divendres, 2 de gener de 2015

LLATÍ MEDIEVAL: Ecclesiastes 1, 1-12 (prologus)

ECCLESIASTES 1, 1-12 (prologus)

Liber Ecclesiastes, qui ab Hebraeis “Coheleth” appellatur
Prologvs

1 Verba Ecclesiastæ, filii David, regis Ierusalem[1].

2 Vanitas vanitatum, dixit Ecclesiastes;
vanitas vanitatum, et omnia vanitas.


3 Quid habet amplius homo
de universo labore suo quo laborat sub sole?[2]


4  Generatio præterit, et generatio advenit;
terra autem in æternum stat.


5 Oritur[3] sol et occidit,
et ad locum suum revertitur[4];
ibique renascens[5]
.

6 Gyrat per meridiem, et flectitur ad aquilonem[6]:
lustrans universa[7] in circuitu[8] pergit[9] spiritus,
et in circulos suos revertitur[10].


7 Omnia flumina intrant in mare,
et mare non redundat;
ad locum unde[11] exeunt[12] flumina
revertuntur[13] ut iterum fluant[14].


8 Cunctæ[15] res[16] difficiles;
non potest eas homo explicare sermone[17].
Non saturatur[18] oculus visu[19],
nec auris auditu impletur[20].


9 Quid est quod fuit? Ipsum quod futurum est.
Quid est quod factum est? Ipsum quod faciendum est[21].


10 Nihil[22] sub sole novum,
nec valet quisquam dicere[23]: Ecce[24] hoc[25] recens[26] est:
iam enim præcessit in sæculis quæ fuerunt ante nos[27].

11 Non est priorum[28] memoria;
sed nec eorum[29] quidem[30] quæ postea futura sunt
erit recordatio[31] apud eos qui futuri sunt in novissimo[32].


trad. anglesa: http://www.sacredbible.org/studybible/OT-23_Ecclesiastes.htm

Aquest text està anotat per traduir-lo després d'haver estudiat les tres primeres declinacions


NOTES
[1] Tant David com Ierusalem són mots adaptats de l’hebreu, estrangerismes que el llatí no declina. Al text, s’ha d’entendre com si fossin genitius (funció CN).  

[2] Quid habet amplius homo /de universo labore suo quo laborat sub sole?: Quina és la cosa (quid) més gran  (amplius) que obté (habet) l’home  (homo) de tot l’afany (de universo labore suo) amb què (quo) s’escarrassa (laborat) sota el sol (sub sole)?

[3] Oritur: 3a pers. singular del present d’indicatiu del verb deponent orior ortus sum (3): “néixer”. S’usa també referit al Sol. Igualment, Occido occidi ocisum (3), que té com a accepció principal “caure a terra” o “morir” (en el seu sentit intransitiu; com a verb transitiu: “fer caure a terra” o “matar”), s’utilitza per referir-se a l’acció de pondre’s un astre. Tots dos verbs són fàcilment relacionables amb Orient Occident (respectivament, on neix i on mor o es pon el Sol).

[4] Revertitur. Una altra forma de verb deponent (3ª sing. pres. ind). Revertor  reversus sum (3) significa “tornar (sobre les seves passes)”, “retornar”.

[5] Renascens: participi de present d’un verb que significa “renéixer”. Aquí es pot traduir per un gerundi català: “renaixent”, i es refereix al Sol (com laparaula sol, el participi renascens també està en cas nominatiu singular masculí).

[6] Meridiem, acus. sing. de meridies -ei, “migdia” i també (així és aquí), “Sud”. Aquilonem, ac. sing. d’ aquilo –onis, que designa l’Aquiló, el vent del Nord, i per extensió el punt geogràfic del Nord. Flectitur és una forma verbal deponent (en 3a pers. sing. del pres. ind.) que es pot traduir per “girar, canviar de direcció”. El subjecte de l’oració seria “el vent”

[7] Lustrans és participi de present del verb lustro, que aquí vol dir “donar voltes al voltant”. Lustrans universa es pot traduir per “que dona voltes pertot arreu o entre totes les coses” i es refereix al vent (spiritus), amb al qual concerta en cas, gènere i nombre (nom. sing. masc.).

[8] Circuitu és ablatiu singular.

[9] Pergo perrexi perrectum (3): “proseguir, continuar (fent un camí)”.

[10] Hi ha una segona interpretació d’aquest paisatge, canviant la puntuació, integrant sintàcticament els versicles 5 i 6 i entenent que el subjecte de gyrat i flectitur és encara el Sol. Aleshores el sentit de meridies es podría explicar de la següent manera: The meridian is midday (i.e. the highest point that the sun reaches in the sky) or more generally the middle of the sky (i.e. neither horizon). The term meridian may also be translated as ‘south,’ referring to the fact that the sun is more to the south when viewed from locations in the northern hemisphere, such as Jerusalem. The sun then arcs more toward the north (but not actually north of due west); this is particularly evident in winter and at higher latitudes, where the sun is fairly low in the southern sky about midday, and then arcs more toward the north as it sets (http://www.sacredbible.org/studybible/OT-23_Ecclesiastes.htm). També es podria interpretar el verb lustro amb el sentit de “brillar”, tot referint-se encara al Sol. Spiritus es traduiria per “esperit”, un cop més referint-se al Sol.

[11] Vnde, adverbi relatiu amb valor local: “des d’on”.

[12] Exeunt. 3ª pers. plural del present d’indicatiu del verb compost ex-eo. Ex (o e) és un preverbi/preposició amb sentit d’origen o procedència (de, des de...) i eo és un verb de moviment (“anar”).

[13] Revertuntur, 3ª pers. plural del present d’indicatiu del verb deponent revertor (vegeu nou notes més amunt).

[14] Vt iterum fluat: per tal de (ut) fluir (fluat) de nou (iterum).

[15] Cunctus –a –um, adjectiu de tres terminacions, que sol aparèixer en formes de plural. Significa “plegats, junts”, però sovint es pot traduir per “tots”.

[16] Res rei, paraula (femenina) de la cinquena declinació. Aquí està en nominatiu plural. Significa “cosa”.

[17] Non potest eas homo explicare sermone. Oració d’infinitiu amb una estructura que no és difícil de traduir de manera intuïtiva, ja que en català existeix una construcció idèntica. Potest és 3a pers. sing. del present d’indicatiu del verb possum, “poder”. Eas és un pronom anafòric en acusatiu plural femení que es pot traduir per “aquestes”, o fins i tot per un pronom personal feble de 3a persona, i que en tot cas es refereix al susbtatiu cunctae res de l’oració precedent. Explicare és un infinitiu de present actiu (“explicar”).

[18] Saturatur. 3 pers. sing del present d’indicatiu de la veu passiva del verb saturo saturavi saturatum (1): omplir, saturar; assadollar, atipar (el sentit primitiu sería “alimentar, nodrir”).

[19] Visu, ablatiu singular d’un mot masculí de la quarta declinació: visus –us, “visió, acció e veure; vista”. Es pot entendre que fa la funció sintàctica de complement agent del verb passiu.

[20] Auditu, com visu, és ablatiu singular d’un substantiu de la cinquena declinació: auditus –us, “escolta, acció d’escoltar; oïda”. La forma verbal impletur està en 3a pers. sing. del present d’indicatiu de la veu passiva, i pertany al verb impeo emplevi impletum (3), “omplir”. Per tant, aquesta oració i la precedent presenten un clar paral·lelisme en l’estructura sintàctica i, també, semàntica.

[21] Quid est quod fuit? Ipsum quod futurum est. / Quid est quod factum est? Ipsum quod faciendum est. Traducció literal: ¡Què és allò que va ser? Allò mateix que [després] serà! Què és allò que ha estat fet? Allò mateix que [després] es vindrà a fer!

[22] Nihil, mot neutre invariable, aquí fa la funció de subjecte i significa “res, cap cosa”.

[23]  nec valet quisquam dicere: “i de res serveix que algú digui”.

[24] Ecce: “vet aquí, heus aquí”.

[25] Hoc és el nom. sing. neutre del pronom anafòric; es pot traduir per “això”.

[26] Recens recentis, adjectiu d’una terminació: “recent, nou”.

[27]  Quæ fuerunt ante nos és una oració de relatiu substantivada: “aquelles coses que van existir abans de nosaltres”.

[28] Priorum, genitiu plural neutre: “aquelles coses que van ser primer, que van succeir abans”.

[29] Eorum, genitiu plural neutre del pronom anafòric: “d’aquelles coses”. L’oració de relatiu següent té com antecedent aquest pronom: eorum... quæ postea futura sunt s’ha de traduir“d’aquelles coses ... que succeiran després”.

[30] Quidem, adverbi: sens dubte, certament.

[31] (Nec) erit recordatio: no hi haurà record. Erit és 3a pers. singular del futur del verb copulatiu sum: “(no) hi haurà”. Recordatio és nominatiu sing. F. (“record”) i en llatí s’ha d’entendre com el subjecte del verb copulatiu.

[32] Apud eos qui futuri sunt in novissimo: “entre (apud) aquells (eos) que (qui) seran (futuri sunt) al final de tot (in novissimo). Aquesta última asseveració, amb un punt “profètic”, es pot entendre com una al·lusió a l’escatologia apocalíptica cristiana (en el grec de la Septuaginta, “in novissimo” és  ὑπὸ τὸν ἐσχάτην – hypó tón eschátēn). 

dijous, 1 de gener de 2015

Llatí medieval: IN TABERNA QVANDO SVMVS




Versió musicada per Carl Orff


Poema de la colecció goliardesca dels Carmina Burana. Traducció amb notes per fer-la després d’haver estudiat la primera declinació i el present d’indicatiu.

I
In taberna quando sumus,
non curamus[1] quid sit humus[2],
sed[3] ad ludum[4] properamus[5],
cui semper insudamus[6].
Quid agatur[7] in taberna
ubi[8] nummus[9] est pincerna[10],
hoc est opus ut queratur[11]:
si quid loquar, audiatur[12].

II
Quidam[13] ludunt, quidam bibunt,
quidam indiscrete[14] vivunt.
Sed in ludo qui morantur,
ex his quidam denudantur[15]
quidam ibi vestiuntur,
quidam saccis induuntur[16].
Ibi nullus timet mortem
sed pro Baccho mittunt sortem[17].



III[18]
Primo pro nummata vini,
ex hac bibunt libertini;
semel bibunt pro captivis,
post hec bibunt ter pro vivis,
quater pro Christianis cunctis
quinquies pro fidelibus defunctis,
sexies pro sororibus vanis,
septies pro militibus silvanis.
Octies pro fratribus perversis,
nonies pro monachis dispersis,
decies pro navigantibus
undecies pro discordaniibus,
duodecies pro penitentibus,
tredecies pro iter agentibus.
Tam pro papa quam pro rege
bibunt omnes sine lege[19].

IV[20]
Bibit hera, bibit herus,
bibit miles, bibit clerus,
bibit ille, bibit illa,
bibit servis cum ancilla,
bibit velox, bibit piger,
bibit albus, bibit niger,
bibit constans, bibit vagus,
bibit rudis, bibit magnus.


V
Bibit pauper et egrotus,
bibit exul et ignotus,
bibit puer, bibit canus,
bibit presul et decanus,
bibit soror, bibit frater,
bibit anus, bibit mater,
bibit ista, bibit ille,
bibunt centum, bibunt mille.

VI[21]
Parum sexcente nummate
durant, cum immoderate
bibunt omnes sine meta.
Quamvis bibant mente leta,
sic nos rodunt omnes gentes
et sic erimus egentes.
Qui nos rodunt confundantur
et cum iustis non scribantur.

UNA TRADUCCIÓ EN ANGLÈS, aquí.




NOTES
[1] Curo curaui curatum (1): preocupar-se.
[2] Quid sit humus, lit.: “què sigui la terra”.
[3] Sed (loc. adversativa): però / sinó
[4] Ad (preposició d’acusatiu): cap a, a ; ludum (acus. sing. M. de ludus -i): joc; diversió.
[5] Propero (1): precipitar-se; afanyar-se.
[6] Cui semper insudamus: ‘al qual sempre ens lliurem amb afany”. Cui és datiu sing. del pronom relatiu i el seu antecedent és el substantiu ludum del verb anterior. Insudo (1): suar (pot dur un Complement de Règim en datiu indicant el motiu de la suor, allò en què s’hi posa l’esforç o l’afany que causa el suar, que tot sovint es pot interpretar en sentit metafòric. Semper és adverbi de temps, “sempre”.
[7] Quid agatur: “allò que succeeix”.
[8] Vbi: “On”. Adverbi relatiu, l’antecedent del qual és taberna.
[9] Numus, o Nummus, nom. sing. M.: “diner”.
[10] Pincerna –ae (M): “coper, aquell qui omple les copes a la taberna”.
[11] Hoc est opus ut queratur: “Això (hoc) cal/és necessari (opus est) que (ut) se sàpiga (queratur)”.
[12] Si quid loquar, audiatur:”El que diré, ho heu d’escoltar”, és a dir, “escolteu el que ara us diré”.
[13] Quidam: pronom indefinit en cas nominatiu plural masculí: “alguns”.
[14] Indiscrete. És un adverbi format sobre un adjetiu de tres terminación: “indiscretament”, o més ben dit, “sense discreció”, “sense mesura”, “de manera llicenciosa o llibertina”.
[15] Sed in ludo qui morantur / ex his quidam denudantur: “Però aquell que en el lloc es recreen, d’aquests uns quants acaben despullats”.
[16] Quidam ibi vestiuntur / quidam saccis induuntur: D’altres ‘en canvi’ es vesteixen (s’empolainen, guanyen vestits rics), / uns altres s’adossen (induunt) sacs (saccis és, de fet, un ablatiu plural amb sentit instrumental: es cobreixen amb sacs).
[17] Ibi nullus timet mortem / sed pro Baccho mittunt sortem: “Allí (ibi, adv.) ningú (nullus, nom. sing. M) no tem (timet, del verb timeo timui, 2) la mort (mortem, acus. sing. F), sinó que per Bacus (pro és prep. d’ablatiu, ‘per’; Bacho ablatiu sing. M de Bacchus –i, el teònim en llatí del déu de la vinya i del vi) llancen la sort, o els daus (mitto misi missu, 3, ‘enviar’; llançar. Sortem és acus. sing. F de sors sortis, sort, o per metonímia l’objecte amb què es busca la sort, com ara les peces en què s’escriuen els noms d’un sorteig o els daus de jocs)”.
[18] TRADUCCIÓ DE TOTA L’ESTROFA, menys l’últim apariat (Versió de Joan Petit, Carmina Burana, ed. Quaderns Crema, 1989): “Primer es beu pel preu del vi (o “per qui paga el vi”); / aquest és el brindis del llibertí; / una vegada beuen pels captius / i després tres pels vius, / quatre per tots els cristians junts / i cinc pels fidels difunts / sis per les germanes capcigranys [sic] (vanis: “fútils, amb el sentit de llicencioses) / i set pels cavallers errants, / vuit pels germans perversos / i nou pels monjos dispersos, / deu pels navegants / i onze pels litigants, / dotze pels penitents, / tretze pels camí-faents.”
[19] Tam pro papa quam pro rege / Bibunt omnes sine lege. Tam… quam…: “tant…com…”. Pro, prep. d’ablatiu, “por”. Papa –ae (M): “Papa”. Rege és ablatiu sing. M. de rex regis, “rei”. Bibo bibi (3): beure. Omnes és nominatiu plural M de l’adjectius omnis –e: “tot”. Sine, prep. d’ablatiu: “sense”. Lege és abl. sing. fem de lex legis, “llei”.
[20] Les estrofes IV i V repeteixen la mateixa estructura sintàctica. Una anàfora presenta a inici de vers el verb bibo bibi (3): beure. Menys en el darrer vers, el segueixen nominatius singulars que fan de subjectes del verb. Aquests nominatius, que sobretot en el paràgraf IV es presenten amb certa relació antagónica, són hera (“mestressa”) / herus (“amo”), miles (“soldat”) / clerus (“clergue”), ille (“aquell/) , illa (“aquella”), servus (“esclau”) / ancilla (“vella criada”), velox (“veloç, ràpid; diligent”) / piger (“mandrós”), albus (“blanc”) / niger (“negre”), constans (“constant, pertinaç”) / vagus (“inconstant, erràtic, que va d’aquí a allà”),  rudis (“rude, poc educat, inculte, illetrat”) / magus (“mag”, en al·lusió a la proverbial saviesa dels “mags” orientals), pauper (“pobre”) /  egrotus (“malalt”), exul (“desterrat, exiliat”) / ignotus (“desconegut”), puer (“noi, xiquet”) / canus (“ancià, aquell qui fa té els cabells canuts), praesul (“bisbe, prelat”) / decanus (“decà”), soror (“germana”) / frater (“germà”), anus (“vella”) / mater (“mare”), ista (“aquesta”) / ille (“aquell”). Al darrer vers, els subjectes són plurals ad sensum: centum (“cent”) i mille (“mil”).
[21] TRADUCCIÓ DE LA DARRERA ESTROFA, de nou segons la versió de J. Petit (vid. supra): “Poc duren sis-cents diners / quan tothom beu / sense fi ni mesura, / per molt alegrement que begui. / Per això tota la gent ens bescanta” / i per això (sempre) serem pobres. / Mal hagin els qui ens bescanten / i no siguin comptats entre els justos.”