobirà de l’inframón (Hades) i la seva esposa (Persèfone), la filla de Dèmeter i Zeus.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada