dilluns, 30 de setembre de 2013

MITE: El rapte de Persèfone i l'origen de les estacions

Font (amb petites modificacions): Labyrinthus

 Persèfone era un donzella molt bonica, nascuda d'un dels múltiples amors de Zeus. La seva mare era Demèter, deessa de l'agricultura. Un dia que Persèfone estava collint narcisos en un prat, la terra es va obrir de sobte i en va sortir el seu oncle Hades, que la va raptar i se l'endugué al seu regne subterrani amb la pretensió de fer-la la seva esposa.

 Demèter es va desesperar amb la desaparició de la seva filla. Hades no havia deixat ni rastre i, per tant, ni tan sols podia saber què li havia passat ni on era. Així és que va començar a buscar Persèfone per tot arreu. Ni a les nits reposava de la seva recerca, sinó que recorria els camins il·luminant-se amb una torxa. Però, malgrat que cercà per tots els països i ciutats i preguntà a tothom, no en trobà cap pista. Finalment, al desè dia, va demanar-ho a Hèlios, el Sol, que li ho explicà tot.




En saber la veritat i que, a més, Hades s'ha assegurat la complicitat de Zeus, Demèter s'enutja, abandona l'Olimp i, tota trista, es dirigeix a Eleusis sota la figura d'una vella. Arribada al palau dels reis Cèleos i Metanira, hi és acceptada com a serventa i li encomanen el seu fillet Demofont. Amb la intenció de fer-lo immortal de nit el posa a foc i l'ungeix amb ambrosia, però una nit la descobreix Metanira, que fa un crit, i el nen mor abrasat. Aleshores la deessa es descobreix la seva veritable personalitat i, instal·lada en un temple, impedeix que germinin les llavors, de manera que l'espècie humana és castigada per la fam i està a punt d'extingir-se.


 Zeus, adonant-se de la gravetat de la situació, envia la seva missatgera Iris a ordenar a Hades que retorni Persèfone a la seva mare. Però Hades, per no perdre la noia que estima, li dóna una magrana dels inferns, que ella, distreta, mossega. Així, com que ha tastat el menjar dels inferns, Hades aconsegueix que Persèfone quedi lligada al món dels morts.



Finalment Hades arriba a un acord amb Demèter: a partir d'ara Persèfone restarà la meitat de l'any (tardor i hivern) amb el seu marit sota terra, mentre que les altres dues meitats (primavera i estiu) podrà viure amb la seva mare en el món superior. La deessa Demeter roman trista mentre la seva filla és a l'inframón, raó per la qual durant la tardor i l'hivern la terra és menys fèrtil; en canvi, quan la filla és amb la mare, la natural floreix amb tota la seva esplendor.

Demèter institueix els misteris d'Eleusis, retorna la fertilitat als camps i fa el do del blat a Triptòlem, un altre fill de Metanira, que l'escampa per tota la terra des d'un carro tirat per dragons alats i dóna a conèixer l'agricultura. A causa d'aquest mite els atributs de Demèter són l'espiga de blat i les torxes.

dissabte, 21 de setembre de 2013

CASTELLANO (CAS): Esquema bloque I

Lengua castellana CAS (2013-2014)
Orland Grapí Rovira



BLOQUE 1: Comunicación y lenguaje. Expresión escrita
(Esquema)

I.    La comunicación (p. 3):
a)    La comunicación.
b)    Elementos de la comunicación: emisor, receptor, canal, código, mensaje y contexto

II.  Lenguaje (p. 6):
a)    Lenguaje, lengua y habla.
b)    Funciones del lenguaje:
·         Representativa o referencial à (emisor) se expresan contenidos objetivos
·         Expresiva o emotiva à (emisor) también se expresa estado de ánimo o sentimientos
·         Conativa o apelativa à (receptor) se pretende modificar la actitud o actuación del receptor.
·         Fática o de contacto à (canal) busca garantizar que el canal funciona correctamente.
·         Metalingüística à (código) cuando la lengua deviene en sí mismo el referente.
·         Poética o estética à (mensaje) se pretende que el receptor preste más atención a la forma del mensaje que a su contenido (más a cómo se dice algo que a lo que se dice). Es la función predominante en la literatura (figuras retóricas: metáfora, metonimia, paradoja).

III.Variación lingüística (p. 14):
a)    Variedades de la lengua:
·         geográficas (o diatópicas)
·         sociales (o diastráticas)
·         de registro (o diafàsicas)
b)    Variedad estándar y norma lingüística. Los vulgarismos
c)    Variedades sociales( p. 15-17):
·         Características de la lengua culta
·         Características de la lengua vulgar (o popular).
d)    Variedades de registro: registro formal y coloquial

IV.  Tipología textual (p. 33)
a)    Textos descriptivos
b)    Textos narrativos
c)    Textos argumentativos
d)    Textos informativos o expositivos
e)    Textos instructivos


CULTURA CLÀSSICA: exercicis interactius de CUltura Clàssica (ed. Santillana)

Al següent enllaç: http://www.culturaclasica.net/santillana/inicio.htm
trobareu els exercicis de l'editorial Santillana, en la seva verisó en castellà.

diumenge, 15 de setembre de 2013

dijous, 5 de setembre de 2013