divendres, 28 d’octubre de 2011

LITERATURA LLATINA: Obres atribuïdes a Plaute


1.       Amphitruo (Amfitrió)
2.       Asinaria (La comèdia de les ases)
3.       Aulularia (La comèdia de l’olla)
4.       Bacchides (Les germanes Baquis)
5.       Captiui (els captius)
6.       Casina (Càsina)
7.       Cistellaria (La comèdia del cistell)
8.       Curculio (El corc)
9.       Epidicus (Epídic)
10.   Menaechmi (Menecmes)
11.   Mercator (El comerciant)
12.   Miles gloriosus (El soldat fanfarró)
13.   Mostellaria (La comèdia del fantasma)
14.   Persa (el persa)
15.   Poenulus (El petit cartaginès)
16.   Pseudolus (Psèudol)
17.   Rudens (L’escota)
18.   Stichus (Estic)
19.   Trinummus (Les tres monedes)
20.   Truculentus (Truculent)
21.   Vidularia (La comèdia del bagul)

PLA DOCENT: Llatí 1 Batxillerat Nocturn (2011-2012)



MATÈRIA: Llatí I (1r de Batxillerat nocturn)
CURS: 2011-2012
PROFESSOR: Orland Grapí Rovira

OBJECTIUS DEL CURS: Introducció i aprofundiment de l’alumnat en els coneixements sobre llengua i cultura llatina que la LOE contempla per a la matèria de Llatí I.

CONTINGUTS A TREBALLAR:
La matèria s’organitza en dos blocs temàtics:
  1. Llengua llatina: morfosintaxi del llatí. Metodologia de traducció. Pervivència del lèxic llatí en llengua catalana (locucions llatines).
  2. Cultura i civilització romanes:
    1. La llengua llatina entre les llengües indoeuropees. Continuïtat del llatí en les llengües romàniques
    2. Aspectes de la vida quotidiana  a Roma.
    3. Història de Roma: orígens i monarquia, república i època imperial.
    4. Urbanisme: estructura de la ciutat romana. Edificis d’espectacles i lleure. Els habitatges. L’art del mosaic.

TEMPORITZACIÓ DELS CONTINGUTS:
S’aniran alternant els continguts de llengua i cultura i civilització. El primer dia de classe el professor lliurarà un full amb la previsió de distribució d’aquests continguts trimestre per trimestre.
 

 
MATERIALS NECESSARIS PER A LA CLASSE:
-          Dossier de llengua i cultura facilitat pel professor els primers dies de classe.
-          Diccionari bilingüe llatí-català (Editorial Vox o Enciclopèdia Catalana).


 
CRITERIS D’Avaluació

Pla d’avaluació (percentatges):
S’ha considerat establir els següents percentatges per computar la nota de cada trimestre o avaluació:
Llengua llatina: 60%
Cultura i civilització romana: 40%
La nota final de curs s’obté per mitjana aritmètica de les notes de totes tres avaluacions.
Per aprovar l’assignatura en la nota final contínua, cal tenir aprovades totes les avaluacions.
En cas de no tenir-la aprovada, l’alumne pot concórrer a una prova de recuperació de la final contínua i, si després d’aquesta encara està suspès, a una segona i darrera prova de recuperació final extraordinària (vid. criteris de recuperació).

Pautes i activitats d’avaluació:
  • En cada trimestre es realitzaran dos o més exàmens tant dels continguts de llengua com de cultura i civilització. Si un alumne deixa de fer un examen parcial i no pot excusar la seva absència amb un justificant oficial, la nota d'aquell examen no fet serà un zero (0). Si un alumne no es presenta a un examen de cultura i civilització per alguna raó justificada, a l’examen següent s’haurà d’examinar també dels continguts de l’examen que no ha fet o bé se li farà un examen extra. Cal haver-se examinat de tots els continguts de cultura i civilització per aprovar aquest apartat de l’avaluació.
  • Igualment, al llarg de cada avaluació és realitzaran periòdicament petites proves escrites de morfosintaxi. La mitjana d’aquestes proves comptarà com si fos un examen parcial del bloc de llengua. En cas que aquesta mitjana doni aprovat, cal haver realitzat com a  mínim un 80 % de les proves de morfosintaxi del trimestre perquè la mitjana es tingui en compte a l’hora de promediar el bloc de llengua del trimestre en qüestió.

Per aprovar una avaluació, cal aprovar tant l’apartat de llengua com el de cultura i civilització.

Qualsevol falta greu de convivència en què incorri un alumne serà comporta automàticament el suspens de l’avaluació. Les conductes sancionables com a faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre estan tipificades a l’article 37.1 de la LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació).

L’alumne que acumuli durant un trimestre més d’un 20% de faltes d’assistència no justificades, per el dret a l’avaluació contínua.

Faltes d’ortografia: En tota prova escrita, cada falta ortogràfica restarà 0,1 punts sobre la nota global.

Criteris i activitats de recuperació:
El bloc de llengua de la primera i segona avaluació es recuperen amb només aprovar l’apartat de llengua de l’avaluació següent.
La cultura i civilització de totes tres avaluacions, així com la llengua de la tercera avaluació, s’han de recuperar mitjançant les proves de recuperació que tot seguit s’indiquen.

§         Tot alumne que tingui suspès el bloc de cultura i civilització del primer o segon trimestre o avaluació, podrà recuperar-lo mitjançant una prova de recuperació de l’avaluació, la qual es durà a terme en algun moment del trimestre següent. La nota de recuperació de l’avaluació en cap cas serà superior a cinc.

L’alumne que, en arriba a final de curs, tingui suspesa la tercera avaluació, o bé alguna de les altres dues avaluacions anterior (per no haver superat les proves de recuperacions corresponents), s’examinarà dels continguts no aprovats en una prova final ordinària i, cas de no recuperar, en una segona prova final extraordinària de recuperació (segons s’estipula a l’ordre EDU/554/2008 de 19 de desembre, publicada al DOGC 5287, 30-12-2008), la nota de la qual en cap cas superarà l’aprovat (5)

SORTIDES DURANT EL CURS: Es proposarà fer una visita comentada al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i una altra a veure la representació teatral d’una comèdia de Plaute.
 

TRADUCCIÓ: El sacrifici d'Ifigenia (per a l'autocorrrecció)

Us en deixo una traducció al català el més literal possible:


ATENCIÓ: Subratllo el verb en futur, que potser al vostre temps els trobareu en present.

Quan els grecs volien portar un exèrcit cap a la ciutat de Troia amb les seves naus, una duradora tempesta retenia la flota al port a causa de la ira de Diana. Agamèmnon, el cabdill de l'exèrcit, havia ferit la cérvola sagrada de Diana. Només la mort d'Ifigenia, la filla d'Agamèmnon, aplacarà la ira de la deessa. Així doncs, el pare, angoixat per un gran dolor, va fer anar la seva filla cap al campament. Simularà les noces amb Aquil·les. La pobra noia va al campament, baixa del carro i amb pas àgil  es dirigeix cap al pare (1). Agamèmnon reté la seva filla amb una llarga abraçada. Pare i filla vessen llàgrimes: la filla plorarà de plaer, el pare pensarà en la mort imminent de la filla Finalment s'apropa el temps del sacrifici. Però Diana va portar una cérvola a través de la'ire i posa l'animal en el lloc d'Ifigenia en el sacrifici. Aleshores Ifigenia és conduïda pels núvols cap a la terra de la Tàuride i allí va ser sacerdotessa del temple de Diana.


(1) Podeu traduir també els tres verbs de l'oració com a perfets d'indicatiu: va anar, va baixar i va dirigir-se.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

TRADUCCIÓ: El sacrifici d'Ifigenia


SACRIFICIVM IPHIGENIAE

Cum Graeci exercitum ad Troiam urbem nauibus ducere uellent[1], in portu classem retinebat diuturna tempestas ob iram Dianae. Agamemno, exercitus dux, ceruam Dianae sacram uulnerauerat. Tantum mors Iphigeniae, Agamemnonis filiae, iram deae placabit. [0] Itaque pater, magno dolore anxius, filiam suam in castra uocauit. Simulabit nuptias cum Achille. Misera puella in castra uenit, de curru descendit et citato gradu ad patrem contendit. Agamemno longo amplexu filiam suam tenet. Pater et filia lacrimas effundunt: filia gaudio lacrimabit, pater imminentem filiae mortem cogitabit. Tandem sacrificii tempus appropinquat. Sed Diana ceruam per aera[2] traxit et animal in locum Iphigeniae in sacrificio supponit. Deinde Iphigeniam per nubes in terram Tauricam abripuit ibique Dianae templi Iphigenia sacerdos fuit.

LEXIC

SUBSTANTIUS:
Achilles, -is (m): Aquil·les.
Agamemno, -onis (m): Agamèmnon.
Amplexus, -us (m): abraçada.
Animal, -alis (n): animal-
Castra, -orum (n. pl.): campament.
Cerua, -ae (f): cérvola.
Classis, -is (f). Flota.
Currus, -us (m): carro.
Dea, -ae (f). Deessa.
Diana, a-e (f). Diana.
Dolor, -oris (m): dolor.
Dux, ducis (m): comandat.
Exercitus, -us (m): exèrcit.
Filia, -ae (f): filla.
Gaudium, -i (n): plaer; felicitat.
Gradus, -us (m): pas.
Iphigenia, -ae (f): Ifigenia.
Ira, -ae (f): ira, còlera.
Lacrima, -ae (f): llàgrima.
Locus, -i (m): lloc.
Mors, mortis (f): mort
Nauis, -is (f). Vaixell.
Nubes, -is (f): núvol.
Nuptiae, -arum (f. pl.): noces.
Pater, patris (m): pare.
Portus, -us (m): port.
Puella, -ae (f): noia.
Sacerdos, -otis (m/f): sacerdot o sacerdotessa.
Sacrificium, -i (n): sacrifici.
Tempestas, -atis (f): tempesta.
Templum, -i (n):temple,
Tempus, temporis (n). temps
Terra, -ae (f): terra
Troia, -ae (f): Troia.
Vrbs, urbis (f): ciutat.

ADJECTIUS
Anxius, a, um: angoixat (per.... en ablatiu)
Citatus, a, um: ràpid.
Diuturnus, a, um: durador, que dura molt.
Graecus, a, um: grec.
Imminentis, -is (m/f): imminent; immediata.
Longus, a, um: llarg.
Magnus, a, um: gran.
Miser, misera, miserum: pobre, miserable.
Sacer, sacra, sacrum: sagrada.
Suus, a, um: seu.
Tauricus, a, um: de la Tàuride.

VERBS
Abripio, abripui, abreptum (4): portar.
Appropinquo, -aui, -atum (1). Apropar-se.
Cogito, -aui, -atum (1): pensar.
Contendo, contendi, contentum (3): dirigir-se.
Descendo, descendi, descensum (3). Baixar.
Effundo, effundi, effusum (3): vessar.
Lacrimo, -aui, -atum (1): plorar.
Placo, placaui, placatum (2): aplacar.
Retineo, retinui, retentum (2): retenir.
Simulo, -aui, atum (1): simular
Supponeo, supposui, suppositum (3): posar (in locum + gen., en lloc de)
Teneo, tenui, tentum (2): tenir, reternir; agafar.
Traho, traxi, tractum (3): portar.
Vellent ducere: volien portar
Venio, ueni, uentum (3): venir, anar.
Voco, uocaui, uocatum (1): cridar; convocar; fer anar.
Vulnero, -aui,- atum (1). Ferir.

MOTS INVARIABLES
Ad (prep. Acustiu): cap a, a.
Cum (conj. temporal): quan.
Cum (prep. Ablatiu): amb.
De (prep. Ablatiu): de, des de.
Deinde (adv.): després.
Ibi (adv.): allí.
In (prep. Ablatiu): a, en.
In (prep. Acusatiu): cap a, a.
Itaque (conj.): així doncs.
Ob (prep. Acusatiu): a causa de, per.
Per (prep. Acusatiu): a través de, per.
Sed (conj. aadversativa): però; sinó.
Tandem (adv.): finalment.
Tantum (adv.): només



[0] Placabit: 3a pers. sing. del futur d'indicatiu del verb placo.
[1] Ducere uellent: “volien portar”.
[2] Aera: acusatiu singular d’aer, “aire”

dijous, 20 d’octubre de 2011

LLATÍ: "De classibus antiquarum gentium" (text per traduir)


DE CLASSIBVS ANTIQUARVM GENTIVM

 Phoenices et Athenienses et Carthaginienses magnas classes habebant. Classes constabant ex nauibus longis et nauibus onerariis. Mercatores in nauibus onerariis ad alienas regiones nauigabant. Hieme antiqui nautae non nauigabant, quod[1] saeui uenti flabant atque nautae tempestates timebant. Nauibus longis antiqui milites pugnabant. Magna era firmitudo nauium longarum. Saepe in nauibus longis altae turres erant, unde[2] milites tela in hostes iactabant. Magnae classes praesidium urbium maritimarum erant.



LÈXIC:
Ad (prep. acusatiu): cap a; fins a.
Alienus, a, um: estranger.
Altus, a, um: alt
Antiquus, a, um: antic.
Atheniensis, e: atenès.
Atque (conj. copulativa): i.
Carthaginiensis, -e: cartaginès.
Classis, -is (f): flota (de vaixells).
Consto constiti constaturus (1): constar.
Ex (prep. Ablatiu): de.
Firmitudo, -udinis (f). resistència.
Flo flaui flatum (1):  bufar.
Habeo habui habitum (2): tenir.
Hiems, hiemis (f): hivern.
Hostis, -is (m): enemic.
Iacto iactaui iactatum (1): llançar.
In (prep. ablatiu): a, en.
In (prep. acusatiu de pers.): "contra"
Longus, a, um: llarg.
Magnus, a,  um: gran.
Maritimus, a, um: marítim.

Mercator, -oris  (m): mercader.
Miles, militis (m): soldat
Nauigo nauigaui nauigatum (1): navegar.
Nauis, -is (f): nau, vaixel.
Nauta, ae (m): mariner.
Onerarius, a, um: de transport, de càrrega.
Phoenix, -icis: fenici.
Praesidium, -i (n): defensa; seguretat.
Pugno pugnaui pugnatum (1): lluitar.
Regio, -onis (f): regió, contrada.
Saepe (adv): sovint.
Saeuus, a, um: cruel; fort.
Telum- -i (n): fletxa.
Tempestas, -atis (f): tempesta.
Timeo timui ------- (2): témer.
Turris, -is (f): torres.
Vrbs, -urbis (f): ciutat.
Ventus, -i (m): vent.



[1] QVOD: conjunció causal, “ja que, perquè”.
[2] VNDE: adverbi relatiu, “des d’on”

dilluns, 17 d’octubre de 2011

CASTELLANO 1 ESO D: índice del dosier (unidades 1 y 2)

El índice de vuestro dosier de la 1ª y 2ª unidad debe ser parecido al que os presento a continuación. Recordad que  no es imprescindible que el orden de los contenidos sea exactamente el mismo: lo importante es que no falte nada ni de la teoría ni de las actividades (eso quiere decir, entre otras cosas, que todas las actividades tienen que estar realizadas y corregidas). Recordad asimismo que tenéis en el blog una entrada en la que se os explica cómo realizar correctamente un dosier.


Ejemplo de índice del dosier:

UNIDAD 1:
- Los textos y sus clases: la comunicación (teoría y actividades)
- Léxico: el uso del diccionario (activiades)
- Vocabulario temático: el carácter de las personas (actividades)
- Gramática: estructura de las palabrás [lexema y morfema] (teoría y actividades)
- Compresión lectora: el niño que hablaba con los animales (actividades)
- Faltas graves (teoría)

UNIDAD 2:
- Gramática: nombre o sustantivo (teroría, actividades del libro y actividades complementarias del blog)
- Literatura: los géneros literarios.
- Vocabulario temático: el carácter de las personas II

- LÉXICO de las unidades 1 y 2 (listado que aparece en el blog)
- DICTADO: La Metamorfosis de Kafka (ha de estar corregido)
- FALTAS GRAVES: texto para corregir

dijous, 13 d’octubre de 2011

CASTELLANO 1 ESO: ejercicio de corrección de faltas graves


Lee el siguiente texto, subraya las palabras con faltas ortográficas y vuélvelas a copiar conveinientemente corregidas.
Antes de corregir el texto, relee los apuntes sobre las faltas graves.
ATENCIÓN: alguna palabra puede tener más de una falta.
En la manyana del terzer día el mar se calmó. Asta los pasajeros más delicados —los que no havían salido desde que el barco partió—, abandonaron sus camarotes y fueron al puente, donde el camarero les dio sillas i puso en sus piernas confortables mantas. Allí se sentaron frente al pálido y tibio sol d’enero. El mar avía estado bastante movido los dos primeros días i esta repentina calma i sensación de confort havían creado una agradable atmósfera en el barco. Al llegar la noche, los pasajeros, después de dos oras de calma, empezaron a sentirse comunicativos y a las oxo de aquella noche el comedor estava lleno de gente que comía y bebía con el aire seguro i complaciente de auténticos marineros. Acía la mitad de la cena los pasajeros se dieron cuenta, por un lijero balançeo de sus cuerpos y sillas, de que el barco empezava a moverse otra bez. Al principio fue mui suave, un lijero movimiento hacia un lado, luego hacia el otro, pero fue lo sufiziente para causar un sutil y inmediato camvio de humor en la estanzia. Algunos pasageros levantaron la vista de su comida, dudando, esperando, casi oiendo el movimiento siguiente, sonriendo nerviosos y con una mirada d’aprension en los hojos. Algunos parezían despreocupados, otros estavan decididamente trankilos, e incluso hacían  xistes acerca de la comida y de el tiempo, para torturar a los que estavan asustados. El movimiento del barco se izo de rrepente más y más violento y cinco o seis minutos después de que el primer movimiento se iciera patente, el barco se tambaleava d’una parte a otra y los passajeros se agaravan a sus sillas y a los tiradores como cuando un cotxe toma una curva. Finalmente el balanzeo se hizo mui fuerte i el señor William Botibol, que estava sentado a la mesa del sobrecargo, vio su plato de rodaballo con salsa holandesa deslizar-se legos de su tenedor. Hubo un murmullo d’excitasion mientras todos buscavan platos i vasos. La señora Renshaw, sentada a la derecha del sobrecargo, dio un pequenyo grito y se agarró  a el brazo del caballero. —Va a ser una notxe terrible —dijo el sobrecargo, mirrando a la señora Renshaw—, me pareze que nos espera una buena noxe. Ubo un matiz raro en su modo de decirlo. Un camarero llegó corriendo y deramó agua en el mantel, entre los platos. L’excitación crezió. La mayoría de los pasajeros continuaron comiendo. Un pequeño número, que incluía a la señora Renshaw, se levantó y echó a andar con  rrapidez, dirigiéndo-se hacia la puerta. —Bueno —dijo el sobrecargo—, ja estamos otra vez igual. Echó una mirada de aprobación a los restos de su rebanyo, que estavan sentados, trankilos y complazientes, reflejando en sus karas esse extraordinario orgullo ke los pasajeros pareçen tener, al ser  reconozidos como buenos marineros.
El texto es un fragmento de Apuestas”, cuento de Roald Dahl publicado en Relatos de lo inesperado (Tales of the nexpected, 1979)