MITOLOGIA: La deessa d'Afrodita

Afrodita és la deessa de la bellesa femenina i de l'amor sensual i sexual. Sembla que es tracta d'una divinitat de procedència oriental que els grecs van incorporar al seu panteó. Presenta trets que l'equiparen a deesses d'altres civilitzacions com la Innana dels sumeris, l'Ištar dels babilonis o l'Astarté dels pobles fenicis i cananeus (divinitat de l'amor i de la guerra), o fins i tot la deessa germànica Freyja, patrona de l'amor, la bellesa i la fertilitat. Entre els romans, aquesta dea era anomenada Venus.

Vas d'Ištar, M. Louvre

Potser Inanna/Ištar, British M.

Astarté amb banyes, M. Louvre

EL NAIXEMENT D'AFRODITA

En grec, el nom Afrodita significa "nascuda de l'escuma". La versió més difosa sobre el seu naixement -la que transmet el poeta Hesíode a la Teogonia- explica que aquesta deessa va néixer quan, a instàncies de la dea Gea, Cronos va tallar els testicles del seu pare Urà i els va llançar al mar. En caure a l'aigua, van produir una escuma de la qual sorgiria Afrodita: adulta, despullada i amb una bellesa i atractiu irresistibles. Des d'allí, la deessa va arribar a l'illa de Xipre, un dels principals centres de culte de la dea Afrodita en l'antiga Grècia.

És força probable que els grecs importessin el culte d'Afrodita des de Xipre, on seria inicialment venerada com una deïtat descendent de les primitives deesses mare de l'Orient Pròxim.

Sandro Botticelli, Naixement de Venus (1485–1486)

Cal esmentar que hi ha una altra versió del mite de l'origen d'Afrodita. Homer, al llibre V de la Ilíada, explica que era filla de Dione, una deessa oracular original de la ciutat grega de Dodona. Dione seria,  una divinitat de la terra i la fertilitat equivalent a Rea, la mare de Zeus. Sembla que, amb aquest passatge, Homer estigui al·ludint a un panteó preindoeuropeu original, encapçalat per un déu masculí que representava el cel i el llamp, i una deessa consort associada a la terra i la potència fertilitzadora. Algunes vegades, la pròpia Afrodita és anomenada Dione. Amb el temps, quan entre els grecs s'imposa la religió dels olímpics, Zeus s'erigí en la divinitat principal de l'oracle de Dodona, substituint el culte de Dione/Afrodita. Aquest fet també podria explicar que alguns poetes fessin a Zeus pare d'Afrodita: és a dir, el mite serviria per explicar la submissió d'una vella divinitat al nou panteó, dominat per la figurat de Zeus.

 
 

ATRIBUTS DE LA DEESSA

Molts dels atributs d'Afrodita remeten a la seva condició de deessa de l'amor i la bellesa. És per això que se la sol representar nua, de vegades amb els cabells recollits en un tocat. Algun cop duu un mirall i una pinta de cabell. D'altres vegades usa les seves mans per cobrir-se els pits i el pubis: aquest tipus de representacions s'anomenen Venus púdiques. No és estrany que se la representi sortint del bany, traient-se o posant-se els vestits.

Venus Capitolina (Museus Capitolins)

L'aigua és un element que s'associa a aquesta deessa; recordem que el mite hesiòdic explicava que havia nascut del mar. Molt sovint se la representa sobre una petxina, sobre la qual s'hauria desplaçat fins a les ribes de Xipre.

Alexandre Cabanel, Naixement de Venus (1863)

Adolphe William Bouguerau, Naixement de Venus
(1879)

En tant que deessa de l'amor, és mare d'Eros (els llatins l'anomenaven Cupido). És el déu que encarna el desig sexual i representa l'enamorament. Es tracta d'un infant capriciós i juganer, que va sempre armat amb un arc i unes fletxes d'or i plom, que desperten respectivament la passió amorosa o el rebuig en el cor d'aquell a qui les clava, sigui mortal o déu.

Guido Reni, Venus amb Cupido (ca. 1639)

Els animals associats a la deessa d'Afrodita són ocells petits i delicats: pardals, coloms, cignes, etc. El seu vehicle és un carro tirat per aquesta mena d'aus. La seva flor és la rosa, que encara avui en alguns llocs s'obsequien els enamorats com a prova del seu afecte.

---

ACTIVITATS

1. Observa el quadre de Botticelli. Explica detalladament quin episodi mitològic es narra i indica quins atributs propis d'Afrodita identifiques al quadre.
2. Quin tipus de representació és la venus Capitolina. Raona la resposta.
3. Descriu els personatges que apareixen al quadre de Guido Reni.
4. Segons el mite hesiòdic, explica quina relació de parentiu tindria Afrodita amb Urà, Zeus i Mart.  
5.        Llegeix el següent poema de Safo de Lesbos, conegut com l’himne a Afrodita. Un cop llegit el text, respon les qüestions que trobaràs.
   
   

   Afrodita immortal, de tron acolorit, filla de Zeus, ordidora d’enganys, et prego que ni amb ànsies ni amb neguits em sotmetis, senyora, el cor; Ans vine aquí! Com ja abans des de lluny vas escoltar la meva veu i em vas atendre, i, abandonant la casa del pare, daurada, vas venir un cop junyit el carro – bells pardals et portaven veloços per la negra terra, batent les seves tofudes ales, des del cel, a través de l’èter, i de seguida van arribar. I tu, oh benaurada, amb un somriure al rostre immortal, em preguntaves per què de nou bell patia, per què de nou t’invoco, què és el que vull més que res que ocorri, en el meu cor embogit: «¿Qui haig ara de persuadir i dur cap al teu amor? ¿Qui, doncs, Safo, no ha estat just amb tu? Perquè encara que avui et defugi, aviat et perseguirà;  si no accepta els teus regals, te’n donarà; Si no estima, aviat t’estimarà encara que ella no vulgui.” Vine a mi, també ara, i allibera’m dels cruels patiments; tot allò que el meu cor desitgi, concedeix-m’ho; sigues la meva aliada en la batalla.

   
   
   Sobre el poema de Safo:
   5.1. Informat sobre qui va ser Safo de Lesbos, quan i on va viure, quin tipus de poesia conreava, a qui destinava els seus poemes d’amor (hi ha un passatge del poema en què això es fa evident). Escriu una breu redacció explicant tot l’anterior.
   5.2. Troba almenys tres paraules del poema que no entenguis. Busca el seu significat al diccionari i copia’l.
   5.3. ¿Què demana Safo a Afrodita? ¿És el primer cop que ho fa?
   5.4.  Al poema, ¿de quina divinitat es diu que Afrodita és filla?
   5.5. ¿Com arriba Afrodita des de l’Olimp fins a on és Safo?