B y V en castellano y catalán (castellano 1 ESO)

CASTELLANO                                          CATALÁN
imperfectos AMABA                                    imperfets amava
HABER                                                        haver
DEBER                                                        ... devia, devíem
APROBAR                                                  aprovar

CABALLO                                                  cavall
GOBIERNO                                                govern
ABORTO                                                    avortament
NUBE                                                          núvol
CAMBIO                                                     canvi
                                                
COBARDE                                                 covard
ABURRIDO                                                avorrit
SABIO                                                        savi  (pero saber)
ESBELTO                                                   esvelt
TABERNA                                                  taverna

CÓRDOBA                                                Còrdova
ESTEBAN                                                   Esteve
-------------------------------------------------------
MÓVIL (movimiento)                                  mòbil (moviment)

MITOLOGIA: alguns conceptes

Algunes definicions importants:

hybris: pecat d'orgull en què incorre un mortal (o fins i tot un déu) quan es considera  i manifesta superior en algun aspecte a alguna divinitat. Per exemple, el mite d'Aracne narra la hybris d'una noia que es considera superior a Atena en l'art de teixir.

mite etiològic: mite que explica l'origen d'alguna cosa de la realitat. Per exemple, el mite d'Aracne és etiològic en la mesura que explica l'origen de l'aranya.

politeisme: creença en l'existència de diverses divinitats.Adjectiu: politeista.

monoteisme: creença en l'existència d'una sola divinitat. Adjectiu: monoteista.

antropomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma humana. Adjectiu: antropomòrfic o antropomorf.

zoomorfisme: aplicat als déus, quan aquests tenen forma animal. Adjectiu: zoomòrfic o zoomorf.

teromorfisme: aplicat als déus, si fa o no fa sinònim de zoomorfisme. Es diu quan els déus tenen forma de fera o de monstre amb trets animals. Adjectiu: teromòrfic o teromorf.

Si necessiteu més informació sobre els déus i els mites que protagonitzen, us aconsello de visitar el web labyrinthus (vegeu els enllaços del blog).

ESQUEMA DELS DÉUS (LLatí 4t ESO)

Aquí teniu un model per il·lustrar-vos com hauríeu de fer l'esquema dels déus. Us poso com a exemple el primer dels déu, Cronos, i un trosset dl segon, Zeus. A sota de la taula us posaré el llistat de déus que heu d'incloure-hi.

NOM GREC	NOM LLATÍ	Déu de…	Principals parents	Atributs (i  mites)
CRONOS	SATURN	Déu del Temps	- Fill d’Urà i Gea - Marit de Rea - Pare dels olímpics (Hèstia, Dèmeter, Hera, Hades, Posidó i Zeus)	- Falç - Rellotges - es menja fills MITES: -  castració d’Urà - es menja els fills
ZEUS	JÚPITER	- Déu (senyor) dels déus i dels homes - tempestes - tro -cim de les muntanyes	………………….	……………………..

Llistat dels déus:
- CRONOS
- ZEUS
- HERA
- POSIDÓ
- HADES
- DÈMETER
- ATENA
- HEFEST
- AFRODITA
- ARES
- APOL·LO
- ÀRTEMIS
- DIONÍS
- HERMES

LLENGÜES ROMÀNIQUES: romanès

I un èxit pop estival en romanès de fa no gaires anys. El grup es diu O Zone i la cançó Dragostea din tei. Cap portent líric ni musical, però ens pot servir!

DRAGOSTEA DIN TEI

Alo, Salut, sunt eu, un haiduc,
Si te rog, iubirea mea, primeste fericirea.
Alo, alo, sunt eu Picasso,
Ti-am dat beep, si sunt voinic,
Dar sa stii nu-ti cer nimic.

Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.

Te sun, sa-ti spun, ce simt acum,
Alo, iubirea mea, sunt eu, fericirea.
Alo, alo, sunt iarasi eu, Picasso,
Ti-am dat beep, si sunt voinic,
Dar sa stii nu-ti cer nimic.

Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.

Vrei sa pleci dar nu ma, nu ma iei,
Nu ma, nu ma iei, nu ma, nu ma, nu ma iei.
Chipul tau si dragostea din tei,
Mi-amintesc de ochii tai.

 AMOR BAJO LOS TILOS:

¿Hola!, ¿Buenas!, Soy yo, un haiduc*
Y por favor, amor mio, recibe la felicidad.
¿Hola!, ¿Hola!, soy yo Picasso,
Te he dado un toque, y soy valiente
Pero sabe que no te pido nada.

Quieres irte pero no me no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.

Te llamo para decirte lo que siento ahora,
¿Hola!, amor mio, soy la felicidad.
¿Hola!, ¿Hola!, soy otra vez yo, Picasso,
Te he dado un toque, y soy valiente
Pero sabe que no te pido nada.

Quieres irte, pero no me, no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.

Quieres irte, pero no me, no me llevas
No me, no me llevas, no me, no me llevas
Tu cara y el amor bajo un tilo
Me recuerdan tus ojos.
*Un haiduc en un hombre que roba a los ricos para dárselo a los pobres, como Robin Hood.

LLENGüES ROMÀNIQUES: asturià i sard

Text de tres poemes en asturià i sard (dialecte logudorès).

ALBADA Inda nun amaneciò. Canta un grillu fuera, en dalgun llugar de les sombres. El VIAXERU Vengo de mui lluene, nun me preguntes de onde. Nomàs quiero un poco de calor, colmar la sede que me truxo esta nueche hasta la to puerta. Direte'l nome de toles estrellas si me dexes quedar. LA ISLA Una casa de piedra onde empieza la playa, un menu descalzu xuega con un perru ente les dunes, blinca chilla enreda, nun sabe que ye feliz.

MANZANU Alu no est vessidu. fora est cantende unu grillu, in calchi palte in s'umbra. SU FURISTERI Benzo dae attesu, non mi preguntes da'inue. Cherzo solu calchi carignu pro calmare su sidis chi mi nd'at battidu istanotte a sa janna tua. Ti naro su numene de tottu sos isteddos si mi lassas intrare S'ISULA una domo de pedra inue cumontzat s'ispiagia, unu piseddu isculzu giogat cundunu cane in sas dunas, brincat abboigat brullat, no ischit ch'est cuntentu.

LLENGÜES ROMÀNIQUES: El Piemontès

Un exemple d'una llengua italiana que pertany a la Romània Occidental, ja que el seu territori queda al nord de la línia La Spezzia-Rimini. És una traducció en piemontès de la Charte de la Fédération Européenne des Maisons de Pays.

CARTA DLA FEDERASSION EUROPENGA DLE CA DËL PAÌS

(version an Piemontèis dla "Charte de la Fédération Européenne des Maisons de Pays")

L'ann 1993 a marca la nàssita dl'Union Europenga e la fin dël sécol a vëdrà organisesse n'ansema europeng pì estendù ch'a coaterà la totalità dël continent. A l'é 'n costa prospetiva-sì ch'as anseriss la costitussion dla federassion Europenga dle Ca dël Paìs.

PRINSIPI GENERAJ

L'ësvlup armonios ëd l'Europa a passa a travers l'arconossiment ëd tute soe Region, ëd tuti sò Pòpoj, ëd tute sue Comunità teritoriaj, coj ch'a sio ij sò statù politich o aministrativ.

L'acetassion dle diferense inter-étniche a l'é n'amportanta garansìa 'd pas e d fradlansa ch'a dev esclude lë svlup ëd tuta forma d'amperialism e 'd rassism.

L'esistensa dle lenghe e dle colture 'd tute le Comunita d'Europa a l'é n'element fondamental a la guerna 'd soe pròpie identità. Coste-sì a costituisso 'n patrimòni comun a na sorgiss d'anrichiment për tuti j'Europeng.

An particular, la guerna e lë svlup dla vitalità dle lenghe e dle colture men rëspandue, regionaj, nassionaj o minoritarie, espression d'una comunità con o sensa Stat, a l'é ant ël midem temp un diritt individual e coletiv inalienabil e na condission nessessaria a l'avnì democratic ëd l'Europa.

La guerna dle lenghe e dle culture a visa pa a fene d'oget ëd curiosità, ch'a-j tirerìa a la mira 'd coltura subalterna, ma a nass da la lòta contra l'uniformisassion e da la volontà 'd dësfende 'l pluralism, la democrassia, ij diritt ëd le minoranse, part integrant dij Dirit ëd l'Òm, e la libertà për tuti ant l'Europa 'd doman.

LLENGÜES ROMÀNIQUES: les llengües d'Itàlia

Un mapa de les llengües d'Itàlia (aquelles que de vegades són anomenades "dialectes" italians).