dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ. Els casos del llatí (5): ablatiu


El sisè cas de la declinació llatina és l’ablatiu. L’ablatiu s’usa per als COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS, això és, per a aquells complements que indiquen les circumstàncies en què succeeix l’acció verbal.
Simplificant les coses, aquestes circumstàncies es poden agrupar en les següents categories:

  • Temps (CCT): respon a preguntes com ara quan (i des de quanfins quan, durant quant de temps, etc.).
  • Lloc (CCL):  respon a preguntes com ara on (i d'on, fins a on, per on, etc.)
  • Instrument (CCIns): respon a la pregunta amb què (fent servir quin mitjà).
  • Companyia (CCComp): respon a la pregunta amb quι.
  • Causa (CCC): respon a la pregunta per què (per quin motiu o causa).
  • Manera (CCM): respon a la pregunta com.
  • Finalitat (CCF): respon a la pregunta per a què (amb quina finalitat).

Aquí tens exemples de cadascun d'aquests tipus de complements circumstancials:
  • CCT: La noia porta un pastís avui.
  • CCL: La noia porta un pastís a casa.
  • CCIns: La noia talla el pastís amb el ganivet.
  • CCComp: La noia ve amb el pare.
  • CCC: La noia plora d'alegria. La noia ho fa per amor.
  • CCM: La noia parla esbojarradament.
  • CCF: La noia ho diu pel teu bé.

La terminació d’ablatiu singular dels mots de la primera declinació és una –A. Aparentment, es pot pensar que es tracta de la mateixa terminació del nominatiu singular, però això no és del tot cert, ja que en llatí clàssic la –a del nominatiu era una vocal breu (-ă), mentre que la de l’ablatiu era una vocal llarga (-ā). De tota manera, com que en llatí escrit no es diferencia gràficament la quantitat vocàlica, només la lògica sintàctica i semàntica de l’oració ens revelarà si aquella paraula acabada en –a és un nominatiu o un ablatiu.



 DOMINA
SCRIBIT
PENNA
   Nom sg

  Abl sg
(Subj)
(V)
(CCIns)



La senyora
escriu
amb la ploma

Ablatiu amb preposició

Atesa la gran diversitat dels complements circumstancials, tot sovint l’ablatiu va precedit per una preposició que determina de quin tipus de CC es tracta. Per exemple, la preposició in precisa que l’ablatiu que el segueix és un CC de lloc, més concretament que indica ubicació:


DOMINA
EST
 IN    INSVLA
  Nom sg

prep + Abl sg 
(Subj)
(V)
(CCL)



La senyora
és
a l’illa




En canvi, per construir un CC de lloc però que indiqui procedència, es recorreria a una altra preposició, per exemple ex.

DOMINA
VENIT
EX    INSVLA
   Nom sg

prep + Abl sg
(Subj)
(V)
(CCL)



La senyora
ve
de l’illa







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada