Durada: 44:34
Continguts: L'emperador Dioclecià. la persecució dels cristians. Constantí contra Maxenci: la visió de Constantí .Constanti i Licini: l'edicte de Milà. El concili de Nicea. Mort de Fausta i Crisp. Últims anys de la vida de Constantí.
QÜESTIONARI:
A) Constantí i
Dioclecià
L’any___________ va
sorgir un nou emperador que podria salvar l’imperi del setge extern i de les
divisions internes, Dioclecià. Un dels seus soldats més capacitat era
Constantí, que aleshores només tenia 17 anys.
Dioclecià va repartir el govern
efectiu de l’imperi entre quatre co-emperadors, que governaven respectivament
des d’ Ilíricum, ___________, les
Gàl·lies (aquest era el pare de Constantí) i l’Àsia Menor. El jove Constantí va
viure i fou criat a Nicomèdia, en la cort de Dioclecià, juntament amb els
fills de l’emperador.
Dioclecià creia que devia la
unitat de l’Imperi als déus pagans de Romà. També entenia que els cristians
representaven una perillosa amenaça per a Roma i els seus déus protectors. Per
això, Dioclecià va obligar els soldats del seu exèrcit que fessin sacrificis
públics als déus romans. Si cap s’hi negava (cosa que passava amb els militars
cristians), era castigat amb__________ .
L’any ________ dC Dioclecià va emetre un edicte contra els
cristians que fou conegut com la Gran Persecució i que inicià el que els
cristians anomenen l’era dels màrtirs.
L’any 305 dC, Dioclecià es retirà,
i Constantí, que llavors descobrí que no entrava en els plans successoris de l’emperador,
decidí anar a reunir-se amb el seu pare, Constanci, que vivia a la província de
_____________ . Des d’allí el pare governava sobre Hispània, la
Gàl·lia i Britània.
Constantí acompanyà el seu pare
malalt a sufocar una rebel·lió a Britània, protagonitzada pel poble dels _____________
. Gràcies a aquesta campanya militar, Constantí
es va guanyar la lleialtat de l’exèrcit.
Quan mor el pare, Constantí é proclamat emperador per______________.
B) Constantí contra
Maxenci. La visió de Constantí
L’any 306 dC, el poble dels ___________
ataquen la Gàl·lia. És la primera victòria
de Constantí com a emperador.
En aquell mateix any, Maxenci
s’autoproclamà emperador i, des de Roma, dominava la major part d’Itàlia i del
nord d’Àfrica. Com Constantí, també era fill d’un co-emperador.
L’any 311 dC, però, s’aixecà una
revolta popular a Roma: el poble romà se sentia defraudat per l’emperador que
no havia complert les seves promeses de proveir-los de gra gratuït i d’abaixar
els impostos.
Constantí va voler treure profit
de la situació de caos a Roma i la creixent impopularitat de Maxenci. Viatjà
des de les Gàl·lies fins a la ciutat de ___________ (en llatí, Mediolanum) amb el
propòsit de segellar un pacte amb un altre co-emperador, Licini. Aquest darrer
es casaria amb Constància, la germanastra de Constantí, per així consolidar
l’aliança política amb un llaç familiar. Constantí i Licini aspiraven a
eliminar Maxenci i repartir-se l’imperi.
Constantí es dirigí cap a Roma
amb el seu exèrcit. Estava inquiet, perquè sabia que les seves legions eren
numèricament inferiors a les de Maxenci. Abans del combat, però, va tenir una
visió. L’historiador ____________ de
Cesarea (s. IV dC) relata els fets tal com el mateix Constantí ho explicava:
cap a migdia, l’emperador va veure al cel el signe d’una creu lluminosa (amb
les lletres gregues X i P, les dues primers del nom grec de Crist), que estava
per sobre del sol i que tenia la següent inscripció: “amb aquest signe, venceràs!”.
Constantí es trobà amb Maxenci al
pont Milvi, sobre el riu Tíber. Portant l’estendard cristià, Constantí i els
seu homes van derrotar l’exèrcit de Maxenci, qui morí ofegat quan intentava
creuar el riu ____________ tot fugint del combat
ja perdut. Constantí va fer tallar el cap a Maxenci per exhibir-lo com a
trofeu.
Vençut Maxenci, tot l’imperi
occidental va quedar sota el poder de Constantí. Tal com havien acordat, la
part oriental quedaria per a Licini. A la ciutat de ___________ , Constantí i Licini segellaren el pacte amb el
casament preestablert. També van decidir que el cristianisme seria tolerat en tot
l’Imperi: així, finalment, es van detenir les persecucions.
L’any 313 dC, Constantí i Licini
van emetre conjuntament l’__________ de
Milà, que garantia la llibertat de religió en tot l’Imperi, cosa que afavoria
la cada cop més gran i poderosa comunitat cristiana.
C) Constantí, únic
emperador
Després de nou anys de compartir
el poder, l’ambició de tots dos emperador va portar a la guerra civil. Una
conseqüència fou la represa de les persecucions contra els cristians a la part
oriental.
Per a Constantí aquesta va ser
l’excusa per atacar Licini. Constantí era acompanyat per Crisp, el seu fill i
hereu. Finalment derrotaren Licini l’any 324 dC, de nou lluitant sota l’estendard
cristià, a la batalla de ______________ .
L’emperador va fer fundar una
nova capital cristiana a Orient, situada a Bizanci, i que s’anomenaria
_______________ en honor de
l’emperador.
D) Crisi doctrinal en
l’església cristiana d’orient.
Els cristians d’orient van entrar
en violentes disputes per raons teològiques i, també, per
determinar qui havia de ser el primat de l’Església oriental. Constantí va
convocar el _____________ de Nicea, a fi
que els bisbes arribessin a una definició única de les creences cristianes. El
resultat del concili fou el Credo de
Nicea, que encara avui en dia es resa a totes les esglésies cristianes del món.
E) Crisi en el si de
la família imperial
Sorgiren greus problemes entre
Crisp (fill de Constantí amb una primera esposa seva) i la segona muller de
Constantí, Fausta, mare dels altres tres fills de l’emperador.
L’any ______ dC, Fausta aixecà una calúmnia contra el seu
fillastre Crisp. Fausta afirmà que Crisp havia intentat seduir-la. Constantí caigué
en l’engany i ordenà l’execució de Crisp. Fet presoner a Pola (ciutat d’Ístria,
a l’actual Croàcia), la innocència de Crisp fou defensada per Helena, la seva
àvia i mare de l’emperador. Fausta va ser condemnada a mort, però l’ordre de
perdó de l’emperador no va arribar a temps a Pola per evitar que Crisp fos
executat.
F) Últims anys de la
vida de Constantí
Com si fos una penitència, Constantí va passar els darrers
anys de la seva vida edificant esglésies a Jerusalem, Betlem, Constantinoble i
Roma. A Roma va fer construir una impressionant església on es pensava que
s’havia trobat la tomba de l’apòstol sant ________ .
Ja vell i sentint-se malalt, va
demanar ser batejat l’any _____ dC. Morí
aquell mateix any, al més de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada