SOCIALS: evolució de la població mundials

QÜESTIONARI (Teide, 1.1)

I) RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC (fins al 1750)

a)      Com va ser el creixement de la població fins al 1750?

b)      Malgrat que hi existís un elevat índex de natalitat, què impedia que el creixement fos elevat?

II) TRASICIÓ DEMOGRÀFICA:

c)      Quins canvis (econòmics, sanitaris, etc.) es van produir a partir del 1750 que van permetre el creixement demogràfic?

d)     Com es pot definir la transició demogràfica en relació als règims demogràfics antic i modern.

e)      Què succeeix en la primera fase de la transició demogràfica (amb la mortalitat i, conseqüentment, amb el creixement demogràfic)?

f)       Què succeeix en la segona fase de la transició demogràfica (amb la natalitat i, conseqüentment, amb el creixement demogràfic)?

III) RÈGIM DEMOGRÀFIC MODERN

g)      Què defineix el règim demogràfic modern (pel que fa a la natalitat, mortalitat i creixement demogràfic)?

h)      En quines parts del món s’ha arribat a aquest règim?

i)        En quin estat es troben actualment els països en vies de desenvolupament?

SOCIALS 2 ESO: demografia

DEMOGRAFIA

Fórmules

ACTIVITATS: Demografia

6) Calcula la densitat de població d’aquests cinc estats:

País	Habitants	Superfície
Singapur	3.600.000	699 Km2
Espanya	44.709.000	504.614 Km2
Corea del Sud	49.200.000	99.617 Km2
Austràlia	20.300.000	7.703.429 Km2
Gran Bretanya	60.000.000	242.514 Km2

7) Calcula la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat, el creixement vegetatiu i la taxa de creixement vegetatiu d’Espanya i de la Xina.

	Espanya	Xina
Població total	44.709.000	1.339.724.852
Naixements	482.857	1.648.600
Defuncions	397.910	31.500

Castellano 1 ESO D: contenidos del examen de las unidades 6, 7 y 8

CONTROL UNIDADES 6, 7 y 8

1.       Gramática: los pronombres (Unidad 6, p. 126-130)

2.       Vocabulario temático: la casa II (Unidad 6, p. 133)

3.       Ortografía: la g y la j (Unidad 6, p.  134-135; Unidad 7, p. 154-155)

4.       Gramática: el verbo (Unidad 7, p. 146-150; Unidad 8, p. 167-169)

5.       Vocabulario temático: La alimentación I y II (Unidad 7, p. 153; Unidad 8, p. 172)

6.       Léxico: palabras que forman familias léxicas (Unidad 7, p. 151-152)

7.       Léxico: palabras compuestas I (Unidad 8, p. 170-171)

8.       Ortografía: la c/q; la c/z; la x/s (Unidad 8, p. 173-175)

Activitats de mitologia (4t ESO)

MITOLOGIA (ACTIVITATS)

El treball que heu de fer consta de dues parts.

1a Part: Completar el següent quadre sobre els principals déus grecoromans:

NOM GREC	NOM ROMÀ	PARENTIU	Divinitat de...	ATRIBUTS
Cronos
Zeus
Hera
Posidó
Hades
Dèmeter
Atena
Hefest
Afrodita
Ares
Apol·lo
Àrtemis
Dionís
Hermes

2a Part: Cadascú ha de triar entre tres i cinc imatges (quadres, escultures, etc.) del mite o personatge mític que li ha estat assignat. Tot seguit, cal explicar per a cada imatge:

1. Autor de l’obra. Breu apunt sobre el context històric i cultural (moviment artístic) en què fou produïda l’obra.
2. Narració del mite representat en la imatge (si és el mateix per a més d’una de les imatges triades, no cal repetir la narració).
3. Comentari de la imatge a partir dels vostres coneixements de mitologia i sobre el mite en qüestió.

L’assignació dels mites als alumnes és la següent:

Tàntal, Ixió, Damocles (mites de hybris)
Príap/ Príapo (naixement, funció)	ÀLEX
Eco i Narcís	JOEL
Orfeu i Eurídice	MARTA
Deianira, Nessos i mort d’Hèrcules	SERGIO
Perseu i la Medusa	MARIO
Decaulió i Pirra	DANI
Pandora  i Epìmeteu (la capsa de Pandora)	JULIO
Faetó i el carro d’Hèlios (el sol)	MARC
Pigmalió	DIEGO
Belerofont i la Quimera	IVAN
Dèdail i Ícar (Minos i Pasífae)	MARIA

LLIURAMENT:

- Fóra dels dos casos excepcionals de què ja esteu tots assabentats, el termini límit per lliurar les activitats és la matinada de dilluns 18 i dimarts 19 de març.

- Cal que els envieu com a missatge adjunt en un correu electrònic a l'adreça: orlandclassiques@gmail.com

- En el nom del document, heu de posar-hi el vostre nom.

HISTÒRIA DE ROMA: emperadors de la dinastia Julioclàudia

Breu recorregut pels emperadors d'aquesta dinastia en aquest enllaç.

Castellano 1 ESO: vocabulario de las unidades 4 y 5

Garabato
Garabatear
Emborronar
Rasgar
Delirante
Lúcido  -a
Sucinto  -a
Apearse (de un vehículo)
Apeadero (estación de tren)
Desahuciar
Discurrir
Contentarse con (algo)
Remolonear
Albacea (el):
Conyuge (sust.)
Conyugal (adj.)
Finado  a
Holgazanear
Hogazán  -ana
Resuello (estar o quedarse sin resuello)
 Picardía (tener picardía)
Recelo (hacer algo con recelo)
Musitar (como sinónimo de "decir")
Hipocondríaco  -a
Hoz

Hocico
Heno
Haya

LAS PRENDAS DE VESTIR:
Mudar
Ataviarse
Emperifollarse
Engalanarse
Remendar
Calarse (un sombrero)

 Deshilar

Holgado  -a
Ceñido  - a

Sopala
Fruncido
Hebilla
Ojal
Gemelos
Doblez

Perchero

PALABRAS DERIVADAS:
Desoír
Desandar (un camino)
Alunizar
Atareado (estar)
Despeñar
Descerebrado  -a
Enharinar
Deshora (hacer algo a deshora)

FRASES HECHAS:
Arribar el ascua a la propia sardina
Encogerse de hombros
Quedarse tan ancho
Tirar la casa por la ventana
Para andar por casa

CASTELLANO 1 ESO D: Unidades 4 y 5

CONTENIDOS A ESTUDIAR PARA EL EXAMEN DEL LUNES 9-3-2012. TODOS ELLOS DEBEN ESTAR INCLUIDOS EN EL DOSIER QUE PRESENTAREÍS EL MISMO DIA DEL EXAMEN.

Lengua castellana 1 ESO D

Contenidos de la

CUARTA UNIDAD

1.  GRAMÁTICA: Los determinantes I (p. 84-88).

Los determinantes y sus clases.

El artículo (determinado e indeterminado)

2. VOCABULARIO TEMÁTICO (p. 90)

Las prendas de vestir I

3. ORTOGRAFÍA (p. 91-92)

La ha (I)

4. LA LITERATURA Y SUS GÉNEROS: La lírica tradicional (p-94-96)

Definición de género lírico

Lengua castellana 1 ESO D

Contenidos de la

QUINTA UNIDAD

1.      LOS TEXTOS Y SUS CLASES (p. 101-103):

Textos instructivos

2. GRAMÁTICA: Los determinantes II (p. 104-110)

Los demostrativos

Los posesivos

Los indefinidos

Los numerales: cardinales y ordinales

Los interrogativos y exclamativos

3. LÉXICO: Las palabras derivadas (I). Los prefijos (p. 111-112)

Definición de derivación

Lexema o raíz; Prefijos y sufijos.

Palabras primitivas

4. VOCABULARIO TEMÁTICO (p. 113)

La casa (I)

5. ORTOGRAFÍA (p. 114-115)

La h (II)

   

 LÉXICO:

- Vocabulario estudiado en las lecturas y actividades de ambas unidades

- en los apartados de Vocabulario temático

- Gentilicios (listado en el blog: clicad aquí).

Para acceder a la lista de vocabulario del  que se os examinará, clicad aquí.

LLATÍ 2 Batx: deures (infinitus, relatius i pronoms)

(deures pel divendres 17 de febrer)

Analitza i tradueix les set oracions següents:

1. Ego amo hanc et haec me amat. (Plaute)
2. Pythagoras fuit in Italia iisdem temporibus quibus Lucius Brutus liberauit eas terras.
3. Antiqui dicunt Herculem sua uirtute magnam gloriam comparare.
4. Non omnibus eadem placent. (Plini el Jove)
5.Oportet regem omnes leges et iustitiam colere.
6. Semper ama eum qui multum te amat!
7. Nosce te ipsum!

LÈXIC:
Pythagoras és nominatiu singular del nom propi Pitàgores.
Lucius Brutus és nominatiu singular del nom propi Luci Brutus

CASTELLANO: Dictado (un texto de Gandhi)

Sin temor alguno, Buda emprendió la batalla contra sus enemigos y logró que capitulara una casta sacerdotal arrogante. Cristo echó del templo a los mercaderes y denostó a los hipócritas y fariseos. Aquellos dos grandes maestros eran partidarios de la acción directa y enérgica. Pero, simultáneamente, en cada uno de sus actos evidenciaron una bondad y un amor indiscutibles. No habrían alzado un solo dedo contra sus enemigos, prefiriendo mil veces morir antes que traicionar la verdad que vinieron a trasmitir. Buda habría muerto luchando contra los sacerdotes si la grandeza de su amor no se hubiera revelado igual que sus esfuerzos para reformarlos.

Urbanisme romà: el fòrum de Roma

Urbanisme romà (guió Batxillerat)

III) URBANISME ROMÀ (Batxillerat)

I.- ESTRUCTURA DE LA CIUTAT

1)      Fundació d’una ciutat:

§  tria del lloc; auguris (inauguratio); marca del perímetre (delimitatio); consecratio als déus.[1]

2)      El traçat urbà:

§  Ciutats construïdes a partir de castra à ciutat de nova planta (colonia)

§  Planta hipodàmica: cardo màximus (Nà S), decumanus maximus (EàO); forum; regiones urbis

3)      Muralles, portes i pomerium[2]

4)      Proveïment (aqüeductes, castella aquae) i evacuació d’aigües (cloacae).[3]

5)      Xarxa de comunicacions: els camins o uiae.[4]

(Activitats Barcanova: p. 184-185, ex. 23 i 25)

II.- ELS EDIFICIS DEL FÒRUM[5]

1)      Temples: Tríada Capitolina; altres deus; culte imperial. / Morfologia del temple romà.

2)      Cúria.

3)      Basílica.

4)      Ambulacrum i tabernae.

5)      Elements commemoratius: arcs de triomf, columnes, obeliscos, estàtues.

6)      [Un exemple de fòrum: el de Roma]

(Activitats Barcanova: p. 119-122)

III.- EDIFICIS D’ESPECTACLE I LLEURE[6]

1)      Teatre:[7]

§  Ludi drammatici: origen (rerafons religiós); tragèdia i comèdia.

§  Estructura del teatre:

a.       Evolució de l’edifici a Roma

b.      Cauea: suma, media, imma; uomitoria / cunei (scalae) i maeniana (baltei).

c.       Orchestra i ingressus

d.      L’escenari: proscaenium / frons scaenae / postcaenium / subscaenium

2)      L’amfiteatre i els munera:[8]

§  Estructura de l’amfiteatre:

a.       Cauea

b.      Harena i subterraneus

c.       uelum

§  Espectacles:

a.       Organització i sufragament dels munera.

b.      Lluites de gladiadors:

                                                                          i.      Tipus de gladiadors: thracius, retiarius, samnita o secutor.[9]

                                                                        ii.      Ludus i lanista.

                                                                      iii.      Desenvolupament de l’espectacle: desfilada, lluita, derrota i perdó.

                                                                      iv.      El gladiador a la Roma antiga / l’espasa de fusta.

c.       Venationes: exhibició feres exòtiques; lluites feres contra feres o homes.

d.      Naumàquies (no restringit a l’amfiteatre à Claudi, llac Fucino).

3)      Els Ludi circenses:[10]

§  Estructura del circ:

§  Cauea

§  Harena: carceres / spina (septem oua) / metae

§  Equips i públic, carros i genets:

a.   els carros: bigues, trigues, quadrigues.

b.   faccions: blau, verd, vermell i blanc

c.   els genets o aurigues: equipament

§  La competició:

a.       la pompa.

b.      La cursa: començament, naufragium.

4)      Les termes:[11]

§  Funció de les termes. Propietat i gestió. Termes masculines i femenines.

§  Estructura d’unes termes:

a)      Apodyterium

b)      Frigidarium

c)      Tepidarium

d)      Calidarium: Hypocaustum (praefurnium, pilae, suspensurae  i tubuli)

e)      Altres seccions: palaestra, unctorium, laconicum o sudatorium, forica

(Activitats Barcanova: p. 141-142 i p. 162-165)

IV.- HABITATGES[12]

1)      Domus:

§  Dues seccions: antiga / hel·lenística.

§  Exterior: frons, tectum, finestrae.

§  Entrada: uestibulum, fauces / cella ostiarii / tabernae

§  Atriumà compluuium, impluuium / lararium / cubicula / tablinum // triclinium

§  Peristyilum à andron, posticum piscina, exedra, oecus, culina, balneum, hortus

2)      Insula

3)      Villa: uilla rustica i uilla urbana.

4)      Decoració:

§  Pintura al fresc.

§  Mosaics: quatre tècniques compositives (opera) i tres estils temàtics.

5)      Mobiliari (supellex): lectus, mensae, etc.

(Activitats Barcanova: p. 212-213)

---

[1] TEIDE p.205

[2] TOT Griegos y romanos, p. 94-104// TEIDE p. 204, 206; 243 (muralles)  / APARTATS 1-3: Barcanova,  p. 90-96.

[3] Barcanova, p. 179-181, Griegos y romanos  p. 109-117 (molt bé)

[4] Barcanova, p. 181-183 Griegos y romanos  p. 122-130 (molt complet).

[5] Barcanova, p. 115-120. Griegos y romanos, p 106- 107 i “temple” p. 33-39// TEIDE 208-209

[6] TEIDE p. 209-212.

[7]  Barcanova, 155-158  / Comparar-ho amb el teatre grec /  Griegos y romanos: p. 53-60 // TEIDE 209-212

[8]  Barcanova, p. 135-138 / Griegos y Romanos, p. 63-70

[9] No seguir Barcanova, sinó Griegos y romanos.

[10] Barcanova, p. 139-140 / Griegos y romanos, p. 74 -77.

[11] Barcanova, p. 159- 161 / Griegos y romanos, p. 88-93 / bona il·lustració a CV Santillana, p.  70-71// TEIDE p. 211

[12] Barcanova, p. 203-213 /Griegos y romanos, p. 138-159 // TEIDE 270-276.