Llatí, 2 Batxillerat: LOCUCIONS LLATINES

Locucions llatines

Dilige et quod uis fac

Sant Agustí

Aliquando bonus dormitat Homerus

Horaci

Expressions d’origen morfològic divers que s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen com a

sintagmes nominals en diferents àmbits.

1. Accèssit “Segon  premi”, literalment: “s’ha acostat [al primer lloc]”.
2. Addenda “Allò que s’ha d’afegir”. Se sol posar al final d’un llibre o d’un escrit per tal d’incloure alguna paraula o frase que cal afegir al text, o per rectificar algun error del text imprès.
3. Agenda. Allò que s’ha de fer, coses que s’han de fer”. Registre d’activitat que cal fer. Per extensió, la llibreta on aquestes coses s’anoten.
4. Àlies / alias “D’una altra manera; anomenat”.  Adverbi llatí avui usat per introduir renoms i pseudònims, amb la forma àlies (DIEC).
5. Àlter ego “L’altre jo”. Entre els antics, es deia de la persona que és molt propera a un hom, d’un amic íntim. Avui s’aplica a una persona que  substitueix una altra en tot. També s’aplica al personatge d’una obra literària o pel·lícula en què l’autor projecta la pròpia personalitat.
6. Desideràtum. Cosa desitjada, allò que es desitja. Neutre singular del participi perfet del verb desiderio, desitjar. Designa allò que algú desitja que li sigui concedit; també pot referir-se a la sol·licitud feta per algú expressant allò que desitjaria que li fos atorgat. També se sol fer servir en plural: desiderata, “les coses desitjades”. En aquest cas, cal recordar que és una forma plural, i no un substantiu femení singular: “Els meus desiderata pel curs vinent són poder impartir les assignatures de Geografia i Història de l’Art”.
7. Esnob. Abreviatura de Sine Nobilitate. Es diu de qui és pretensiós de manera exagerada.
8. Lapsus. “Relliscada”. Error o equivocació que hom comet sense voler-ho.
9. Maremàgnum. “Mar gran”, referint-se originàriament a la Mar Mediterrània. Avui els dos mots s’han unit en un de sol per significar “confusió, enrenou”.
10. Memoràndum. “Allò que cal recordar”. Escrit on es recull tot allò que cal tenir present
11. Plus. “Més”. Pagues complementàries del sou base d’un treballador.
12. Postdata. Després de la data. Allò que s’afegeix al final d’un escrit.
13. Quid. El què. Convertit en substantiu, designa el punt clau d’un tema o qüestió.
14. Quòrum. Del quals. Nombre suficient i necessari d’aquells dels quals és considerada indispensable la presència. Ex: no vam començar el consell per manca de quorum, és a dir, perquè no hi havia la gent imprescindible per celebrar el consell i que les decisions que s’hi prenguessin fossin legítimes i vinculants.
15. Súmmum. El grau més elevat. Punt més alt possible d’una cosa.
16. Vis còmica. Força o potència còmica. Sinònim de capacitat de fer riure que posseix algú o algun espectacle.
17. Ultimàtum. Acabat [el termini]. Terme diplomàtic sinònim d’advertiment previ a la resolució definitiva d’una situació conflictiva.

Expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen en

àmbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.

18. Casus belli. Cas o motiu de guerra. S’usa per referir-se als fets que poden provocar una confrontació bèl·lica o, per extensió, un enfrontament entre dues persones, faccions, partits.
19. Modus operandi Mode d’ actuar o procedir.
20. Modus vivendi Manera de viure, mitjà de vida d’algú.
21. Opera prima. Primer treball. Així es designa, en el món del cinema, la primera pel·lícula d’un director.
22. Quid pro quo. Una cosa per una altra. Indica una inexactitud provocada per la confusió de prendre una cosa per una altra.
23. Rara avis. “Ocell rar”. Juvenal (Sàtires 6.165) aplica l’expressió a una dona ideal, adornada de tota una sèrie de qualitats. Actualment s’ha generalitzat el seu ús i s’aplica a qualsevol ésser poc freqüent.
24. Statu quo. “Estat en què estaven o estan les coses”. S’utilitza amb el significat equivalent a situació en què es troba un conflicte o un procés en un moment donat.
25. Totum revolutum. Tot barrejat
26. Vox populi. Veu del poble Es refereix a allò que és sabut o admès per tots. Alcuí (epístola 165, 9) escriu a Carlemany i al·ludeix a aquesta dita desaconsellant, però, fer-ne cas ja que l’opinió del poble no sempre és encertada.

Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial temporal.

27.   Ante meridiem (a. m.). Abans del migdia. Se sol abreviar AM.

28. A posteriori. “Posteriorment, després”. Expressió d’origen escolàstic  per designar els arguments que es desprenen de l’experiència o inductius. Actualment,  s’usa com si es tractés d’un adverbi de temps que indica posterioritat.
29. A priori. “Anteriorment, abans”. Expressió d’origen escolàstic per designar els arguments deductius, que es deriven del concepte que hom té d’una cosa. Actualment,  s’usa com si es tractés d’un adverbi de temps que indica anterioritat.
30. Hic et nunc. Aquí i ara. Combinació d’adverbis emprada per tal d’indicar la concreció d’una situació o la immediatesa amb què cal emprendre una acció.
31. In extremis. En el més extrem. En els últims instants de l’existència. Habitualment s’usa com a locució per expressar que alguna cosa s’ha fet o aconseguit en l’últim moment. Ex: Va ser una victòria in extremis.
32. In fraganti (de in flagranti) En delicte flagrant, literalment, mentre crema el delicte. Expressió usada per referir-se al fet d’haver sorprès algú comentent un delicte o, més freqüentment, una acció d’amagat. Equival a la locució castellana “coger/sorprender a alguien con las manos en la masa”.
33. Ipso facto. Immediatament, ara mateix.
34. Post meridiem (p. m.). Després del migdia. Expressió emprada en les designacions horàries.
35. Sine die. Sense data (concreta), indefinidament. Indica la indefinició temporal de la represa d’un afer o projecte. Ex: van ajornar el procés sine die.
36. Suo tempore. En el seu temps, en aquell temps.

Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial modal.

37. Ad hoc. Per al cas; que ve a propòsit. S’utilitza aquesta expressió per referir-se a a organismes creats amb una finalitat contreta i puntual.
38. Bis. Dos cops, per segona vegada. 
39. Ex abrupto. Sense preparació; de sobte. En dret, significa sense guardar l’ordre degut i establert. Avui ha esdevingut, també, un substantiu masculí: exabrupte: “cosa dita bruscament, sense preàmbuls” (DIEC).
40. Ex aequo. Prové de la locució “ex aequo merito”, amb igual mèrit. Expressió emprada quan dos o més aspirants a un premi amb obtingut la mateixa puntuació o valoració i, en conseqüència, el premi ha de ser compartit per ells.
41. Ex professo. D’acord amb el que ha declarat, a propòsit. Locució emprada per expressar que alguna cosa es fa intencionadament i amb plena consciència.
42. Gratis et amore. De franc i amb amor. Expressió que indica que alguna cosa es fa sense esperar res a canvi. Sobre la fórmula originària (gratiis et amore) es va operar una reducció del les dues vocals del primer ablatiu que, actualment,  funciona, tot sol, com a adverbi, mantenint el significat primigeni de la locució llatina (de franc, gratuïtament).
43. In albis. En blanc, sense saber-ne res. Originàriament “amb vestits blanc”. Expressió procedent de l’àmbit litúrgic de la primitiva Església cristiana. El dissabte i diumenge següents al diumenge de Pasqua es denominava, com encara avui, in albis, en referència a la cerimònia in albis depositis (desvestiment de les robes blanques) en la qual, el dissabte al vespre, els neòfits, és a dir, els catecúmens que havien estat batejats el diumenge anterior, deixaven el seu vestit blanc com a símbol del se pas de la infantesa a la maduresa en la fe cristiana. Cal pensar que els que no accedien al nou estadi per falta de preparació o compromís es quedarien in albis, és a dir, investits amb el vestit blanc i, a partir d’aquí, associà la locució a la idea de privació o mancança, en un principi, dels coneixements de la fe cristiana, i després generalitzada a qualsevol àmbit de saber o coneixement. Ex: Jubany va assegurar que estava in albis sobre el seu successor”.
44. In crescendo. En augment. Emprat sobretot en musicologia per referir-se a un ritme que va en augment.
45. Lato sensu. En sentit ampli. Es diu de la interpretació generosa del significat d’un text.
46. Motu proprio. Per pròpia iniciativa.
47. Sine qua non. Sense el qual, Condició sense la qual no es pot donar el condicionat, condició considerada indispensable. Ex: “presentar el dossier és una condició sine qua non per aprovar l’assignatura”.
48. Stricto sensu. En sentit estricte. Interpretació fidel i sense concessions d’un text legal o d’un concepte.

Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic.

49. De facto. De fet (oposat a de iure, "de dret" ). Expressió que indica una situació que ja és real, tot i que encara no hagi estat reconeguda de manera oficial.
50. De iure. De dret, segons el dret. Terme jurídic emprat per referir-se a qualsevol situació basada en el dret establert. Exemple: “es va assolint l’emancipació no només de fet (de facto) sinó també de dret (de iure) de les dones”.
51. Dura lex, sed lex. La llei (és) dura, però (és) la llei. També procedent del Digest de Justinià (40.9.12), al·ludeix a la inflexibilitat de la llei.
52. Habeas corpus. Tinguis el teu cos. Fórmula jurídica, originada en una llei anglesa de 1679, que prohibeix empresonar un ciutadà sense ordre del jutge i ordena portar el cos del detingut davant del tribunal.
53. In dubio pro reo. En cas de dubte, a favor del reu. Lema que defensa la presumpció d’innocència
54. Patria potestas. Potestat paterna, potestat que exercia el paterfamilias sobre els restes dels membres de la família.
55. Persona non grata. Persona no agradable, persona no ben rebuda, es diu d’algú declarat mal rebut per una determinada gent en un àmbit concret.
56. Si vis pacem, para bellum. “Si vols la pau, prepara la guerra”. El seu origen és desconegut, però Ciceró havia dit: “si pacem frui uolumus, bellum gerendum est” (si volem fruir de la pau, hem de fer la guerra). Actualment, serveix per justificar actituds militaristes, a banda de ser el nom d’un tipus d’arma de foc (parabèl·lum).
57. Sub iudice. En mans del jutge, en secret judicial. Expressió horaciana que avui s’aplica a la situació de secret de sumari.

Expressions usades principalment en l’àmbit mèdic.

58.   Coitus interruptus. “Coit interromput”. Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l'acte sexual i efectuar l'home una ejaculació extravaginal.

59. Delirium tremens. Deliri tremolós.  Pertorbació mental que provoca al·lucinacions i tremolors, especialment freqüent en els quadres de crisi de síndrome d’abstinència del alcohòlics (DIEC delírium trèmens)
60. In vitro. Dins el vidre (proveta), en el laboratori. En llenguatge científic, designa la proveta on es manipula l’òvul que ha de ser fecundat; així, es parla de fecundació in vitro.
61. Placebo. Donaré plaer. Futur verbal que designa un fàrmac aplicat a un malalt per calmar-li el dolor.
62. Rigor mortis. Rigidesa de la mort. Rigidesa que adquireix un cadàver.

Expressions usades principalment en els àmbits socioeconòmic i polític.

63. Curriculum vitae. ”Carrera de la vida”, conjunt de mèrits acadèmics i professionals, resum personal, en especial, de la vida laboral.
64. Dèficit. En falta. Present d’indicatiu del verb deficio. Substantivat i com a terme econòmic, és emprat per indicar les mancances d’un pressupost o d’una operació econòmica; fora de l’àmbit econòmic, hom el pot utilitzat com a sinònim de mancança.
65. Hàbitat. Habita. Substantivat, indica el medi o lloc habitual on es mou i es desenvolupa una espècie vivent (hàbitat, DIEC).
66. Gravamen.  Molèstia, càrrega. Aquest substantiu llatí avui s’ha especialitzat per referir-se a una càrrega econòmica, és a dir, impost establert sobre determinants béns.
67. Per capita. per cap, per persona.
68. Ràtio. Proporció.
69. Referèndum. Consulta. Mot provinent del costum de sotmetre a consulta del poble les decisions que prenia el senat.
70. Superàvit. N’ha sobrat. Terme usual en l’àmbit econòmic per indicar els beneficis resultants d’una operació financera. Antònim de dèficit.

Expressions d’origen religiós que s’usen en àmbits generals.

71.   Anno Domini (A. D). En l’any del Senyor. Fórmula emprada, sobretot en la seva forma abreviada (A.D.) en les datacions de documents i textos històrics que pren, com a punt de referència, l’any de naixement de Jesucrist.

72.   Inri. Jesús Natzarè Rei dels Jueus. Són les lletres que figuraven en el cartell que va fer posar Ponç Pilat a la creu on va ser crucificat Jesús (Evangeli de Sant Joan, 19.19). La contradicció que suposava ha fet que s’interpretés com una burla; d’aquí el significat d’escarni.

73. Mea culpa. Per culpa meva. L’expressió procedeix del Confiteor Deo, confessió dels pecats que es llegeix a la missa. Avui s’empra quan algú assumeix davant els altres la seva responsabilitat en un fet censurable.
74. Peccata minuta. Error, vici o falta lleu. Coses de poca importància.
75. Per saecula saeculorum. Pels segles dels segles, per sempre més.
76. Rèquiem. Descans. Començament de l’ofici de la missa de difunts; en l’àmbit musical, composició sobre la missa de difunts.
77. RIP (requiescat in pace). Descansi en pau.
78. Santa Sanctorum. El més sagrat de les coses sagrades. Adaptació llatina de la forma com els hebreus designaven el lloc més amagat i sagrat del temple. Metafòricament s’aplica a un lloc molt sagrat o emblemàtic per a algú.
79. Vade retro. Recula, vés-te’n enrera Amb aquestes paraules Jesús increpà Pere quan aquest manifestà la seva contrarietat davant la predicció de Jesús de la seva pròpia passió (Marc, 7, 33). Avui expressa el rebuig, per part d’una persona, d’un fet desagradable.
80. Vrbi et orbi. Per a la ciutat (de Roma) i per al món. Expressió referida a la benedicció del papa. També s’aplica a la difusió d’una notícia pertot arreu.

Expressions referides generalment a l’àmbit universitari

81.   Alma mater. Mare nodridora. Universitat. Advocació donada a les deesses Ceres i Venus per alguns poetes llatins. També fou aplicat a la pàtria. Actualment és dit de la universitat pel fet de nodrir els seus alumnes amb la ciència.

82. Cum laude. Literalment, “amb lloança”. Prové de l’expressió meritissiumus cum laude; avui és la  màxima qualificació obtinguda en una tesi doctoral.
83. Ex cathedra. Des de la càtedra. En to magistral, sentenciós i decisiu. Originàriament, aquesta expressió, acompanyada del verb parlar, era emprada quan el Papa parlava sobre temes de fe i, segons la doctrina catòlica, dotat de la infal·libilitat. Actualment és una expressió  que s’utilitza per indicar que algú parlar amb to pompós, com si fos posseïdor d’una veritat inqüestionable.
84. Honoris causa. Amb motiu d’honor. Acompanya l’adjectiu doctor per indicar una distinció que les universitats atorguen a certs personatges considerades dignes de tal pels seus mèrits en algun camp o faceta humana.
85. Numerus clausus. Nombre tancat. Limitació d’alumnes a admetre.

Expressions usades per referir-se a tòpics literaris

86. Aurea mediocritas. “Mitjania d’or, preuada moderació”. Expressió d’Horaci que proclama el gran valor d’una vida moderada, fugint tant de l’extrema fortuna com de la màxima dissort.
87. Beatus ille. “Feliç aquell...” (Horaci, Epodes, II, 1). Elogi de la vida tranquil·la del camp, allunyada del bullici, les ambicions i els maldecaps de la vida urbana.
88. Captatio benevolentiae.  'Captació de la benevolència', recurs retòric per guanyar-se la predisposició del públic.
89. Carpe diem. “Gaudeix el dia”, literalment: “recull el fruit del dia” (Horaci, Odes, 1, 11,8). Tòpic literari d’arrel hedonista: convit a viure el moment. 
90. Deus ex machina. Un déu des de la màquina; Expressió originària de les representacions teatrals gregues de l’antiguitat, en les quals la situació conflictiva final de la trama es resolia mitjançant l’aparició d’un déu dalt d’un artefacte (mechané) que el conduïa del cel a la terra. Avui s’aplica a la intervenció inesperada i feliç d’algú en la resolució d’un conflicte. També pot referir-se a una invenció meravellosa que inesperadament pot solucionar un conflicte que semblava sense sortida.
91. Vbi sunt.  On són? Tòpic literari procedent d’un poema medieval anònim que es demana a on van a raure tots aquells i tot allò de brillant i esplèndid que existia, destacant el caràcter transitori de la vida de l’home i la vanitat de les coses d’aquest món.

Aforismes i expressions proverbials

92. Ad Kalendas Graecas. Per a un temps llunyà o per a mai. Segons Suetoni (Vida d’August, 87, 1) August usava aquesta expressió per indicar una circumstància que no s’esdevindria mai, car en el còmput del temps, els grecs no tenien calendes.
93. Alea iacta est. El dau (=la sort) ha estat llançat. Mots que pronuncià Juli Cèsar quan va creuar el Rubicó, pomerium o frontera que separava les terres que estaven sota la potestat de Cèsar de les de l’imperium de Pompeu. L’ordre correcta de la frase, tal com la reporta Suetoni (Vida de Cèsar, 32), seria iacta alea est. S’utilitza com a expressió del moment de prendre una decisió transcendental i sense volta enrera.
94. Cogito ergo sum. Penso, per tant existeixo. màxima del filòsof francès Descartes (Principia philosophiae, 1, 3). Sobre aquest principi del dubte metòdic R. Descartes va bastir el seu sistema filosòfic.
95. Errare humanum est. Equivocar-se és humà. Sentència que feu famosa el filòsof hispanoromà Sèneca; després repetit, entre d’altres, per Ciceró (Filípiques, 12, 5).
96. Festina lente. Afanya’t a poc a poc. Atribuïda a Suetoni, equival a la dita castellana "vísteme despacio, que tengo prisas". En definitiva, la màxima convida a afanyar-se  en l’acció sense precipitar-se.
97. Mens sana in corpore sano. “Una ment sana en un cos sa” (Juvenal, Sàtires, X, 356). En el context original representa tot el que hauria de demanar una persona als déus. Actualment es fa servir per significar que per a una bona salut mental cal mantenir un cos sa.
98.   Facta, non verba. Fets, no paraules.

99.  Non plus ultra. No més enllà. Conta la llegenda que Hèrcules escriví aquestes paraules sobre les muntanyes a banda i banda de l’estret de Gibraltar, establint-hi els límits del món més enllà del qual ningú no hi podia anar.

100.    Panem et circenses. Pa i espectacles de circ. Juvenal (Sàtires 10.81) critica el poble que ha perdut interès per la política i només desitja menjar i divertir-se.

101.Veni, vidi, vici. “He arribat, he vist, he vençut” (Suetoni, Vida dels dotze cèsars: [vida de Juli Cèsar], 37, 4) Juli Cèsar, per celebrar el seu triomf al Pont, va fer portar davant del seguici un rètol amb aquests mots, vanant-se de la rapidesa i facilitat  amb què havia aconseguit la victòria. Actualment s’usa per referir-se a la velocitat amb què s’ha aconseguit un objectiu.

Altres expressions d’ús general

102.Etcètera. I les coses restants. Expressió formada a partir de l’adjectiu neutre plural de ceterus. S’empra per escurçar una relació de coses fàcilment deduïbles pel context. Els dos elements de la locució llatina, en les llengües modernes, han acabat fonent-se en un sol mot, que fins i tot pot ser substantivat (“ per no parlar de pilotes, empren tota una mena de termes, com: bimba, esfèrica, bola, baló i tot un llarg etcètera)

103.Id est. Això és,és a dir. Expressió que apareix (sovint abreujada) precedint un aclariment.

104.    Idem. El mateix. Pronom anafòric neutre que s’empra per evitar la repetició innecessària d’una cosa ja abans esmentada en el mateix context.

105.In situ. En el lloc. Indica la presència personal d’algú en el lloc dels fets.

106.Inter nos. Entre nosaltres, en confiança.

107.Per se. Per si mateix, essencialment. Ex: totes aquestes diligències són per se il·legals.

108.    Post scriptum. Escrit després. Paraules afegides a un escrit que s’havia donat per acabat. S’abreuja PS.

109.    Sui generis. A la seva pròpia manera, d’una mera particular. Caràcter especial d’una persona o cosa.

110.Verbi gratia. En favor de la paraula, per exemple. Expressió heretada dels autors clàssic a bastament utilitzada, fins al punt de soldar-se els dots mots en un de sol: “verbigràcia”, abreujat v. gr.  

111.    Versus. En direcció cap a, contra S’usa com a terme que posa en confrontació dos elements. Ex: amor versus passió.

112.    Viceversa. En sentit contrari, a l’inversa. Indica l’ordre contrari d’un segon terme respecte a un primer

Podeu descarregar el fitxer en format pdf si cliqueu aquí. Us recomano consultar la web: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/locutio.htm