dissabte, 16 de novembre del 2019
MITOLOGIA: com preparar les exposicions sobre els herois
dimarts, 5 de novembre del 2019
MITOLOGIA: quadre dels déus olímpics (activitat)
NOM GREC
|
NOM ROMÀ
|
PARENTIU
|
DIVINITAT DE...
|
ATRIBUTS
|
Cronos
|
||||
Zeus
|
||||
Hera
|
||||
Posidó
|
||||
Hades
|
||||
Dèmeter
|
||||
Atena
|
||||
Hefest
|
||||
Afrodita
|
||||
Ares
|
||||
Apol·lo
|
||||
Àrtemis
|
||||
Dionís
|
||||
Hermes
|
dijous, 17 d’octubre del 2019
MITOLOGIA: La fundació d'Atenes; enfrontament entre Atena i Posidó
Text extret del blog Athina.
Al voltant del segle X aC un grup de jònics van aplegar-se i van decidir fundar una ciutat a la regió de l’Àtica, i com que havien d’escollir una divinitat que la protegís, van decidir que l’encarregat seria el déu que els oferís el millor regal.
Van ser dos els déus que es van presentar: Posidó i Atena. Posidó, poderós déu del mar, va fer brollar una font d’aigua salada del terra, que els donaria mitjans per a comerciar. Atena, en canvi, va plantar la primera olivera, un arbre que els proporcionaria fusta, oli i aliment.
Tothom va votar: els homes es van decantar per Posidó, i les dones per Atena. Finalment, per una lleugera diferència, Atena va sortir guanyadora, i la nova ciutat va esdevenir fins als nostres temps Atenes.
Tanmateix, la història no acaba aquí, i és que quan Posidó es va assabentar de l’elecció dels atenesos, va enfurismar-se i va inundar Atenes. Els ciutadans, per calmar el déu, van fer un triple càstig a les dones, culpables de l’elecció d’Atena en comptes de Posidó: des d’aquell moment, no tindrien dret a vot, els seus fills no podrien dur el seu nom i perdrien la consideració de ciutadanes.
dilluns, 14 d’octubre del 2019
RETO LINGÜÍSTICO 4 (3 ESO B)
Tu respuesta ha de ser breve, pero completa, y siempre debe ser formulada en términos lingüísticos.
En este enlace tienes un ejemplo de reto lingüístico con una posible solución.
RETO LINGÜÍSTICO 4
RETO LINGÜÍSTICO 4 (4 ESO E)
Tu respuesta ha de ser breve, pero completa, y siempre debe ser formulada en términos lingüísticos.
En este enlace tienes un ejemplo de reto lingüístico con una posible solución.
RETO LINGÜÍSTICO 4
Explica la diferencia entre ambas oraciones a partir de argumentos sintácticos:
Le gusta viajar mucho.
dilluns, 7 d’octubre del 2019
RETO LINGÜÍSTICO 3 (3 ESO B)
Tu respuesta ha de ser breve, pero completa, y siempre debe ser formulada en términos lingüísticos.
En este enlace tienes un ejemplo de reto lingüístico con una posible solución.
RETO LINGÜÍSTICO 3
Explica las diferencias entre estas dos oraciones:
Los viajeros con visado se dirigen al mostrador.
RETO LINGÜÍSTICO 3 (4 ESO E)
Tu respuesta ha de ser breve, pero completa, y siempre debe ser formulada en términos lingüísticos.
En este enlace tienes un ejemplo de reto lingüístico con una posible solución.
RETO LINGÜÍSTICO 3
Explica las diferencias morfológicas y sintácticas:
Se puso lejos.
dissabte, 5 d’octubre del 2019
ROMANTICISMO: dos vídeos documentales
El Romanticismo. Sus características generales explicadas en un vídeo de menos de 10 minutos.
divendres, 4 d’octubre del 2019
CASTELLANO (4-F) - contenidos del examen de la previa
- Actividades p. 12: 1, 5, 6 y 7.
- Reconocimiento de sujeto y predicado.
Lengua en uso (p. 26-27)
- Texto: La simplificación gramatical.
- Actividades p. 26-27: 2, 3, 6, 7, 8 y 9.
- Comprensión lectora: cuestionario.
- Reconocimiento de sujeto y predicado.
Competencias básicas: Un soporte (p. 36-37)
- Tipología textual: texto narrativo, descriptivo y argumentativo,
- Actividades 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8
- Redacción (p. 37).
Léxico: palabras estudiadas a lo largo de la unidad:
Lucrativo:
Rentable:
Difundido:
A priori:
Expedir (un certificado):
Astronomía, astrónomo:
Desaprobar (algo):
Desalentar:
Ventrílocuo:
Engendrar:
|
Explícitamente:
Implícitamente:
Módico precio:
Ademán:
Bello / vello:
Botar / votar:
Hecho / echo:
Revelar (revelación):
Rebelarse (rebelión):
|
Estático:
Antaño:
Lamentarse:
Con/sin consentimiento:
Poner empeño en algo:
Ser papel mojado:
Vender como churros:
Caer en la cuenta de:
Romper el silencio:
|
dijous, 3 d’octubre del 2019
MITOLOGIA - 10 d'octubre
- Característiques de la religió grecoromana.
- Tipus de mites: cosmogònic, teogònic, antropogònic i etiològic.
- El mite cosmogònic grec. Les tres nissagues divines.
- Zeus / Júpiter.
- Hera /Juno.
- Mite de l'origen de la Via Làctia.
- Mite de Io.
- Les noces de Tetis i Peleu i el judici de Paris.
- Posidó / Neptú.
- Hades.
- El rapte de Persèfone.
- Geografia de l'Infamon.
dimecres, 2 d’octubre del 2019
YONEC (relato de María de Francia) - cuestionario
dilluns, 30 de setembre del 2019
RETO LINGüÍSTICO 2 (4 ESO E)
Tu respuesta ha de ser breve, pero completa, y siempre debe ser formulada en términos lingüísticos.
En este enlace tienes un ejemplo de reto lingüístico con una posible solución.
RETO LINGÜÍSTICO 2
Explica las diferencias sintácticas del pronombre en las dos oraciones:
No le hablé.
RETO LINGÜÍSTICO 2 (3 ESO B)
Tu respuesta ha de ser breve, pero completa, y siempre debe ser formulada en términos lingüísticos.
En este enlace tienes un ejemplo de reto lingüístico con una posible solución.
RETO LINGÜÍSTICO 2
dimarts, 24 de setembre del 2019
CASTELLANO: categorías gramaticales (actividades de síntesis)
1. Indica a qué categoría gramatical pertenece cada palabra del texto que está resaltada en negrita. Atención: también puedes encontrarte con locuciones prepositivas, conjuntivas y adverbiales, así como alguna contracción de preposición y artículo. Da, también, la descripción morfológica de las que sean palabras flexivas: di su género y número, si se trata de un sustantivo, adjetivo, determinante o pronombre (1); e indica la persona, el número, el tiempo, el modo y la voz de las formas verbales.
-¿Padre?
El doctor Joan Shelley, o lo que quedaba de él, estaba sentado en un butacón frente al fuego, bajo pliegos de mantas. Su hija nos dejó a solas con él. Traté de apartar los ojos de su cintura de avispa mientras se retiraba. El anciano doctor, en quien apenas se reconocía al hombre del retrato que yo llevaba en el bolsillo, nos examinaba en silencio. Sus ojos destilaban recelo. Una de sus manos temblaba ligeramente sobre el respaldo de la butaca. Su cuerpo hedía a enfermedad bajo una máscara de colonia. Su sonrisa sarcástica no ocultaba el desagrado que le inspiraba el mundo y su propio estado.
C. Ruiz Zafón, Marina, ed. Planeta, pág. 127-128.
2. Haz el mismo ejercicio con el siguiente texto:
M. Shelley, Frankenstein o El moderno Prometeo (1818)
[trad. I. Burdiel, ed. Cátedra, pág. 188]
NOTAS:
(1) Recuerda que hay pronombres que carecen de género, de número o de ambos accidentes.
diumenge, 22 de setembre del 2019
RETO LINGÜÍSTICO 1 (4 ESO E)
Tu respuesta ha de ser breve, pero completa, y siempre debe ser formulada en términos lingüísticos.
En este enlace tienes un ejemplo de reto lingüístico con una posible solución.
RETO LINGÜÍSTICO 1
Ese, juez, es corrupto.
Ejemplo de reto lingüístico (resuelto)
Explica las diferencias con el máximo de argumentos semánticos, morfológicos y sintácticos:
Tomaré un café. A ver si me despierto.
SOLUCIÓN:
Cada par contiene dos oraciones: la primera es idéntica, la segunda presenta una variación de tipo morfológico en el verbo:
- En el primer par el verbo está en tercera persona del singular del presente de indicativo: despierta.
- En el segundo par el verbo está en primera persona singular del presente de indicativo: despierto.
- En el primer par, dado que el verbo está en tercera persona, el sujeto elíptico (es decir, implícito) ha de ser el café, mencionado en la oración anterior. A su vez, el pronombre personal me indica que el
complemento directo (CD) del verbo transitivo despertar soy yo (primera persona del singular). A ver si me despierta = a ver si [el café] me [=a mí] despierta.
- En el segundo par, como el verbo está en primera persona del singular, se sobreentiende que el sujeto soy yo. Por su parte, el verbo ya no es transitivo (despertar) sino el pronominal despertarse: esa es la razón que explica la aparición del pronombre me, que no realiza ninguna función sintáctica [nota 1].
NOTA 1: Los verbos pronominales son aquellos que siempre precisan de la presencia de un pronombre personal que no desempeña función sintáctica alguna en la oración. Un ejemplo de verbo pronominal es irse : en yo me voy, tú te vas, etc... los pronombres personales me y te no realizan ninguna función sintáctica (no son ni CD ni CI), sencillamente aparecen porque el verbo lo exige. Lo mismo sucede con el verbo intransitivo despertarse (= dejar uno de dormir), que es pronominal, y se opone al verbo transitivo despertar (=provocar que alguien [CD] deje de dormir), el cual no es pronominal.
RETO LINGÜÍSTICO 1 (3 ESO B)
Tu respuesta ha de ser breve, pero completa, y siempre debe ser formulada en términos lingüísticos.
En este enlace tienes un ejemplo de reto lingüístico con una posible solución.
RETO LINGÜÍSTICO 1
Da una explicación al hecho de que esta expresión pueda ser correcta e incorrecta al mismo tiempo:
dimecres, 18 de setembre del 2019
CASTELLANO: Rosalía, Pienso en tu mirá (cap. 3: celos)
Escucha la canción de Rosalía y completa el texto de la letra incluyendo las palabras que faltan.
Sonriendo pa' la calle
Porque todos pueden ver
Los ____(1)_____ que te salen.
Por levantarte el cabello.
Y del oro que te viste
Por amarrarse a tu ___(3)___.
Y del cielo y de la luna
Porque tú quieras mirarlo.
Hasta ___(4)_____ que bebes
Cuando te mojas los labios.
Me da miedo cuando sales
Sonriendo pa' la calle
Porque todos pueden ver
Los ___(1)____ que te salen (x2).
Tan fría como la ____(5)____
Cuando cae desde el cielo.
Cuando sales por la puerta
Pienso que no ____(6)_____ nunca;
Y si no te agarro fuerte
___(7)____ que será mi culpa.
Pienso en tu mirá, tu mirá, clavá, es una bala en el pecho
Pienso en tu mirá, tu mirá, clavá, es una bala en el pe' (x4)
Me da miedo cuando sales
Sonriendo pa' la calle
Porque todos pueden ver
Los _____(1)______ que te salen (x2).
Compositores: Anton Alvarez Alfaro / Pablo Diaz-Reixa Diaz / Rosalia Vila Tobella
ACTIVIDADES
1.- Di la categoría gramatical de las palabras resaltadas en negrita.Si se trata de un sustantivo o adjetivo, indica su género y número. Si se trata de un verbo, señala en que persona y número está conjugado.
2.- Localiza en el texto (sin recurrir a las palabras en negrita):
a) Un sustantivo femenino singular.
b) Un sustantivo masculino plural.
c) Un adjetivo singular que pueda ser masculino o femenino.
d) Dos verbos en infinitivo.
e) Dos verbos en segunda persona del singular.
f) Un pronombre personal.
3.- Las canciones del disco El mal querer, que se organizan en capítulos, narran diferentes episodios de una historia de amor. "Pienso en tú mirá" es el capítulo tercero y se subtitula "celos". A la luz de esta información, vuelve a leer el texto y explica su contenido. Intenta analizar las imágenes que aparecen.
dilluns, 16 de setembre del 2019
CASTELLANO: Nena Daconte, En qué estrella estará
Escucha la canción de Nena Daconte y completa el texto de la letra incluyendo las palabras que faltan. Pon mucha atención en la acentuación de las palabras que escribas.
He creado un ángel verde y gris,
que se pasea de noche,
no lo puedo ver.
Está donde la luz que dicen que hay,
donde terminan los ___(1)_____ de la realidad,
donde se escapan los niños si no quieres más;
donde se ____(2)_______ los gritos de mi mitad.
He creado un ángel verde y gris,
a veces le __(3)____ bajito, por si está.
Le busco por la calle del caminar.
A veces le echo de menos si _(4)__ no estás,
a veces tengo que hacer de tripas corazón.
A veces tengo que huir, ___(5)____ no puedo más.
En qué estrella ___(6)___, para cuidar de él.
Me pasaré la vida sin dormir.
En qué estrella estará mi dulce corazón,
por qué me roba la vida y la ___(7)_____.
Dime quién vendrá a ocupar su lugar,
por qué mis sueños se rompen de golpe.
Donde terminan los sueños de la realidad,
donde se ahogan los gritos de mi mitad.
En qué estrella ___(6)____, para cuidar de él.
Me pasaré la vida sin dormir.
En qué estrella estará mi dulce corazón,
por qué me roba la vida y la ____(7)____.
Dime quién vendrá a ocupar su lugar,
por qué mis sueños se rompen de golpe.
Quiero irme con ___(8)___.
ACTIVIDADES
1.- Di la categoría gramatical de las palabras resaltadas en negrita.Si se trata de un sustantivo o adjetivo, indica su género y número.
2.- Localiza en el texto (sin recurrir a las palabras en negrita):
a) Un sustantivo femenino singular.
b) Un sustantivo masculino plural.
c) Un adjetivo singular que pueda ser masculino o femenino.
d) Dos verbos en infinitivo.
e) Dos verbos en tiempo futuro.
f) Un verbo en imperativo.
g) Dos pronombres interrogativos.
3.- Explica con tus propias palabras el significado de las siguientes expresiones:
a) Hacer de tripas corazón.
b) No poder más.
dissabte, 14 de setembre del 2019
CASTELLANO: Adjetivo - definición
El adjetivo es una palabra que indica una cualidad de un sustantivo (o elemento nominal) al cual complementa. En sentido estricto, los adjetivos siempre han de indicar una cualidad del nombre al que se refieren. Además, conciertan en género y número con dicho nombre.
La casa pequeña.
Las niñas traviesas.
Una iglesia grande.
Una gran iglesia.
Una iglesia muy grande.
ACTIVIDAD
1. Haz concordar el adjetivo (damos siempre la forma masculina y singular) con el sustantivo:a) Una _________ (inmenso) alegría.
b) Tus _________ (terrible) modales.
c) Cinco ________ (enorme) caballos.
d) Estas _________ (enorme) inquietudes.
e) Demasiadas _______ (falso) promesas.
e) Sus excusas ____________ (lamentable).
f) Un chico _______ (bueno).
g) Un ______ (bueno) chico.
h) Vuestro ______ (grande) reto.
i) El agua _______ (frío).
j) El hacha _______ (afilado).
k) Un águila _______ (blanco).
l) La _______ (frío) agua.
m) El ala ________ (herido) de una paloma.
n) La _______ (blanco) ala de una paloma.
dijous, 20 de juny del 2019
LITERATURA LLATINA - Virgili (4): Geòrgiques
Poema didàctic sobre la vida i la feina del camperol itàlic, dividit en quatre llibres i de nou compost en versos hexàmetres. Sembla que fou escrit per suggeriment de Mecenas i que Virgili va dedicar set anys a la seva composició (entre el 37 i el 30 aC).
El contingut dels seus llibres es pot resumir de la següent manera:
-
Llibre I. Conreu de les terres i calendari agrícola.
-
Llibre II. Conreu dels arbres i de la vinya, de les oliveres i dels arbres fruiters.
-
Llibre III. Cria del bestiar i dels animals domèstics.
-
Llibre IV. Apicultura.
Amb tot, els continguts dels quatre llibres no s’esgoten en la temàtica didàctica i la mera descripció de les activitats agrícoles. No hem d’oblidar que, en darrera instància, es tracta d’una peça poètica: al llarg de l’obra, doncs, Virgili va inserint tirallongues de versos en què s’introdueixen altres temàtiques i variacions de to, que donen riquesa i color al poema i eviten la monotonia. Per exemple, el llibre II inclou un elogi de la vida al camp1; en el llibre III el poeta s’esplaia amb un passatge sobre la pesta del bestiar, carregada de dramatisme; al llibre IV, que tracta sobre la cria i la vida de les abelles, el poeta insereix el relat d’Aristeu, un mite etiològic que explica els orígens de l’art apícola.
Mentre que les Bucòliques se situen en un ambient irreal i idealitzat, presentant una natura carregada de màgia i numinositat en la qual els pastors sovint no semblen tenir més ocupació que lliurar-se al gaudi de la música i a la vivència dels seus amors més feliços o més tribulats, a les Geòrgiques, en canvi, el món rural i la vida de la gent del camp són presentats amb el màxim realisme, només alterat per les exigències i els capricis propis de l’expressió poètica.
1 L’elogi de la vida al camp és un tòpic literari de gran rendiment en la literatura llatina. Potser la seva expressió més coneguda, tot i que de tall satíric, es troba a l’Epode II d’Horaci (Beatus ille...).
LITERATURA LLATINA - Virgili (3): Bucòliques
Col·lecció de deu poemes de temàtica pastoral escrits en hexàmetres. Tant en la temàtica, en l’estil i el to, i en el dibuix del personatges, Virgili en bona mesura s’inspira en l’obra bucòlica del poeta hel·lenístic Teòcrit de Siracusa.
Virgili va començar a escriure aquests poemes l’any 42 aC, quan als seus 28 anys, després d’una primera etapa a Roma, va tornar a Màntua; allí va entrar en contacte amb el cercle d’Asini Pol·lió, qui l’animaria a emprendre la creació de les primeres èglogues. El llibre, però, no va ser enllestit i publicat fins a l’any 39 aC, moment en què Virgili, sota els auspicis de Mecenes i Octavi, ja és una figura literària destacadíssima a Roma.
Els poemes bucòlics s’ambienten a terres de l’Arcàdia1, regió grega de la qual Virgili fa un escenari idealitzat on els pastors (que duen noms grecs) intercanvien versos tot parlant dels seus amors, alegries i infortunis. De vegades els intercanvis de versos esdevenen una competició poètica, que pot ser arbitrada per un tercer pastor, que assumeix el paper de jutge. Per altra banda, els déus als qual es fa referència són, generalment, divinitats vinculades a la natura: Pan, les nimfes, les muses i Apol·lo, etc.
Amb tot, l’obra virgiliana no s’esgota en l’adaptació de la matriu de la poesia pastoral grega. Virgili introdueix elements que singularitzen la seva obra bucòlica, tant des d’una perspectiva temàtica com formal:
-
A nivell temàtic, són de destacar les referències, més o menys velades, al projecte polític d’Octavi, en especial la Pax Augusta: després d’anys de turbulències i guerres civils, Octavi August vol presentar-se davant dels romans com el líder que ha aconseguit portar-los la pau; Virgili, com a “poeta de cort”, esdevé a les Bucòliques un excel·lent portaveu d’aquestes idees. Val com exemple l’inici de la Bucòlica primera (v. 1-10):
Meliboeus:
Tityre, tu patulae recubans sub tegmine fagi
silvestrem tenui musam meditaris avena;
nos patriae finis et dulcia linquimus arva.
nos patriam fugimus: tu, Tityre, lentus in umbra
formosam resonare doces Amaryllida silvas.
Tityrus:
O Meliboee, deus nobis haec otia fecit.
namque erit ille mihi semper deus, illius aram
saepe tener nostris ab ovilibus imbuet agnus.
ille meas errare boves, ut cernis, et ipsum
ludere quae vellem calamo permisit Agresti.
Melibeu: Títir, tu ajagut sota el cobert d’un ample faig, t’ocupes de la musa dels boscos2 amb la fina caramella; nosaltres deixem enrere els límits de la pàtria i els dolços sembrats. Nosaltres fugim de la pàtria: tu, Títir, reposat a l’ombra, ensenyes els boscos a fer ressò de la bellesa d’Amaril·lis.
Títir: Oh Melibeu, és un déu qui ens ha donat aquests ocis. Perquè per a mi sempre serà un déu, l’ara del qual tot sovint un tendre anyell de les nostres cledes xoparà3. És ell qui permet que les meves vaques vagaregin, com veus, i per ell és que jo amb la meva agresta flauta m’entretinc en el que em plau.
A la primera estrofa es presenta el pastor Melibeu que, forçat a fugir de la seva pàtria, devastada per la guerra, es troba un altre pastor, Títir, feliçment ajagut sota un faig, qui s’entreté cantant la bellesa de la seva estimada Amaril·lis. A la segona estrofa, Títir explica a Melibeu que la pau de què gaudeix és deguda a la bonhomia d’un déu, que s’ha d’identificar amb Octavi August4.
-
En l’àmbit formal, cal remarcar l’encert de Virgili a l’hora d’adaptar la llengua llatina per a la literatura bucòlica, duent a terme una gran tasca d’experimentació i innovació lingüística.
Tot seguit, deixem una brevíssima descripció de l’argument de les deu èglogues. Cal tenir present que aquestes, tal com han estat compilades, no conserven cap ordre cronològic:
-
Bucòlica I. Conversa entre els pastors Títir i Melibeu. El segon ha perdut tots els seus béns i ha de fugir de la pàtria; en contrast, Títir viu feliç als seus camps gràcies al favor d’un déu que fàcilment s’identifica amb Octavi5.
-
Bucòlica II. El pastor Coridó enalteix amb el seu cant l’amor que sent pel jove Alexis, que no el correspon.
-
Bucòlica III, VII i VIII. Poemes de concursos poètics entre pastors: Menalcas i Dametas, amb Palèmon com a jutge (III); Coridó i Tirsis (VII); Damó i Alfesibeu (VIII).
-
Bucòlica IV. Possiblement la més famosa de totes les èglogues. S’articula al voltant d’un estrany missatge amb cert to profètic, gairebé messiànic, que fa referència al naixement d’un infant predestinat a renovar el món, portant la pau i el bé. Per aquesta raó, entre els cristians es va llegir aquest text com un anunci providencial del naixement de Jesús; Déu hauria inspirat aquest missatge a Virgili, tot i ser pagà. La crítica històrico-filològica tendeix a identificar aquest nen amb Asini Gal, fill d’Asini Pol·lió.
-
Bucòlica V. Els pastors Menalcas i Mopsus fan una mena d’elogi fúnebre en el que canten les excel·lències d’un altre pastor, Dafnis, mort prematurament.
-
Bucòlica VI. El déu Silè és sorprès pels pastors Cromis i Mnasil i la nàiade Egle mentre està dormint, absolutament ebri. Els pastors decideixen lligar-lo i obligar-lo a cantar durant tot el dia. Silè cantarà diversos mites, com ara l’origen del món (mite cosmogònic), el diluvi universal, la història de Prometeu o el viatge dels argonautes.
-
Bucòlica IX. Dos pastors, Lícidas i Meris, es planyen de la mala sort d’un tercer, Menalcas, que s’ha vist desposseït de les seves terres. Menalcas és un alter ego de Virgili i el poema remet a l’expropiació forçosa de les seves terres, fet succeït en el context de la política de represàlies duta a terme per Octavi al nord d’Itàlia després de la batalla de Filipos.
-
Bucòlica X. La natura, els pastors i els déus del camp miren de consolar el pastor Gal, que ha estat traït per la seva estimada Lícoris. Els seus esforços, però, seran en va: el pastor renuncia a lluitar contra l’Amor i els patiments que ocasiona.
Podeu llegir una traducció castellana de les bucòliques IV i V al següent enllaç.
1 En l’imaginari grec (que és assumit per Virgili) l’Arcàdia, situada al centre del Peloponnès, és una regió remota i més aviat primitiva, un espai absolutament rural on l’home viu encara en un contacte molt directe amb la natura i en harmonia amb ella.
2 La “musa dels boscos: es refereix a la poesia bucòlica.
3 S’entén: la sang dels anyells sacrificats xoparan l’ara del déu. Venera, doncs, un déu al qual mai no deixarà de fer sacrificis en agraïment a la bona fortuna que li proveeix.
4 Tot i que August no va ser reconegut pel Senat com a déu fins després de la seva mort, ja en vida va gaudir d’una certa divinització popular, en bona mesura promoguda per ell mateix (per exemple, recordant tot sovint – fins i tot en les inscripcions dels encunys de monedes - que era “fill del diví Juli”).