A) En la tradició grega, el nom Hades (Αἵδης ο ᾍδης, que significa l'invisible) designa tant al déu sobirà de l'inframón com al seu reialme. A l’Hades o Inframón s’accedeix per coves o grutes subterrànies, cràters de volcans… les entrades naturals a l’interior de la Terra. L’ànima sol arribar-hi acompanyada pel déu Hermes en la seva faceta de divinitat psicopompa (literalment, "portadora d'ànimes").
+(1).jpg)
B) Un cop
allí, s'hi troba un riu,
l’Aqueront
(un afluent del riu
Estigi o de la llacuna Estígia - el nom es relaciona amb el verb grec στυγέω, 'odiar'). El barquer Caront és l’encarregat de dur
les ànimes a l’altra vora del riu,
després d'haver cobrat unes monedes d'or pel
trajecte. Aquesta és la raó per la qual els antics grecs i romans, abans d'enterrar o incinerar els seus morts, els posaven monedes d'or sobre els ulls, dins la boca o a l'interior del puny tancat.
C) A l’altra vora del riu, hi ha el ca Cèrber, un monstruós gos de tres caps i cua de serp que vigila l'entrada i, sobretot, la sortida de l’Hades.
D) Tres jutges determinen a quin espai serà destinada l’ànima de cada difunt. Els jutges són els tres fills de Zeus i Europa: Minos, Radamant i Èac.
D.1.- Aquells qui han comès en vida alguna falta gravíssima - com ara gosar equiparar-se a un déu o intentar enganyar-lo (hybris) - són destinats al Tàrtar. Personatges com Sísif, Tàntal, les germanes Danaides o Ixió han de complir duríssims suplicis eterns al Tàrtar, un espai clos per una triple muralla i envoltat per un riu de foc anomenat Piriflegetont.
D.2.- Només uns pocs afortunats aconsegueixen accedir a l’Elisi (o camps Elisis). És un indret de perpètua primavera reservat per a uns pocs grans herois (mortals que en vida havien dut a terme grans accions en honor dels déus) i per a alguns antics déus destronats, com ara Cronos (Saturn n'és el nom llatí). Allí passen l’eternitat gaudint d’un banquet perpetu.
D.3.- Finalment, la majoria dels mortals (aquells que no han realitzat ni accions molt notables ni errors abominables) són destinats a la Plana D’Asfódels. Un espai que sempre és en penombra, ple de pols i on tots els arbres són secs. A la plana les ombres dels morts vagaregen sense vigor ni res per fer. Ben sovint ni tan sols recorden qui havien estat en vida: això succeeix si han begut de les aigües del riu Leteu, que els esborra la memòria.
E) A l’Hades també es troba el palau d’or on
viu el déu
sobirà de l’inframón (Hades) i la seva esposa (Persèfone), la filla de Dèmeter i Zeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada