dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ. Anàlisi sintàctica: oracions simples (2 part: predicatives)


3)       TROBAR EL CD, si és que l’oració en té. Les oracions predicatives poden ser transitives (si porten CD) o intransitives (quan no duen CD). Si no tens del tot clar el que és un CD, et recomanem que revisis el tutorial Els casos del llatí (1): introducció. Nominatiu i acusatiu.

A efectes pràctics, cal recordar que el CD és un complement necessari perquè un verb transitiu tingui significat ple. Expliquem-ho amb un exemple: el verb portar és transitiu. Ningú no pot entrar en una habitació, mirar els que són dins i dir-los: “¡Hola, jo porto! D’immediat, els interlocutors es demanarien “però, què és el que portes?”. Allò que es porta és el CD, i si aquest CD no és explicitat, l’oració queda incompleta en el seu significat.

D'altra banda, al diccionari i als lèxics el més habitual és que en l'entrada d'un verb, després de l'enunciat, s'indiqui si aquest és transitiu o intransitiu.

Per exemple: duco duxi ductum 3 tr: `portar'.

Per tant, el verb de l’oració que estem analitzat necessita un CD, que en llatí anirà en acusatiu. Els pas següent, doncs, serà identificar-lo i traduir-lo.

Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)

Acu. pl.
(CD)


3 p. sing. present ind.
(V)
La traducció, fins aquí: l’habitant porta roses.

Aprofitem l’avinentesa per fer esment d'un error força comú. En català, el CD pràcticament mai va introduït per la preposició a. És a dir, hem de dir jo estimo la Maria (CD) i mai *jo estimo a la Maria. Moltes vegades s’incorre en aquesta incorrecció, prou habitual tant en la llengua oral com en l’escrita, per influx del castellà, que sí que exigeix l’ús de la preposició a davant d’un CD de persona (yo quiero a María; en canvi, yo quiero patatas, sense preposició perquè en aquest cas el CD no és una persona sinó una cosa). Per completar l’explicació, afegim que els pocs casos en què la normativa catalana admet l’ús de la preposició a davant d’un CD de persona són els tres següents: (1) davant de pronom personal (el Joan m’estima a mi); (2) opcionalment davant d’alguns pronoms indefinits com ara tothom, ningú, etc; (3) també de manera opcional, en casos en què la preposició pugui desfer ambigüitats sintàctiques.


4)       TROBAR EL CI, si és que n’hi ha un. De fet, no són tants els verbs que poden dur un complement indirecte. L’elenc es limita a verbs de camps lèxics determinats com ara donar o no donar (oferir, atorgar, lliurar, negar, etc. ), portar (dur) , dir o ordenar (explicar, narrar, anunciar, aclarir, exigir, etc.) permetre o els seus antònims (impedir, prohibir, negar, etc.) i alguns altres.

Tornant a l’oració que estem analitzant, veiem que el verb ‘portar’ podria dur un CI. Es tracta, doncs, de cercar algun mot en datiu (que és el cas del CI) i comprovar si fa sentit com a CI. Recordem que, en català, el CI llatí s’ha de traduir precedit per la preposició a o per a. El substantiu puella, com possiblement ja saps, vol dir ‘noia’.

Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)

Acu. pl.
(CD)
Dat. sing
(CI)

3 p. sing. present ind.
(V)
Constatem, ara, que aquest mot funcioni com a CI en la nostra traducció: l’habitant porta roses a la noia o l’habitant porta roses per a la noia.


5)       BUSCAR ELS CC, si és que n’hi ha. Simplificant un xic les coses, es podria dir que els complements circumstancials poden ser:
substantius en cas ablatiu.
substantius precedits per una preposició, vagin en cas ablatiu o acusatiu.
adverbis (que, recordem-ho, són mots invariables).
En  l’oració que estem analitzant, veiem que hi ha un adverbi (saepe, que significa `sovint´) que fa de CC de temps, ja que respon a la pregunta quan.
Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)

Acu. pl.
(CD)
Dat. sing
(CI)
Adverbi
(CCT)
3 p. sing. present ind.
(V)
La traducció fins aquí: l’habitant porta roses a la noia sovint. En aquest cas, i de fet moltes vegades, sembla que queda més ben situat l’adverbi a prop del verb: l’habitant sovint porta roses a la noia o bé l’habitant porta sovint roses a la noia.

Ara modifiquem una mica l’oració per incloure-hi un CC amb preposició.
Incola
e silua
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)
Prep+Abl.sg.
(CCL)
Acu. pl.
(CD)
Dat. sing
(CI)
Adverbi
(CCT)
3 p. sing. present ind.
(V)
La traducció en aquest cas seria l’habitant sovint porta roses a la noia des del bosc.


6)       BUSCAR EL CN, si és que n’hi ha, i determinar a quin nom complementa cadascun d’ells. A l’oració queda per analitzar un substantiu (insula, que significa ‘illa’). Sembla que es tracta d’un genitiu singular i, per tant, la seva funció serà la de complement del nom. Recordem també que el CN sempre va introduït en català per la preposició de, de manera que insulae s’ha de traduir com de l’illa.
El pas següent és determinar a quin substantiu complementa el genitiu. El més usual (sobretot si el que estàs traduint no és poesia) és que complementi a un nom contigu, situat bé al davant bé al darrere del genitiu. Així doncs, haurem de decidir què fa més sentit, que complementi bé incola (‘l’habitant de l’illa’) bé rosas (les roses de l’illa’). Sembla que la primera opció és la més raonable.
Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)
Gen. sing
ß  (CN)
Acu. pl.
(CD.)
Dat. sing
(CI)
Adverbi
(CCT)
3 p. sing. present ind.
(V)

7)       TRADUIR L’ORACIÓ. Ja hem acabat l’anàlisi morfosintàctica de l’oració. Recapitulem el que hem fet fins ara:

a)       L’anàlisi morfològica:  hem determinat quins són els accidents gramaticals de cada mot:
·         en el cas del verb: persona, nombre, temps i mode.
·         en el cas dels substantius: cas, nombre (i també podríem haver-hi inclòs el gènere)
·         en el cas dels mots invariables, hem precisat la seva categoria (adverbi, preposició, conjunció, interjecció).

b)      L’anàlisi sintàctica: a sota de l’anàlisi morfològica, hem indicat quina funció sintàctica realitza cada mot dins l’oració.

Els pas següent és traduir l’oració al català. Com que l’ordre dels elements de l’oració en llatí de vegades pot resultar estrany si el reproduïm de manera idèntica en català, és recomanable que, en la nostra traducció,

·         respectem l’ordre més “natural” de l’oració simple romànica, que és:
SUBJECTE + VERB + CD + CI + CC

·         situem el CN just darrere del nom que complementa.


·         Si l’adverbi complementa al verb, el col·locarem al costat del verb. Igualment, si l’adverbi complementés un altre tipus de paraules (un adjectiu o un altre adverbi), caldrà traduir-lo davant d’aquell mot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada