Font: labyrinthus
El següent text de Boccaccio narra la història del naixement dels bessons Apol·lo i Àrtemis. Incloc entre parèntesis els noms grecs dels déus (Bocaccio els esmenta pels noms romans):
Els antics pretenen que [Latona (Leto)] va ser també estimada i seduïda per Júpiter (Zeus) i que en va concebre fills bessons: Apol·lo i Diana (Àrtemís). Diuen que a Juno (Hera) li va sentar tan malament que no solament li negava tota la terra per deixar-hi la càrrega del seu ventre sinó que fins i tot li va enviar Pitó, una serp enorme, amb la finalitat de fer-la fugir i posar-li obstacles. Latona va escapar-ne aterrida però sense trobar cap lloc que l’acceptés, fins que es va acostar a l’illa d’Ortígia (1). Aquesta la va acollir i allà mateix va començar per donar a llum a Diana, la qual de seguida va posar al servei de la seva mare l’ofici de llevadora quan el seu germà era a punt de néixer i va rebre Apol·lo quan va néixer. Tot seguit l’infant va matar amb les seves fletxes Pitó i va començar a donar respostes als qui les demanaven. Així mateix diuen que a causa d’aquest part es va canviar el nom de l’illa, perquè al principi es va anomenar Ortígia però després va passar a ser dita Delos.
Giovanni Boccaccio, Genealogia dels déus pagans
(1) La tradició mítica grega sol explicar que Hera va llançar una maledicció contra quasevol terra que s'avingués a acollir Letó quan era embarassada. Després d'errar per tot Grècia, l'única terra que es va oferir perquè Letó infantés els bessons va ser Ortígia (després anomenada Delos), una illa aleshores tan pobra que no estava ni ancorada al fons marí, sinó que flotava entre les Cíclades sense rumb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada