MITOLOGIA: Mite d'Io

El poeta llatí Ovidi, en el primer llibre de les Metamorfosis, narra la història d’Io (en grec antic, Ἰώ), una jove nimfa que va ser seduïda per Zeus als camps de la regió grega de l’Arcàdia. En un primer moment, la noia va intentar fugir del déu, però Zeus es va transformar en una espessa boira que la va rodejar i d’aquesta manera va posseir la donzella.

Continua explicant Ovidi que la deessa Hera, la consort de Zeus, es va sorprendre pels núvols que de sobte havien cobert els camps de l’Arcàdia i, coneixedora de les infidelitats del seu marit, va baixar del cel fins a la terra i va ordenar els núvols d’enretirar-se. Zeus, per ocultar la seva traïció a Hera, mentre es dissipava la boira, va convertir Io en una vedella blanca com la llum del migdia. La filla de Cronos, ensumant-se l’engany, demana al seu marit que li regali aquell bell animal. El que se segueix, Ovidi ho explica amb els següents mots:

¿Què fer? És cruel lliurar l’objecte del seu amor; però no dolar-lo és sospitós. Per una banda, la vergonya l’incita a fer-ho, però, per l’altra, l’amor el dissuadeix. La vergonya hauria estat vençuda per l’amor; però si s’hagués refusat a donar la vaca, un regal de tan poca importància, a la seva companya de llinatge i de llit, hauria pogut semblar que no era una vaca.

Finalment, Zeus decideix concedir-li la vaca, a fi de no despertar més sospites en la seva muller. Aquesta, però, no les tenia totes; alguna cosa estranya succeïa entre Zeus i aquell animal. Així fou que va decidir deixar la vedella sota la custòdia d’Argos. Argos Panoptes era un gegant amb cent ulls al cap: cinquanta estaven oberts mentre els altres cinquanta descansaven, per torns. Vigilada dia i nit, Io pateix per no poder recuperar la forma humana:

De Dia [Argos] li permet de pasturar; quan el sol s’ha amagat sota terra, la tanca i posa cadenes al voltant del seu coll innocent. Ella es nodreix de fulles d’arbre i d’herbes amargues i, en comptes de dormir en un llit, la infeliç ho fa al terra, no sempre cobert de gespa, i beu de rius fangosos. Quan va voler allargar, suplicant, els seus braços a Argos, no va tenir braços per allargar per allargar a Argos; quan va voler queixar-se, li va sortir de la boca un mugit, li va fer por aquell so i va quedar aterrida de la seva pròpia veu. Va acostar-se a les riberes on solia jugar sovint, les riberes de l’Ínac, i quan va veure a les aigües les seves banyes noves,  va espantar-se i va fugir d’ella mateixa, consternada.

Zeus va resoldre posar fi als patiments d’Io. Cridà el seu fill Hermes, i li demanà que donés mort a Argos. Hermes va arribar al prat on eren Io i el gegant que la custodiava dia i nit, i es va posar a tocar un flabiol construït per ell mateix. Argos va quedar encisat per aquell so que mai havia escoltat i li va demanar que s’assegués al seu costat, a l’ombra d’un arbre, i li alegrés la vigilància amb la seva captivadora música. Hermes s’hi va asseure al costa d’Argos i va començar a parlar-li i parlar-li, incansablement, fins que la son va cloure els cent ulls del gegant. Aleshores Hermes va matar Argos, decapitant-lo; el cap del gegant, però, va arribar a mans d’Hera, qui, agraïda pel serveis del seu vigia, li va treure els ulls per col·locar-los a les plomes del paó, l’animal sagrat de la deessa.

Immediatament, Hera adreçà la seva ira contra Io, a qui envia una Erínia perquè l’empaiti i la turmenti fins a la desesperació. Gràcies a la mediació del déu riu Nil – aquest suplicà Hera que l’alliberi del seu suplici –, Io va aconseguir el perdó d’Hera i, de retruc, recuperar la seva forma humana. Ovidi ho explica així:

Un cop encalmada la deessa, Io recobra el seu aspecte primerenc i torna a ser el que era abans; li marxen del cos els pèls, desapareixen les banyes, se li fan més petites les òrbites dels ulls, se li estreny la boca, torna a tenir espatlles i mans, i l’unglot es desfà i es divideix en cinc ungles. Res no queda en ella de la vaca, només la blancor del seu cos; la nimfa, contenta de poder-se sostenir amb només dos peus, s’aixeca, però no gosa parlar, per por de mugir com una vedella, i prova tímidament de tornar a articular els mots que li havien estat prohibits.

NOTA: Tots els textos d’Ovidi procedeixen de la traducció de Ferran Aguilera (Metamorfosis, ed. La Magrana)

---

Activitats

1.- Lèxic. Per a les activitats de lèxic, et recomanem fer servir els diccionaris on-line del web Optimot (https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html).

a) Busca al diccionari les paraules ressaltades en lletra negreta i escriu el significat que s’ajusti al text.

b) Escriu també qualsevol altra paraula el significat de la qual desconeguis o et sembli interessant recordar.

 

2.- Resum del text. Resumeix el text amb les teves pròpies paraules.

3.- Sobre cultura i mitologia clàssica. Cerca informació a internet i contesta (sempre amb les teves pròpies paraules) les següents qüestions:

a) Redacta un breu text (entre 7 i 10 línies) en el qual expliquis qui va ser Ovidi, quines obres va escriure i sobre què tracta el seu llibre Les Metamorfosis.

b) Com que Ovidi era un autor llatí, en el seu text (l’original) els déus no s’esmenten amb els noms grecs, sinó amb els llatins. Digues quin és el nom que rebien entre els romans les divinitats que apareixen a la història: Zeus, Hera i Hermes.

c) Què és l’Arcàdia?  On es troba?

d) En la mitologia i literatura grega i llatina, com és l’Arcàdia? Quin tipus d’espai representa aquesta regió?

e) Què és una nimfa?

f) Hermes és enviat per Zeus a alliberar Io del seu vigilant Argos. Ovidi descriu el passatge d’aquesta manera:

Sense perdre el temps, aquell [= Hermes] calça els seus peus amb les sandàlies alades, agafa amb la seva mà poderosa la vara [= caduceu], capaç de produir la son, i es cobreix els cabells amb el barret.

Escriu un breu text en què expliquis:

-        De què es déu Hermes? Quins són els seus àmbits de poder?

-        Quins dels seus atributs són esmentats al text d’Ovidi?

g) Què són i què fan les Erínies?

h) Què és i on es troba el pas del Bòsfor? Quina relació hi ha entre el nom d’aquest estret i el mite d’Io?

i) En el text d’Ovidi s’explica que Io, convertida en vedella i privada de parla, intenta comunicar-se amb el seu pare escrivint sobre el terra amb les seves potes de vaca:

A manca de paraules, unes lletres, que va traçar amb la pota damunt la pols, van fer saber [a Ínac, el seu pare] la trista notícia de la transformació del seu cos.

En l’imaginari llegendari grec, l’escriptura alfabètica va arribar a Grècia des d’orient portada per Cadme, un heroi fenici que havia viatjat d’Àsia a terres gregues a la recerca de la seva germana Europa. Busca a internet la història del rapte d’Europa, resumeix-la i explica quins elements té en comú aquest relat mític amb el d’Io.

4.- Comprensió del text. Després de rellegir el text, respon a les següents preguntes:

a) Qui és “la filla de Cronos” (al text, subratllat)? Explica alguna cosa sobre els parents més propers d’aquesta divinitat (pares, germans, espòs).

b) Per quina raó Zeus decideix no tornar Io a la seva forma humana?

c) Què fa patir a Io mentre està convertida en vedella?

d) De quina manera Hermes aconsegueix sotmetre el gegant Argos?

e) Quina divinitat aconsegueix que Hera perdoni Io?

5.-  Pervivència del mite a les arts plàstiques. Diversos pintors europeus han representat el mite d’Io. Digues quins passatges del mite són representats en cadascun dels següents quadres. Igualment, explica què t’ha permès identificar els personatges.

  

 

6.- Juan del Valle y Caviedes va ser un poeta hispanoamericà del segle XVII que va escriure, entre d’altres poemes de temàtica clàssica, una Fábula burlesca de Júpiter e Io. Explica a quin personatge o quins personatges de la història d’Io es refereix Juan del Valle y Caviedes en els següents passatges de la seva obra:

Text de la Fábula de Júpiter e Io de Juan del Valle y Caviedes	Personatge(s) mitològic(s)
a)      Vióla (= Vio a Io) [...] , un dios Que en las celestes estancias Es el tronero mayor En los trucos de borrascas. (v. 78-81)	Quina és aquesta divinitat que va veure Io?
b)      Montó en ira y en un carro Pavonado como espada, Por ser de pavos las ruedas, Tiros y mulas de pavas. (v. 110-113)	Quina divinitat munta en el carro?
c)      Partió (Juno) en busca de la nimfa Que la encontró sin tardanza Por estar con su galán En la ocasión bien hallada. (v. 114-117)	Qui és la nimfa i qui el galán que la sedueix?
d)      [...] tenia en su cuerpo Más ojos que las labasas [...] Noveinta y ocho de sobra Tenia, porque contava Cien que miraban como Por los ojos de la cara.	Qui és aquest personatge?
e)      Hasta que [...], el dios Del comercio [...] Se disfrazo de pastor Con zurrón y con abarcas Y a ojos vistes de tantos Vino el astuto a pegarla. [...] Sególe [del verb segar] el pescuezo (v. 258)	Qui són els protagonistes d’aquest passatge?

Si voleu llegir el poema sencer, el disposeu en el següent enllaç Obras de Don Juan del Valle Caviedes (pàg. 147-153 del pdf)