dimarts, 6 de setembre de 2016

TUTORIALS LLATÍ. Els casos del llatí (5): ablatiu

L’últim cas de la declinació llatina és l’ablatiu. L’ablatiu s’usa per als COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS, això és, per a aquells complements que indiquen les circumstàncies en què succeeix l’acció verbal. Simplificant les coses, aquestes circumstàncies es poden agrupar en les següents categories: temps, lloc, instrument, companyia, causa, manera, finalitat. Així, els CC responen a preguntes com ara quan (i des de quan, fins a quan...), on (i des d’on, per on...), amb què, amb qui, per què o com.

La terminació d’ablatiu singular dels mots de la 1a declinació és una –A. Aparentment, es pot pensar que es tracta de la mateixa terminació del nominatiu singular, però això no és del tot cert, ja que en llatí clàssic la –a del nominatiu era una vocal breu (-ă), mentre que la de l’ablatiu era una vocal llarga (-ā). De tota manera, com que en llatí escrit no es diferencia gràficament les quantitat vocàlica, en els textos només la lògica sintàctica i semàntica de l’oració ens revelarà si aquella paraula acabada en –a és un nominatiu o un ablatiu.

DOMINA
SCRIBIT
PENNA
Nom. sg.

Abl. sg.
(SUBJ)
(V)
(CC Instr)



La senyora
escriu
amb la ploma




D’altra banda, atesa la diversitat d’aquests complements, tot sovint l’ablatiu va precedit per una preposició que determina de quin tipus de CC es tracta. Per exemple, la preposició in indica que l’ablatiu que el segueix és un CC de lloc, més concretament que assenyala ubicació:

DOMINA
EST
 IN    INSVLA
Nom. sg.

prep+Abl. sg 
(SUBJ)
(V)
(CC Lloc)



La senyora
és
a l’illa



En canvi, per construir un CC de lloc però que indiqui procedència, es recorreria a una altra preposició, per exemple ex.

DOMINA
VENIT
EX    INSVLA
Nom. sing.

prep+Abl. sg.
(SUBJ)
(V)
(CC Lloc)



La senyora
ve
de l’illa






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada