diumenge, 10 de juliol de 2016

HISTÒRIA DE ROMA: Rise and fall of an Empire. VÍDEO 10 (qüestionari)

10. CONSTANTÍ EL GRAN

 
 


Durada: 44:34

Continguts: L'emperador Dioclecià. la persecució dels cristians. Constantí contra Maxenci: la visió de Constantí .Constanti i Licini: l'edicte de Milà. El concili de Nicea. Mort de Fausta i Crisp. Últims anys de la vida de Constantí.

QÜESTIONARI:



A) Constantí i Dioclecià


L’any___________ va sorgir un nou emperador que podria salvar l’imperi del setge extern i de les divisions internes, Dioclecià. Un dels seus soldats més capacitat era Constantí, que aleshores només tenia 17 anys.

Dioclecià va repartir el govern efectiu de l’imperi entre quatre co-emperadors, que governaven respectivament des d’ Ilíricum, ___________, les Gàl·lies (aquest era el pare de Constantí) i l’Àsia Menor. El jove Constantí va viure i fou criat a Nicomèdia, en la cort de Dioclecià, juntament amb els fills de l’emperador.

Dioclecià creia que devia la unitat de l’Imperi als déus pagans de Romà. També entenia que els cristians representaven una perillosa amenaça per a Roma i els seus déus protectors. Per això, Dioclecià va obligar els soldats del seu exèrcit que fessin sacrificis públics als déus romans. Si cap s’hi negava (cosa que passava amb els militars cristians), era castigat amb__________ .

L’any ________ dC Dioclecià va emetre un edicte contra els cristians que fou conegut com la Gran Persecució i que inicià el que els cristians anomenen l’era dels màrtirs.

L’any 305 dC, Dioclecià es retirà, i Constantí, que llavors descobrí que no entrava en els plans successoris de l’emperador, decidí anar a reunir-se amb el seu pare, Constanci, que vivia a la província de _____________ . Des d’allí el pare governava sobre Hispània, la Gàl·lia i Britània.

Constantí acompanyà el seu pare malalt a sufocar una rebel·lió a Britània, protagonitzada pel poble dels _____________ . Gràcies a aquesta campanya militar, Constantí es va guanyar la lleialtat de l’exèrcit.
Quan mor el pare, Constantí é proclamat  emperador per______________.


B) Constantí contra Maxenci. La visió de Constantí

L’any 306 dC, el poble dels ___________ ataquen la Gàl·lia. És la primera victòria de Constantí com a emperador.
En aquell mateix any, Maxenci s’autoproclamà emperador i, des de Roma, dominava la major part d’Itàlia i del nord d’Àfrica. Com Constantí, també era fill d’un co-emperador.

L’any 311 dC, però, s’aixecà una revolta popular a Roma: el poble romà se sentia defraudat per l’emperador que no havia complert les seves promeses de proveir-los de gra gratuït i d’abaixar els impostos.

Constantí va voler treure profit de la situació de caos a Roma i la creixent impopularitat de Maxenci. Viatjà des de les Gàl·lies fins a la ciutat de ___________ (en llatí, Mediolanum) amb el propòsit de segellar un pacte amb un altre co-emperador, Licini. Aquest darrer es casaria amb Constància, la germanastra de Constantí, per així consolidar l’aliança política amb un llaç familiar. Constantí i Licini aspiraven a eliminar Maxenci i repartir-se l’imperi.

Constantí es dirigí cap a Roma amb el seu exèrcit. Estava inquiet, perquè sabia que les seves legions eren numèricament inferiors a les de Maxenci. Abans del combat, però, va tenir una visió. L’historiador ____________ de Cesarea (s. IV dC) relata els fets tal com el mateix Constantí ho explicava: cap a migdia, l’emperador va veure al cel el signe d’una creu lluminosa (amb les lletres gregues X i P, les dues primers del nom grec de Crist), que estava per sobre del sol i que tenia la següent inscripció: “amb aquest signe, venceràs!”.

Constantí es trobà amb Maxenci al pont Milvi, sobre el riu Tíber. Portant l’estendard cristià, Constantí i els seu homes van derrotar l’exèrcit de Maxenci, qui morí ofegat quan intentava creuar el riu ____________ tot fugint del combat ja perdut. Constantí va fer tallar el cap a Maxenci per exhibir-lo com a trofeu.

Vençut Maxenci, tot l’imperi occidental va quedar sota el poder de Constantí. Tal com havien acordat, la part oriental quedaria per a Licini. A la ciutat de ___________ , Constantí i Licini segellaren el pacte amb el casament preestablert. També van decidir que el cristianisme seria tolerat en tot l’Imperi: així, finalment, es van detenir les persecucions.

L’any 313 dC, Constantí i Licini van emetre conjuntament l’__________  de Milà, que garantia la llibertat de religió en tot l’Imperi, cosa que afavoria la cada cop més gran i poderosa comunitat cristiana.


C) Constantí, únic emperador

Després de nou anys de compartir el poder, l’ambició de tots dos emperador va portar a la guerra civil. Una conseqüència fou la represa de les persecucions contra els cristians a la part oriental.

Per a Constantí aquesta va ser l’excusa per atacar Licini. Constantí era acompanyat per Crisp, el seu fill i hereu. Finalment derrotaren Licini l’any 324 dC, de nou lluitant sota l’estendard cristià, a la batalla de ______________ .

L’emperador va fer fundar una nova capital cristiana a Orient, situada a Bizanci, i que s’anomenaria _______________ en honor de l’emperador.


D) Crisi doctrinal en l’església cristiana d’orient.

Els cristians d’orient van entrar en violentes disputes per raons teològiques i, també, per determinar qui havia de ser el primat de l’Església oriental. Constantí va convocar el _____________ de Nicea, a fi que els bisbes arribessin a una definició única de les creences cristianes. El resultat del concili fou el Credo de Nicea, que encara avui en dia es resa a totes les esglésies cristianes del món.


E) Crisi en el si de la família imperial

Sorgiren greus problemes entre Crisp (fill de Constantí amb una primera esposa seva) i la segona muller de Constantí, Fausta, mare dels altres tres fills de l’emperador.

L’any ______ dC, Fausta aixecà una calúmnia contra el seu fillastre Crisp. Fausta afirmà que Crisp havia intentat seduir-la. Constantí caigué en l’engany i ordenà l’execució de Crisp. Fet presoner a Pola (ciutat d’Ístria, a l’actual Croàcia), la innocència de Crisp fou defensada per Helena, la seva àvia i mare de l’emperador. Fausta va ser condemnada a mort, però l’ordre de perdó de l’emperador no va arribar a temps a Pola per evitar que Crisp fos executat.


F) Últims anys de la vida de Constantí

Com si fos una  penitència, Constantí va passar els darrers anys de la seva vida edificant esglésies a Jerusalem, Betlem, Constantinoble i Roma. A Roma va fer construir una impressionant església on es pensava que s’havia trobat la tomba de l’apòstol sant ________ .

Ja vell i sentint-se malalt, va demanar ser batejat l’any _____ dC. Morí aquell mateix any, al més de maig.