dimarts, 4 d’octubre de 2016

LLATÍ: Accidents gramaticals del nom (2): funcions dels casos.


III.2.- Accidents gramaticals del nom: el cas. Funcions dels casos

A continuació, trobaràs una explicació teòrica del que és el cas i de quines són les seves funcions. Per entendre bé el funcionament dels casos en llatí, consulta els següents tutorials:
Al costat del gènere i el nombre, el llatí compte amb un tercer accident nominal, el cas, pràcticament desconegut en català i en la major part de les llengües romàniques [1]El cas és un accident gramatical que consisteix a variar la terminació del nom per així indicar la funció gramatical que aquest realitza dins l'oració.

En llatí hi ha sis casos [2], cadascun dels quals s'associa a determinades funcions sintàctiques pròpies del nom. Aquests sis casos s'anomenen: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu. A més, hi haurà formes diferents per als casos en els dos nombres, és a dir, en singular i en plural.

Prenem com a exemple el substantiu puella. Tot substantiu té una arrel, per a aquest mot és puell-. A aquesta arrel, s'hi afegiran un morfema (sufix) que es pot anomenar terminació de cas. Així es formarà cadascun dels sis casos (tant en singular com en plural). El conjunt de les formes que pren un nom en tots els seus casos és anomenat declinació.

Com s'ha dit al requadre que introdueix aquest apartat, als tutorials s'explica fil per randa les funcions de cada cas i com es poden identificar aquestes funcions dins una oració. Aquí, ens limitarem a presentar tres taules que han de ser-te útils.

1. A la primera taula es mostren els sis casos i les seves respectives funcions sintàctiques. En una tercera columna s'apunta (molt concisament) com es pot identificar la funció sintàctica d’un nom dins una oració: 


Nom del cas Funció sintàctica Com s’identifica?

1) Nominatiu

Subjecte (Subj.)


- Preguntant: Qui o què fa l’acció de + verb?


Atribut (Atr.)

- Només apareix amb el verb copulatiu (sum).

- És el complement que explica com o què és o està el subjecte.


2) Vocatiu

Apel·lació (Apel.)

- Serveix per cridar l’atenció d’algú a qui es dirigeix la paraula o s’adreça el discurs.

- En llatí, sol anar precedit per la interjecció O i seguit d’una coma.


3) Acusatiu

Complement Directe (CD) [3]

- Preguntant a qui o què + Verb + Subj.?

- Per comprovar si realment és un CD, és molt útil passar l’oració a la veu passiva (en aquest cas, el CD ha de ser el subjecte de la passiva).


4) Genitiu

Complement del Nom (CN)

- Indica bàsicament possessió o pertinença. 

- En català, anirà precedit per la preposició de.


5) Datiu

Complement Indirecte (CI)

- Indica qui rep un benefici o un perjudici de l’acció. En català, anirà precedit de les preposicions a o per a.

- Per comprovar si és CI, quan és singular s’ha de poder substituir pel pronom feble li.


6) Ablatiu

Complements Circumstancials (CC)


- Responen a les preguntes: On? Quan? Com? Amb què / qui? Per què?...

- En català els CC solen anar precedits per qualsevol preposició.


2. En una segona taula, repetim els noms dels casos, la seva funció, la declinació de la paraula puella (1a declinació) en singular en els sis casos i, a l'última columna, com es traduiria el mot en cadascun dels casos:

Cas
Funció
Decl. Sing.
Traducció
1) Nominatiu     (nom.)
2) Vocatiu           (voc.)
3) Acusatiu         (acu.)
4) Genitiu           (gen.)
5) Datiu              (dat.)
6) Ablatiu           (abl.)

Subjecte/Atribut
Apel·lació
C Directe
C del Nom
C Indirecte
C Circumstancial
    Puella
    Puella
    Puellam
    Puellae
    Puellae
    Puella
    (la) noia
    noia!
    noia
    de la noia
    a / per a la noia
  amb / en / per... la            noia

Aquí tens alguns exemples en llatí i traducció catalana d'oracions amb la paraula puella declinada en els sis casos:
1) Nominatiu
1.a. Subjecte:
- PVELLA amat
(LA NOIA estima)
1.b. Atribut:
- Illa est PVELLA
(aquesta és LA NOIA)
2) Vocatiu
Apel·lació:
- O PVELLA, audi!
(Oh NOIA, escolta!)
3) Acusatiu CD:
- Domina amat PVELLAM
(la senyora estima LA NOIA
4) Genitiu CN:
- Domina PVELLAE
(la senyora DE LA NOIA)
5) Datiu CI:
- Domina dat epistulam PVELLAE
(la senyora dóna una carta A LA NOIA)
6) Ablatiu CC (aquí, de companyia)
- Domina uenit cum PVELLA
(la senyora arriba AMB LA NOIA)
 
Per finalitzar, aquí tens la taula que has de memoritzar, amb els noms dels casos i les seves principals funcions:

MEMORANDA: CASOS I FUNCIONS

CAS
FUNCIÓ SINTÀCTICA
En català, s'ha de traduir...
1) Nominatiu     (nom.)
2) Vocatiu           (voc.)
3) Acusatiu         (acu.)
4) Genitiu           (gen.)
5) Datiu              (dat.)
6) Ablatiu           (abl.)

Subjecte/atribut
Apel·lació
C. Directe
C. del Nom
C. Indirecte
C. Circumstancial
Sense preposició
Sovint amb la interjecció Oh!
Sense preposició
Precedit per la preposició de
Precedit per la preposició a o per a
Precedit per qualsevol preposició





[1]     Entre les llengües romàniques, tan sols el romanès i alguns parlars retoromànics conserven part de la declinació nominal llatina en els seus substantius. En les altres llengües romàniques (entre elles, el català), a penes sobreviuen minses romanalles de l’antic sistema de casos llatins, principalment en la flexió d’alguns pronoms personals. Fora de les llengües romàniques, el cas és un accident més comú del que sembla, no només en llengües antigues (grec clàssic, sànscrit, etc.) sinó també en moltes de modernes (alemany, rus, grec modern, etc.).

[2]     El llatí compta amb restes molt residuals d'un setè cas, anomenat locatiu, i usat en funció de CC d'ubicació (locus ubi: lloc on).

[3]     Com es veurà més endavant, l’acusatiu (normalment precedit per una preposició) també pot fer de Complement Circumstancial.


Índex del curs
Següent

1 comentari:

  1. AvaTrade is the best forex trading platform for newbie and established traders.

    ResponElimina