dissabte, 17 de setembre de 2016

dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ. Genitiu CN en estructura de pont

És prou usual en llatí trobar genitius CN situats enmig de:
a)       un sintagma nominal constituït per un substantiu i el seu adjectiu;
b)      un sintagma preposicional constituït per una preposició i un sintagma nominal.

Veiem exemples de tots dos casos.

A)     CN enmig d’un sintagma nominal. Prenem com exemple el sintagma nominal regina bona (‘la reina bona’), format per un substantiu (regina) i per un adjectiu que hi concerta i el complementa (bona). En llatí, per afegir un CN en genitiu al sintagma (per exemple, insulae, ‘de l’illa’), podem situar el genitiu:
  •          al davant del sintagma: insulae regina bona o insulae bona regina.
  •          al darrere del sintagma: regina bona insulae o bona regina insulae.
  •          Enmig del sintagma, és a dir, entre el substantiu i l’adjectiu (aquests dos col·locats en l’ordre que es vulgui). Aquest tipus d’estructura se sol anomenat “de pont”:


bona
insulae
regina

  Gen sg →
Nom. sg. F


En tots tres casos, haurem de traduir la bona reina de l’illa.


B)      CN enmig d’un sintagma preposicional. És una estructura semblant a l’última que acabem d’explicar. Per exemple, a la cabana del bosc (en llatí: in equival a la prep. ‘a’, ‘cabana’ es diu casa i silua significa ‘bosc’), a banda de poder-se dir amb el mateix ordre que trobem en les llengües romàniques
in casa

siluae
Prep+ Abl sg

  ← Gen sg

també podem trobar una estructura de pont en la qual el genitiu vagi inserit entre la preposició i el substantiu:
in
siluae
casa
Prep
    Gen sg 
   Abl sg



En tots dos casos, la traducció serà idèntica: a la cabana del bosc.


Òbviament, el substantiu casa podria dur un o més adjectius complementant-lo. Veiem un darrer exemple:
in
siluae
casa parua
Prep
   Gen sg 
             Abl sg


L’adjectiu femení parua significa ‘petita’. Per tant, la traducció seria a la petita cabana del bosc.



TUTORIALS LLATÍ: adjectius que complementen substantius

En l’oració que hem fet servir per il·lustrar pas a pas la metodologia d’anàlisi, no hem trobat cap substantiu complementat per un adjectiu. En cas de trobar-nos un adjectiu d’aquesta mena, l’analitzarem juntament amb el substantiu que complementa, subratllant-lo amb un mateix traç, ja que, de fet, forma part amb el substantiu d’un sol sintagma. A l’exemple següent, hem afegit un adjectiu complementant cadascun dels substantius de l’oració. Cal fer atenció a dues qüestions importants:

  •          L’adjectiu sempre ha de concertar en gènere, nombre i cas amb el substantiu que complementa.
  •          L’adjectiu es pot situar bé al davant bé al darrere del substantiu.



Bona regina
insulae magnae
rosas albas
pulchrae puellae
ducit
Nom. sg.
(SUBJ.)
    Gen. sg.
< --  (CN)
   Acus. pl.
  (CD)
Dat. sg
 (CI)
3 p. sing. present ind.
(V)


Traducció: la bona reina de la gran illa porta roses blanques a la noia bonica.

TUTORIALS LLATÍ. Anàlisi oracions compostes (1): separant oracions


1. Per traduir un text de més d’una oració, el primer que cal fer és separar el text en períodes sintàctics. A nivell pràctic, un període sintàctic és una estructura oracional que finalitza en arribar a un punt, un punt i coma, dos punts o un signe d’exclamació o d’interrogació.

Un exemple. Anem a separar el següent fragment de text en períodes sintàctics. Marquem el final de cada període sintàctic amb una barra vertical en color vermell

Fabulae carae sunt puellis, nam fabulae puellas delectant. Multae fabulae memorant antiquas deas.  Minerua dea non solum sapientiae magna dea est, sed etiam pugnas amat atque hastam galeamque habet. 

2. Un cop aïllat el període sintàctic, hem de determinar si conté una oració simple o composta. Això ho podem veure pel nombre de verbs en forma personal que hi hagi dins el període. Si hi ha un sol verb, serà una oració simple. Si hi ha més d’un verb, l’oració serà composta (o juxtaposada, si van separades tan sols per comes, és a dir, sense presència de cap nexe conjuntiu). Seguim amb l’exemple:

  •         El primer període té dos verbs. Per tant, és una oració composta: Fabulae carae sunt puellis, nam fabulae puellas delectant.

  •         El segon període té un sol verb. És, doncs, una oració simple: Multae fabulae memorant antiquas deas.

  •          El tercer període té tres verbs. És, de nou, una oració composta: Minerua dea non solum sapientiae magna dea est, sed etiam pugnas amat atque hastam galeamque habet


3. El pas següent, consisteix a identificar les conjuncions que introdueixen les diverses proposicions de cada oració composta. S’anomena proposició cadascun dels elements constituents de l’oració composta. Cada proposició, a més, té un verb propi; en principi, una oració composta tindrà tantes proposicions com verbs contingui.

·         El primer període és una oració composta formada per dues proposicions, la segona de les quals és introduïda per la conjunció coordinada causal nam. A partir d’això, podem separar les dues proposicions que constitueixen l’oració composta (les tanquem entre parèntesis quadrats en negreta): [Fabulae carae sunt puellis,] [ nam fabulae puellas delectant].

·         El tercer període és una oració composta per tres proposicions, com ho indica el fet de trobar-hi tres verbs. En aquest cas, les conjuncions que introdueixen dues de les proposicions són l’adversativa sed etiam i la copulativa atque: [Minerua dea non solum sapientiae magna dea est, ] [sed etiam pugnas amat ] [atque hastam galeamque habet].

4. L’últim pas consistiria a anar traduint en ordre totes les oracions simples i les proposicions de les oracions compostes. Cadascuna de les proposicions (que han quedat emmarcades entre parèntesis quadrats) s’analitzen aplicant el mètode que hem après per analitzar i traduir oracions simples. Aquestes pautes funcionen, si més no, per a la majoria d’oracions compostes; un cas a banda serien algunes oracions subordinades de relatiu i determinades construccions amb verbs no personals.


TUTORIALS LLENGUA. Anàlisi sintàctica d'oracions simples (recapitulació)


Exposem molt resumidament les pautes metodològiques per analitzar i traduir oracions simples del llatí al català (segons s'ha explicat als tutorials d'anàlisi de l'oració simple):

1.       Identificar el VERB.
2.       Identificar el SUBJECTE. El verb ens ha donat la pista per saber si el subjecte és singular o plural.
3.       Si el verb és predicatiu (i transitiu), buscar el CD.
4.       Si el verb és copulatiu, mirar si duu ATRIBUT.
5.       Buscar els altres complements verbals: CI i CC.
6.       Buscar els CN i determinar quin substantiu complementen cadascun.

7.       Traduir bo i procurant de respectar l’ordre natural de l’oració simple en català (és a dir: Subjecte + Verb + Complements del verb; i recordant que el CN sempre ha d'anar al darrere del nom que complementa).

Anàlisi sintàctica: oracions simples (3a part: copulatives)


A)     BUSCAR L’ATRIBUT. Si el verb de l’oració és el verb copulatiu sum, és molt possible que l’oració no sigui predicativa, sinó copulativa. En aquest cas, haurem de buscar un mot en nominatiu (substantiu o adjectiu) que realitza la funció d’atribut. Recordem que l’atribut és el mot que indica què/com és o com està el subjecte. Normalment és més fàcil d’identificar si es tracta d’un adjectiu que no complementa un substantiu adjacent.
Veiem-ho en el següent exemple, on apareix l’adjectiu femení pulchra (‘bonica’) en nominatiu singular:

Regina
insulae
pulchra
est
Nom. sg. F
(SUBJ.)
Gen. sg. F
ß  (CN)
Nom. sg. F
(Atr.)
3 p. sing. Pres.ind. 
(VC)

B)      BUSCAR ELS ALTRES COMPLEMENTS: CI, CC, CC. Seguint els passos 4, 5 i 6 (vid. tutorial anterior: anàlisi d'oracions simples predicatives), s’ha de localitzar els altres complements que pugui haver a l’oració copulativa. ATENCIÓ: en una oració copulativa mai pot haver-hi un CD.

C)     TRADUIR, bo i seguint les pautes indicades en el punt 7. L’única diferència és que convé situar l’Atribut després del verb:

SUBJECTE + VERB COP. + ATRIBUT + CI + CC


TUTORIALS LLATÍ. Anàlisi sintàctica: oracions simples (2 part: predicatives)


3)       TROBAR EL CD, si és que l’oració en té. Les oracions predicatives poden ser transitives (si porten CD) o intransitives (quan no duen CD). Si no tens del tot clar el que és un CD, et recomanem que revisis el tutorial Els casos del llatí (1): introducció. Nominatiu i acusatiu.

A efectes pràctics, cal recordar que el CD és un complement necessari perquè un verb transitiu tingui significat ple. Expliquem-ho amb un exemple: el verb portar és transitiu. Ningú no pot entrar en una habitació, mirar els que són dins i dir-los: “¡Hola, jo porto! D’immediat, els interlocutors es demanarien “però, què és el que portes?”. Allò que es porta és el CD, i si aquest CD no és explicitat, l’oració queda incompleta en el seu significat.

D'altra banda, al diccionari i als lèxics el més habitual és que en l'entrada d'un verb, després de l'enunciat, s'indiqui si aquest és transitiu o intransitiu.

Per exemple: duco duxi ductum 3 tr: `portar'.

Per tant, el verb de l’oració que estem analitzat necessita un CD, que en llatí anirà en acusatiu. Els pas següent, doncs, serà identificar-lo i traduir-lo.

Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)

Acu. pl.
(CD)


3 p. sing. present ind.
(V)
La traducció, fins aquí: l’habitant porta roses.

Aprofitem l’avinentesa per fer esment d'un error força comú. En català, el CD pràcticament mai va introduït per la preposició a. És a dir, hem de dir jo estimo la Maria (CD) i mai *jo estimo a la Maria. Moltes vegades s’incorre en aquesta incorrecció, prou habitual tant en la llengua oral com en l’escrita, per influx del castellà, que sí que exigeix l’ús de la preposició a davant d’un CD de persona (yo quiero a María; en canvi, yo quiero patatas, sense preposició perquè en aquest cas el CD no és una persona sinó una cosa). Per completar l’explicació, afegim que els pocs casos en què la normativa catalana admet l’ús de la preposició a davant d’un CD de persona són els tres següents: (1) davant de pronom personal (el Joan m’estima a mi); (2) opcionalment davant d’alguns pronoms indefinits com ara tothom, ningú, etc; (3) també de manera opcional, en casos en què la preposició pugui desfer ambigüitats sintàctiques.


4)       TROBAR EL CI, si és que n’hi ha un. De fet, no són tants els verbs que poden dur un complement indirecte. L’elenc es limita a verbs de camps lèxics determinats com ara donar o no donar (oferir, atorgar, lliurar, negar, etc. ), portar (dur) , dir o ordenar (explicar, narrar, anunciar, aclarir, exigir, etc.) permetre o els seus antònims (impedir, prohibir, negar, etc.) i alguns altres.

Tornant a l’oració que estem analitzant, veiem que el verb ‘portar’ podria dur un CI. Es tracta, doncs, de cercar algun mot en datiu (que és el cas del CI) i comprovar si fa sentit com a CI. Recordem que, en català, el CI llatí s’ha de traduir precedit per la preposició a o per a. El substantiu puella, com possiblement ja saps, vol dir ‘noia’.

Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)

Acu. pl.
(CD)
Dat. sing
(CI)

3 p. sing. present ind.
(V)
Constatem, ara, que aquest mot funcioni com a CI en la nostra traducció: l’habitant porta roses a la noia o l’habitant porta roses per a la noia.


5)       BUSCAR ELS CC, si és que n’hi ha. Simplificant un xic les coses, es podria dir que els complements circumstancials poden ser:
substantius en cas ablatiu.
substantius precedits per una preposició, vagin en cas ablatiu o acusatiu.
adverbis (que, recordem-ho, són mots invariables).
En  l’oració que estem analitzant, veiem que hi ha un adverbi (saepe, que significa `sovint´) que fa de CC de temps, ja que respon a la pregunta quan.
Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)

Acu. pl.
(CD)
Dat. sing
(CI)
Adverbi
(CCT)
3 p. sing. present ind.
(V)
La traducció fins aquí: l’habitant porta roses a la noia sovint. En aquest cas, i de fet moltes vegades, sembla que queda més ben situat l’adverbi a prop del verb: l’habitant sovint porta roses a la noia o bé l’habitant porta sovint roses a la noia.

Ara modifiquem una mica l’oració per incloure-hi un CC amb preposició.
Incola
e silua
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)
Prep+Abl.sg.
(CCL)
Acu. pl.
(CD)
Dat. sing
(CI)
Adverbi
(CCT)
3 p. sing. present ind.
(V)
La traducció en aquest cas seria l’habitant sovint porta roses a la noia des del bosc.


6)       BUSCAR EL CN, si és que n’hi ha, i determinar a quin nom complementa cadascun d’ells. A l’oració queda per analitzar un substantiu (insula, que significa ‘illa’). Sembla que es tracta d’un genitiu singular i, per tant, la seva funció serà la de complement del nom. Recordem també que el CN sempre va introduït en català per la preposició de, de manera que insulae s’ha de traduir com de l’illa.
El pas següent és determinar a quin substantiu complementa el genitiu. El més usual (sobretot si el que estàs traduint no és poesia) és que complementi a un nom contigu, situat bé al davant bé al darrere del genitiu. Així doncs, haurem de decidir què fa més sentit, que complementi bé incola (‘l’habitant de l’illa’) bé rosas (les roses de l’illa’). Sembla que la primera opció és la més raonable.
Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)
Gen. sing
ß  (CN)
Acu. pl.
(CD.)
Dat. sing
(CI)
Adverbi
(CCT)
3 p. sing. present ind.
(V)

7)       TRADUIR L’ORACIÓ. Ja hem acabat l’anàlisi morfosintàctica de l’oració. Recapitulem el que hem fet fins ara:

a)       L’anàlisi morfològica:  hem determinat quins són els accidents gramaticals de cada mot:
·         en el cas del verb: persona, nombre, temps i mode.
·         en el cas dels substantius: cas, nombre (i també podríem haver-hi inclòs el gènere)
·         en el cas dels mots invariables, hem precisat la seva categoria (adverbi, preposició, conjunció, interjecció).

b)      L’anàlisi sintàctica: a sota de l’anàlisi morfològica, hem indicat quina funció sintàctica realitza cada mot dins l’oració.

Els pas següent és traduir l’oració al català. Com que l’ordre dels elements de l’oració en llatí de vegades pot resultar estrany si el reproduïm de manera idèntica en català, és recomanable que, en la nostra traducció,

·         respectem l’ordre més “natural” de l’oració simple romànica, que és:
SUBJECTE + VERB + CD + CI + CC

·         situem el CN just darrere del nom que complementa.


·         Si l’adverbi complementa al verb, el col·locarem al costat del verb. Igualment, si l’adverbi complementés un altre tipus de paraules (un adjectiu o un altre adverbi), caldrà traduir-lo davant d’aquell mot.

TUTORIALS LLATÍ: Anàlisi sintàctica: oracions simples (1 part)

ANÀLISI SINTÀCTICA (1):
ORACIONS SIMPLES I COMPOSTES

Amb aquest tutorial pretenem ensenyar-te un mètode senzill i el més clar possible per, primer, analitzar i, després, a partir de l’anàlisi, traduir oracions simples i compostes copulatives del llatí al català. Abans, però, d’explicar aquesta metodologia, creiem interessant fer dues precisions.

·         La primera és, de fet, una obvietat; malgrat això, cal recordar-la i tenir-la sempre present. El llatí és una llengua utilitzada per parlants que volien comunicar missatges intel·ligibles. Amb això es vol dir que el text resultant de tota traducció ha de ser, abans que res, comprensible. Si no, és que ens hem equivocat en algun punt i caldrà, per tant, que revisem bé el procés d’anàlisi, bé la tria de significat d’alguna o algunes paraules.

·         La segona qüestió. Hi ha qui sosté que hi ha dues maneres d’apropar-se (i fins i tot d’aprendre) una llengua “estrangera”. Fent un símil musicològic, de vegades es diu que hi ha gent que aborda l’aprenentatge d’una llengua estrangera d’una manera més simfònica (això vol dir: captant el conjunt de la “melodia” de la llengua, entenent i assimilant de manera global las estructures lingüístiques), mentre que hi ha d'altres persones que ho fan des d’una metodologia més harmònica (analitzant els elements del sistema i les seves relacions, com qui llegeix un pentagrama). El mètode que aquí et proposarem és essencialment analític. Tot i això, no deixem de recomanar-te que, abans de fer una traducció, llegeixis el text amb la intenció enfocada a comprendre’l, a copsar significats de manera intuïtiva. Pensa, a més, que el llatí és la llengua mare de la qual provenen el català, el castellà i les altres llengües romàniques que pots conèixer; per tant, l’apropament intuïtiu al text pot ser, de vegades, prou efectiu.

Després d’aquestes recomanacions prèvies, passem a explicar molt pautadament la metodologia  d’anàlisi i traducció.

I.  ANÀLISI I TRADUCCIÓ D’ORACIONS SIMPLES

L’anàlisi i traducció passa sempre per tres fases:

a)      Anàlisi morfològica de les paraules del text.
b)      Anàlisi sintàctica, és a dir, determinar les estructures que relacionen les paraules del text.
c)       Traducció.

Anem, doncs, pas a pas A més, s'il·lustrarà tot el procés fent l’anàlisi i traducció de la següent oració: Incola insulae rosas puellae saepe ducit.

1)       TROBAR EL VERB DE L’ORACIÓ. En primer lloc hem de localitzar el verb i analitzar-lo morfològicament. Et recomanem que tanquis el verb amb un rectangle.

Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit





3 p. sing. pres. ind.
(V)


ANÀLISI MORFOLÒGICA DEL VERB. Després d’identificar el verb, cal precisar en quina persona i temps verbal està. Per això, convé separar el verb en parts: lexema i morfemes. En posem tres exemples: ducebant, duxeras, ducit 
a)       Primer aïllem la desinència personal. Recorda que aquestes són
1a sing.
-m  / -o
2a sing.
-s
3a sing.
- t
1a pl.
- mus
2a pl.
- tis
3a pl.
- nt

Amb això, ja sabem el nombre i persona de la forma verbal:
duceba-
nt

duxera-
 s  

duci-
t

3a pl.


2a
sing.


3a
sing.

b)      En segon lloc, aïllem l’arrel o tema verbal. Com sabràs, o com aprendràs més endavant, totes formes verbals es poden formar a partir de tres arrels o temes diferents. Els primers lexemes que estudiem són el d’infectum (propi pel present, imperfet i futur imperfet) i el de perfectum (que s’usa en la formació dels temps de perfet de tots els modes excepte el participi de perfet passiu). En el cas del verb duco (`portar´), el tema d’infectum és duc- i el tema de perfectum és dux-.

Duc-
eba
- nt

Dux-
era
- s

Duc-
i
- t
Lexema
Infectum



Lexema
Perfectum



Lexema
Infectum



c)       El tercer element de tota forma verbal són els morfemes que indiquen el temps i el mode, que se situen entre el lexema i la desinència personal (són, doncs, infixos). Aquests morfemes els anirem aprenent a mesura que estudiem els temps verbals en les primeres unitats del curs.

Duc-
eba
- nt

Dux-
era
- s

Duc-
i
-t
Lexema
Infectum
Morfema
Imperfet
indicatiu


Lexema
Perfectum
Morfema
Plusquamp.
indicatiu


Lexema
Infectum
Morfema
present
indicatiu


d)      Finalment, ajuntant les dades obtingudes de l’anàlisi de les tres parts constituents, ja tenim ja descripció morfològica de les formes verbals i podem traduir-les.
Duc-
eba
- nt

Dux-
era
- s

Duc-
i
-t
Lexema
Infectum
Morfema
Imperfet
indicatiu
3a pers.
plural

Lexema
Perfectum
Morfema
Plusquamp.
indicatiu
2a pers.
singular

Lexema
Infectum
Morfema
present
indicatiu
3a pers.
singular

3a pers. pl. de l’imperfet d’indicatiu: portaven


2a pers. sing del plusquamperfet d’indicatiu: havies portat.



3a pers. sing del present d’indicatiu: porta

2)       TROBAR EL SUBJECTE DE L’ORACIÓ. Per trobar el subjecte de l’oració hem de tenir en compte dues qüestions:

·         En les oracions amb verb personal, el subjecte sempre va en cas nominatiu.
·         El subjecte i el verb sempre han de concertar en nombre (singular o plural).

Per tant, i seguint amb l’exemple de l’oració que estem analitzant, s’escau de trobar un mot en nominatiu singular (recordem que el verb ducit és singular) que pugui fer de subjecte.

Incola
insulae
rosas
puellae
saepe
ducit
Nom. sing.
(SUBJ.)




3 p. sing. present ind.
(V)

Incola vol dir habitant. Fins aquí, doncs, podem traduir l’habitant porta.


ATENCIÓ: Com també succeeix amb el català, el castellà i un bon plegat de llengües romàniques (en aquest cas no s’inclouria el francès), el llatí té un sistema de flexió verbal d'una tal complexitat que les formes verbals ja solen indicar per elles mateixes quina és la persona i el nombre del subjecte que fa l’acció. Si diem porto (cat.), llevo (cast.) o duco (llatí), la mateixa forma ja precisa que el subjecte és la primera persona del singular, i això fa que no sigui necessari utilitzar el pronom personal jo per aclarir aquesta qüestió. En canvi, fixem-nos que tant l’anglès com el francès demanarien en casos anàlegs l’ús del pronom subjecte, entre d’altres raons per assegurar qui és efectivament el subjecte: les formes verbals bring o porte (en francès, especialment a nivell oral) no proporcionen indicacions gaire precises sobre quina persona i nombre té el subjecte si aquest no s’explicita.
Dit tot això, i bo i retornant al llatí, cal recordar que moltes vegades l’oració pot no tenir subjecte implícit, especialment quan el subjecte sigui una persona diferent a la tercera.


Arribats en aquest punt, cal aturar-se i observar si el verb de l’oració és copulatiu (és a dir, una forma del verb sum) o predicatiu (qualsevol altre verb diferent a sum). 

Segons la natura del verb, has de consultar un dels dos següents tutorials: