dimarts, 4 d’octubre de 2016

LLATÍ: Categories gramaticals - mots variables i invariables


II.1.- Mots variables i invariables
Les diferents categories de paraules del llatí es poden classificar en variables i invariables, segons si presenten o no flexió morfològica.

Els mots invariables són les preposicions, les conjuncions, els adverbis i les interjeccions. Anomenem invariables aquelles paraules sense flexió, és a dir, que no experimenten cap tipus de variació en la seva forma per indicar algun accident gramatical (gènere, nombre, persona, temps verbal, etc). Fixem-nos, en català, com la preposició per, la conjunció que, l’adverbi tan o la interjecció oh, no són susceptibles de patir cap modificació morfològica per marcar accidents gramaticals.

Els mots variables, en canvi, són aquells susceptibles de modificar la seva forma per indicar determinats accidents gramaticals. Es poden classificar en dos grans grups, les paraules que tenen flexió nominal i les que són afectades per la flexió verbal.

  •  Els mots amb flexió nominal són els substantius, adjectius i pronoms [1]. En el cas del català, la flexió nominal implica variacions principalment en la part final d’aquests mots per indicar els següents accidents gramaticals: gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural). Pel que fa al llatí, de moment tan sols avancem que la flexió nominal és notablement més rica que en català o castellà, ja que inclou un tercer gènere (el neutre) i un tercer accident (el cas, del qual més endavant parlarem in extenso). S’anomena declinació al conjunt de variacions formals que experimenta un nom per adequar-se als diversos accidents gramaticals que poden afectar-lo (gènere, nombre i cas).


  • La flexió verbal afecta els verbs. És en virtut de la flexió verbal que els verbs presenten variacions per indicar els accidents gramaticals de cada forma verbal concreta. En llatí, com en català, els principals accidents gramaticals del verb són persona, nombre, temps, mode i veu. El conjunt de variacions formals experimentades per un verb determinat s’anomena conjugació.




[1]     Es poden afegir en aquest l’elenc algunes de les formes nominals del verb, com ara els participis i gerundis.


Índex del curs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada