dimarts, 21 d’abril de 2015

CASTELLANO 1 ESO: blog de frases hechas y microrrelatos

Ya está publicado el blog con los trabajos de frases hechas y microrrelatos realizados por los alumnos de 1 de ESO D y E.
La dirección es   http://fraseshechaspedrol.blogspot.com.es/


dilluns, 13 d’abril de 2015

OPTATIVA: trabajo y exposición (tema libre)



ALUMNOS
TEMA
DIA EXPOS.
1
Javier Sánchez / Carlos Cuenca
Los ordenadores
6 mayo
2
Raquel Romero / Marina Carpintero
Ropa e imagen de los adolescentes
6 mayo
3
Guillem Revull / Carlos Núñez
Nelson Mandela
6 mayo
4
Eva Martínez / Míriam Bonilla
Tipos de música
6 mayo
5
Marc Fernández / Eloy Linares
Velocistas de 100 metros
11 mayo
6
Marta Urbano
Mozart
11 mayo
7
Eric Navarro / Nacho Martín
Ronaldinho
11 mayo
8
Farah El Baghati
La moda de los años 20 (Los felices 20)
11 mayo
9
Alberto Martínez
Los mundiales de fútbol
4 mayo
10
Marc Hernández / Judith Ramos
La Gran Muralla China
4 mayo
11
Pol Domínguez
La Coca Cola
4 mayo
12
Joel Casas
El mayo del 68
4 mayo
13
Sergio Álvarez

4 mayo


20 de abril: entrega de la redacción sobre el tema

dimarts, 7 d’abril de 2015

CASTELLANO 1 ESO: Frases hechas y microrrelatos (pautas del trabajo)

Vamos a realizar entre todos un blog. Cada dos  o tres alumnos os encargaréis de una de las entradas del blog, relacionada con una frase hecha.

Cada entrada ha de tener:
1.- La frase hecha como título de la entrada.

2.- Una foto o ilustración (mejor si es hecha por vosotros) que se refiera a la frase hecha, sea en su sentido figurado, sea (y mejor quizás así) en su sentido literal.

3.- Un brevísimo texto con la definición de la frase hecha.

4.- Otro texto en el que expliquéis (siempre con vuestras palabras: no podéis copiar literalmente lo que otros hayan escrito, ni siquiera parcialmente) el origen de la expresión. Hay una serie de páginas web que os pueden servir para encontrar esas explicaciones (por ejemplo:
Es importante que escribáis entre paréntesis la fuente de vuestra información (es decir, el libro, página web, etc., donde habéis leído lo que explicáis sobre el origen de la frase hecha).

5.- Un microrrelato escrito por vosotros en el cual aparezca la frase hecha. Para saber más sobre lo que es un microrrelato y leer algunos ejemplos de este género literario, clicad aquí.
Si el microrrelato es obra de uno solo de los miembros del grupo de trabajo, se ha de incluir su nombre entre paréntesis). Si queréis escribir un microrrelato cada miembro del grupo, lo podéis hacer.

6.- Vuestro nombre como autores de la entrada. Si la foto o ilustración ha sido hecha por alguno de vosotros, indicadlo también  (autor de la fotografía o ilustración: ....).

¿CÓMO HAY QUE HACER Y ENVIAR EL TRABAJO?

1.- Redactad vuestra entrada usando la siguiente plantilla (copiadla en un documento word):

FRASE HECHA
SIGNIFICADO: Vuestro texto en minúsculas.
ORIGEN: Vuestro texto en minúsculas (Fuente: xxxxxx).
MICRORRELATOVuestro texto en minúsculas.
AUTORES: Vuestros nombres. 

ATENCIÓN:   Escribid el texto en letra Times New Roman. El tamaño de la letra ha de ser 12. Conservad en mayúsculas y negrita lo que en la plantilla está escrito en mayúsculas y negrita.

       
2.- Tenéis que enviar este documento word con la entrada redactada a orlandclassiques@gmail.com. Enviadlo como adjunto en un correo electrónico.

3.- Debéis incluir, también en adjunto al mismo correo electrónico, la foto o ilustración que acompañará vuestra frase hecha.

ATENCIÓN: En el título del correo electrónico tenéis que indicar por este orden:
- vuestro curso (1E, 1D, etc.),
- vuestros nombres y apellidos 
- y vuestra frase hecha.

FECHA LÍMITE PARA EL ENVÍO del correo electrónico con la entrada y la imagen (foto o ilustración): Sábado 18 de abril a las 20 h.

El blog está todavía en fase de construcción. De todos modos, podéis consultar en él una primera entrada que os puede servir como ejemplo. Clicad aquí.

dilluns, 6 d’abril de 2015

TÀRRACO, reconstrucció virtual (vídeo)

Documental en dos capítols

GREC: ceràmica àtica de figures negres i figures vermelles

Presentació tèorica en diapositives sobre la ceràmica grega:




Una altra presentació:



Vídeo en què breument es presenten els estils de figures negres i de figures vermelles i es comenta un vas amb representació d'una amazonomàquia.



Vídeo amb imatges de gerres dels cinc períodes o estils:



Vídeo sobre l'art pictòric a Grècia:

HISTÒRIA DE GRÈCIA: vídeos sobre Esparta

Documental en dos capítols. El títol en anglès és Rise and Fall of the Spartans. En castellà va ser emès pel canal Historia amb el títol Esparta: código de honor.

(Feu especial atenció al que s'explica sobre l'organització sociopolítica espartana - cap al minut 15 del primer capítol- i sobre l'agogé -cap al minut 25 ).

diumenge, 5 d’abril de 2015

MICRORRELATOS

Si queréis saber lo que es un microrrelato, os recomiendo que echéis un vistazo a la siguiente entrada de la Wikipedia.

A continuación os presento unos cuantos ejemplos de microrrelatos (los he encontrado en este sitio web).

El primero recoge las principales características que definen el género: hiperbrevedad, búsqueda de un giro argumental sorprendente con la mínima expresión, humor, etc. Los tres siguientes, son un ejemplo del gusto por la intertextualidad (referencia a otros textos) que tan a menudo exhiben los autores de microrrelatos.

1. AUGUSTO MONTERROSO (Guatemala-México): “El dinosaurio” (9 palabras)
Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.
Obras completas (y otros cuentos), 1959

2. JAIME MUÑOZ VARGAS (México): “El corrector” (9 palabras)
Cuando enmendó, la herrata todavía estaba allí.
Monterrosaurio, inédito

3. JAIME MUÑOZ VARGAS (México): “El descarado” (9 palabras)
Cuando plagió, el copyright todavía estaba allí.
Monterrosaurio, inédito

4. JOSÉ MARÍA MERINO (España): “Cien” (25 palabras)

Al despertar, Augusto Monterroso se había convertido en un dinosaurio. “Te noto mala cara”, le dijo Gregorio Samsa, que también estaba en la cocina.

Veamos algunos microrrelatos de temática amorosa:

5. POLI DÉLANO (Chile): “A primera vista” (32 palabras)
Verse y amarse locamente fue una sola cosa. Ella tenía los colmillos largos y afilados. Él tenía la piel blanda y suave: estaban hechos el uno para el otro.
Sin morir del todo, 1975

6. BEATRIZ MARTÍNEZ MANZANARES (España): “Trasplante” (17 palabras)
Mi corazón te espera, es lo único que queda de mí, estoy dentro de otra. Búscame.
En: Clara Obligado, Por favor sea breve, núm. 165

7. DAVID LAGMANOVICH (Argentina): “Reencuentro” (14 palabras)
No eras tú la que yo quería volver a encontrar, sino tu recuerdo.

Casi el silencio, 2005


Y algunos más:

8. JULIO CORTÁZAR (Argentina): “Amor 77” (31 palabras)
Y después de hacer todo lo que hacen se levantan, se bañan, se entalcan, se perfuman, se visten, y así progresivamente van volviendo a ser lo que no son.
Un tal Lucas, 1979

9. ANA MARÍA SHUA (Argentina): “69” (30 palabras)
Despiértese, que es tarde, me grita desde la puerta un hombre extraño. Despiértese usted, que buena falta le hace, le contesto yo. Pero el muy obstinado me sigue soñando.
La sueñera, 2ª ed., 1996

10. MÓNICA LAVÍN (México): “Motivo literario” (32 palabras)
Le escribió tantos versos, cuentos, canciones y hasta novelas que una noche, al buscar con ardor su cuerpo tibio, no encontró más que una hoja de papel entre las sábanas.
Retazos, 1996

11. JAIRO ANÍBAL NIÑO (Colombia): “Fundición y forja” (33 palabras)
Todo se imaginó Superman, menos que caería derrotado en aquella playa caliente y que su cuerpo fundido, serviría después para hacer tres docenas de tornillos de acero, de regular calidad.
En: Henry González Martínez, La minificción en Colombia, p. 62

12. GABRIEL JIMÉNEZ EMÁN (Venezuela): “El hombre invisible” (13 palabras)
Aquel hombre era invisible, pero nadie se percató de ello.
Los 1.001 cuentos de 1 línea, 1981

13. . ALEJANDRO JODOROWSKI (México): “Después de la guerra” (38 palabras)
El último ser humano vivo lanzó la última paletada de tierra sobre el último muerto. En ese instante mismo supo que era inmortal, porque la muerte sólo existe en la mirada del otro.

En: Lauro Zavala, Minificción mexicana, p. 198

14. RENÉ AVILÉS FABILA (México): “Euclideana” (24 palabras)
En una ciudad actual la distancia más corta entre dos puntos no es la recta: es el zigzag que nos evita los semáforos .
En: Lauro Zavala, La minificción en México, p. 34

15. ORLANDO ENRIQUE VAN BREDAM (Argentina): “Preocupación” (21 palabras)
—No se preocupe. Todo saldrá bien —dijo el Verdugo.
—Eso es lo que me preocupa —respondió el Condenado a muerte.
La vida te cambia los planes, 1994

16. RENÉ AVILÉS FABILA (México): “El harén de un tímido” (20 palabras)
Como temía decirles que no, opté por conservar a todas las mujeres que he amado.
Cuentos de hadas amorosas, 1998

17. MARCO DENEVI (Argentina): “Adán y Eva” (20 palabras)
Recordando lo que él hizo con el amor de Dios, Adán siempre recelará del amor de Eva.
Parque de diversiones, 1970

18. GABRIEL JIMÉNEZ EMÁN (Venezuela): “Los 1.001 cuentos de 1 línea” (19 palabras)
Quiso escribir los 1001 cuentos de 1 línea, pero sólo le salió uno.

Los 1.001 cuentos de 1 línea, 1981

HISTÒRIA DE GRÈCIA: L'Atenes clàssica (documental)

Documental en tres episodis sobre l'Atenes Clàssica. El títol original en anglès és Empires: The Greeks, crucible of civilization. Consta de tres capítols:
1.- La Revolució
2.- L'edat d'or
3.- L'imperi del pensament

Deixo la versió en castellà dels vídeos. Per al primer d'ells, hi ha també un text per emplenar mentre es visualitza.

IMPERIOS. LOS GRIEGOS (I): LA REVOLUCIÓN.




TEXT PER EMPLENAR (PArt 1: La revolució):

L’any 508 el Pandemònion governava els carrers d’Atenes. Hi ha una rebel·lió popular contra els governants. Aleshores governava un noble atenès anomenat CLÍSTIENES.

Els historiadors estimen que Clístenes va néixer al voltant de l’any ________ aC, en una de les famílies més riques d’Atenes. La seva família s’anomenava els Almeònides; era una dinastia política benestant i de llarga tradició.

El primer historiador grec, Heròdot, afirma que l’avi de Clístenes una vegada va fer un favor a un rei anomenat Cresos. A canvi, el monarca li va concedir  prendre _________ en pols del seu tresor. Aquesta és l’explicació llegendària de l’origen de la riquesa familiar.

Al s. VI aC., la classe aristocràtica dominava Atenes.

CONTEXT HISTÒRIC I GEOGRÀFIC

ELS ORIGENS D’ATENES.

La ciutat va ser construïda al voltant de l’_______________, una fortalesa situada al damunt d’un turó de pedra. Als estrets carrers del seu voltant, s’apilaven les senzilles llars dels grangers i dels mercaders. La majoria de les cases eren fetes de tova (maons de fang), no hi havia cap sistema per als tractament de les aigües residuals ni recollida de deixalles.

Els homes treballaven al camp o en oficis bàsics. Les dones es passaven el dia tancades a casa, cuinant, cosint i ___________. Per a aquests atenesos la lectura o l’escriptura era una estranya tasca. No hi havia res que es pogués anomenar ciència o medicina. L’esperança de vida no era inferior als ________ anys.
No era una societat d’iguals. Els atenesos comuns vivien sota el jou dels _______________, homes com el pare de Clístenes. Per a Aristòtil es tractava d’un món marcat per la injustícia: tot el país estava en mans d’uns quants.

GRÈCIA

Si ens fixem en la geografia de Grècia, no es diria que fos el lloc on hagués de sorgir una gran civilització: hi ha massa _______________. Les grans civilitzacions dels temps de Clístenes havien crescut al voltant dels rius i de les planes fèrtils que s’estenen des de les seves ribes. Al sud de Grècia, es troba EGIPTE [...]. A l’Est, es troben els PERSES; al cor del seu imperi flueixen els rius Tigris i _______________. Aquesta va ser la llar de les primeres ciutats del món.

Grècia estava dividida en innombrables nacions diminutes. En temps de Clístenes, hi havia milers de petits estats lluitant entre ells per la terra i el poder. A principis del segle VI aC, Atenes no n’era ni e bon tros la més important ni la més poderosa. Ciutats més importants serien ARGOS i CORINT. A més, hi havia una ciutat amb poder militar que sembla que semblava que anava a dominar tota la Grècia de Clístenes: al Sud de Grècia es troba la ciutat d’_______________.

Els ESPARTANS estaven destinats a ser soldats des del seu naixement. Criats al camp, separats de llurs famílies, llurs vides giraven entorn de la disciplina i la guerra [...] Els espartans eren uns despietats expansionistes: en temps de Clístenes havien conquerit totes les regions del voltant i havien reduït aquestes poblacions conquistades a una classe esclava coneguda com els _______________.[...] Cada any els espartans els declaraven la guerra.

L’IDEAL HEROIC

Si hi havia res que inspirava Clístenes i els seus contemporanis grecs eren les seves històries, els antics relats i mites. Al país sempre acudien centenars de bards viatgers que recitaven aquestes històries a qualsevol que pagués. Eren gent que en una època sense literatura escrita memoritzaven al voltant d’un _______________de versos.

Els dos relats més famosos que aquests poetes contaven encara es conserven: la Ilíada i l’Odissea, compostos pel llegendari poeta Homer.

En tot l’art grec trobem imatges d’herois grecs. Aquestes figures de guerrers valents i bells, amb determinació per obtenir la victòria a tota costa, eren l’ideal del grec. Aquil·les era l’arquetip de l’heroi grec, per la seva elecció d’una mort primerenca a canvi d’una glòria eterna.


L’ATENES DE PISÍSTRAT, EL TIRÀ (min. 23)

Hi ha un gran canvi a mitjan segle VI aC, quan u8n home es fa amb el control i el govern, comportant-se com el que els grecs anomenaven un _______________.

Heròdot explica com, un dia, un home de maneres dignes i nobles va arribar a Atenes. Amb ell estava una alta i bella dona, que segons ell era la deessa Atena. Com que estava sota la seva protecció, va demanar que li donessin el govern d’Atenes. Els atenesos s’hi van avenir. L’home es deia _______________, el cunyat de Clístenes.

Pisístrat va entendre que necessitava aliats. Així que va acudir als atenesos corrents a la recerca de recolzament minant l’organització social d’aristòcrat3es i plebeus que havia durat segles. Va reduir els impostos i va introduir _______________ gratuïts per permetre que la gent construís les seves granges. Això va fer possible el creixement accelerat de l’àmbit agrícola d’Atenes. Els atenesos troben aleshores mercats exteriors per al seu oli d’oliva a Egipte, Fenícia, Pèrsia i Assíria.

Però la conseqüència més astorant de la sobtada expansió d’Atenes s’originaria als carrers més foscos de la ciutat: el primer llegat artístic d’Atenes, el ____________ de ceràmica. Els ceramistes es trobaven al barri del Ceràmic.

Clístenes va créixer durant el govern de Pisístrat i va veure com canviava Atenes. La seva llar anava passant de ser un modest destacament rural a una potència _______________ internacional.


CLÍSTENES CONTRA HÍPPIES (min. 33)

Però el govern de Pisístrat de tirania benèvola no duraria per sempre. A l’any 527 aC. va morir. El seu fill HÍPPIES el va succeir. Al principi, Híppies segueix els passos del pare, governant Atenes amb mà suau [...] Però, l’any 514 aC. el germà d’Híppies va ser assassinat. Dolgut i amargat, el capteniment del tirà va canviar completament. Aristòtil va descriure el canvi del governant cap a la bogeria.

La vida per a Clístenes es feia cada cop més perillosa, ja que el paranoic dictador sabia que dels aristòcrates procedia la més gran amenaça al seu poder. Clístenes va decidir mirar d’enderrocar Híppies. Va muntar un _______________ per derrotar el tirà. Va atrapar Híppies a la seva fortalesa i va desaparèixer d’Atenes per sempre més. Era l’any 510 aC. i Clístenes ja era un dels personatges més poderosos d’Atenes.


ELS JOCS D’OLÍMPIA (minut 37)

Les Olimpíades s’iniciaren el __________ aC. Aleshores era una competició exclusiva per als grecs més rics; però a l’època de Clístenes, les Olimpíades havien evolucionat per permetre que tothom hi participés.

Les competicions tenien les seves arrels en les habilitats adquirides als antics camps de batalla: carreres de _____________, atletisme, lluita, boxa. No hi havia un premi real: només una corona d’_______________ i la fama pertot Grècia.

Als jocs olímpics potser els grecs haurien trobat una manera civilitzada de satisfer l’ideal heroic.


TIRANIA D’ISÀGORES I LA REVOLTA POPULAR

Tan aviat com Clístenes guanya poder, veu que uns altres estan conspirant en contra d’ell. El més ambiciós dels conspiradors era anomenat ISÀGORES. Era un altre aristòcrata atenès.
Isàgores surt d’Atenes a la recerca de recolzament. Envia un missatge als espartans. Aquests ofereixen un exèrcit amb les seves millors tropes per recolzar Isàgores. Isàgores va fer un cop d’estat, prenent el control d’Atenes.

Unes 700 famílies van ser expulsades d’Atenes, incloent-ne la de Clístenes. Mentre Clístenes era a l’exili a l’exili, la gent corrent d’Atenes es va rebel·lar. Durant dos dies i dues nits, Isàgores va lluitar contra aquest aixecament popular, fins que al matí del tercer dia el van obligar a rendir-se. Era l’any __________  aC.


CLÍSTENES I LA INSTAURACIÓ DEL RÈGIM DEMOCRÀTIC


El poble atenès es dirigeix a Clístenes i li demana que formi un govern. Clístenes va instituir el vot simple: una pedra _______________  per al sí, una de negra per al no. Amb aquesta idea simple institueix un sistema de govern que avui coneixem com a democràcia. La gran assemblea atenesa es reunirà cada nou dies per votar temes referents a tota l’administració de l’Estat.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

IMPERIOS. LOS GRIEGOS (II): LA EDAD DE ORO.





IMPERIOS. LOS GRIEGOS (III): EL IMPERIO DEL PENSAMIENTO.






divendres, 3 d’abril de 2015

GREC: un epitafi femení del segle V aC.

  
UN EPITAFI FEMENÍ DEL SEGLE V AC. (CEG I, 97 = GVI 1415)



Aquí teniu una estela funerària en què hi ha escrit un epitafi que una dona va adreçar a la seva “companya” (ἐταίρα).

El text va ser editat per primera vegada per William Carey Poland, a qui un comerciant d’antiguitats va vendre, el 4 de gener de 1893, l’estela de marbre. El comerciant va dir a W. C. Poland que l’havia trobat on se situava l’antic barri atenès del Ceràmic. Actualment es conserva al Museu Epigràfic d’Atenes, amb el número de catàleg 8852.  

L’epitafi es data de finals del s. V aC i és escrit en vers. El seu text transcrit i editat és el següent:

Πιστῆς ἡδείας τε χάριν φιλότητος ἑταίρα
        Εὔθυλλα στήλην τήνδ’ ἐπέθηκε τάφωι
σῶι Βιότη· μνήμηγ γὰρ ἀεὶ δακρυτὸν ἔχοσα
        ἡλικίας τῆς σῆς κλαίει ἀποφθιμένης.

1.- Analitza i tradueix el text, tal com es presenta aquí a sota:

Πιστῆς ἡδείας[1] τε φιλότητος χάριν[2], ἑταίρα Εὔθυλλα[3] στήλην τήνδ’[4] ἐπέθηκε[5] τάφῳ σῳ[6], Βιότη[7]· μνήμην γὰρ ἀεὶ δακρυτὸν[8] ἔχουσα ἡλικίας τῆς σῆς2 κλαίει[9] ἀποφθιμένης[10].


NOTES AL TEXT


[1] ἡδύς ἡδεία ἡδύ.
[2] χάριν, seguit de genitiu, pot significar a causa de, gràcies a, per.
[3] Εὔθυλλα, nom. sing. d’un nom propi femení, Èutil·la.
[4] τήνδε.
[5] 3a pers. singular de l’aorist d’indicatiu del verb ἐπιτίθημι. Tot sovint als epitafis s’usa amb el sentit d’aixecar una estela o monument funerari.
[6] Adjectiu possessiu de 2ª persona del singular. Σός σή σόν: seu, seva.
[7] Βιότη: Biote, un altre un nom propi de dona. És un tema en η de la 1a declinació. Feu atenció a la coma que el precedeix.
[8] δακρυτὸς  -ον: adjectiu, planyívol, que fa plorar; ple de llàgrimes. És de la mateixa família semàntica que δακρύον –ου (llàgrima).
[9] El verb κλαίω porta un CRV en genitiu. Si significa plànyer, plorar, deplorar, allò que es plany o plora (o, si voleu, allò per què es plora) va en genitiu.
[10]  Cerqueu al diccionari el verb ἀποφθίνω; a més de mirar-ne el significat, pareu atenció a les formes que s’hi registren.

dimecres, 1 d’abril de 2015

GREC: treballs sobre tragèdies i comèdies

TREBALLS
SOBRE TRAGÈDIES GREGUES

Cal fer de cada tragèdia un quadre del contingut del relat distribuït en episodis i estàsims numerats (inclosos el pàrode i l’èxode).

1.- ELS PERSES (Èsquil)
  • Resum històric de les Guerres Mèdiques, fent especial incís en la Segona Guerra.
  • Quin paper tingué Èsquil en aquesta guerra?

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.

  • Segons l’obra, per quin motiu els grecs han aconseguit vèncer els perses (Justifica-ho amb passatges del text)? Quan, per qui i com això és explicat al llarg de la tragèdia?


2.- ÈDIP REI (Sòfocles)
  • Llegenda mítica d’Èdip: naixement, maledicció, enigma de l’Esfinx, exili, etc.

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.

  • Quin és, segon Tirèsies, el gran error que comet Èdip? Justifica-ho amb passatges del text.


3.- ELS SET CONTRA TEBES  (Èsquil)
  • Llegenda mítica dels descendents Èdip: la maledicció de la nissaga de Làbdac.

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.


  • Quines referències es troben al text a la maledicció del llinatge de Laios?
  • Se li planteja cap conflicte ètic a Etèocles?


4.- ANTÍGONA (Sòfocles)
  • Llegenda mítica dels descendents d’Èdip: la maledicció de la nissaga de Làbdac.
  • Llegenda mítica d’Antígona i Èdip.

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.


  • Quin conflicte intern se li planteja a Antígona?
  • Com veuen el poble de Tebes i els mateixos déus la postura de Creont?


5.- AGAMÈMNON: 1ª obra de l’Orestea  (Èsquil)
  • Llegenda mítica d’Agamèmnon. Sacrifici d’Ifigènia abans de la partida a Troia, tornada d’Agamèmnon a Argos, etc.
  • Qui és Cassandra?

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.

  • Com justifica Clitemnestra l’assassinat del marit? (Justifica-ho amb passatges del text)


 6.- COÈFORES: 2ª obra de l’Orestea  (Èsquil)
  • Llegenda mítica dels atrides, conflictes i destí dels descendents d’Agamèmnon.

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.

  • Orestes  davant del matricidi.


7.- EUMÈNIDES: 3ª obra de l’Orestea  (Èsquil)
  • Llegenda mítica: conflictes i destí dels descendents d’Agamèmnon. Orestes.
  • Què són les Erínies? I les Eumènides?

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.


  • Quina creus que és l’alternativa que Orestes troba a la llei de l’expiació amb sang dels delictes de sang a la ciutat d’Atenes?
  • Et sembla que aquesta alternativa jurídica reflectia d’alguna manera la realitat històrica de l’Atenes del s. V?


8.- MEDEA  (Eurípides)
  • Llegenda mítica de Jàson, els argonautes, la recerca del toixó d’or, com Medea ajuda Jàson, etc.
  • Altres versions dels mite de l’infanticidi de Medea.

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.


  • Explica i comenta el discurs de Medea planyent-se de la condició femenina.
  • En quin aspecte creus que se sent més afectada i ferida Medea per la traïció de Jàson: en la seva condició de dona o de princesa?



9.- HÈRACLES FOLL  (Eurípides)
  • Llegenda mítica d’Hèracles: la seva relació amb Zeus i Hera. Matrimoni amb Mègara, bogeria i assassinat dels fills i de l’esposa.

  •  Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.


  • Quan Hèracles, passat l’accés de follia, s’adona del que ha fet als fills i a la dona, fa un monòleg en què profereix tot de retrets als déus. Què els retreu? Com els veu?

  • Quins arguments empra Teseu per convèncer Hèracles que no se suïcidi? Com queda redefinit l’heroi a partir d’això: quina seria l’autèntica conducta heroica que Teseu proposa a Hèracles?




10.- LES TROIANES (Eurípides)
  • Llegenda mítica del judici de Paris i el rapte d’Hèlena.
  • Llegenda mítica de la caiguda de Troia: l’ardit del cavall de fusta, saqueig de Troia i destí de les esposes dels cabdills troians.

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.

  • En quin moment de l’obra s’explica el mite del judici de Paris? En boca de quin personatge? Amb quin objectiu aquest personatge recorda la història?
  • Què retreu Hècuba a Hèlena després que aquesta ha provat de justificar-se davant Menelau? I quin consell dóna Hècuba a Menelau abans no salpi la seva nau cap a Argos?



11.- HIPÒLIT (Eurípides)
  • Llegenda mítica de Teseu: de qui és fill? Quina va ser la seva major proesa? Amb qui engendra el seu fill Hipòlit? Qui és Fedra i quina relació tenen?

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.

  • Quina és la relació dels personatges de Fedra i Hipòlit amb les divinitats d’Afrodita i Àrtemis? Justifica-ho amb passatges del text.

  • Què retreu la deessa Àrtemis a Teseu? Quin judici fan aquesta dea i Hipòlit de l’acte criminal de Teseu? Justifica-ho amb passatges del text


12.- IFIGENIA A L’ÁULIDE (Eurípides)
  • Llegenda mítica dels crims de sang a la família dels Atrides: mort d’Agamèmnon, venjances i crims dels seus fills.

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.

  • Per què Aquil·leu decideix defensar Ifigènia? Busca en el text passatges que expliquin els seus motius

  • Explica i contrasta els interessos que dins l’obra mouen els tres cabdills aqueus (Agamèmnon, Odisseu i Aquil·leu).


13.-  PROMETEU ENCADENAT (Èsquil?)
  • Llegenda de Prometeu: l’engany a Zeus en el sacrifici; el robatori del foc. (Atenció que pots trobar-te amb diverses versions del mite en els textos d’autors grecs antics).
  • Llegenda mítica de la conversió d’Io en vaca.
  • Què és el Bòsfor? En quin passatge del text s’explica l’etimologia d’aquest topònim.

  • Resum de l’argument de la tragèdia.
  • Caracterització dels personatges.

  • Quina profecia explica Prometeu a Io sobre Zeus?
  • Qui va revelar la profecia al tità sobre qui seria el seu salvador?




TREBALLS
SOBRE COMÈDIES GREGUES

Cal fer de cada comèdia un quadre del contingut del relat distribuït en episodis (segons entren i surten els personatges) i intervencions del cor. A més, cal que s’indiqui si en cap passatge de l’obra un personatge trenca la ficció teatral i s’adreça directament al públic.

1.- LISÍSTRATA (Aristòfanes)
  • Resum històric de les Guerres del Peloponnès. Explica l’origen de la rivalitat entre Atenes i Esparta; compara també els seus sistemes polítics i organització social.
  • En quina mesura la temàtica de l’obra és una qüestió que afectaria a Aristòfanes i al seu públic?

  • Resum de l’argument de la comèdia.
  • Caracterització dels personatges.
  • Assenyala un parell de passatges que t’hagin resultat especialment còmics.

  • Queden o no queden ridiculitzades les dones a l’obra? Totes? Justifica-ho amb passatges del text


2.- ELS NÚVOLS (Aristòfanes)
  • Explica què eren i com podien ser vistos els sofistes en el context de l’Atenes clàssica.
  • Quina imatge dóna Aristòfanes de Sòcrates i dels sofistes a l’obra? Et sembla que la imatge que es dóna dels sofistes i de Sòcrates a l’obra és la que explica la història de la filosofia?

  • Resum de l’argument de la comèdia.
  • Caracterització dels personatges.
  • Assenyala un parell de passatges que t’hagin resultat especialment còmics

  • En un moment de l’obra apareixen, com a personatges, el Raonament Just i el Raonament Injust. Quin dels dos representarà la sofística que s’estava imposant a l’Atenes del moment? Justifica-ho amb passatges del text.

  • Quines tres divinitats diu Sòcrates que són les úniques veritables? Com ho interpretes (des de la crítica paròdica d’Aristòfanes)?






BIBLIOGRAFIA

TEXTOS TRADUÏTS DE TRAGÈDIES I COMÈDIES GREGUES:
En català:  podeu mirar si l’obra ha estat publicada a l’editorial La Magrana. Les traduccions de Carles Riba són excepcionals, però no sempre fàcils d’entendre. També disposeu de les traduccions (en edició bilingüe) de la Fundació Bernat Metge.

En castellà: us recomano les traduccions de les editorials Cátedra (col. Letras Universales) i Gredos. El CSIC té una col·lecció anomenada Alma Mater amb text bilingüe confrontat.


SOBRE LITERATURA GREGA I DRAMA ATENÈS:
Lesky, Albin, Historia de la literatura griega. Gredos (1a ed. alemanya, 1963).
Lesky, Albin, La tragedia griega. El Acantilado (1a ed. alemanya, 1958).
López Férez, J. A. (editor), Historia de la literatura griega. Catedra, 1988.
Easterling & B. M. W Knox (editors), Historia de la literatura clásica (Cambridge University). I. Literatura griega. Gredos (1a ed. britànica 1985).
Vernant, Jean-Pierre & Pierre Vidal-Naquet, Mito y tragedia en la Grecia antigua. Taurus, 2 vols. (1ª ed. franceses, 1972 i 1986).


SOBRE MITOLOGIA GREGA:
Grimal, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana. Paidós (1a ed. francesa, 1951).
Harrauer, Christine & Herbert Hunger, Diccionario de mitología griega y romana. Herder 2008 (1a ed. alemanya, 2006).

Ruiz de Elvira, Antonio, Mitología clásica. Gredos, 1975.