MITOLOGIA: Geografia de l'inframón

A)  En la tradició grega, el nom Hades (Αἵδης ο ᾍδης, que significa l'invisible) designa tant al déu sobirà de l'inframón com al seu reialme. A l’Hades o Inframón s’accedeix per coves o grutes subterrànies, cràters de volcans… les entrades naturals a l’interior de la Terra. L’ànima sol arribar-hi acompanyada pel déu Hermes en la seva faceta de divinitat psicopompa (literalment, "portadora d'ànimes").

B) Un cop allí, s'hi troba un riu, l’Aqueront (un afluent del riu Estigi o de la llacuna Estígia - el nom es relaciona amb el verb grec στυγέω, 'odiar'). El barquer Caront és l’encarregat de dur les ànimes a l’altra vora del riu, després d'haver cobrat unes monedes d'or pel trajecte. Aquesta és la raó per  la qual els antics grecs i romans, abans d'enterrar o incinerar els seus morts, els posaven monedes d'or sobre els ulls, dins la boca o a l'interior del puny tancat.

C) A l’altra vora del riu, hi ha el ca Cèrber, un monstruós gos de tres caps i cua de serp que vigila l'entrada i, sobretot, la sortida de l’Hades.

D) Tres jutges determinen a quin espai serà destinada l’ànima de cada difunt. Els jutges són els tres fills de Zeus i Europa: Minos, Radamant i Èac.

D.1.- Aquells qui han comès en vida alguna falta gravíssima - com ara gosar equiparar-se a un déu o intentar enganyar-lo (hybris) - són destinats al Tàrtar. Personatges com Sísif, Tàntal, les germanes Danaides o Ixió han de complir duríssims suplicis eterns al Tàrtar, un espai clos per una triple muralla i envoltat per un riu de foc anomenat Piriflegetont.

D.2.- Només uns pocs afortunats aconsegueixen accedir a l’Elisi (o camps Elisis). És un indret de perpètua primavera reservat per a uns pocs grans herois (mortals que en vida havien dut a terme grans accions en honor dels déus) i per a alguns antics déus destronats, com ara Cronos (Saturn n'és el nom llatí). Allí passen l’eternitat gaudint d’un banquet perpetu.

D.3.- Finalment, la majoria dels mortals (aquells que no han realitzat ni accions molt notables ni errors abominables) són destinats a la Plana D’Asfódels. Un espai que sempre és en penombra, ple de pols i on tots els arbres són secs. A la plana les ombres dels morts vagaregen sense vigor ni res per fer. Ben sovint ni tan sols recorden qui havien estat en vida: això succeeix si han begut de les aigües del riu Leteu, que els esborra la memòria.

E) A l’Hades també es troba el palau d’or on viu el déu sobirà de l’inframón (Hades) i la seva esposa (Persèfone), la filla de Dèmeter i Zeus.

CASTELLANO: Propiedad léxica (actividades 2)

Indica cuáles de las siguientes oraciones son correctas y cuáles no. Corrige las incorrectas:

1) HOJEAR / OJEAR:

a) Esta mañana he hojeado el períódico.

b) Esta mañana he hojeado los titulares del periódico.

c) Puedes ojear entre mis libros, a ver si encuentras el manual de swahili.

2) INFRINGIR / INFLIGIR.

a) El acusado infligió la ley de limitación de velocidad en vía urbana.

b) El acusado infringió la normativa de orden público.

c) Le inflingió una soberana paliza.

3) INVEROSÍMIL / INDIFERENTE

a) Me es inverosímil lo que puedas opinar de mí.

b) La trama de la Metamorfosis de Kafka es absolutamente inverosímil.

c) Su carta me dejó inverosímil.

4) INGERIR / INJERIR(SE):

a) Los alimentos se ingieren por la boca.

b) Los alimentos se injieren por la boca.

c) ¡No te ingieras en lo que no te incumbe!

5) MIRAR / VER

a) Anoche miré la televisión hasta las doce.

b) Anoche vi la televisión hasta las doce.

c) Mira que sucede cuando le recuerdo a Juan lo que nos dijo ayer.

6) ESCUCHAR / OÍR

a) Escuché por la radio que iba a granizar.

b) Te estoy hablando. ¿Me escuchas?

c) Subo el volumen, que no se oye.

7) PRESCRIBIR / PROSCRIBIR

a) Les leyes prescriben ciertas normas útiles para la convivencia de los ciudadanos.

b) Se proscribe la exhibición de carteles.

c) El médico me ha proscrito unos días de reposo.

8) PREVER / PROVEER

a) Mi abuelo no proveyó las consecuencias de su comportamiento.

b) Los soldados proveyeron  de víveres, ropa y otros enseres a la población damnificada por el tifón.

c) Los políticos no proveyeron los desastres de la sequía.

9) REVELAR / REBELAR(SE)

a) De súbito los pobres se revelaron y asaltaron el palacio presidencial.

b) Me reveló todos sus secretos sin que siquiera yo se lo pidiera.

c) Nunca rebeles lo que sientas, porque podrían herirte.

10) REVERTER / REVERTIR

a) El agua está revirtiendo del lavabo.

b) El agua ha revertido del lavabo.

c) La inversión revertirá mayores beneficios para la empresa.

11) VISIONAR / VISUALIZAR

a) Esta tarde hemos visualizado la grabación del programa que hicimos ayer.

b) Aunque no lo tenía delante, podía visionar sus rasgos en mi cabeza.

c) Si eres capaz de visualizar una situación feliz en tu imaginación, lograrás mejorar tu estado de ánimo.

12) PREJUICIO / PERJUICIO

a) Obramos indebidamente, pero no fue en prejuicio de nadie.

b) Las personas de mentalidad cerrada están repletas de prejuicios.

c) Lo denunció por daños y perjuicios.

EXPLICACIONES:

1) HOJEAR es pasar las hojas de un libro o de un escrito, leyendo deprisa algunos pasajes. Su homónimo OJEAR es dar una ojeada, mirar sin prestar demasiada atención, superficialmente.

2) INFRINGIR significa quebrantar órdenes o leyes, mientras que INFLIGIR es imponer un castigo.

3) INVEROSÍMIL  es un adjetivo que significa que no tiene apariencia de verdad. INDIFERENTE es un adjetivo para designar algo que no despierta interés o afecto.

4) INGERIR es introducir por la boca comida, bebida, etc.; mientras que INJERIR es meter una cosa en otra y su forma pronominal INJERIRSE es entremeterse o inmiscuirse en asuntos ajenos.

5) MIRAR es dirigir la vista hacia un objeto y admite los mismos contextos que VER (percibir por los ojos los objetos, observar). La diferencia esencial radica en que MIRAR implica atención y aplicación de la vista por parte del que ve. Así, hay una clara diferencia entre "ver un cuadro" (percibirlo con los ojos) y "mirar un cuadro" (contemplarlo, valorarlo con la visión, o simplemente dirigir la vista hacia él; en cualquier caso, presuponiendo la participación de la voluntad y la intencionalidad del sujeto en dicha acción).

6) Algo similiar a lo explicado para "mirar" y "ver" sucede con ESCUCHAR y OÍR. El segundo verbo presupone la intervención de la voluntad y la atención del que oye (significa poner atención a lo que se escucha), mientras que el primero simplemente significa percibir sonidos con el sentido del oído. 

7) PRESCRIBIR es ordenar, determinar algo, o incluso recetar; en cambio, PROSCRIBIR es prohibir una costumbre o uso.

8) PREVER significa ver con anticipación, y ser relaciona con la previsión. PROVEER es preparar, reunir, suministrar o facilitar lo necesario para algún fin.

9) REVELAR, que por etimología aludiría a la acción de apartar o quitar un velo, significa descubrir o manifestar lo ignorado o secreto; mientras que REBELAR(SE) se vincula al sustantivo "rebelión" y tiene el significado de sublevarse.

10) REVERTER significa rebosar (guarda relación con el verbo "verter"). Por su parte, REVERTIR es volver una cosa al estado que tuvo previamente o bien venir a parar una cosa en otra.

11) VISIONAR es ver imágenes cinematográficas o televisivas, especialmente desde un punto de vista técnico o crítico. VISUALIZAR, en cambio, significa imaginar algo que no se tiene a la vista. No son sinónimos y ninguno de los dos se debe confundir con VER.

12) PERJUICIO es un sustantivo sinónimo de daño. El nombre PREJUICIO designa al juicio de las cosas antes de tiempo y sin tener conocimiento cabal. 

MITOLOGIA: TAULA DELS DÉUS OLÍMPICS

Podeu descarregar el fitxer de la taula clicant AQUÍ.

Imatges dels déus:

CRONOS (Saturn)

ZEUS (Júpiter)

HERA (Juno)

POSIDÓ (Neptú)

HADES I PERSÈFONE (PLutó i Prosèrpina)

HEFEST (Vulcà)

AFRODITA (Venus)

ARES (Mart)

ÀRTEMIS (Diana)

APOL·LO

DIONÍS (Bacus)

DÈMETER (Ceres)

ATENA (Minerva)

HERMES (Mercuri)

ESTRUCTURA DE LA PALABRA

El MONEMA es la unidad mínima de significado en que puede dividirse una palabra

Hay dos tipos de monemas:
1. LEXEMAS: aportan el significado básico de las palabras:
                       ejemplo: banquito, comió, alegrías


2.MORFEMAS. Completa y amplía el significado de las palabras.
Pueden ser:
2.1. independientes (si forman una palabra por sí mismos; sería caso de las conjunciones o preposiciones)


2.2. dependientes (si forman a una palabra al ir unidos a un lexema). Dentro de los dependientes se distinguen:

2.2.1. FLEXIVOS: las que aportan las nociones de género, número, persona, tiempo, modo o voz verbal, etc.

2.2.2. DERIVATIVOS: los que modifican el significado de los lexemas. Se dividen en:

2.2.2.1. PREFIJOS: si van delante del lexema
2.2.2.2. SUFIJOS: si van al final de la palabra
2.2.2.3. INFIJOS: si se hallan en el interior de la palabra, entre el lexema y otro morfema.

Ejemplos: viejito, envejecí.

--------------------------------------------------
ACTIVIDAD: identifica los lexemas y morfemas de las siguientes palabras. Indica también qué tipo de morfemas derivativos vas encontrando:

1. Pelotas
2. Vecindario
3. Cantabais
4. Independencia
5. Desintegrado
6. Subdesarrollo
7. Quemadura
8. Desatornillar
9. Jardinería
10. Sacacorchos
11. Paraguas

 El ejercicio ha sido tomado de Gramaticas.net.

MITE: lluita entre Zeus i Tifó

Tres autors grecs relaten l’episodi de la tifonomàquia o la lluita entre Tifó (també anomenat Tifeu) i Zeus:

1)    Hesíode (ca s. VII aC), a la Teogonia.

2)   El pseudo-Apol·lodor (s. II dC), autor de la Biblioteca.

3)   Nonnos de Panòpolis (ca s. V-VI dC), a les Dionisíaques.

A) HESÍODE (ca. segle VII aC, època arcaica). La versió més antiga (i breu) és la Teogonia d'Hesíode (v. 820-868). Citem l'episodi amb la traducció de A.  Pérez Jiménez i  A. Martínez Díez, publicada a l'editorial Gredos. 

En primer lloc, s'hi narra el naixement de Tifó o Tifeu:

Luego que Zeus expulsó del cielo a los Titanes, la monstruosa Gea concibió su hijo más joven, Tifón, en abrazo amoroso con Tártaro preparado por la dorada Afrodita.

Tot seguit s'hi descriu la seva montruosa aparença:

Sus brazos se ocupaban en obras de fuerza e incansables eran los pies del violento dios. De sus hombros salían cien cabezas de serpiente,  de terrible dragón, adardeando con sus negras lenguas. De los ojos existentes en las prodigiosas cabezas, bajo las cejas, el fuego lanzaba destellos y de todas sus cabezas brotaba ardiente fuego cuando miraba.

Tonos de voz había en aquellas terribles cabezas que dejaban salir un lenguaje variado y fantástico. Unas veces emitían articulaciones como para entenderse con dioses, otras un sonido con la fuerza de un toro de potente mugido, bravo e indómito, otras de un león de salvaje furia, otras igual que los cachorros, maravilla oírlo, y otras silbaba y le hacían eco las altas montañas.

Finalment, Hesíode explica com es va desenvolupar la lluita entre Tifó i el pare Zeus, a qui pretenia arrabassar el poder suprem:

Y tal vez hubiera realizado una hazaña casi imposible aquel día y hubiera reinado entre mortales e inmortales, de no haber sido tan penetrante la inteligencia del padre de hombres y dioses.

Tronó reciamente y con fuerza, y por todas partes terriblemente resonó la tierra. El ancho cielo arriba, el ponto (=mar), las corrientes del Océano y los abismos de la tierra. Se tambaleaba el alto Olimpo bajo sus inmortales pies cuando se levantó el soberano y gemía lastimosamente la tierra.

Un ardiente bochorno se apoderó del ponto de azulados reflejos, producido por ambos y por el trueno, el relámpago, el fuego vomitado por el monstruo, los huracanados vientos y el fulminante rayo. Hervía la tierra entera, el cielo y el mar. Enormes olas se precipitaban sobre las costas por todo alrededor bajo el ímpetu de los Inmortales y se originó una conmoción infinita. Temblaba Hades, señor de los muertos que habitan bajo la tierra, y los Titanes que, sumergidos en el Tártaro, rodean a Cronos, a causa del incesante estruendo y la horrible batalla.

Zeus, después de concentrar toda su fuerza y coger sus armas, el trueno, el relámpago y el flameante rayo, le golpeó saltando desde el Olimpo y envolvió en llamas todas las prodigiosas cabezas del terrible monstruo. Luego que le venció fustigándole con sus golpes, cayó aquél de rodillas y gimió la monstruosa tierra. Fulminado el dios, una violenta llamarada surgió de él, cuando cayó entre los oscuros e inaccesibles barrancos de la montaña. [...].

B) BIBLIOTECA DEL PSEUDO-APOL·LODOR (segle II dC). En aquest recull de mites molt més tardà, tenim una versió amplificada de la història, enriquida en detalls. Esmentem-ne els més curiosos i significatius:

- Quan apareix Tifó disposat a apoderar-se del tron de Zeus, els déus de l'Olimp són presos pel pànic i fugen cap a Egipte, on s'amaguen convertits en animals.

- Incialment, Zeus entoma les escomeses de Tifó i fins sembla mantenir-lo a ratlla, fins que el fill de Gea li pren la falç amb què l'estava atacant i amb ella talla els tendons de mans i peus del pare dels déus, que sembla haver estat derrotat.

- Zeus es recupera gràcies a l'ajut d'Hermes i Egipan (sembla que es tracta de Pan, fill de Zeus i déu dels pastors de les muntanyes i de llur art musical). Egipan amanseix Tifó amb el so de la seva siringa (una mena de flauta tocada pels pastors)  mentre Hermes recupera els tendons de Zeus i els recol·loca en els membres del déu.

- Gràcies a la intervenció de les Moires (que enganyen Tifó perquè mengi unes fruites les quals, segons li diuen, haurien de fer-lo invencible, però que realment l'afebleixen), Zeus derrota Tifó, que queda sepultat sota el volcà Etna: les erupcions d'aquest volcà són les restes dels llamps de Zeus (o, segons altres tradicions, les darreres remogudes del violent monstre).

Presentem una traducció del text:

Gea, encara més irosa, s'uneix amb Tàrtar i a Cilícia dóna a llum Tifó, en el qual es barregen la natura de l'home i la de l'animal. Pel seu tamany i força superava tots els fills de Gea. Fins a les cuixes tenia forma humana, però era tal la seva envergadura que ultrapassava totes les muntanyes i àdhuc el seu cap sovint tocava els astres. Els seus braços estesos atenyien l'un el ponent l'altre el llevant, i dels seus braços n'eixien cent caps de serp. De les cuixes avall, el seu cos no era sinó un entrellaçat de monstruosos escurçons que estenien llurs anelles fins al cap i proferien eixordadors xiulets. Damunt del cap i les galtes li volejaven al vent brutes crineres. Els seus ulls llançaven un esguard de foc. 

Així era l'aspecte i el tamany de Tifó quan va atacar el cel llançant-hi rocs incadescents, entremig del seus crits i xiulets, alhora que la seva boca escopia remolinades de foc. Al punt que el van veure com s'alçava contra el cel, els déus s'exiliaren a Egipte, on, empaitats per Tifó, van prendre la forma d'animals.

Mentre Tifó era lluny, Zeus li llançava els seus llamps poderosos, però quan el va tenir a prop el va atacar amb la falç d'acer i es va posar a córrer al seu encalç mentre Tifó fugia vers al mont Cassi, que domina Síria. Allí, en veure'l ple de ferides, va entaular un combat cos a cos amb el monstre, però Tifó, enredant-lo amb les seves anelles, el va immobilitzar, li va prendre la falç i amb ella li va tallar els tendons de mans i peus. Aleshores Tifó va alçar Zeus sobre les seves espatlles, el va trasportar al mar fins a Cilícia, i en arribar a Corícia [nom de la cova on vivia], allí el va deixar. També va amagar allí els tendons, coberts per una pell d'ós. I en va confiar la custòdia a la dragona Delfine, meitat animal meitat dona. Però Hermes i Egipan van robar furtivament els tendons i els recol·locaren en Zeus sense ser vistos. 

Tan bon punt Zeus va haver recuperat la força, des del cel es va abraonar en un carro tirat per cavalls alats i amb el seu llamp va perseguir Tifó fins el mont anomenat Nisa, lloc on les Moires van entabanar el fugitiu: el van convèncer perquè mengés els fruits efímers, assegurant-li que el farien més poderós.

 Així doncs, de nou perseguit, Tifó arriba a Tràcia i  durant el combat que va tenir lloc a tocar del mont Hemo, va començar a llançar muntanyes senceres. El llamp, però, les rellançava contra ell, i ben aviat un devassall de sang va inundar tota la muntanya: es diu que per això aquella muntanya rep el nom d'Hemo -la muntanya "que sagna"-

Com que Tifó continuava fugint tot travessant el mar de Sicília, Zeus li va llançar al damunt el mont Etna, que estava a Sicília. És una muntanya immensa d'on brollen, encara avui, erupcions de foc que, segons es diu, serien les restes dels llamps llançats per Zeus.

C)  NONNOS DE PANÒPOLIS (ca. segles V-VI dC, època bizantina). L'esquema bàsic de la versió del mite que va redactar Nonnos és en molts aspectes paral·lel al que es troba al text del Pseudo-Apol·lodor. Les diferències més rellevants són:

- Tifó, quan hagi vençut el pare Zeus, té la intenció de casar-se amb la seva muller, Hera. Igualment, pretén convertir aleshores tots els déus en els seus esclaus.

- No són Hermes i Egipan els qui recuperen els tendons de Zeus, també amagats. Al text de Nonnos és el propi Zeus qui ordeix el pla pe recuperar la seva força: per això demana l'ajut d'Eros, el fill d'Afrodita, i de Cadme, un astut mortal, rei de Tebes i germà d'Europa. La recompensa que rebrà Cadme per la seva col·laboració, serà la mà de la deessa Harmonia (filla d'Afrodita i Ares) i l'honor de la presència de tots els déus en les noces en què Cadme i Harmonia es casaran.

- L'ardit ideat per Zeus és el següent: Cadme, tocant la siringa del déu Pan, i amb l'ajuda d'Eros, tocarà una música dolcíssima que encantarà Tifó.  Zeus li ho demana amb aquests mots:

Benvolgut Cadme, fes sonar la sirínga i el cel tornarà a estar serè, car Tifó s'ha armat amb les meves sagetes celestials. Fes-te passar per un vaquer a penes durant una aurora i gràcies a la música encisadora de la teva flauta pastoral salva el pastor del cosmos. Mitjançant la melodia de la teva siringa aduladora, embruixa l'esperit de Tifó. Jo, en just pagament als teus esforços, et lliuraré una doble recompensa: faré de tu ensems el salvador de l'harmonia universal i l'espòs d'Harmonia. I tu, Eros, llavor primera i principi de les unions fecundes, tensa el teu arc i el cosmos no anirà més a la deriva.

- Un cop té amansit i encisat el monstre amb la tonada de la seva siringa , l'astut Cadme demana a Tifó que li deixi els tendons de Zeus per construir amb ells una lira, prometent-li que la música d'aquest instrument el fascinarà més encara que el de la siringa.  D'aquesta manera és com Zeus recuperarà els seus tendons i aconseguirà derrotar Tifó, que acabarà enfonsat sota l'Etna. Previàment, però, i un cop té els nervis de Zeus, Cadme toca amb la siringa una segona tonada, que canta la propera derrota del monstre, mentre Tifó creu estar escoltant una lloança de la seva victòria.

- En el darrer combat, Tifó demana la participació al seu costat d'Atles (fill del tità Japet) i de Cronos.

- Vençut Tifó, el que d'ell en restarà són les tempestes terrestres que destrossen els conreus dels homes i els huracans que assoten el mar (els tifons).

MITE: Hefest descobreix l'adulteri d'Afrodita amb Ares

"Diuen que aquest déu [el Sol] fou el primer a veure l'adulteri de Venus i Mart; veu el primer aquest déu totes les coses. Es va doldre del fet i al marit fill de Juno li descobrí l'engany i l'indret de l'engany. Li cau a ell [Vulcà] l'ànima i l'obra que tenia a la seva mà de forjador.

D. Velázquez, La farga de Vulcà (1630)

De seguida fa amb la llima unes lleugeres cadenes de bronze i unes xarxes i uns llaços que poden escapar a l'esguard, obrats de guisa que no els vencen ni els teixits més fins de llana ni la teranyina que penja de l'alta biga; ho fa de manera que cedeixi al més petit contacte, al més lleu moviment, i ho disposa amb traça al voltant del llit. Quan la muller i l'adúlter són en un mateix jaç, per l'art del marit i en els lligams parats amb una invenció nova, són agafats tots dos l'un en braços de l'altre. 

El Lemni [Vulcà] de seguida va esbatanar les portes de vori i féu entrar els déus. Ells jeien lligats vergonyosament; i algun dels déus, que no eren pas tristos, desitja d'ésser així avergonyit. Rigueren els immortals i molt temps fou aquesta una història famosíssima en tot el cel."

Ovidi, Metamorfosis IV, 171-189

(trad. A. M. Trepat i A. M. Saavedra)

Vocabulari per ajudar-te a entendre el text:
esguard: mirada
guisa: manera
jaç: llit
vori: ivori, marfil
féu: va fer

Qualsevol altre mot que no entenguis, el pots cercar al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.

ACTIVITAT: Comenta els dos quadres. Explica quina escena es representa en cadascun d'ells i quins personatges hi reconeixes. Dóna els noms dels déus tant en la variant grega com en la llatina.

MITE: castració d'Urà i naixement d'Afrodita

Així és narrat l'episodi per Hesíode (Teogonia, 154-200):

"Tots aquells que nasqueren de Gea i Urà, estaven irritats amb el seu pare des del principi, car cada vegada que estava a punt de néixer un d'ells, Urà els amagava dins el si de Gea sense deixar-los sortir. La monstruosa Gea en el seu interior es planyia, oprimida, i va ordir una malvada maquinació. Després d'haver creat una mena de blanc acer, fabricà una enorme falç i va comunicar el seu pla als fills. El poderós Urà va arribar, es va jeure sobre Gea i es va estendre pertot arreu. El seu fill (Cronos) el va atènyer amb la mà esquerra des de l'emboscada, i alhora amb la dreta va agafar la monstruosa falç, llarga, de dents esmolades, i tot d'una va segar els genitals del pare i els va llançar cap enrere. Van ser enduts pel mar durant molt de temps; blanca escuma sorgir de l'immortal membre per tots dos costats, i enmig de l'escuma una noia es va formar."

ACTIVITATS:
1.- Quina treta fa servir Urà per tenir controlats els seus fills?
2.- Quin ardit va ordir Gea per acabar amb la situació?
3.- Com explica Hesíode el naixement d'Afrodita?

4.- Descriu tan detalladament com puguis l'escena representada a cadascuna de les dues imatges següents:

Imatge I

Imatge II